Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó
Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Aquisgrà, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Berà I, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Carcassona, Carles el Calb, Conquesta de Barxiluna, Francs, Gaucelm, Gòtia, Guillemó, Hug de Tours, Judit de Baviera, Llista de comtes de Barcelona, Marca Hispànica, Matfrid d'Orleans, Pipí I d'Aquitània, Regne Franc, Tolosa de Llenguadoc, Trèveris, Vala de Corbie.
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Aquisgrà і Lluís el Pietós · Aquisgrà і Revolta d'Aissó ·
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí і Lluís el Pietós · Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí і Revolta d'Aissó ·
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Berà I і Lluís el Pietós · Berà I і Revolta d'Aissó ·
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Berenguer de Tolosa і Lluís el Pietós · Berenguer de Tolosa і Revolta d'Aissó ·
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Bernat de Septimània і Lluís el Pietós · Bernat de Septimània і Revolta d'Aissó ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Lluís el Pietós · Carcassona і Revolta d'Aissó ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Lluís el Pietós · Carles el Calb і Revolta d'Aissó ·
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Conquesta de Barxiluna і Lluís el Pietós · Conquesta de Barxiluna і Revolta d'Aissó ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Lluís el Pietós · Francs і Revolta d'Aissó ·
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Gaucelm і Lluís el Pietós · Gaucelm і Revolta d'Aissó ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Gòtia і Lluís el Pietós · Gòtia і Revolta d'Aissó ·
Guillemó
Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).
Guillemó і Lluís el Pietós · Guillemó і Revolta d'Aissó ·
Hug de Tours
Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.
Hug de Tours і Lluís el Pietós · Hug de Tours і Revolta d'Aissó ·
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Judit de Baviera і Lluís el Pietós · Judit de Baviera і Revolta d'Aissó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Llista de comtes de Barcelona і Lluís el Pietós · Llista de comtes de Barcelona і Revolta d'Aissó ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Lluís el Pietós і Marca Hispànica · Marca Hispànica і Revolta d'Aissó ·
Matfrid d'Orleans
Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.
Lluís el Pietós і Matfrid d'Orleans · Matfrid d'Orleans і Revolta d'Aissó ·
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Lluís el Pietós і Pipí I d'Aquitània · Pipí I d'Aquitània і Revolta d'Aissó ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Lluís el Pietós і Regne Franc · Regne Franc і Revolta d'Aissó ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Lluís el Pietós і Tolosa de Llenguadoc · Revolta d'Aissó і Tolosa de Llenguadoc ·
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Lluís el Pietós і Trèveris · Revolta d'Aissó і Trèveris ·
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Lluís el Pietós і Vala de Corbie · Revolta d'Aissó і Vala de Corbie ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó
- Què tenen en comú Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó
- Semblances entre Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó
Comparació entre Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó
Lluís el Pietós té 202 relacions, mentre que Revolta d'Aissó té 62. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 8.33% = 22 / (202 + 62).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
