Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llista de satèl·lits naturals і Lluna

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Llista de satèl·lits naturals і Lluna

Llista de satèl·lits naturals vs. Lluna

Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes. La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Similituds entre Llista de satèl·lits naturals і Lluna

Llista de satèl·lits naturals і Lluna tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Albedo, Asteroide, Caront (satèl·lit), Galileo Galilei, Io (satèl·lit), Júpiter (planeta), Jet Propulsion Laboratory, Mart (planeta), Mercuri (planeta), NASA, Període orbital, Planeta, Planeta doble, Planeta nan, Plutó (planeta nan), Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Satèl·lits hipotètics de la Terra, Sistema solar, Terra, Venus (planeta).

Albedo

La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.

Albedo і Llista de satèl·lits naturals · Albedo і Lluna · Veure més »

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Asteroide і Llista de satèl·lits naturals · Asteroide і Lluna · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Caront (satèl·lit) і Llista de satèl·lits naturals · Caront (satèl·lit) і Lluna · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Galileo Galilei і Llista de satèl·lits naturals · Galileo Galilei і Lluna · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Io (satèl·lit) і Llista de satèl·lits naturals · Io (satèl·lit) і Lluna · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Júpiter (planeta) і Llista de satèl·lits naturals · Júpiter (planeta) і Lluna · Veure més »

Jet Propulsion Laboratory

Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.

Jet Propulsion Laboratory і Llista de satèl·lits naturals · Jet Propulsion Laboratory і Lluna · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Llista de satèl·lits naturals і Mart (planeta) · Lluna і Mart (planeta) · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Llista de satèl·lits naturals і Mercuri (planeta) · Lluna і Mercuri (planeta) · Veure més »

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Llista de satèl·lits naturals і NASA · Lluna і NASA · Veure més »

Període orbital

El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.

Llista de satèl·lits naturals і Període orbital · Lluna і Període orbital · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Llista de satèl·lits naturals і Planeta · Lluna і Planeta · Veure més »

Planeta doble

Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.

Llista de satèl·lits naturals і Planeta doble · Lluna і Planeta doble · Veure més »

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Llista de satèl·lits naturals і Planeta nan · Lluna і Planeta nan · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Llista de satèl·lits naturals і Plutó (planeta nan) · Lluna і Plutó (planeta nan) · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Llista de satèl·lits naturals і Rotació síncrona · Lluna і Rotació síncrona · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Llista de satèl·lits naturals і Satèl·lit natural · Lluna і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits hipotètics de la Terra

La Terra amb dues llunes. Els Satèl·lits hipotètics de la Terra són les creences que la Terra podria posseir una altra lluna, a més de la Lluna.

Llista de satèl·lits naturals і Satèl·lits hipotètics de la Terra · Lluna і Satèl·lits hipotètics de la Terra · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Llista de satèl·lits naturals і Sistema solar · Lluna і Sistema solar · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Llista de satèl·lits naturals і Terra · Lluna і Terra · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Llista de satèl·lits naturals і Venus (planeta) · Lluna і Venus (planeta) · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Llista de satèl·lits naturals і Lluna

Llista de satèl·lits naturals té 286 relacions, mentre que Lluna té 581. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 2.42% = 21 / (286 + 581).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Llista de satèl·lits naturals і Lluna. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »