Similituds entre Mamikonian і Reixtuní
Mamikonian і Reixtuní tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Albània del Caucas, Amatuní, Araxes, Armeni, Artaz, Artsruní, Ayrarat, Bagratuní, Bagrevand, Bassèn, Beznunik, Constantinoble, Curopalata, Damasc, Doğubayazıt, Dvin, Erzurum, Grigor Mamikonian, Hamazasp IV Mamikonian, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Kartli, Llac Van, Marzban, Nakharar, Província de Siunia, Província de Xirak, Sper, Taiq, Vardan I Mamikonian, ..., Vasak I Mamikonian. Ampliar l'índex (1 més) »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Albània del Caucas і Mamikonian · Albània del Caucas і Reixtuní ·
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Amatuní і Mamikonian · Amatuní і Reixtuní ·
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Araxes і Mamikonian · Araxes і Reixtuní ·
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Armeni і Mamikonian · Armeni і Reixtuní ·
Artaz
Artaz fou un districte del nord-est de Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.
Artaz і Mamikonian · Artaz і Reixtuní ·
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Artsruní і Mamikonian · Artsruní і Reixtuní ·
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Ayrarat і Mamikonian · Ayrarat і Reixtuní ·
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Bagratuní і Mamikonian · Bagratuní і Reixtuní ·
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Bagrevand і Mamikonian · Bagrevand і Reixtuní ·
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Bassèn і Mamikonian · Bassèn і Reixtuní ·
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Beznunik і Mamikonian · Beznunik і Reixtuní ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Mamikonian · Constantinoble і Reixtuní ·
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Curopalata і Mamikonian · Curopalata і Reixtuní ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Damasc і Mamikonian · Damasc і Reixtuní ·
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Doğubayazıt і Mamikonian · Doğubayazıt і Reixtuní ·
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Dvin і Mamikonian · Dvin і Reixtuní ·
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Erzurum і Mamikonian · Erzurum і Reixtuní ·
Grigor Mamikonian
Grigor Mamikonian fou governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685.
Grigor Mamikonian і Mamikonian · Grigor Mamikonian і Reixtuní ·
Hamazasp IV Mamikonian
Hamazasp IV Mamikonian fou governador d'Armènia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armènia per Bizanci del 657 al 662.
Hamazasp IV Mamikonian і Mamikonian · Hamazasp IV Mamikonian і Reixtuní ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Mamikonian · Imperi Romà d'Orient і Reixtuní ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Mamikonian · Imperi Sassànida і Reixtuní ·
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Kartli і Mamikonian · Kartli і Reixtuní ·
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Llac Van і Mamikonian · Llac Van і Reixtuní ·
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Mamikonian і Marzban · Marzban і Reixtuní ·
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Mamikonian і Nakharar · Nakharar і Reixtuní ·
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Mamikonian і Província de Siunia · Província de Siunia і Reixtuní ·
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Mamikonian і Província de Xirak · Província de Xirak і Reixtuní ·
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Mamikonian і Sper · Reixtuní і Sper ·
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Mamikonian і Taiq · Reixtuní і Taiq ·
Vardan I Mamikonian
Vardan I Mamikonian fou cap del partit persa d'Armènia, després del 350 i fins a una data propera al 365.
Mamikonian і Vardan I Mamikonian · Reixtuní і Vardan I Mamikonian ·
Vasak I Mamikonian
Vasak I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia, després del 350 i fins al 368.
Mamikonian і Vasak I Mamikonian · Reixtuní і Vasak I Mamikonian ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mamikonian і Reixtuní
- Què tenen en comú Mamikonian і Reixtuní
- Semblances entre Mamikonian і Reixtuní
Comparació entre Mamikonian і Reixtuní
Mamikonian té 199 relacions, mentre que Reixtuní té 97. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 10.47% = 31 / (199 + 97).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mamikonian і Reixtuní. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: