Similituds entre Lluís el Germànic і Lluís el Pietós
Lluís el Germànic і Lluís el Pietós tenen 75 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de Prüm, Alsàcia, Aquisgrà, Aquitània, Austràsia, Basilea, Baviera, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Blois, Borgonya, Candelera, Carlemany, Carles el Calb, Carles Martell, Colmar, Compiègne, Crémieu, Ermengarda d'Hesbaye, Estrasburg, França Oriental, Frankfurt del Main, Frísia, Gaucelm, Gòtia, Hug de Tours, Ingelheim, Itàlia, Judit de Baviera, Langres, ..., Lionès, Llista de reis germànics, Llombardia, Loira, Lotari I, Magúncia, Maine (França), Matfrid d'Orleans, Missi dominici, Mosa, Nèustria, Nimega, Odó d'Orleans, Oise, Orleans, Paderborn, Papa Gregori IV, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Poitiers, Província de Trento, Provença, Quierzy, Regne d'Aquitània, Regne Franc, Reims, Roma, Sena, Septimània, Soissons, Somme, Thionville, Tortona, Tractat de Verdun, Trèveris, Worms, 1 de març, 13 de desembre, 2 de febrer, 20 de juny, 26 de febrer, 27 de novembre, 29 de novembre, 30 de maig, 7 d'abril. Ampliar l'índex (45 més) »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Abadia de Prüm і Lluís el Germànic · Abadia de Prüm і Lluís el Pietós ·
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Alsàcia і Lluís el Germànic · Alsàcia і Lluís el Pietós ·
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Aquisgrà і Lluís el Germànic · Aquisgrà і Lluís el Pietós ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Lluís el Germànic · Aquitània і Lluís el Pietós ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Lluís el Germànic · Austràsia і Lluís el Pietós ·
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Basilea і Lluís el Germànic · Basilea і Lluís el Pietós ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Lluís el Germànic · Baviera і Lluís el Pietós ·
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Berenguer de Tolosa і Lluís el Germànic · Berenguer de Tolosa і Lluís el Pietós ·
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Bernat de Septimània і Lluís el Germànic · Bernat de Septimània і Lluís el Pietós ·
Blois
Blois o Bles és una comuna francesa al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre-Vall del Loira.
Blois і Lluís el Germànic · Blois і Lluís el Pietós ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Lluís el Germànic · Borgonya і Lluís el Pietós ·
Candelera
La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.
Candelera і Lluís el Germànic · Candelera і Lluís el Pietós ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Lluís el Germànic · Carlemany і Lluís el Pietós ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Lluís el Germànic · Carles el Calb і Lluís el Pietós ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Lluís el Germànic · Carles Martell і Lluís el Pietós ·
Colmar
Colmar (alsacià Colmer) és un municipi actualment francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.
Colmar і Lluís el Germànic · Colmar і Lluís el Pietós ·
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Compiègne і Lluís el Germànic · Compiègne і Lluís el Pietós ·
Crémieu
Crémieu és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Crémieu і Lluís el Germànic · Crémieu і Lluís el Pietós ·
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Ermengarda d'Hesbaye і Lluís el Germànic · Ermengarda d'Hesbaye і Lluís el Pietós ·
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Estrasburg і Lluís el Germànic · Estrasburg і Lluís el Pietós ·
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
França Oriental і Lluís el Germànic · França Oriental і Lluís el Pietós ·
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Frankfurt del Main і Lluís el Germànic · Frankfurt del Main і Lluís el Pietós ·
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Frísia і Lluís el Germànic · Frísia і Lluís el Pietós ·
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Gaucelm і Lluís el Germànic · Gaucelm і Lluís el Pietós ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Gòtia і Lluís el Germànic · Gòtia і Lluís el Pietós ·
Hug de Tours
Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.
Hug de Tours і Lluís el Germànic · Hug de Tours і Lluís el Pietós ·
Ingelheim
Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.
Ingelheim і Lluís el Germànic · Ingelheim і Lluís el Pietós ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Lluís el Germànic · Itàlia і Lluís el Pietós ·
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Judit de Baviera і Lluís el Germànic · Judit de Baviera і Lluís el Pietós ·
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Langres і Lluís el Germànic · Langres і Lluís el Pietós ·
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Lionès і Lluís el Germànic · Lionès і Lluís el Pietós ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Llista de reis germànics і Lluís el Germànic · Llista de reis germànics і Lluís el Pietós ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Llombardia і Lluís el Germànic · Llombardia і Lluís el Pietós ·
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Lluís el Germànic і Loira · Lluís el Pietós і Loira ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Lluís el Germànic і Lotari I · Lluís el Pietós і Lotari I ·
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Lluís el Germànic і Magúncia · Lluís el Pietós і Magúncia ·
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Lluís el Germànic і Maine (França) · Lluís el Pietós і Maine (França) ·
Matfrid d'Orleans
Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.
Lluís el Germànic і Matfrid d'Orleans · Lluís el Pietós і Matfrid d'Orleans ·
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Lluís el Germànic і Missi dominici · Lluís el Pietós і Missi dominici ·
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Lluís el Germànic і Mosa · Lluís el Pietós і Mosa ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Lluís el Germànic і Nèustria · Lluís el Pietós і Nèustria ·
Nimega
Nimega (en neerlandès i oficialment: Nijmegen; en nimeguès: Nimwèège; en Nimègue) és la ciutat més gran de la regió de Gelderland, als Països Baixos.
Lluís el Germànic і Nimega · Lluís el Pietós і Nimega ·
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Lluís el Germànic і Odó d'Orleans · Lluís el Pietós і Odó d'Orleans ·
Oise
L'Oise pronunciat és un departament francès situat a la regió dels Alts de França amb el codi de departament 60.
Lluís el Germànic і Oise · Lluís el Pietós і Oise ·
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Lluís el Germànic і Orleans · Lluís el Pietós і Orleans ·
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Lluís el Germànic і Paderborn · Lluís el Pietós і Paderborn ·
Papa Gregori IV
Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.
Lluís el Germànic і Papa Gregori IV · Lluís el Pietós і Papa Gregori IV ·
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Lluís el Germànic і Pipí I d'Aquitània · Lluís el Pietós і Pipí I d'Aquitània ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Lluís el Germànic і Pipí I el Breu · Lluís el Pietós і Pipí I el Breu ·
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Lluís el Germànic і Poitiers · Lluís el Pietós і Poitiers ·
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Lluís el Germànic і Província de Trento · Lluís el Pietós і Província de Trento ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Lluís el Germànic і Provença · Lluís el Pietós і Provença ·
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Lluís el Germànic і Quierzy · Lluís el Pietós і Quierzy ·
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Lluís el Germànic і Regne d'Aquitània · Lluís el Pietós і Regne d'Aquitània ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Lluís el Germànic і Regne Franc · Lluís el Pietós і Regne Franc ·
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Lluís el Germànic і Reims · Lluís el Pietós і Reims ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Lluís el Germànic і Roma · Lluís el Pietós і Roma ·
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Lluís el Germànic і Sena · Lluís el Pietós і Sena ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Lluís el Germànic і Septimània · Lluís el Pietós і Septimània ·
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Lluís el Germànic і Soissons · Lluís el Pietós і Soissons ·
Somme
El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Lluís el Germànic і Somme · Lluís el Pietós і Somme ·
Thionville
Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Lluís el Germànic і Thionville · Lluís el Pietós і Thionville ·
Tortona
Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.
Lluís el Germànic і Tortona · Lluís el Pietós і Tortona ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Lluís el Germànic і Tractat de Verdun · Lluís el Pietós і Tractat de Verdun ·
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Lluís el Germànic і Trèveris · Lluís el Pietós і Trèveris ·
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Lluís el Germànic і Worms · Lluís el Pietós і Worms ·
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
1 de març і Lluís el Germànic · 1 de març і Lluís el Pietós ·
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
13 de desembre і Lluís el Germànic · 13 de desembre і Lluís el Pietós ·
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
2 de febrer і Lluís el Germànic · 2 de febrer і Lluís el Pietós ·
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
20 de juny і Lluís el Germànic · 20 de juny і Lluís el Pietós ·
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
26 de febrer і Lluís el Germànic · 26 de febrer і Lluís el Pietós ·
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
27 de novembre і Lluís el Germànic · 27 de novembre і Lluís el Pietós ·
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
29 de novembre і Lluís el Germànic · 29 de novembre і Lluís el Pietós ·
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
30 de maig і Lluís el Germànic · 30 de maig і Lluís el Pietós ·
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
7 d'abril і Lluís el Germànic · 7 d'abril і Lluís el Pietós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Lluís el Germànic і Lluís el Pietós
- Què tenen en comú Lluís el Germànic і Lluís el Pietós
- Semblances entre Lluís el Germànic і Lluís el Pietós
Comparació entre Lluís el Germànic і Lluís el Pietós
Lluís el Germànic té 125 relacions, mentre que Lluís el Pietós té 202. Com que tenen en comú 75, l'índex de Jaccard és 22.94% = 75 / (125 + 202).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Lluís el Germànic і Lluís el Pietós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: