Taula de continguts
31 les relacions: Arxiduc d'Àustria, Bohèmia, Brussel·les, Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen), Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Elisabet Carlota d'Orleans, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Ferran I de Parma, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic August II de Saxònia (elector), Isabel de Borbó-Parma, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I de Lorena, Llista de governadors dels Països Baixos, Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), Maria Josepa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Països Baixos, Regne d'Hongria, Sacre Imperi Romanogermànic, Silèsia, Viena, 13 de maig, 1706, 1742, 1766, 1792, 1793, 1798, 24 de juny, 8 d'abril.
- Governadors dels Països Baixos
- Morts el 1798
- Naixements del 1742
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Arxiduc d'Àustria
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Bohèmia
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Brussel·les
Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Ferran I de Parma
Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Ferran I de Parma
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Frederic August II de Saxònia (elector)
Isabel de Borbó-Parma
Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763).
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Isabel de Borbó-Parma
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Leopold I de Lorena
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Llista de governadors dels Països Baixos
Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Josepa d'Àustria
Maria Josepa d'Àustria (Viena, 1699 - Dresden, 1757) fou Arxiduquessa d'Àustria amb el tractament d'altesa imperial i Princesa d'Hongria i Bohèmia.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Maria Josepa d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Maria Teresa I d'Àustria
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Països Baixos
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Regne d'Hongria
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Sacre Imperi Romanogermànic
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Silèsia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Viena
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 13 de maig
1706
;Països Catalans.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1706
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1742
1766
;Països Catalans.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1766
1792
;Països catalans.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1792
1793
;Països Catalans.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1793
1798
;Països Catalans.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1798
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 24 de juny
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 8 d'abril
Vegeu també
Governadors dels Països Baixos
- Albert VII d'Àustria
- Alexandre Farnese (general)
- Alexandre I de Parma
- Carles Alexandre de Lorena
- Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
- Carlos de Gurrea Aragón y de Borja
- Ernest d'Àustria
- Eugeni de Savoia
- Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
- Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
- Francesc de Montcada
- Francisco Antonio de Agurto
- Francisco de Melo (comte d'Assumar)
- Francisco de Moura Corte-Real
- Isabel Clara Eugènia
- Joan Josep d'Àustria
- Joan d'Àustria i Blomberg
- Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca
- Leopold Guillem d'Habsburg
- Llista de governadors dels Països Baixos
- Lluís de Requesens i Zúñiga
- Manuel Filibert de Savoia
- Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
- Margarida de Parma
- Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
- Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
- Maximilià II Manuel de Baviera
Morts el 1798
- Anselm Viola i Valentí
- Cándido María Trigueros
- Christian Cannabich
- Christian Gottlob Neefe
- Edward Waring
- Erland Samuel Bring
- Estanislau August Poniatowski
- Esteban José Martínez Fernández y Martínez de la Sierra
- François-Paul Brueys D'Aigalliers
- Frederica de Brandenburg-Schwedt
- Gaetano Brunetti
- Gavin Hamilton
- George Vancouver
- Giacomo Casanova
- Giuseppe Giordani
- Henry Mowat
- Irakli II
- João de Sousa Carvalho
- Johann Reinhold Forster
- John Fitch (inventor)
- John Murphy (sacerdot)
- José Francisco Ortega
- Laurynas Gucevičius
- Lord Edward FitzGerald
- Luigi Galvani
- Maarten Houttuyn
- Madeleine de Puisieux
- Maria Amàlia de Borbó
- Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
- Mulay Hisham
- Naonobu Ajima
- Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
- Pierre Bayen
- Pierre-Louis Bentabole
- Rigas Fereos
- Sri Rajadhi Rajasinha
- Theobald Wolfe Tone
- Thomas Pennant
Naixements del 1742
- Agha Muhàmmad Khan Qajar
- André Di Giovanni
- Antoine-Laurent Baudron
- Anton August Ferdinand Titz
- Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
- Antonio José Amar y Borbón
- Antonio de Olaguer y Feliú
- Arthur Middleton
- Carl Wilhelm Scheele
- Charlotte von Stein
- Christian Cay Lorenz Hirschfeld
- Esteban José Martínez Fernández y Martínez de la Sierra
- Francesca Corvin-Krasinska
- Friedrich von Wurmb
- Gebhard Leberecht von Blücher
- Georg Christoph Lichtenberg
- Giovanni de Gamerra
- Gregorio Ferro Requeijo
- Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río
- Jakob Friedrich Ehrhart
- Jean Senebier
- Jean-Baptiste Davaux
- Jean-Baptiste Treilhard
- José Mariano de Conceição Vellozo
- José de Ezpeleta y Veira de Galdeano
- Joseph Dombey
- Joseph Philippe de Clairville
- Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
- Marie Allard
- Nathanael Greene
- Nicolas Leblanc
- Pedro Aranaz y Vides
- Pius VII
- Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
- Søren Gyldendal