Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Almodis, Barcelona, Berenguer Ramon I, Borrell II, Catedral de Girona, Conca de Barberà, Emirat de Balànsiya, Ermessenda de Carcassona, Girona, Guillem Morell (escultor), Lleida, Mafalda de Pulla-Calàbria, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Pere el Cerimoniós, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I.
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Almodis і Ramon Berenguer II ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer II ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Borrell II і Ramon Berenguer II ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Catedral de Girona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Catedral de Girona і Ramon Berenguer II ·
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Conca de Barberà і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Conca de Barberà і Ramon Berenguer II ·
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Emirat de Balànsiya і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Emirat de Balànsiya і Ramon Berenguer II ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Ermessenda de Carcassona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Girona і Ramon Berenguer II ·
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Guillem Morell (escultor) і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Guillem Morell (escultor) і Ramon Berenguer II ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Lleida і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Lleida і Ramon Berenguer II ·
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mafalda de Pulla-Calàbria · Mafalda de Pulla-Calàbria і Ramon Berenguer II ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і Ramon Berenguer II ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer II і Ramon Borrell I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II
- Què tenen en comú Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II
- Semblances entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II
Comparació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans té 222 relacions, mentre que Ramon Berenguer II té 105. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 5.20% = 17 / (222 + 105).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
