Similituds entre Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Anna de Bretanya, Arxiduc d'Àustria, Carles I de Borgonya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Comtat d'Artois, Delfí de França, Dinastia Savoia, Ducat de Borgonya, Felip I de Castella, Filibert II de Savoia, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maria de Borgonya, Príncep d'Astúries.
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Anna de Bretanya і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Anna de Bretanya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Arxiduc d'Àustria і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Arxiduc d'Àustria і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Carles I de Borgonya і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Carles I de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Carles VIII de França і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Carles VIII de França і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Comtat d'Artois і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Comtat d'Artois і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Delfí de França і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Delfí de França і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Dinastia Savoia і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Dinastia Savoia і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Ducat de Borgonya і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Ducat de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Felip I de Castella і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Felip I de Castella і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Filibert II de Savoia
Filibert II de Savoia, anomenat el Bell, (Pont-d'Ain, Savoia 1480 - íd. 1504) fou el duc de Savoia entre 1497 i 1504.
Filibert II de Savoia і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Filibert II de Savoia і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maria de Borgonya · Maria de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Príncep d'Astúries · Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep d'Astúries ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) té 66 relacions, mentre que Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic té 107. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 8.67% = 15 / (66 + 107).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: