Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Ab Urbe Condita, Ariovist, Besançon, Bibracte, Bois (poble celta), Bolonya, Claudi Ptolemeu, Dijon, Estrabó, Galba, Gals, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cèltica, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Grec antic, Hedus, Helvecis, Juli Cèsar, Langres, Legió romana, Leucs, Llatí, Marc Salvi Otó, Marne, Mediomàtrics, Plini el Vell, Riu Po, Sènons, Sèquans, Sena, Tàcit, Titus Livi, Toul, Trèvers, Tribu (antropologia), Vitel·li, Vosges, 58 aC.
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Língons і Ab Urbe Condita · Veure més »
Ariovist
Ariovist fou un cap germànic que va fer la guerra a Juli Cèsar el 58 aC.
Nou!!: Língons і Ariovist · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Língons і Besançon · Veure més »
Bibracte
Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.
Nou!!: Língons і Bibracte · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Língons і Bois (poble celta) · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Língons і Bolonya · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Língons і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Língons і Dijon · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Língons і Estrabó · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Língons і Galba · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Língons і Gals · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Língons і Gàl·lia Belga · Veure més »
Gàl·lia Cèltica
a.n.e. La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre ''De Bello Gallico'' (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.
Nou!!: Língons і Gàl·lia Cèltica · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Língons і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Língons і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Língons і Grec antic · Veure més »
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Nou!!: Língons і Hedus · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Língons і Helvecis · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Língons і Juli Cèsar · Veure més »
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Língons і Langres · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Língons і Legió romana · Veure més »
Leucs
Els leucs (llatí Leuci) foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud.
Nou!!: Língons і Leucs · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Língons і Llatí · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Língons і Marc Salvi Otó · Veure més »
Marne
El Marne és un departament de França al nord-est del país, que forma part de la regió del Gran Est.
Nou!!: Língons і Marne · Veure més »
Mediomàtrics
Els mediomàtrics (llatí: Mediomatrici, grec Μεδιομάτρικες) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga prop del Rin, al nord dels sèquans i al sud dels trèvers.
Nou!!: Língons і Mediomàtrics · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Língons і Plini el Vell · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Língons і Riu Po · Veure més »
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Língons і Sènons · Veure més »
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Nou!!: Língons і Sèquans · Veure més »
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Nou!!: Língons і Sena · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Língons і Tàcit · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Língons і Titus Livi · Veure més »
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Língons і Toul · Veure més »
Trèvers
Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Língons і Trèvers · Veure més »
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Nou!!: Língons і Tribu (antropologia) · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Língons і Vitel·li · Veure més »
Vosges
Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.
Nou!!: Língons і Vosges · Veure més »
58 aC
El 58 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Língons і 58 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lingones, Lingons, Lingons cisalpins.
