Accés més ràpid que el navegador!
97 les relacions: Akdamar Adası, Albània del Caucas, Amatuní, Apahunik, Aranean, Aravekhian, Araxes, Armènia, Armènia durant l'edat mitjana, Armeni, Artaz, Artsruní, Ayrarat, Bagratuní, Bagrevand, Bassèn, Bòsfor, Beznunik, Concili de Calcedònia, Constant II, Constantinoble, Corduena, Curopalata, Damasc, Daranaliq, Dimaksian, Doğubayazıt, Drungari de la guàrdia, Dvin, Ekeleatzí, Erzurum, Eufrates, Garni, Geòrgia, Gentuni, Gogtn, Grigor Mamikonian, Habib ibn Màslama al-Fihrí, Haik, Hamazasp IV Mamikonian, Hàikides, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Ixkhan, Kartli, Khorkhoruní, Llac Van, Mamikonian, Marzban, Maurianos d'Armènia, ..., Mestre de la cavalleria, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Nakharar, Naxçıvan, Patrici (classe romana), Persarmènia, Província d'Aragatsotn, Província de Siunia, Província de Xirak, Reixtunik, Rusa I, Sembat II Bagratuní, Spanduni, Sper, Taiq, Tigranes VII d'Armènia, Tmoriq, Trebisonda, Urartu, Vahevuní, Van, Vanand, Varajnuní, Varaz-Tirots Bagratuní II, Vardan I Mamikonian, Vasak I Mamikonian, 10 d'agost, 330, 335, 350, 360, 370, 380, 445, 6 d'octubre, 629, 630, 638, 640, 642, 643, 645, 653, 654, 655, 656, 705. Ampliar l'índex (47 més) »
Akdamar Adası
Akdamar o Akdamar Adası és una illa de la part sud del Llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Nou!!: Reixtuní і Akdamar Adası · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Reixtuní і Albània del Caucas · Veure més »
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Nou!!: Reixtuní і Amatuní · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Reixtuní і Apahunik · Veure més »
Aranean
Aranean fou una comarca de l'oest d'Armènia governada per la família Aravenian, que cal no confondre amb els Aravekhian.
Nou!!: Reixtuní і Aranean · Veure més »
Aravekhian
Els Aravekhian (en armeni: Առավեղյաններ, Aravekhianner) van ser una família de nakharark a Armènia amb possessions al Vanand (Kars) i l'Airarat.
Nou!!: Reixtuní і Aravekhian · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Reixtuní і Araxes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Reixtuní і Armènia · Veure més »
Armènia durant l'edat mitjana
La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del.
Nou!!: Reixtuní і Armènia durant l'edat mitjana · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Reixtuní і Armeni · Veure més »
Artaz
Artaz fou un districte del nord-est de Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.
Nou!!: Reixtuní і Artaz · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Reixtuní і Artsruní · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Reixtuní і Ayrarat · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Reixtuní і Bagratuní · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Reixtuní і Bagrevand · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Reixtuní і Bassèn · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Reixtuní і Bòsfor · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Reixtuní і Beznunik · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Reixtuní і Concili de Calcedònia · Veure més »
Constant II
Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador romà d'Orient entre el 641 i el 668.
Nou!!: Reixtuní і Constant II · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Reixtuní і Constantinoble · Veure més »
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Nou!!: Reixtuní і Corduena · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Reixtuní і Curopalata · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Reixtuní і Damasc · Veure més »
Daranaliq
Daranaliq (o Daranali) fou una regió de l'oest d'Armènia a la vall de l'Eufrates en la primera part del seu recorregut abans de girar al sud en direcció a Melitene.
Nou!!: Reixtuní і Daranaliq · Veure més »
Dimaksian
Els Dimaksian (en armeni Դիմաքսյաններ, Dimaksianner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que va posseir terres al Taiq, Shirak i alguns districtes de l'Airarat.
Nou!!: Reixtuní і Dimaksian · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: Reixtuní і Doğubayazıt · Veure més »
Drungari de la guàrdia
El Drungari de la guàrdia, en grec medieval δρουγγάριος τῆς βίγλης (droungarios tēs viglēs), era originàriament un oficial militar superior, comandant de la Vigla o guàrdia, un dels regiments d'elit (tagma, en plural tagmata) de l'Exèrcit romà d'Orient responsable de la seguretat de l'emperador.
Nou!!: Reixtuní і Drungari de la guàrdia · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Reixtuní і Dvin · Veure més »
Ekeleatzí
Els Ekeleatzí van ser una família de nakharark de l'antiga Armènia, que van governar la comarca d'Ekeleatz, coneguda igualment com a Keltzene.
Nou!!: Reixtuní і Ekeleatzí · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Reixtuní і Erzurum · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Reixtuní і Eufrates · Veure més »
Garni
Mapa de Garni Garni fou un districte de Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Akhiovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Nou!!: Reixtuní і Garni · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Reixtuní і Geòrgia · Veure més »
Gentuni
Els Gentuni o Gntuni o Gnuní (en grec antic Γυντουνίη, en armeni Գնթունի 'Gnt'uni') van ser una família de nakharark armenis amb possessions al districte de Nig, al nord-est de l'Airarat, en concret a Abaran, a la vall de Kazal.
Nou!!: Reixtuní і Gentuni · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Reixtuní і Gogtn · Veure més »
Grigor Mamikonian
Grigor Mamikonian fou governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685.
Nou!!: Reixtuní і Grigor Mamikonian · Veure més »
Habib ibn Màslama al-Fihrí
Habib ibn Màslama al-Fihrí al-Quraixí (la Meca vers 617-662) fou un general del califa Muàwiya I, membre del clan quraixita dels Fihr.
Nou!!: Reixtuní і Habib ibn Màslama al-Fihrí · Veure més »
Haik
Haik (en armeni Հայկ) és el llegendari patriarca fundador del poble d'Armènia.
Nou!!: Reixtuní і Haik · Veure més »
Hamazasp IV Mamikonian
Hamazasp IV Mamikonian fou governador d'Armènia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armènia per Bizanci del 657 al 662.
Nou!!: Reixtuní і Hamazasp IV Mamikonian · Veure més »
Hàikides
Els hàikides o Haikazuní (en armeni Հայկազունիներ, Haikazuniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb el seu feu hereditari situat al districte de Harq o Arq, al Tauruberan.
Nou!!: Reixtuní і Hàikides · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Reixtuní і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Reixtuní і Imperi Sassànida · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Reixtuní і Ixkhan · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Reixtuní і Kartli · Veure més »
Khorkhoruní
Els Khorkhoruní (en armeni: Խորխոռունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al Khorkhorunik a Vaspurakan.
Nou!!: Reixtuní і Khorkhoruní · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Reixtuní і Llac Van · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Reixtuní і Mamikonian · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Reixtuní і Marzban · Veure més »
Maurianos d'Armènia
Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.
Nou!!: Reixtuní і Maurianos d'Armènia · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Reixtuní і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Reixtuní і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Reixtuní і Nakharar · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Reixtuní і Naxçıvan · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Reixtuní і Patrici (classe romana) · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Reixtuní і Persarmènia · Veure més »
Província d'Aragatsotn
La província d'Aragatsotn (Արագածոտնի մարզ, Aragatsotní marz) és una província d'Armènia.
Nou!!: Reixtuní і Província d'Aragatsotn · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Reixtuní і Província de Siunia · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Reixtuní і Província de Xirak · Veure més »
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Nou!!: Reixtuní і Reixtunik · Veure més »
Rusa I
Rusa I va ser rei d'Urartu de l'any 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II (cosa probable) o bé era un usurpador.
Nou!!: Reixtuní і Rusa I · Veure més »
Sembat II Bagratuní
Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656.
Nou!!: Reixtuní і Sembat II Bagratuní · Veure més »
Spanduni
Els Spanduni (en armeni: Սպանդունի) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari a la comarca del Spanduniq que alguns situen a la província del Phaitakaran, però que probablement era a l'Airarat.
Nou!!: Reixtuní і Spanduni · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Reixtuní і Sper · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Reixtuní і Taiq · Veure més »
Tigranes VII d'Armènia
Tigranes VII (en armeni: Տիրան) va ser rei d'Armènia de l'any 339 al 350 (o potser el 363).
Nou!!: Reixtuní і Tigranes VII d'Armènia · Veure més »
Tmoriq
Tmoriq, Dmoriq o Demoris, anomenada Tamoritis per Estrabó, fou una fortalesa i comarca muntanyosa del nord de la Corduena, just al sud de la província de Mokq, a Armènia, durant l'edat antiga i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Reixtuní і Tmoriq · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Reixtuní і Trebisonda · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Reixtuní і Urartu · Veure més »
Vahevuní
Els Vahevuní foren una família de nakharark (nobles) d'Armènia que governaven el Mardali, a l'oest del Tauruberan i a l'est del Mananali.
Nou!!: Reixtuní і Vahevuní · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Reixtuní і Van · Veure més »
Vanand
Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.
Nou!!: Reixtuní і Vanand · Veure més »
Varajnuní
El Varajnuní (en armeni Վարաժնունի) van ser una gran família de nakharark (nobles) d'Armènia amb diverses branques i feus hereditari al Airarat, a la província del Tauruberan i més tard a Vaspurakan.
Nou!!: Reixtuní і Varajnuní · Veure més »
Varaz-Tirots Bagratuní II
Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, ''marzban'' d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.
Nou!!: Reixtuní і Varaz-Tirots Bagratuní II · Veure més »
Vardan I Mamikonian
Vardan I Mamikonian fou cap del partit persa d'Armènia, després del 350 i fins a una data propera al 365.
Nou!!: Reixtuní і Vardan I Mamikonian · Veure més »
Vasak I Mamikonian
Vasak I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia, després del 350 i fins al 368.
Nou!!: Reixtuní і Vasak I Mamikonian · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Reixtuní і 10 d'agost · Veure més »
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 330 · Veure més »
335
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 335 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 350 · Veure més »
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 360 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 370 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 380 · Veure més »
445
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 445 · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Reixtuní і 6 d'octubre · Veure més »
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 629 · Veure més »
630
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 630 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 638 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 640 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 642 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 643 · Veure més »
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 645 · Veure més »
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 653 · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Reixtuní і 654 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Reixtuní і 655 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 656 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Reixtuní і 705 · Veure més »
