Obrir a Google MapsTaula de continguts
137 les relacions: Agricultura, Al-Mansur (abbàssida), Alta edat mitjana, Alzina, Aquae Calidae, Arraona, Arts gràfiques, Autobús, Automòbil, Autovia, Barcelona, Bassa, Bàrcino, Bé cultural d'interès nacional, Besòs, Bosc, Caldes de Montbui, Can Canyet (Lliçà de Vall), Can Coll (Lliçà de Vall), Can Gurri, Can Magarola (Lliçà de Vall), Can Nadal (Lliçà de Vall), Can Sans (Lliçà de Vall), Carretera, Castell, Catalunya Vella, Cavallerissa, Clima, Clima mediterrani, Comarca, Comerç, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Construcció, Convergència i Unió, Cosmètica, Curs d'aigua, Edat moderna, El Tenes, Electrònica, Erm, Ermita de la Mare de Déu de Montserrat, Espanya, Estiu, Falange Espanyola de les JONS, Feudalisme a Catalunya, Fogatge, França, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, ... Ampliar l'índex (87 més) »
- Municipis del Vallès Oriental
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Lliçà de Vall і Agricultura
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Lliçà de Vall і Al-Mansur (abbàssida)
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Lliçà de Vall і Alta edat mitjana
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Veure Lliçà de Vall і Alzina
Aquae Calidae
Aquae Calidae era una ciutat romana catalana que varen esmentar tant Plini el Vell com Ptolemeu.
Veure Lliçà de Vall і Aquae Calidae
Arraona
Imatge del mosaic del déu Neptú i una tritonessa en el terra de l'ermita de Sant Iscle i Santa VictòriaAquest mosaic és una rèplica de l'original que hi havia en aquest lloc i que es va arrencar per traslladar-lo al Museu d'Història de Sabadell, on es pot visitar Arraona (escrit antigament Arrahona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del, situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell.
Veure Lliçà de Vall і Arraona
Arts gràfiques
Entenem per arts gràfiques el conjunt d'oficis, coneixements, operacions i processos inclosos en el camp de l'edició impresa.
Veure Lliçà de Vall і Arts gràfiques
Autobús
Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.
Veure Lliçà de Vall і Autobús
Automòbil
Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.
Veure Lliçà de Vall і Automòbil
Autovia
Fotografia de l'Autovia de Castella, A-62 de la carretera N-620 (Burgos-Portugal), on es veuen els elements característics. Una autovia és una via de domini i ús públic projectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils.
Veure Lliçà de Vall і Autovia
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Lliçà de Vall і Barcelona
Bassa
Bassa tradicional a la serra de Castelltallat Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja.
Veure Lliçà de Vall і Bassa
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Lliçà de Vall і Bàrcino
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure Lliçà de Vall і Bé cultural d'interès nacional
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Veure Lliçà de Vall і Besòs
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure Lliçà de Vall і Bosc
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і Caldes de Montbui
Can Canyet (Lliçà de Vall)
Can Canyet és una masia gòtica de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Can Canyet (Lliçà de Vall)
Can Coll (Lliçà de Vall)
Década dels 50 Rentadors de Can Coll durant els anys 60 Molí d'en Baix Relació dels Molins de Farina Mina d'aigua de Can Coll Can Coll és una casa forta del municipi de Lliçà de Vall, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Lliçà de Vall і Can Coll (Lliçà de Vall)
Can Gurri
Can Gurri és una masia del municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Can Gurri
Can Magarola (Lliçà de Vall)
Bella i majestuosa Masia amb torre rodona fortificada a la seva cantonada SE.
Veure Lliçà de Vall і Can Magarola (Lliçà de Vall)
Can Nadal (Lliçà de Vall)
Situada al Pla de Lliçà de Vall, a la zona de les Les Torres o Santa Maria del Vallès, és una de les onze pagesies més antigues del terme de Lliçà de Vall.
Veure Lliçà de Vall і Can Nadal (Lliçà de Vall)
Can Sans (Lliçà de Vall)
Can Sans és una masia de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Can Sans (Lliçà de Vall)
Carretera
Carretera actual a Niigata, Japó Una carretera o ruta (els dos termes respectivament a banda i banda de la frontera política essent manlleus per als termes desusats estrada i via) és una via de comunicació destinada a facilitar el desplaçament de vehicles amb rodes entre poblats.
Veure Lliçà de Vall і Carretera
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure Lliçà de Vall і Castell
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Veure Lliçà de Vall і Catalunya Vella
Cavallerissa
Cavallerissa del Castell de Figueres Cavallerissa del Castell de Schwerin Una cavallerissa o quadra és un estable destinat als cavalls, i de vegades altres animals de càrrega, on es tanquen, descansen i alimenten així com els cotxes i carrosses.
Veure Lliçà de Vall і Cavallerissa
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Veure Lliçà de Vall і Clima
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure Lliçà de Vall і Clima mediterrani
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Lliçà de Vall і Comarca
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Lliçà de Vall і Comerç
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Lliçà de Vall і Comtat de Barcelona
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Lliçà de Vall і Comtats catalans
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Veure Lliçà de Vall і Construcció
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Lliçà de Vall і Convergència i Unió
Cosmètica
Productes cosmètics. Dona asiàtica pintant-se els ulls davant l'espill. Imatge d'un ull de dona maquillat. Una Maiko japonesa. La cosmètica és l'art d'aplicar diversos productes per tenir cura, embellir o protegir la part exterior del cos humà, en especial la pell, les dents, les ungles o els cabells.
Veure Lliçà de Vall і Cosmètica
Curs d'aigua
Un curs d'aigua és el lloc per on corren les aigües.
Veure Lliçà de Vall і Curs d'aigua
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Lliçà de Vall і Edat moderna
El Tenes
El Tenes, Riera de Tenes o riu Tenes és un riu que es forma en el terme municipal de Castellcir, al Moianès, i passa pels termes de Sant Quirze Safaja, també al Moianès, Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells del Fai, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Parets i Mollet del Vallès, tots pertanyents al Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і El Tenes
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Veure Lliçà de Vall і Electrònica
Erm
Erm a la zona de Lake Johnston, Austràlia. Malgrat la seva aridesa, als erms hi ha sovint flora que constitueix un hàbitat ideal per certes espècies. Un erm (ermot quan és petit i ermàs quan és gran) és terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada.
Veure Lliçà de Vall і Erm
Ermita de la Mare de Déu de Montserrat
L'Ermita de la Mare de Déu de Montserrat és una capella situada a la urbanització el Mirador de Lliçà de Vall, construïda el 1976, per la família Serra.
Veure Lliçà de Vall і Ermita de la Mare de Déu de Montserrat
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Lliçà de Vall і Espanya
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Lliçà de Vall і Estiu
Falange Espanyola de les JONS
Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.
Veure Lliçà de Vall і Falange Espanyola de les JONS
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Veure Lliçà de Vall і Feudalisme a Catalunya
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Veure Lliçà de Vall і Fogatge
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Lliçà de Vall і França
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Lliçà de Vall і Francisco Franco Bahamonde
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Lliçà de Vall і Franquisme
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Lliçà de Vall і Fusta
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Generalitat de Catalunya
Gestió de residus
Gestió de residus a Katmandú (Nepal) Gestió de residus a Estocolm (Suècia) La gestió de residus és tot procediment que permet l'aprofitament dels recursos continguts en els residus.
Veure Lliçà de Vall і Gestió de residus
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Lliçà de Vall і Glaç
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і Granollers
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Lliçà de Vall і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Veure Lliçà de Vall і Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Lliçà de Vall і Guerra del Francès
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Veure Lliçà de Vall і Guerra dels remences
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Lliçà de Vall і Guerra dels Segadors
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Lliçà de Vall і Guerres Carlines
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Veure Lliçà de Vall і Hectàrea
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Lliçà de Vall і Hivern
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Veure Lliçà de Vall і Ibèric
Iluro
Iluro (Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.
Veure Lliçà de Vall і Iluro
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Lliçà de Vall і Indústria
Indústria farmacèutica
Fàrmacs dosificats, comprimits i càpsules. La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químics utilitzats per prevenir o tractar malalties.
Veure Lliçà de Vall і Indústria farmacèutica
Intersecció viària
Intersecció a Khàrkiv Una intersecció viària o cruïlla és un conjunt d'elements de la infraestructura viària i de transport on es creuen dos o més camins.
Veure Lliçà de Vall і Intersecció viària
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Lliçà de Vall і Joan el Caçador
Les Torres (Lliçà de Vall)
Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d'edificacions al voltant de l'antiga casa que dona nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.
Veure Lliçà de Vall і Les Torres (Lliçà de Vall)
Llevant (vent)
El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.
Veure Lliçà de Vall і Llevant (vent)
Lliçà d'Amunt
Lliçà d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і Lliçà d'Amunt
Lliçà de Vall
Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers.
Veure Lliçà de Vall і Lliçà de Vall
Llista d'alcaldes de Lliçà de Vall
Llista d'alcaldes de Lliçà de Vall.
Veure Lliçà de Vall і Llista d'alcaldes de Lliçà de Vall
Llista de masies del Vallès Oriental - vessant prelitoral
Llista de masies i altres construccions relacionades de la part del vessant de la Serralada Prelitoral de la comarca del Vallès Oriental (municipis d'Aiguafreda, l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Figaró-Montmany, la Garriga, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Sant Feliu de Codines i Santa Eulàlia de Ronçana) ordenades per municipi.
Veure Lliçà de Vall і Llista de masies del Vallès Oriental - vessant prelitoral
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Veure Lliçà de Vall і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Llista de topònims de Lliçà de Vall
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і Llista de topònims de Lliçà de Vall
Logística
La logística, del grec logikós (relatiu al raonament) és l'activitat i ciència que té per objecte proporcionar els materials i serveis que calen per a satisfer necessitats en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats als consumidors objectiu.
Veure Lliçà de Vall і Logística
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Veure Lliçà de Vall і Martorell
Maties Palau Ferré
fou un pintor, escultor i ceramista català.
Veure Lliçà de Vall і Maties Palau Ferré
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Lliçà de Vall і Màrtir
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Veure Lliçà de Vall і Metal·lúrgia
Mina d'aigua
Secció d'un ''qanat'' o mina d'aigua Una mina d'aigua o font de mina és el nom que rep el qanat (–en àrab قناة, qanāt–) als països catalans, típic d'aquestes zones, emprat com conducció subterrània o semi-subterrània per canalitzar l'abastament d'aigua als nuclis de població, que ha tingut un especial desenvolupament en algunes ciutats des de l'ocupació musulmana de la península fins al.
Veure Lliçà de Vall і Mina d'aigua
Mogent
El Mogent és un curs d'aigua de 24,5 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca l'Arenes, i que s'uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès per formar el Besòs.
Veure Lliçà de Vall і Mogent
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Veure Lliçà de Vall і Molí
Molí hidràulic
Un molí d'aigua a Sythen (Alemanya). Un molí hidràulic o molí d'aigua és un tipus de molí mogut per l'aigua que permet moldre el gra, generar electricitat, i el drenatge de grans àrees d'aiguamolls emprant l'energia potencial de l'aigua alliberada en fluir.
Veure Lliçà de Vall і Molí hidràulic
Mollet del Vallès
Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і Mollet del Vallès
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Lliçà de Vall і Municipi
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Veure Lliçà de Vall і Oest
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Veure Lliçà de Vall і Oppidum
Paisatge
Pieter Brueghel el Vell, ''Els recol·lectors'', 1565: Pau i agricultura en un paisatge ideal preromàntic, sense terrors sublims El paisatge és el gènere pictòric on es representa un conjunt visual natural o urbà.
Veure Lliçà de Vall і Paisatge
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Veure Lliçà de Vall і Paleolític
Parets del Vallès
Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і Parets del Vallès
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Lliçà de Vall і Parròquia eclesiàstica
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Lliçà de Vall і Pi (arbre)
Plana
pàgina.
Veure Lliçà de Vall і Plana
Plàstic
Diversos tipus de plàstic en articles per a la llar En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular.
Veure Lliçà de Vall і Plàstic
Polígon industrial
Un polígon industrial és una àrea especialitzada on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia.
Veure Lliçà de Vall і Polígon industrial
Pou
Vistes des de Sant Cebrià de Lledó o els Metges, a les Gavarres, amb el pou a primer terme. Un pou és un orifici vertical excavat o perforat a la terra.
Veure Lliçà de Vall і Pou
Pou de glaç
Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.
Veure Lliçà de Vall і Pou de glaç
Pous de glaç de Can Gurri
Els Pous de glaç de Can Gurri són una obra de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Pous de glaç de Can Gurri
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Lliçà de Vall і Primavera
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Veure Lliçà de Vall і Procés de romanització
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Veure Lliçà de Vall і Puigcerdà
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Lliçà de Vall і Químic
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Veure Lliçà de Vall і Relleu (escultura)
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Lliçà de Vall і Renaixement
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Lliçà de Vall і Revolució de 1868
Riera de Caldes
La riera de Caldes, també anomenada riera de les Elies en el seu curs alt, és un curs d'aigua vallesà afluent per la dreta del Besòs.
Veure Lliçà de Vall і Riera de Caldes
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Lliçà de Vall і Riu
Riu Congost
El Congost és un riu de la conca del Besòs que deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral.
Veure Lliçà de Vall і Riu Congost
Riu Ripoll
El Ripoll és un riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent del Besòs pel marge dret.
Veure Lliçà de Vall і Riu Ripoll
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Veure Lliçà de Vall і Roure
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Veure Lliçà de Vall і Sabadell
Sagalés
Sagalés és una empresa de transport per autobús que opera per tota Catalunya i amb seu central en el municipi barceloní de Mollet del Vallès.
Veure Lliçà de Vall і Sagalés
Sant Cristòfol de Lliçà
Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Sant Cristòfol de Lliçà
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Veure Lliçà de Vall і Sector terciari
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Lliçà de Vall і Segona República Espanyola
Serralada Prelitoral Catalana
La Serralada Prelitoral és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Serralada Prelitoral Catalana
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Veure Lliçà de Vall і Sud
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Veure Lliçà de Vall і Tardor
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Lliçà de Vall і Tèxtil
Túrons
Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.
Veure Lliçà de Vall і Túrons
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Lliçà de Vall і Temperatura
Torrent (hidrologia)
El torrent de Mortitx, a Mallorca Un torrent o rambla és un corrent d'aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària.
Veure Lliçà de Vall і Torrent (hidrologia)
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Lliçà de Vall і Transició democràtica espanyola
Transport
El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.
Veure Lliçà de Vall і Transport
Transport públic
Telefèric de Caracas, Veneçuela. El transport públic comprèn aquells mitjans de transport utilitzats per passatgers que no en són propietaris, en contraposició del transport privat.
Veure Lliçà de Vall і Transport públic
Turó
Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Veure Lliçà de Vall і Turó
Urbanització
any.
Veure Lliçà de Vall і Urbanització
Vall
Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal l'Argentina Vall en forma d'U al Parc Nacional Glacier, Montana, Estats Units l'oest de Noruega té parets gairebé verticals. d'Islàndia, una vall força plana l'estat de Rio de Janeiro, Brasil Vall de Baemsagol de Jirisan, Corea Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
Veure Lliçà de Vall і Vall
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Lliçà de Vall і Vallès
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure Lliçà de Vall і Vallès Oriental
Vegetació
La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.
Veure Lliçà de Vall і Vegetació
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Veure Lliçà de Vall і Via Augusta
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Lliçà de Vall і Vidre
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Veure Lliçà de Vall і Vil·la romana
Vegeu també
Municipis del Vallès Oriental
- Aiguafreda
- Bigues i Riells del Fai
- Cànoves i Samalús
- Caldes de Montbui
- Campins
- Canovelles
- Cardedeu
- El Figueró i Montmany
- Fogars de Montclús
- Gualba
- L'Ametlla del Vallès
- La Garriga
- La Llagosta
- La Roca del Vallès
- Les Franqueses del Vallès
- Lliçà d'Amunt
- Lliçà de Vall
- Llinars del Vallès
- Martorelles
- Mollet del Vallès
- Montornès del Vallès
- Montseny
- Parets del Vallès
- Sant Antoni de Vilamajor
- Sant Celoni
- Sant Esteve de Palautordera
- Sant Feliu de Codines
- Sant Fost de Campsentelles
- Sant Pere de Vilamajor
- Santa Eulàlia de Ronçana
- Santa Maria de Martorelles
- Santa Maria de Palautordera
- Tagamanent
- Vallgorguina
- Vallromanes
- Vilalba Sasserra
- Vilanova del Vallès
També conegut com El Sot de la Coma, Lliçà d'Avall.