Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Magna Grècia і Messapis
Magna Grècia і Messapis tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Cannes, Bríndisi, Cleònim d'Esparta, Etruscs, Guerra del Peloponnès, Guerres pírriques, Heraclea de Lucània, Iapigis, Lucans, Metapont, Peucecis, Pirros, Pulla, Reggio de Calàbria, República Romana, Salento, Segona Guerra Púnica, Sicília, Tàrent.
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Batalla de Cannes і Magna Grècia · Batalla de Cannes і Messapis ·
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Bríndisi і Magna Grècia · Bríndisi і Messapis ·
Cleònim d'Esparta
Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.
Cleònim d'Esparta і Magna Grècia · Cleònim d'Esparta і Messapis ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Magna Grècia · Etruscs і Messapis ·
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Guerra del Peloponnès і Magna Grècia · Guerra del Peloponnès і Messapis ·
Guerres pírriques
Les anomenades guerres pírriques (280-275 aC) foren una sèrie de batalles i aliances polítiques que enfrontaren als grecs (específicament el Regne de l'Epir, Macedònia, i les ciutats estat de la Magna Grècia), els romans, els pobles itàlics (primordialment els samnites i els etruscs) i els cartaginesos.
Guerres pírriques і Magna Grècia · Guerres pírriques і Messapis ·
Heraclea de Lucània
Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.
Heraclea de Lucània і Magna Grècia · Heraclea de Lucània і Messapis ·
Iapigis
Els iapigis (en llatí Ĭāpyges, en grec antic Ἰάπυγες) eren un poble probablement d'origen il·liri, que habitava la part sud d'Itàlia i van donar nom al país (Iapígia).
Iapigis і Magna Grècia · Iapigis і Messapis ·
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Lucans і Magna Grècia · Lucans і Messapis ·
Metapont
Temple. Metapont (Metapontum de manera més generalitzada, o de vegades Metapontium) era una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de Tàrent.
Magna Grècia і Metapont · Messapis і Metapont ·
Peucecis
Dones dansaires en la decoració d'una tomba dels peucets, a la necròpolis de ''Ruvo di Puglia''. Els peucecis (en Peucetii) foren un poble del sud d'Itàlia.
Magna Grècia і Peucecis · Messapis і Peucecis ·
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Magna Grècia і Pirros · Messapis і Pirros ·
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Magna Grècia і Pulla · Messapis і Pulla ·
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Magna Grècia і Reggio de Calàbria · Messapis і Reggio de Calàbria ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Magna Grècia і República Romana · Messapis і República Romana ·
Salento
Salento (Salentino: Salentu, Salentino Griko: Σαλέντο) és l'extremitat sud-est de la regió italiana de la Pulla.
Magna Grècia і Salento · Messapis і Salento ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Magna Grècia і Segona Guerra Púnica · Messapis і Segona Guerra Púnica ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Magna Grècia і Sicília · Messapis і Sicília ·
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Magna Grècia і Messapis
- Què tenen en comú Magna Grècia і Messapis
- Semblances entre Magna Grècia і Messapis
Comparació entre Magna Grècia і Messapis
Magna Grècia té 111 relacions, mentre que Messapis té 69. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 10.56% = 19 / (111 + 69).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Magna Grècia і Messapis. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
