Similituds entre Maghrawa і Orà
Maghrawa і Orà tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Abdalwadites, Abu-Ubayd al-Bakrí, Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan, Al-Àndalus, Algèria, Banu Hammad, Banu Ifran, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Egipte, Kharigisme, Lleó l'Africà, Mar Mediterrània, Muluia, Tiaret, Tlemcen, Yússuf ibn Taixfín, Zírida.
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Abdalwadites і Maghrawa · Abdalwadites і Orà ·
Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.
Abu-Ubayd al-Bakrí і Maghrawa · Abu-Ubayd al-Bakrí і Orà ·
Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Yahya Yaghmuràssan ibn Zayyan ibn Thàbit ibn Muhàmmad, més conegut com a Abu-Yahya I o Yaghmuràssan (vers 1206-1209 - 1283) fou el fundador de la dinastia dels abdalwadites o zayyànides que va governar a Tlemcen.
Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan і Maghrawa · Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan і Orà ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Maghrawa · Al-Àndalus і Orà ·
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Algèria і Maghrawa · Algèria і Orà ·
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Banu Hammad і Maghrawa · Banu Hammad і Orà ·
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Banu Ifran і Maghrawa · Banu Ifran і Orà ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Dinastia almoràvit і Maghrawa · Dinastia almoràvit і Orà ·
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Dinastia marínida і Maghrawa · Dinastia marínida і Orà ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Maghrawa · Egipte і Orà ·
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Kharigisme і Maghrawa · Kharigisme і Orà ·
Lleó l'Africà
Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.
Lleó l'Africà і Maghrawa · Lleó l'Africà і Orà ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Maghrawa і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Orà ·
Muluia
El Muluia (pronunciat localment Muluya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions.
Maghrawa і Muluia · Muluia і Orà ·
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Maghrawa і Tiaret · Orà і Tiaret ·
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Maghrawa і Tlemcen · Orà і Tlemcen ·
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Maghrawa і Yússuf ibn Taixfín · Orà і Yússuf ibn Taixfín ·
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Maghrawa і Orà
- Què tenen en comú Maghrawa і Orà
- Semblances entre Maghrawa і Orà
Comparació entre Maghrawa і Orà
Maghrawa té 164 relacions, mentre que Orà té 105. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 6.69% = 18 / (164 + 105).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Maghrawa і Orà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: