Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mar de Kara і Sibèria

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Mar de Kara і Sibèria

Mar de Kara vs. Sibèria

El mar de Kara (en rus, Ка́рское мо́ре, Kàrskoie more) és una part de l'oceà Àrtic que banya les costes del nord de Sibèria, situat entre l'arxipèlag de Nova Zembla a l'oest i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'est. Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Similituds entre Mar de Kara і Sibèria

Mar de Kara і Sibèria tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Aigua dolça, Gas natural, Ienissei, Iurac, Oceà Àrtic, Petroli, Rússia, Txuktxis, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Aigua dolça

Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.

Aigua dolça і Mar de Kara · Aigua dolça і Sibèria · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Gas natural і Mar de Kara · Gas natural і Sibèria · Veure més »

Ienissei

El Ienissei (del rus: Енисе́й; tr; Горлог мүрэн, Gorlog müren; Улуг-Хем, Uluğ-Hem; Ким суг, Kim sug) és el més gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'oceà Àrtic i el cinquè riu més llarg del món.

Ienissei і Mar de Kara · Ienissei і Sibèria · Veure més »

Iurac

El iurac o nènets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nènets del nord de Rússia.

Iurac і Mar de Kara · Iurac і Sibèria · Veure més »

Oceà Àrtic

Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.

Mar de Kara і Oceà Àrtic · Oceà Àrtic і Sibèria · Veure més »

Petroli

miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Mar de Kara і Petroli · Petroli і Sibèria · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Mar de Kara і Rússia · Rússia і Sibèria · Veure més »

Txuktxis

Litografia dels txuktxis segons l'expedició de Louis Choris el 1816 Els txuktxis (en rus: "чу́кча", txuktxa en singular i "чу́кчи", txuktxi en plural) són un poble indígena que habita un territori molt extens i poc poblat a la península dels Txuktxis, entre les riberes del mar dels Txuktxis i el mar de Bering, a l'Extrem Orient Rus.

Mar de Kara і Txuktxis · Sibèria і Txuktxis · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Mar de Kara і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Sibèria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Mar de Kara і Sibèria

Mar de Kara té 67 relacions, mentre que Sibèria té 155. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 4.05% = 9 / (67 + 155).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Mar de Kara і Sibèria. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »