Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven)

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven)

Ludwig van Beethoven vs. Simfonia núm. 9 (Beethoven)

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea. La Simfonia núm.

Similituds entre Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven)

Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven) tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Bonn, Cant de joia, Clarinet, Classicisme musical, Dresden, Friedrich von Schiller, Himne Europeu, Johann Wolfgang von Goethe, Joseph Haydn, Missa Solemnis (Beethoven), Orquestra, Romanticisme musical, Simfonia, Variacions Diabelli, Viena, Violí, Wolfgang Amadeus Mozart.

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Bonn і Ludwig van Beethoven · Bonn і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Cant de joia

El Cant de joia (Ode an die Freude, primera línia) és una oda escrita el 1785 pel poeta i escriptor alemany Friedrich Schiller, per celebrar l'ideal d'unitat i germanor de tota la humanitat.

Cant de joia і Ludwig van Beethoven · Cant de joia і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Clarinet

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.

Clarinet і Ludwig van Beethoven · Clarinet і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Classicisme musical

En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.

Classicisme musical і Ludwig van Beethoven · Classicisme musical і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Dresden і Ludwig van Beethoven · Dresden і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Friedrich von Schiller

fou un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.

Friedrich von Schiller і Ludwig van Beethoven · Friedrich von Schiller і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Himne Europeu

L'himne europeu fa referència a l'himne utilitzat durant cerimònies oficials de diverses organitzacions internacionals europees des de l'any 1972.

Himne Europeu і Ludwig van Beethoven · Himne Europeu і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Johann Wolfgang von Goethe і Ludwig van Beethoven · Johann Wolfgang von Goethe і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Joseph Haydn

, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.

Joseph Haydn і Ludwig van Beethoven · Joseph Haydn і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Missa Solemnis (Beethoven)

La Missa Solemnis en re major, op.

Ludwig van Beethoven і Missa Solemnis (Beethoven) · Missa Solemnis (Beethoven) і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Orquestra

Una orquestra és un conjunt instrumental.

Ludwig van Beethoven і Orquestra · Orquestra і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Romanticisme musical

El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del a Alemanya.

Ludwig van Beethoven і Romanticisme musical · Romanticisme musical і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia

Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.

Ludwig van Beethoven і Simfonia · Simfonia і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Variacions Diabelli

Les Variacions Diabelli o les 33 Variacions sobre un vals de Diabelli (33 Veränderungen über einen Walzer von Diabelli) són un recull magistral de variacions per a piano, compostes per Ludwig van Beethoven el 1823 i publicades com a opus 120 amb una dedicatòria a Antonia Brentano.

Ludwig van Beethoven і Variacions Diabelli · Simfonia núm. 9 (Beethoven) і Variacions Diabelli · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Ludwig van Beethoven і Viena · Simfonia núm. 9 (Beethoven) і Viena · Veure més »

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Ludwig van Beethoven і Violí · Simfonia núm. 9 (Beethoven) і Violí · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Ludwig van Beethoven і Wolfgang Amadeus Mozart · Simfonia núm. 9 (Beethoven) і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven)

Ludwig van Beethoven té 146 relacions, mentre que Simfonia núm. 9 (Beethoven) té 63. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 8.13% = 17 / (146 + 63).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »