Similituds entre Lògica і Logicisme
Lògica і Logicisme tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Alfred North Whitehead, Bertrand Russell, Giuseppe Peano, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Kurt Gödel, Paradoxa de Russell, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Teorema d'incompletesa de Gödel.
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Alfred North Whitehead і Lògica · Alfred North Whitehead і Logicisme ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Bertrand Russell і Lògica · Bertrand Russell і Logicisme ·
Giuseppe Peano
Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.
Giuseppe Peano і Lògica · Giuseppe Peano і Logicisme ·
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica · Gottfried Wilhelm Leibniz і Logicisme ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Gottlob Frege і Lògica · Gottlob Frege і Logicisme ·
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Kurt Gödel і Lògica · Kurt Gödel і Logicisme ·
Paradoxa de Russell
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.
Lògica і Paradoxa de Russell · Logicisme і Paradoxa de Russell ·
Principia Mathematica (Russell-Whitehead)
Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.
Lògica і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Logicisme і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) ·
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Lògica і Teorema d'incompletesa de Gödel · Logicisme і Teorema d'incompletesa de Gödel ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Lògica і Logicisme
- Què tenen en comú Lògica і Logicisme
- Semblances entre Lògica і Logicisme
Comparació entre Lògica і Logicisme
Lògica té 154 relacions, mentre que Logicisme té 11. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 5.45% = 9 / (154 + 11).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Lògica і Logicisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: