Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ludwig van Beethoven

Índex Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

146 les relacions: Alemanya, Anglaterra, Antonio Salieri, Aritmètica, Arthur Wellesley, Àustria, Ballet, Batalla de Vitòria, Berlín, Bonn, Budapest, Cant de joia, Carl Czerny, Carta a l'Estimada immortal, Christian Gottlob Neefe, Christoph Willibald Gluck, Clarinet, Classicisme, Classicisme musical, Colònia (Alemanya), Composició musical, Compositor, Comtat de Flandes, Concert, Concert per a piano núm. 3 (Beethoven), Concert per a piano núm. 4 (Beethoven), Concert per a piano núm. 5 (Beethoven), Concert per a violí (Beethoven), Congrés de Viena, Contrapunt, Crist en el Mont de les Oliveres (Beethoven), Die Zauberflöte, Director d'orquestra, Dresden, Ducat de Brabant, Fidelio, Francès, Franz Liszt, Franz Schubert, Friedrich Gottlieb Klopstock, Friedrich von Schiller, Georg Friedrich Händel, Gioachino Rossini, Gotthold Ephraim Lessing, Hidropesia, Himne Europeu, Johann Georg Albrechtsberger, Johann van Beethoven, Johann Wolfgang von Goethe, Joseph Haydn, ..., Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Leipzig, Les criatures de Prometeu (Beethoven), Les estacions, Lied, Llatí, Llista de composicions de Beethoven, Lovaina, Malines, Maria Magdalena van Beethoven, Maximilià Francesc d'Àustria, Música de cambra, Música sacra, Música vocal, Mestre de capella, Metrònom, Missa (música), Missa en do major (Beethoven), Missa Solemnis (Beethoven), Napoleó Bonaparte, Nen prodigi, Oratori (música), Orgue, Orquestra, Països Baixos austríacs, Panharmònic, París, Per a Elisa, Pianista, Piano, Pneumònia, Praga, Primera Escola de Viena, Quartet de corda núm. 13 (Beethoven), Rèquiem (Mozart), Rin, Romanticisme, Romanticisme musical, Simfonia, Simfonia núm. 1 (Beethoven), Simfonia núm. 2 (Beethoven), Simfonia núm. 3 (Beethoven), Simfonia núm. 4 (Beethoven), Simfonia núm. 5 (Beethoven), Simfonia núm. 6 (Beethoven), Simfonia núm. 7 (Beethoven), Simfonia núm. 9 (Beethoven), Simfonies de Beethoven, Sonata, Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven), Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven), Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven), Sonates per a piano (Beethoven), Teplice, Testament de Heiligenstadt, Theater an der Wien, Therese Malfatti, Triple Concert (Beethoven), Variacions Diabelli, Viena, Violí, William Shakespeare, Wolfgang Amadeus Mozart, 16 de desembre, 1733, 1770, 1778, 1781, 1782, 1783, 1787, 1792, 1795, 1799, 1800, 1801, 1802, 1803, 1804, 1805, 1806, 1808, 1809, 1811, 1812, 1813, 1814, 1815, 1816, 1818, 1822, 1823, 1824, 1826, 1827, 26 de març. Ampliar l'índex (96 més) »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Alemanya · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Anglaterra · Veure més »

Antonio Salieri

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Antonio Salieri · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Aritmètica · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Arthur Wellesley · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Àustria · Veure més »

Ballet

Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Ballet · Veure més »

Batalla de Vitòria

La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Batalla de Vitòria · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Berlín · Veure més »

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Bonn · Veure més »

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Budapest · Veure més »

Cant de joia

El Cant de joia (Ode an die Freude, primera línia) és una oda escrita el 1785 pel poeta i escriptor alemany Friedrich Schiller, per celebrar l'ideal d'unitat i germanor de tota la humanitat.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Cant de joia · Veure més »

Carl Czerny

Carl Czerny (també Karl) (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857), pianista, compositor i professor de música austríac.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Carl Czerny · Veure més »

Carta a l'Estimada immortal

La Carta a l'Estimada immortal (Briefe an die unsterbliche Geliebte en alemany) és un document manuscrit autògraf del compositor Ludwig van Beethoven.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Carta a l'Estimada immortal · Veure més »

Christian Gottlob Neefe

Christian Gottlob Neefe (Chemnitz, 5 de febrer de 1748 - Dessau, 28 de gener de 1798) fou un organista, compositor d'òpera i director d'orquestra alemany.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Christian Gottlob Neefe · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

fou un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Clarinet

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Clarinet · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Classicisme · Veure més »

Classicisme musical

En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Classicisme musical · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Composició musical

La composició musical és l'art que té per objectiu la creació d'obres musicals, així com la disciplina de la música que ensenya les regles per a compondre aquestes obres.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Composició musical · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Compositor · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Comtat de Flandes · Veure més »

Concert

'''Concert''' de piano al Metropolitan de Nova York El concert, de l'italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert · Veure més »

Concert per a piano núm. 3 (Beethoven)

El Concert per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a piano núm. 3 (Beethoven) · Veure més »

Concert per a piano núm. 4 (Beethoven)

El Concert per a piano i orquestra núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a piano núm. 4 (Beethoven) · Veure més »

Concert per a piano núm. 5 (Beethoven)

El Concert per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a piano núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Concert per a violí (Beethoven)

El Concert per a violí en re major, Op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a violí (Beethoven) · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Congrés de Viena · Veure més »

Contrapunt

El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Contrapunt · Veure més »

Crist en el Mont de les Oliveres (Beethoven)

Crist en el Mont de les Oliveres (en alemany, Christus am Ölberge), Op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Crist en el Mont de les Oliveres (Beethoven) · Veure més »

Die Zauberflöte

Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind, i en part en l'obra Sethos, de Jean Terrasson.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Die Zauberflöte · Veure més »

Director d'orquestra

Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Director d'orquestra · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Dresden · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Ducat de Brabant · Veure més »

Fidelio

Fidelio, op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Fidelio · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Francès · Veure més »

Franz Liszt

, fou un compositor i pianista hongarès.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Franz Liszt · Veure més »

Franz Schubert

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Franz Schubert · Veure més »

Friedrich Gottlieb Klopstock

Friedrich Gottlieb Klopstock (Quedlinburg, 2 de juliol de 1724 - Hamburg, 14 de març, 1803) fou un poeta alemany.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Friedrich Gottlieb Klopstock · Veure més »

Friedrich von Schiller

fou un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Friedrich von Schiller · Veure més »

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Georg Friedrich Händel · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Gioachino Rossini · Veure més »

Gotthold Ephraim Lessing

Gotthold Ephraim Lessing (Kamenz, Saxònia, 22 de gener de 1729 - Brunsvic, 15 de febrer de 1781) va ser un filòsof, escriptor, dramaturg i poeta alemany de la il·lustració.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Gotthold Ephraim Lessing · Veure més »

Hidropesia

Hidropesia, edema o retenció de líquid és l'acumulació de líquid clar en els teixits o cavitats del cos.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Hidropesia · Veure més »

Himne Europeu

L'himne europeu fa referència a l'himne utilitzat durant cerimònies oficials de diverses organitzacions internacionals europees des de l'any 1972.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Himne Europeu · Veure més »

Johann Georg Albrechtsberger

AFI, fou un organista i compositor austríac.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Johann Georg Albrechtsberger · Veure més »

Johann van Beethoven

Johann van Beethoven (Malines als Països Baixos austríacs, 14 de novembre 1740 – Bonn a Alemanya, 18 de desembre 1792) era un cantant i pianista a la capella del príncep-arquebisbe Climent August de Baviera.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Johann van Beethoven · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

Joseph Haydn

, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Joseph Haydn · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Leipzig · Veure més »

Les criatures de Prometeu (Beethoven)

Les criatures de Prometeu (en alemany, Die Geschöpfe des Prometheus), op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Les criatures de Prometeu (Beethoven) · Veure més »

Les estacions

Les Estacions (en alemany Die Jahreszeiten) és un oratori profà de Franz Joseph Haydn, amb llibret de Gottfried van Swieten, basat en un poema anglès de James Thomson titulat The Seasons.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Les estacions · Veure més »

Lied

El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Lied · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Llatí · Veure més »

Llista de composicions de Beethoven

A continuació es detalla una llista de composicions de Beethoven força completa, classificada per gèneres i amb la data de publicació entre parèntesis.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Llista de composicions de Beethoven · Veure més »

Lovaina

Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Lovaina · Veure més »

Malines

Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Malines · Veure més »

Maria Magdalena van Beethoven

Johan van Beethoven i la seva esposa, Maria Magdalena Keverich. Casa on va néixer Maria Magdalena Keverich a Ehrenbreitstein Maria Magdalena Keverich van Beethoven (19 de desembre de 1746 en Ehrenbreitstein; 17 de juliol de 1787 a Bonn) va ser mare del compositor Ludwig van Beethoven.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Maria Magdalena van Beethoven · Veure més »

Maximilià Francesc d'Àustria

LArxiduc Maximilià Francesc d’'Àustria, en alemany: Maximilian Franz Xaver Joseph Johann Anton de Paula Wenzel von Österreich (Viena 8 de desembre de 1756 – Viena 26 de juliol de 1801) va ser un arquebisbe i Elector Espiritual de Colònia (i com a tal Canceller del Sacre Imperi Romanogermànic per a Itàlia), Gran Mestre dels Cavallers Teutònics i el darrer fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i del seu marit l’Emperador Francesc I. També dos dels seus germans van ser emperadors (Josep II i Leopold II).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Maximilià Francesc d'Àustria · Veure més »

Música de cambra

Haydn tocant en un quartet de corda Una obra de música de cambra és una composició musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en què cada part està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Música de cambra · Veure més »

Música sacra

La música religiosa, o música sacra, és aquella que té com a finalitat principal servir a una pràctica religiosa.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Música sacra · Veure més »

Música vocal

La música vocal és la música interpretada per un o més cantants, amb acompanyament instrumental o sense, en la qual el cant és l'element que concentra l'interès principal de la composició.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Música vocal · Veure més »

Mestre de capella

El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Mestre de capella · Veure més »

Metrònom

alt.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Metrònom · Veure més »

Missa (música)

La missa és una composició i un gènere de la música vocal religiosa el text de la qual són les diferents parts de l'ordinari de la missa, és a dir.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Missa (música) · Veure més »

Missa en do major (Beethoven)

La Missa en do major, op. 86, és una missa composta per Ludwig van Beethoven per encàrrec del príncep Nikolaus Esterházy II el 1807.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Missa en do major (Beethoven) · Veure més »

Missa Solemnis (Beethoven)

La Missa Solemnis en re major, op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Missa Solemnis (Beethoven) · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nen prodigi

Gadna i el director Moshe Lustig, Israel 1953 Un nen o nena prodigi és un infant que a una edat precoç domina una o diverses disciplines al nivell d'un adult.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Nen prodigi · Veure més »

Oratori (música)

Loratori és una composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra, de vegades amb un narrador.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Oratori (música) · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Orgue · Veure més »

Orquestra

Una orquestra és un conjunt instrumental.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Orquestra · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Països Baixos austríacs · Veure més »

Panharmònic

El panharmònic és un instrument musical de teclat inventat el 1804 per Johann Nepomuk Mälzel.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Panharmònic · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і París · Veure més »

Per a Elisa

Elisabeth Röckel, 1814 – Düsseldorf, Goethe-Museum, Anton-und-Katharina-Kippenberg-Stiftung Per a Elisa WoO 59 (Für Elise, en alemany) és una bagatel·la per a piano sol, composta en la menor pel compositor alemany Ludwig van Beethoven el 27 d'abril de 1810.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Per a Elisa · Veure més »

Pianista

Pianista de jazz Un pianista és la persona que toca el piano.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Pianista · Veure més »

Piano

El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Piano · Veure més »

Pneumònia

La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó que afecta principalment les cavitats alveolars.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Pneumònia · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Praga · Veure més »

Primera Escola de Viena

Joseph Haydn (1732-1809) Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Ludwig van Beethoven (1770-1827) La Primera Escola de Viena (en alemany Wiener Klassik) és un corrent artístic de la música clàssica europea de la segona meitat del.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Primera Escola de Viena · Veure més »

Quartet de corda núm. 13 (Beethoven)

El Quartet de corda núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Quartet de corda núm. 13 (Beethoven) · Veure més »

Rèquiem (Mozart)

La Missa de Rèquiem en re menor (K.626) de Wolfgang Amadeus Mozart va ser composta el 1791.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Rèquiem (Mozart) · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Rin · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Romanticisme · Veure més »

Romanticisme musical

El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del a Alemanya.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Romanticisme musical · Veure més »

Simfonia

Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia · Veure més »

Simfonia núm. 1 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 1 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 2 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 3 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 3 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 4 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 4 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 5 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 6 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 6 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 7 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 7 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 9 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Simfonies de Beethoven

El conjunt de les 9 simfonies que va compondre Beethoven han estat i continuen sent un referent fonamental en la història de la música clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonies de Beethoven · Veure més »

Sonata

Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata · Veure més »

Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) · Veure més »

Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven) · Veure més »

Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven)

La Sonata per a violí i piano num.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Sonates per a piano (Beethoven)

Arxiduc Rodolf d'Àustria. Les Sonates de Ludwig van Beethoven són un conjunt de composicions per a piano sol compostes per Beethoven entre 1795 i 1822; va compondre 32 sonates per a piano.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonates per a piano (Beethoven) · Veure més »

Teplice

Església-castell Teplice, anomenada Teplice-Šanov fins al 1948; (en alemany: Teplitz-Schönau, i anteriorment, Töplitz) és una ciutat de la República Txeca, capital del Districte de Teplice, dins la Regió d'Ústí nad Labem.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Teplice · Veure més »

Testament de Heiligenstadt

250px El testament de Heiligenstadt (en alemany, Heiligenstädter Testament) és una carta escrita pel compositor alemany Ludwig van Beethoven als seus germans Karl i Johann a Heiligenstadt (Àustria) el 6 d'octubre de 1802.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Testament de Heiligenstadt · Veure més »

Theater an der Wien

El Theater an der Wien és un teatre històric de Viena, en funcionament des de 1801.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Theater an der Wien · Veure més »

Therese Malfatti

Therese Malfatti (Viena 1792- Viena 1851) és una pianista i compositora austríaca.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Therese Malfatti · Veure més »

Triple Concert (Beethoven)

El Concert per a violí, violoncel i piano en do major, Op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Triple Concert (Beethoven) · Veure més »

Variacions Diabelli

Les Variacions Diabelli o les 33 Variacions sobre un vals de Diabelli (33 Veränderungen über einen Walzer von Diabelli) són un recull magistral de variacions per a piano, compostes per Ludwig van Beethoven el 1823 i publicades com a opus 120 amb una dedicatòria a Antonia Brentano.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Variacions Diabelli · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Viena · Veure més »

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Violí · Veure més »

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і William Shakespeare · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 16 de desembre · Veure més »

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1733 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1770 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1778 · Veure més »

1781

Sense descripció.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1781 · Veure més »

1782

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1782 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1783 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1787 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1792 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1795 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1799 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1802 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1803 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1809 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1811 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1816 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1818 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1822 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1823 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1824 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1826 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1827 · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 26 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Beethoven, Beethoveniana, Beethovenians, Beethovenià, L. van Beethoven, Ludwig Van Beethoven, Ludwing van Beethoven, Obres principals de Beethoven.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »