Accés més ràpid que el navegador!
268 les relacions: Adda, Adolf I d'Alemanya, Adriano Celentano, Aeroport de Milà-Linate, Aeroport de Milà-Malpensa, Agustí d'Hipona, Alba (Piemont), Alboí, Alessandria (municipi del Piemont), Alessandro Manzoni, Alps, Amedeo Natoli, Antonio Canova, Arconovaldo Bonaccorsi, Ardito Desio, Arquitectura longobarda, Arrigo Boito, Arturo Toscanini, Associazione Calcio Milan, Asti (municipi italià), Àtila, Àustria, Batalla de Legnano, Bèrgam, Beatriu d'Este (duquessa de Milà), Belisari, Benedicta Boccoli, Benito Mussolini, Bernabé apòstol, Bernabé Visconti, Biblioteca Ambrosiana, Bois (poble celta), Bolonya, Bramante, Brescia, Bruno Munari, Cantó de Ticino, Caravaggio, Carles Borromeo, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Biotti, Carlo Carrà, Carlo Maria Martini, Carrara, Catedral de Milà, Cesare Merzagora, Ciutat metropolitana de Milà, Classificació climàtica de Köppen, Classificació climàtica de Trewartha, Clastidium, ..., Claudi II el Gòtic, Coll de San Bernardino, Como (ciutat d'Itàlia), Congrés de Viena, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Crema (Llombardia), Cremona, Dario Fo, Della Scala, Didi Julià, Dioclecià, Elisabetta Viviani, Emília-Romanya, Engiadina, Ernesto Teodoro Moneta, Escriptor, Eugeni de Beauharnais, Eugenio Montale, FC Inter de Milà, Felip Maria Visconti, Felip V d'Espanya, Filarete, Filippo De Pisis, Filippo Tommaso Marinetti, Flavi Gracià, Flavi Honori, Florència, Francesc II Sforza, Francesc Sforza, Francesco Petrarca, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gal·liè, Gàl·lia Transpadana, Gènova, Gianluigi Nuzzi, Giorgio Armani, Giorgio de Chirico, Giorgio Strehler, Giovanni Schiaparelli, Giulio Natta, Giuseppe Castiglione, Giuseppe Meazza, Giuseppe Verdi, Gualtiero Galmanini, Ignazio Gardella, Imperi Romà d'Occident, Indústria, Indro Montanelli, Italià, Itàlia, Joan Galeàs Visconti, Joseph Radetzky von Radetz, La Scala, Leonardo da Vinci, Licini I, Ligúria, Llac de Como, Llac Maggiore, Lliga Llombarda, Lliga Santa (1511), Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat, Llombard, Llombardia, Lluís Maria Sforza, Lodi, Lucio Fontana, Lugano, Luigi Grabinski Broglio, Maria Callas, Mario Monti, Mario Sironi, Mateu I Visconti, Maximià, Metro de Milà, Michelangelo Antonioni, Mike Bongiorno, Museu del Novecento, Napoleó III, Napoleó Torriani, Novara, Novi, Odoacre, Ostrogots, Otó Visconti, Paolo Cognetti, París, Parma, Pas del Sant Gotard, Patrimoni de la Humanitat, Pau de Constança, Pau VI, Pavia, Pàdua, Perusa, Piacenza, Pietro Mascagni, Pinacoteca de Brera, Pisa, Pontremoli, Publi Septimi Geta, Raccolte extraeuropeu del Castello Sforzesco, Randa Ghazy, Ravenna, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne napoleònic d'Itàlia, Renata Tebaldi, República Cisalpina, República d'Itàlia, Riccardo Giacconi, Riccardo Muti, Rin, Riu Po, Riu Ticino, Roma, Salvatore Quasimodo, Sant Ambròs, Santa Maria delle Grazie, Sardenya, Sector terciari, Siena, Stendhal, Suïssa, Teresa Berganza Vargas, Torí, Torriani, Tortona, Traducció lingüística, Tramvia, Treviso, Umberto Boccioni, Una Chi, UNESCO, Universitat de Milà, Valentino Mazzola, Valerià, Valtellina, Varese, Vèneto, Venècia, Vercelli, Verona, Vicari, Vicenza, Victor de Sabata, Viena, Visconti, Vitigès, Worms, 1037, 1042, 1044, 1056, 1075, 1158, 1161, 1162, 1167, 1176, 1183, 1185, 1197, 1226, 1239, 1240, 1275, 1277, 1287, 1294, 1295, 1302, 1311, 1349, 1355, 1378, 1385, 1386, 1395, 1412, 1425, 1428, 1441, 1447, 1450, 1476, 1494, 1505, 1512, 1515, 1521, 1524, 1535, 1707, 1714, 1733, 1738, 1743, 1797, 1814, 1815, 1848, 1853, 1859, 1923, 268, 293, 303, 382, 402, 404, 452, 476, 491, 538, 539, 568, 774. Ampliar l'índex (218 més) »
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Nou!!: Milà і Adda · Veure més »
Adolf I d'Alemanya
Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.
Nou!!: Milà і Adolf I d'Alemanya · Veure més »
Adriano Celentano
Adriano Celentano (Milà, Itàlia, 6 de gener de 1938) és un cantant, actor i presentador de televisió italià.
Nou!!: Milà і Adriano Celentano · Veure més »
Aeroport de Milà-Linate
L'Aeroport de Milà-Linate "Enrico Forlanini" (en italià: Aeroporto di Milano-Linate "Enrico Forlanini") és el segon aeroport més important que dona servei a Milà.
Nou!!: Milà і Aeroport de Milà-Linate · Veure més »
Aeroport de Milà-Malpensa
L'Aeroport de Milà-Malpensa "Ciutat de Milà" (en italià: Aeroporto di Milano-Malpensa "Città di Milano") és el principal aeroport de Milà.
Nou!!: Milà і Aeroport de Milà-Malpensa · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Milà і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alba (Piemont)
Alba és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Cuneo.
Nou!!: Milà і Alba (Piemont) · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Milà і Alboí · Veure més »
Alessandria (municipi del Piemont)
Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.
Nou!!: Milà і Alessandria (municipi del Piemont) · Veure més »
Alessandro Manzoni
Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.
Nou!!: Milà і Alessandro Manzoni · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Milà і Alps · Veure més »
Amedeo Natoli
Amedeo Natoli (Palerm, 23 de setembre de 1888 - París, 1 de juny de 1953) va ser un escriptor, empresari i comerciant banquer italo-francès.
Nou!!: Milà і Amedeo Natoli · Veure més »
Antonio Canova
Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.
Nou!!: Milà і Antonio Canova · Veure més »
Arconovaldo Bonaccorsi
Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.
Nou!!: Milà і Arconovaldo Bonaccorsi · Veure més »
Ardito Desio
El comte Ardito Desio (Palmanova, 18 d'abril de 1897 - Roma, 14 de desembre de 2001) va ser un explorador, alpinista i geòleg italià.
Nou!!: Milà і Ardito Desio · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Milà і Arquitectura longobarda · Veure més »
Arrigo Boito
Arrigo Boito (Pàdua, 24 de febrer de 1842 - Milà, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crític i compositor italià, conegut principalment pels seus llibrets d'òpera, considerats entre les màximes obres mestres del gènere.
Nou!!: Milà і Arrigo Boito · Veure més »
Arturo Toscanini
fou un director d'orquestra italià.
Nou!!: Milà і Arturo Toscanini · Veure més »
Associazione Calcio Milan
LAssociazione Calcio Milan (AC Milan) és un dels clubs de futbol de Milà (Llombardia), un dels més coneguts a Itàlia i arreu del món.
Nou!!: Milà і Associazione Calcio Milan · Veure més »
Asti (municipi italià)
Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.
Nou!!: Milà і Asti (municipi italià) · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Milà і Àtila · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Milà і Àustria · Veure més »
Batalla de Legnano
La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.
Nou!!: Milà і Batalla de Legnano · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Milà і Bèrgam · Veure més »
Beatriu d'Este (duquessa de Milà)
Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant.
Nou!!: Milà і Beatriu d'Este (duquessa de Milà) · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Milà і Belisari · Veure més »
Benedicta Boccoli
Benedicta Boccoli (Milà, Llombardia, 11 de novembre del 1966) és una actriu italiana.
Nou!!: Milà і Benedicta Boccoli · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Milà і Benito Mussolini · Veure més »
Bernabé apòstol
Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.
Nou!!: Milà і Bernabé apòstol · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: Milà і Bernabé Visconti · Veure més »
Biblioteca Ambrosiana
La Biblioteca Ambrosiana és una biblioteca històrica de la ciutat de Milà que també conté la galeria d'art coneguda com a Pinacoteca Ambrosiana.
Nou!!: Milà і Biblioteca Ambrosiana · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Milà і Bois (poble celta) · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Milà і Bolonya · Veure més »
Bramante
Donato Bramante, o Donato di Angelo di Pascuccio, conegut simplement com a Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 d'abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista, però la seva plenitud artística li arribà en el.
Nou!!: Milà і Bramante · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Milà і Brescia · Veure més »
Bruno Munari
Bruno Munari (24 d'octubre de 1907 - 30 de setembre de 1998) va ser un artista i dissenyador italià, que va contribuir en molts fonaments de les arts visuals (pintura, escultura, cine), arts no visuals (literatura, poesia i didàctica amb la investigació del joc del subjecte, la infància i la creativitat), del disseny industrial i gràfic, va ser un artista polifacètic el qual va fer incursions amb èxit en diferents àrees del coneixement, des del disseny industrial, arquitectònic i editorial amb el disseny de llibres.
Nou!!: Milà і Bruno Munari · Veure més »
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Milà і Cantó de Ticino · Veure més »
Caravaggio
Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, Llombardia, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole, Toscana, 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per ser descendent de pares nascuts a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia, ciutat on també passà part de la seva infantesa.
Nou!!: Milà і Caravaggio · Veure més »
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Nou!!: Milà і Carles Borromeo · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Milà і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlo Biotti
Carlo Biotti (Milà, 1901 - Milà, 10 de desembre de 1977) fou un jurista italià que serví com a jutge del Tribunal Suprem d'Itàlia i que fou el president del Tribunal Penal de Milà.
Nou!!: Milà і Carlo Biotti · Veure més »
Carlo Carrà
Carlo Carrà (Quargnento, 11 de febrer de 1881 - Milà, 13 d'abril de 1966) va ser un pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric.
Nou!!: Milà і Carlo Carrà · Veure més »
Carlo Maria Martini
Carlo Maria Martini, S.J. (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.
Nou!!: Milà і Carlo Maria Martini · Veure més »
Carrara
Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.
Nou!!: Milà і Carrara · Veure més »
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nou!!: Milà і Catedral de Milà · Veure més »
Cesare Merzagora
Cesare Merzagora (Milà, 9 de novembre 1898 - Roma, 1 de maig de 1991) fou un polític i financer italià.
Nou!!: Milà і Cesare Merzagora · Veure més »
Ciutat metropolitana de Milà
La Ciutat metropolitana de Milà (en italià Città metropolitana di Milano) és una ciutat metropolitana de la regió de la Llombardia a Itàlia.
Nou!!: Milà і Ciutat metropolitana de Milà · Veure més »
Classificació climàtica de Köppen
La classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.
Nou!!: Milà і Classificació climàtica de Köppen · Veure més »
Classificació climàtica de Trewartha
Tipus de la classificació de Trewartha per als Estats Units contigus La Classificació climàtica de Trewartha és un sistema de classificació climàtica publicada pel geògraf estatunidenc Glenn Thomas Trewartha el 1966, i actualitzada el 1980.
Nou!!: Milà і Classificació climàtica de Trewartha · Veure més »
Clastidium
Clastidium, modernament Casteggio, fou una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina, prop de Ligúria, a uns 12 km al sud del Po a la via entre Placentia i Dertona, a uns 30 km de la darrera.
Nou!!: Milà і Clastidium · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Milà і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Coll de San Bernardino
San Bernardino (Passo del San Bernardino, Bernhardinpass, 2.066 metres) és un port de muntanya als Alps Suïssos que connecta les valls dels rius Hinterrhein i Mesolcina (Misox) entre les poblacions de Thusis (cantó de Grisons) i Bellinzona (cantó de Ticino).
Nou!!: Milà і Coll de San Bernardino · Veure més »
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Nou!!: Milà і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Milà і Congrés de Viena · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Milà і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Crema (Llombardia)
Crema és un municipi italià a la regió de la Llombardia i a la província de Cremona.
Nou!!: Milà і Crema (Llombardia) · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Milà і Cremona · Veure més »
Dario Fo
Dario Fo (pronúncia italiana:; Sangiano, Itàlia, 24 de març de 1926 - Milà, 13 d'octubre de 2016) fou un dramaturg, director teatral i actor italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1997 perquè, seguint la tradició dels bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits.
Nou!!: Milà і Dario Fo · Veure més »
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Nou!!: Milà і Della Scala · Veure més »
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Nou!!: Milà і Didi Julià · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Milà і Dioclecià · Veure més »
Elisabetta Viviani
és una cantant, actriu i presentadora de televisió italiana.
Nou!!: Milà і Elisabetta Viviani · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Milà і Emília-Romanya · Veure més »
Engiadina
Silvaplana, a l'Engiadina Engiadina (Engiadina en reto-romànic, Engadina en italià i Engadin en alemany; nom derivat del nom del riu en romanx: En; alemany Inn) és una vall alpina suïssa del cantó dels Grisons.
Nou!!: Milà і Engiadina · Veure més »
Ernesto Teodoro Moneta
Ernesto Teodoro Moneta (Milà, Regne d'Itàlia, 20 de setembre de 1833 - Missaglia, província de Lecco, 10 de febrer de 1918) fou un pacifista italià guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1907.
Nou!!: Milà і Ernesto Teodoro Moneta · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Milà і Escriptor · Veure més »
Eugeni de Beauharnais
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).
Nou!!: Milà і Eugeni de Beauharnais · Veure més »
Eugenio Montale
Eugenio Montale (Gènova, Itàlia, 1896 - Milà, 1981) fou un poeta, assagista i crític de música italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1975.
Nou!!: Milà і Eugenio Montale · Veure més »
FC Inter de Milà
LFC Inter de Milà (oficialment Football Club Internazionale Milano, comunament anomenat Internazionale (pronunciat) o simplement Inter és un club de futbol de la ciutat de Milà (Itàlia). Va ser fundat el 9 de març de 1908 sota el nom de Foot-Ball Club Internazionale Milano per quaranta-quatre dissidents del Milan Cricket & Football Club, actual AC Milan, que en aquest temps no acceptava estrangers en les seves files. L'Inter exerceix de local a l'Estadi Giuseppe Meazza (també conegut pel seu antic nom, San Siro) des de 1947, i el comparteix amb l'AC Milan. Els colors que identifiquen a l'equip són el blau amb el negre, i han estat utilitzats en els colors del seu uniforme des de 1908. Els seus rivals tradicionals són l'AC Milan, amb el qual disputa el Derbi de Milà (conegut popularment a Itàlia com el Derby della Madonnina), i la Juventus FC, amb qui s'enfronta en el denominat Derbi d'Itàlia. És un dels clubs més reeixits i amb major renom històricament d'Itàlia, d'Europa i del món. L'Inter és el segon club més reeixit del futbol italià, amb 35 títols a nivell local (19 lligues, 9 copes i 7 supercopes), sent només superat per la Juventus. A nivell internacional ha aconseguit proclamar-se campió tres vegades tant de la Copa de la UEFA com de la Lliga de Campions de la UEFA (en les temporades 1963/64, 1964/65 i 2009/10), després de la qual cosa va obtenir en les posteriors ocasions la Copa Intercontinental (posterior Copa Mundial de Clubs de la FIFA). És l'únic equip que ha participat en totes les edicions de la Serie A, competició instaurada l'any 1929. Fins al 2006 compartia aquest honor amb la Juventus, que després del Calciopoli va ser descendit administrativament a la Serie B. Un fet a destacar és que l'Inter és el primer i únic equip italià que ha aconseguit un triplet (tres títols en una mateixa temporada), en proclamar-se campió de la Serie A, Copa d'Itàlia i Lliga de Campions de la UEFA en la temporada 2009/10, a més d'aconseguir un quintuplet (guanyant també la Supercopa d'Itàlia i el Mundial de Clubs), aconseguint aquesta fita el 2010. D'acord amb les estadístiques realitzades per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (IFFHS), l'Inter és el tercer millor equip italià i sisè millor d'Europa del, i el millor club italià i el cinquè millor del futbol europeu del. A més d'estar situat en el sisè lloc de la classificació històrica del rànquing mundial de clubs, on es triaven als millors clubs del món des de l'1 de gener de 1991 fins al 31 de desembre de 2009. Cal destacar també que segons la classificació anual de clubs realitzada per la mateixa entitat, ha estat el millor equip del futbol mundial en els anys 1998 i 2010. L'equip és el catorzè més valuós del món, en tenir un valor de 401 milions $, d'acord amb la revista Forbes. És un dels clubs més populars del món, ja que segons un estudi realitzat el 2010, l'Internazionale és el vuitè club amb més seguidors d'Europa. I d'acord amb una enquesta elaborada per l'Institut Estadístic Demos en el mes de setembre de 2012, del total d'afeccionats al futbol a Itàlia, l'Inter és el tercer club amb major quantitat d'afeccionats, després de la Juventus i l'AC Milan, amb el 14,5% del total. També cal destacar que el club va formar part com a membre fundador de l'Associació de Clubs Europeus (antic G-14), grup compost pels catorze clubs més poderosos i influents tant econòmicament com esportivament d'Europa.
Nou!!: Milà і FC Inter de Milà · Veure més »
Felip Maria Visconti
Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.
Nou!!: Milà і Felip Maria Visconti · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Milà і Felip V d'Espanya · Veure més »
Filarete
Filarete, nat Antonio di Pietro Averlino (o Averulino) (Florència, al voltant del 1400 - Roma?, 1469) fou un escultor, enginyer, arquitecte i teòric de l'Arquitectura del Renaixement.
Nou!!: Milà і Filarete · Veure més »
Filippo De Pisis
Filippo De Pisis (Ferrara, 11 de maig de 1896 – Milà, 2 d'abril de 1956) va ser un pintor i poeta italià, vinculat a la pintura metafísica.
Nou!!: Milà і Filippo De Pisis · Veure més »
Filippo Tommaso Marinetti
Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944) fou un poeta, novel·lista, dramaturg i editor italià del; conegut, sobretot, per ser el fundador del Futurisme, moviment d'avantguarda històric de principis del.
Nou!!: Milà і Filippo Tommaso Marinetti · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Milà і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Milà і Flavi Honori · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Milà і Florència · Veure més »
Francesc II Sforza
Representació de la família de Lluís Maria Sforza davant la Verge Maria. Podem observar Francesc II al marge inferior dret de la imatge. Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza (Vigevano, Ducat de Milà 1495 - Milà 1535) fou el duc de Milà entre 1521 i 1535, anys en els quals es disputà aquest territori amb Francesc I de França.
Nou!!: Milà і Francesc II Sforza · Veure més »
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Nou!!: Milà і Francesc Sforza · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Milà і Francesco Petrarca · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Milà і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Milà і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Nou!!: Milà і Gal·liè · Veure més »
Gàl·lia Transpadana
La Gàl·lia Transpadana era una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els ínsubres i els cenomans, situada al nord del riu Padus (Po).
Nou!!: Milà і Gàl·lia Transpadana · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Milà і Gènova · Veure més »
Gianluigi Nuzzi
Gianluigi Nuzzi (nascut a Milà el 3 de juny de 1969) és un periodista i escriptor italià.
Nou!!: Milà і Gianluigi Nuzzi · Veure més »
Giorgio Armani
Giorgio Armani (Piacenza, Emilia-Romagna, 11 de juliol de 1934) és un dissenyador de moda italià, principalment destacat per la roba masculina.
Nou!!: Milà і Giorgio Armani · Veure més »
Giorgio de Chirico
Giuseppe Maria Alberto Giorgio de Chirico (Volos, Grècia, 10 de juliol de 1888 – Roma, Itàlia, 20 de novembre de 1978) fou un pintor, escultor i escenògraf italià.
Nou!!: Milà і Giorgio de Chirico · Veure més »
Giorgio Strehler
Giorgio Strehler (Barcola (Trieste), 14 d'agost de 1921 — Lugano, 25 de desembre de 1997) va ser un teòric i director d'òpera i teatre.
Nou!!: Milà і Giorgio Strehler · Veure més »
Giovanni Schiaparelli
Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.
Nou!!: Milà і Giovanni Schiaparelli · Veure més »
Giulio Natta
Giulio Natta (Imperia, Itàlia, 1903 - Bèrgam, 1979) fou un químic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1963.
Nou!!: Milà і Giulio Natta · Veure més »
Giuseppe Castiglione
Retrat de l'emperador Qianlong per Giuseppe Castiglione One Hundred Steeds Conjunt pictòric de Castiglione Giuseppe Castiglione (Milà 19 de juliol de 1688 - Pequín 17 de juliol de 1766),Loehr, George Robert.
Nou!!: Milà і Giuseppe Castiglione · Veure més »
Giuseppe Meazza
Giuseppe Meazza (Milà, 23 d'agost, 1910 – Lissone, 21 d'agost 1979) fou un futbolista italià de la dècada dels 30.
Nou!!: Milà і Giuseppe Meazza · Veure més »
Giuseppe Verdi
fou un compositor d'òpera italià.
Nou!!: Milà і Giuseppe Verdi · Veure més »
Gualtiero Galmanini
va ser un arquitecte i dissenyador italià, que va participar activament en el renaixement del disseny italià de postguerra.
Nou!!: Milà і Gualtiero Galmanini · Veure més »
Ignazio Gardella
Ignazio Gardella (Milà, 30 de març de 1905 - Oleggio, 15 de març de 1999) fou un arquitecte, enginyer i dissenyador italià.
Nou!!: Milà і Ignazio Gardella · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Milà і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Milà і Indústria · Veure més »
Indro Montanelli
Indro Montanelli (Fucecchio, Florència 1909 - Milà 2001) fou un periodista italià.
Nou!!: Milà і Indro Montanelli · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Milà і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Milà і Itàlia · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Milà і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Joseph Radetzky von Radetz
en txec Jan Josef Václav Antonín František Karel hrabě Radecký z Radče, en català Joan Josep Venceslau Antoni Francesc Carles, comte Radetzky de Radetz fou un noble txec de la casa de Radetzky, així com un important comandant militar austríac, estrateg, polític i reformador militar.
Nou!!: Milà і Joseph Radetzky von Radetz · Veure més »
La Scala
El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.
Nou!!: Milà і La Scala · Veure més »
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Nou!!: Milà і Leonardo da Vinci · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Milà і Licini I · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Milà і Ligúria · Veure més »
Llac de Como
El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en llombard) és un llac de la Llombardia, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Milà і Llac de Como · Veure més »
Llac Maggiore
El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.
Nou!!: Milà і Llac Maggiore · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Milà і Lliga Llombarda · Veure més »
Lliga Santa (1511)
La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.
Nou!!: Milà і Lliga Santa (1511) · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Milà і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat
Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat.
Nou!!: Milà і Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat · Veure més »
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Nou!!: Milà і Llombard · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Milà і Llombardia · Veure més »
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Nou!!: Milà і Lluís Maria Sforza · Veure més »
Lodi
Lodi (pronunciat) (en llombard Lòd, pronunciat lɔt o lot) és un municipi italià, capital de la província de Lodi, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Milà і Lodi · Veure més »
Lucio Fontana
Lucio Fontana (Rosario, província de Santa Fe, 19 de febrer de 1899 - Comabbio, Itàlia, 7 de setembre de 1968) va ser un pintor i escultor argentí de pare italià (Luigi) i mare argentina (Lucia Bottino, d'origen italià, actriu de teatre).
Nou!!: Milà і Lucio Fontana · Veure més »
Lugano
Lugano (Lügann en Llombard occidental) és una ciutat del cantó de Ticino al sud Suïssa.
Nou!!: Milà і Lugano · Veure més »
Luigi Grabinski Broglio
fou un violoncel·lista italià.
Nou!!: Milà і Luigi Grabinski Broglio · Veure més »
Maria Callas
Maria Callas (en grec: Μαρία Κάλλας) (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977) fou una soprano grecoestatunidenca i és considerada la cantant més famosa d'òpera del període de postguerra.
Nou!!: Milà і Maria Callas · Veure més »
Mario Monti
Mario Monti (Varese, Llombardia, 19 de març de 1943) és un polític i economista italià que fou membre de la Comissió Europea i Primer Ministre d'Itàlia des de 2011 fins a 2013.
Nou!!: Milà і Mario Monti · Veure més »
Mario Sironi
Painting by Sironi photographed by Paolo Monti Mario Sironi (Sàsser, 12 de maig de 1885, - Milà, 13 d'agost de 1961) va ser un pintor italià.
Nou!!: Milà і Mario Sironi · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: Milà і Mateu I Visconti · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Milà і Maximià · Veure més »
Metro de Milà
El metro de Milà és un sistema de transport ràpid format per una xarxa de metro que serveix a l'àrea metropolitana de Milà.
Nou!!: Milà і Metro de Milà · Veure més »
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.
Nou!!: Milà і Michelangelo Antonioni · Veure més »
Mike Bongiorno
Michael Nicholas Salvatore Bongiorno (Ciutat de Nova York, 26 de maig de 1924 - Montecarlo, 7 de setembre de 2009) fou un periodista i presentador de televisió italià, d'origen estatunidenc.
Nou!!: Milà і Mike Bongiorno · Veure més »
Museu del Novecento
El Museu del Novecento és un museu italià dedicat a l'art del segle XX situat a la Piazza del Duomo, en el Palazzo dell'Arengario, a Milà.
Nou!!: Milà і Museu del Novecento · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Milà і Napoleó III · Veure més »
Napoleó Torriani
Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.
Nou!!: Milà і Napoleó Torriani · Veure més »
Novara
Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.
Nou!!: Milà і Novara · Veure més »
Novi
Sense descripció.
Nou!!: Milà і Novi · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Milà і Odoacre · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Milà і Ostrogots · Veure més »
Otó Visconti
Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.
Nou!!: Milà і Otó Visconti · Veure més »
Paolo Cognetti
Paolo Cognetti (Milà, 27 de gener de 1978) és un escriptor italià.
Nou!!: Milà і Paolo Cognetti · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Milà і París · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Milà і Parma · Veure més »
Pas del Sant Gotard
El Pas del Sant Gotard (en italià, Sant Gottardo, en alemany, Sankt Gotthard) és un pas de muntanya situat a 2.109 metres a Suïssa a, entre Airolo (Ticino) i Andermatt (Uri), en els Alps Lepontins, que connecta la part nord (germanoparlant) de Suïssa amb la part sud (italoparlant) de Ticino, i la ruta cap a Milà.
Nou!!: Milà і Pas del Sant Gotard · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Milà і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pau de Constança
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.
Nou!!: Milà і Pau de Constança · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Milà і Pau VI · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Milà і Pavia · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Milà і Pàdua · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Milà і Perusa · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Milà і Piacenza · Veure més »
Pietro Mascagni
fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.
Nou!!: Milà і Pietro Mascagni · Veure més »
Pinacoteca de Brera
La Pinacoteca di Brera és una col·lecció d'art situada a Milà, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Milà і Pinacoteca de Brera · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Milà і Pisa · Veure més »
Pontremoli
Pontremoli és un comune (municipi) de la província de Massa i Carrara, a la regió italiana de la Toscana.
Nou!!: Milà і Pontremoli · Veure més »
Publi Septimi Geta
Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.
Nou!!: Milà і Publi Septimi Geta · Veure més »
Raccolte extraeuropeu del Castello Sforzesco
La Raccolte Extraeuropee del Castell Sforza és el patrimoni format per 8.000 objectes, resultat de la reunió d'algunes col·leccions pertanyents a diversos ens públics milanesos i de propietats de l'Ajuntament de Milà.
Nou!!: Milà і Raccolte extraeuropeu del Castello Sforzesco · Veure més »
Randa Ghazy
Randa Ghazy (Saronno, Itàlia, 1986) és una escriptora italiana, filla de pares immigrats des d'Egipte, que viu a Milà.
Nou!!: Milà і Randa Ghazy · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Milà і Ravenna · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Milà і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Milà і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
Renata Tebaldi
Renata Tebaldi (Pesaro, Itàlia, 1 de febrer del 1922 - Ciutat de San Marino, San Marino, 19 de desembre del 2004) fou una soprano italiana i una de les veus més destacades de la lírica mundial del.
Nou!!: Milà і Renata Tebaldi · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Milà і República Cisalpina · Veure més »
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Nou!!: Milà і República d'Itàlia · Veure més »
Riccardo Giacconi
Riccardo Giacconi (Gènova, Itàlia, 1931 – 9 de desembre de 2018) fou un astrofísic i professor universitari estatunidenc d'origen italià, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.
Nou!!: Milà і Riccardo Giacconi · Veure més »
Riccardo Muti
Riccardo Muti (Nàpols, 28 de juliol de 1941) és un director d'orquestra italià, conegut per ser el director musical del teatre d'òpera La Scala de Milà, càrrec que va ocupar entre el 1986 i el 2005.
Nou!!: Milà і Riccardo Muti · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Milà і Rin · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Milà і Riu Po · Veure més »
Riu Ticino
El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.
Nou!!: Milà і Riu Ticino · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Milà і Roma · Veure més »
Salvatore Quasimodo
Salvatore Quasimodo (Modica, 20 d'agost de 1901 - Amalfi, 14 de juny de 1968) fou un poeta i periodista italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959"per la seva poesia lírica, que amb el foc clàssic expressa la tràgica experiència de la vida en els nostres temps".
Nou!!: Milà і Salvatore Quasimodo · Veure més »
Sant Ambròs
* Biografies.
Nou!!: Milà і Sant Ambròs · Veure més »
Santa Maria delle Grazie
Santa Maria delle Grazie és una església de Milà, a la Llombardia, a Itàlia.
Nou!!: Milà і Santa Maria delle Grazie · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Milà і Sardenya · Veure més »
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Nou!!: Milà і Sector terciari · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Milà і Siena · Veure més »
Stendhal
Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 - París, 23 de març de 1842), va ser un escriptor francès del.
Nou!!: Milà і Stendhal · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Milà і Suïssa · Veure més »
Teresa Berganza Vargas
Teresa Berganza Vargas (Madrid, 16 de març de 1933 - San Lorenzo de El Escorial, 13 de maig de 2022) va ser una mezzosoprano espanyola, associada sovint amb personatges d'òperes de Rossini, Mozart i Bizet.
Nou!!: Milà і Teresa Berganza Vargas · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Milà і Torí · Veure més »
Torriani
Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Milà і Torriani · Veure més »
Tortona
Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.
Nou!!: Milà і Tortona · Veure més »
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Nou!!: Milà і Traducció lingüística · Veure més »
Tramvia
Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.
Nou!!: Milà і Tramvia · Veure més »
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Nou!!: Milà і Treviso · Veure més »
Umberto Boccioni
Umberto Boccioni (Reggio de Calàbria, 19 d'octubre de 1882 - Sorte, Verona, 16 d'agost de 1916) va ser un pintor i escultor italià, teòric i principal exponent del moviment futurista.
Nou!!: Milà і Umberto Boccioni · Veure més »
Una Chi
Una Chi (pseudònim de Bruna Bianchi, Milà, Itàlia, 1942) és una novel·lista i traductora italiana.
Nou!!: Milà і Una Chi · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Milà і UNESCO · Veure més »
Universitat de Milà
Entrada principal al Rectorat a la Via Festa del Perdono. La Universitat de Milà (en italià: Università degli Studi di Milano, UNIMI) és una de la majors universitats d'Itàlia amb 60.162 estudiants (2013/14), 4.150 professors i empleats no docents (2009/2010).
Nou!!: Milà і Universitat de Milà · Veure més »
Valentino Mazzola
Valentino Mazzola (Cassano d'Adda, 26 de gener de 1919 - Superga, 4 de maig de 1949) va ser un futbolista italià, considerat un dels millors de tots els temps.
Nou!!: Milà і Valentino Mazzola · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Milà і Valerià · Veure més »
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Nou!!: Milà і Valtellina · Veure més »
Varese
Varese (en llengua Llombarda Varés) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.
Nou!!: Milà і Varese · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Milà і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Milà і Venècia · Veure més »
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Nou!!: Milà і Vercelli · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Milà і Verona · Veure més »
Vicari
* Vicari (Palerm), municipi italià a la província de Palerm, a l'illa de Sicília.
Nou!!: Milà і Vicari · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Milà і Vicenza · Veure més »
Victor de Sabata
Victor de Sabata (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1892 - Santa Margherita, la Liguria (prop de Gènova), 11 de desembre de 1967) fou un director d'orquestra i compositor italià.
Nou!!: Milà і Victor de Sabata · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Milà і Viena · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Milà і Visconti · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Milà і Vitigès · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Milà і Worms · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Milà і 1037 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Milà і 1042 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1044 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1056 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1075 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Milà і 1158 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Milà і 1161 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Milà і 1162 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1167 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1176 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Milà і 1183 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1185 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1197 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Milà і 1226 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1239 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1240 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1275 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1277 · Veure més »
1287
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1287 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1294 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1295 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Milà і 1302 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1311 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1349 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1355 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1378 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1385 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1386 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1395 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Milà і 1412 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Milà і 1425 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1428 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Milà і 1441 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Milà і 1447 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Milà і 1450 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Milà і 1476 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Milà і 1494 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1505 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Milà і 1512 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1515 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1521 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 1524 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Milà і 1535 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Milà і 1707 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Milà і 1714 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Milà і 1733 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Milà і 1738 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Milà і 1743 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Milà і 1797 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Milà і 1815 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1848 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1853 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1859 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Milà і 1923 · Veure més »
268
El 268 (CCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Milà і 268 · Veure més »
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Milà і 293 · Veure més »
303
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 303 · Veure més »
382
El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Milà і 382 · Veure més »
402
El 402 fou un any comú començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Milà і 402 · Veure més »
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Milà і 404 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Milà і 452 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 476 · Veure més »
491
El 491 (CDXCI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Milà і 491 · Veure més »
538
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 538 · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 539 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Milà і 568 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Milà і 774 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Milanesa, Milà (Itàlia), Milán.
