Comunicació

450 les relacions: Abellerol comú, Accipítrids, Agró blanc, Agró roig, Alàudids, Alcedínids, Aligot comú, Aligot rogenc, Aligot vesper europeu, Alosa becuda, Alosa eurasiàtica, Anàtids, Anseriformes, Apòdids, Apodiformes, Aragó, Ardèids, Arpella cendrosa, Arpella comuna, Arpella pàl·lida comuna, Astor comú, Aufrany comú, Èider, Òliba comuna, Àguila calçada comuna, Àguila cridanera, Àguila daurada, Àguila imperial ibèrica, Àguila imperial oriental, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Àlcids, Àliga cuabarrada, Ànec blanc, Ànec canyella, Ànec collverd, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec glacial, Ànec griset, Ànec mandarí, Ànec negre comú, Ànec xiulador eurasiàtic, Baldriga baleàrica, Baldriga cendrosa mediterrània, Baldriga pufí, Ballester comú, Balquer, Batallaire, Bec d'alena comú, ..., Bec de serra gros, Bec de serra mitjà, Bec de serra petit, Becada eurasiàtica, Becadell comú, Becadell sord, Becplaner comú, Becut eurasiàtic, Bernat pescaire, Bitó comú, Bitxac comú, Bitxac rogenc, Blauet comú, Bombicíl·lids, Boscaler comú, Boscaler pintat gros, Boscarla d'aigua, Boscarla de canyar, Boscarla dels joncs, Boscarla menjamosquits, Boscarla mostatxuda, Bosqueta icterina, Bosqueta vulgar, Botxí ibèric, Botxí septentrional, Bruel, Burrínids, Busqueta bruna, Busqueta pàl·lida, Cabussó collnegre, Cabussó emplomallat, Cabussó gris, Cabussó orellut, Cabusset comú, Cadernera europea, Calàbria agulla, Calàbria petita, Calàbries, Calàndria comuna, Camallarga comú, Capó reial, Caprimúlgids, Caprimulgiformes, Capsigrany comú, Capsot d'esquena roja, Caradriformes, Caràdrids, Cargolet eurasiàtic, Cèrtids, Cínclids, Còlit gris, Còlit negre, Còlit ros, Còrvids, Cercavores alpí, Cicònids, Ciconiformes, Cigne cantaire, Cigne mut, Cigne petit, Cigonya blanca, Cigonya negra, Cisticòlids, Cogullada comuna, Cogullada fosca, Colúmbids, Colltort, Colltort comú, Colom (ocell), Columbiformes, Coraciformes, Coràcids, Corb, Corb marí emplomallat, Corb marí gros, Corbs marins, Cornella, Corriol anellat gros, Corriol anellat petit, Corriol camanegre, Corriol de Leschenault, Corriol pit-roig, Cotoliu, Cotorra de Kramer, Cotorreta pitgrisa, Cotxa blava, Cotxa cua-roja, Cotxa fumada, Cruixidell, Cuaenlairat rogenc, Cucúlids, Cuculiformes, Cucut comú, Cucut reial europeu, Cuereta blanca, Cuereta groga, Cuereta torrentera, Curroc, Daurada grossa, Duc, Duc eurasiàtic, Durbec, Egitàlids, Elani comú, Emberízids, Enganyapastors europeu, Escolopàcids, Escuraflascons becfí, Escuraflascons becgròs, Esmirla, Esparver comú, Espècie, Espècie introduïda, Esplugabous, Estèrnids, Estúrnids, Estercoràrids, Estornell comú, Estornell negre, Estrígids, Estrigiformes, Faisà, Faisà comú, Falcònids, Falcó cama-roig, Falcó d'Elionor, Falcó mostatxut europeu, Falcó pelegrí, Falcillot negre, Falcillot pàl·lid, Falconiformes, Família (biologia), Fasiànids, Fenicopteriformes, Flamenc rosat, Flamencs (animal), Fotja banyuda, Fotja comuna, Francolí pitnegre, Fraret, Fraret atlàntic, Fredeluga europea, Fredeluga gregària, Fringíl·lids, Fumarell alablanc, Fumarell carablanc, Fumarell negre, Gafarró, Gaig blau comú, Gaig eurasiàtic, Gal·liformes, Gall fer comú, Gamarús eurasiàtic, Gamba groga petita, Gamba roja comuna, Gamba roja pintada, Gamba verda, Ganga eurasiàtica, Garsa, Garsa blava asiàtica, Garsa de mar eurasiàtica, Gavià argentat europeu, Gavià caspi, Gavià fosc, Gavina capblanca, Gavina capnegra mediterrània, Gavina cendrosa, Gavina corsa, Gavina menuda, Gavina vulgar, Gavineta de tres dits, Gavot, Glareòlids, Gralla becgroga, Gralla becvermella, Gralla occidental, Grasset de muntanya, Gratapalles, Graula, Grèvol comú, Grúids, Griva, Griva cerdana, Grua damisel·la, Grua europea, Gruïformes, Guatlla, Guatlla comuna, Haematopus, Hidrobàtids, Hirundínids, Hortolà comú, Lars Jonsson (il·lustrador), Lànids, Làrids, Llucareta, Lluer, Mallerenga blava eurasiàtica, Mallerenga carbonera, Mallerenga cuallarga eurasiàtica, Mallerenga d'aigua, Mallerenga de bigotis, Mallerenga emplomallada europea, Mallerenga petita, Malvasia capblanca, Marabú africà, Martinet blanc comú, Martinet de nit comú, Martinet dels esculls, Martinet menut comú, Martinet ros comú, Mascarell atlàntic, Mascarells, Mastegatatxes, Meròpids, Merla, Merla blava, Merla d'aigua, Merla de pit blanc, Merla roquera comuna, Milà negre, Milà reial, Morell buixot, Morell cap-roig, Morell d'ulls grocs, Morell de plomall, Morell xocolater, Mosquiter comú, Mosquiter de passa, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter xiulaire, Motacíl·lids, Muscicàpids, Mussol banyut, Mussol comú, Mussol emigrant, Mussol pirinenc, Oca coll-roja, Oca comuna, Oca de bec curt, Oca de collar, Oca de galta blanca, Oca pradenca, Oca riallera grossa, Oca riallera petita, Ocell de tempesta boreal, Ocell de tempesta europeu, Ocell sedós europeu, Ocells, Ordre, Oreneta, Oreneta cua-rogenca, Oreneta cuablanca comuna, Oreneta de ribera comuna, Oriòlids, Oriol eurasiàtic, Otídids, Papamosques gris, Paràsit boreal, Paràsit cuallarg, Paràsit cuapunxegut, Pardal, Pardal d'ala blanca, Pardal de bardissa europeu, Pardal roquer, Pardal xarrec, Passèrids, Passerell, Passerell gorjanegre, Passeriformes, Pàrids, Pícids, Pela-roques, Pelicaniformes, Pelicà, Pelicà rosat, Pelicà vulgar, Perdiu, Perdiu blanca, Perdiu de mar europea, Perdiu xerra, Pica-soques eurasiàtic, Piciformes, Picot garser dorsiblanc, Picot garser gros, Picot garser petit, Picot negre eurasiàtic, Picot verd ibèric, Pigre gris, Pinsà, Pinsà borroner eurasiàtic, Pinsà mec, Pioc salvatge eurasiàtic, Pit-roig, Piula dels arbres, Piula gorja-roja, Podicipediformes, Polit becfí, Polit cantaire, Polla blava americana, Polla blava comuna, Polla d'aigua comuna, Polla pintada europea, Procel·lariformes, Procel·làrids, Prunèl·lids, Psitaciformes, Psitàcids, Pteròclids, Puput comuna, Rascló occidental, Rasclet europeu, Rascletó, Raspinell comú, Raspinell pirinenc, Ràl·lids, Recurviròstrids, Regúlids, Reietó, Remízids, Remena-rocs comú, Repicatalons eurasiàtic, Repicatalons petit, Roquerol eurasiàtic, Rossinyol, Rossinyol bord comú, Sílvids, Sítids, Siboc, Sisó comú, Siseta comuna, Sit aureolat, Sit caranegre, Sit negre, Tallareta comuna, Tallareta cuallarga, Tallareta sarda, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tallarol de garriga oriental, Tallarol emmascarat occidental, Tallarol gros, Tallarol trencamates, Tètol cuanegre, Tètol de Hudson, Tórtora eurasiàtica, Tórtora rosa i grisa, Tórtora turca, Túrdids, Teixidor eurasiàtic, Terrerola, Terrerola rogenca, Territ becadell, Territ becllarg, Territ de Temminck, Territ de tres dits, Territ fosc, Territ gros, Territ menut comú, Territ pectoral, Territ rogenc, Territ variant, Tetraonins, Timàlids, Titònids, Titella, Titella (ocell), Tord ala-roig, Tord comú, Torlit comú, Trenca, Trencalòs, Trencapinyes, Tresquiornítids, Trist, Trobat (ocell), Troglodítids, Tudó, Upupa, Valona (ocell), Verderol, Verderola, Voltor comú, Voltor negre, Xarrasclet, Xarxet comú, Xarxet marbrenc, Xatrac becllarg, Xatrac bengalí, Xatrac comú, Xatrac gros, Xatrac menut comú, Xibec cap-roig, Xivita comuna, Xivitona comuna, Xixella, Xoriguer comú, Xoriguer petit, Xot eurasiàtic, Xurra. Ampliar l'índex (400 més) » « Shrink índex

Abellerol comú

Labellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Abellerol comú · Veure més »

Accipítrids

Els accipítrids agrupen els rapinyaires diürns coneguts vulgarment amb el nom d'àguiles o àligues, esparvers, voltors, milans, etc.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Accipítrids · Veure més »

Agró blanc

Lagró blanc, agró blanc gros, aïró blanc major (a l'Alguer) o garsa blanca (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Agró blanc · Veure més »

Agró roig

L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Agró roig · Veure més »

Alàudids

Alosa comuna ''Galerida deva'' fotografiada a Bangalore (Índia) Alosa oriental fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia) Alosa de Stark ''Mirafra javanica'' Mascle d'''Eremopterix grisea'' fotografiat a Calcuta Alosa banyuda fotografiada a Suècia Els alàudids (Alaudidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Alàudids · Veure més »

Alcedínids

Els alcedínids (Alcedinidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Alcedínids · Veure més »

Aligot comú

Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Aligot comú · Veure més »

Aligot rogenc

L'aligot rogenc (Buteo rufinus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita a Europa de l'Est, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Àsia Central.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Aligot rogenc · Veure més »

Aligot vesper europeu

L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Aligot vesper europeu · Veure més »

Alosa becuda

L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Alosa becuda · Veure més »

Alosa eurasiàtica

L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Alosa eurasiàtica · Veure més »

Anàtids

Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Anàtids · Veure més »

Anseriformes

Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Anseriformes · Veure més »

Apòdids

Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Apòdids · Veure més »

Apodiformes

Els apodiformes (Apodiformes) són un ordre d'ocells de distribució cosmopolita que actualment comprèn espècies de dimensions petites o molt petites repartides en tres famílies, aparentment molt diferents: la dels apòdids (que agrupa els falcillots), la dels hemipròcnids (que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies) i la dels troquílids (que comprèn els colibrís).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Apodiformes · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Aragó · Veure més »

Ardèids

Els ardèids o ardeids (Ardeidae) són una família d'ocells pelicaniformes; la família té reconegudes, actualment, 4 subfamílies, 19 gèneres i 68 espècies que es distribueixen en tots els continents exceptuant l'Antàrtida.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ardèids · Veure més »

Arpella cendrosa

L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Arpella cendrosa · Veure més »

Arpella comuna

L'arpella, arpella comuna o vulgar, arpellot de marjal o milana voltonera (Circus aeruginosus) és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la zona temperada i subtropical d'Europa, Àsia Central i Àfrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Arpella comuna · Veure més »

Arpella pàl·lida comuna

Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Arpella pàl·lida comuna · Veure més »

Astor comú

L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Astor comú · Veure més »

Aufrany comú

L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Aufrany comú · Veure més »

Èider

L'èider (Somateria mollissima) és un ocell de mida mitjana de la família dels ànecs, fa de 50–71 cm de llargada. Està distribuït per les costes del nord d'Europa, Amèrica del nord i est de Sibèria. Cria a l'Àrtic i algunes regions temperades del nord, però migra a zones temperades de més al sud on forma grans esbarts en la costa. Són accidentals als Països Catalans. El nom científic prové del grec soma, somatos (cos) i érion (llana) i mollissima, superlatiu del llati mollis (suau). Fa el niu a prop del mar, en costes i illes. Proporciona el material per farcir l'edredó i altres peces originat del plomissol del pit de la femella. Actualment, però, aquest material prové principalment d'oques domèstiques o de material sintètic. El mascle és de plomatge blanc i negre amb el clatell verd i la femella marronosa. Per alguns especialistes la subespècie v-nigra seria una espècie separada. S'alimenta de crustacis i mol·luscs. Els musclos són el seu menjar favorit, se'ls mengen sencers, es trenquen a l'estómac i n'excreten la closca. És abundant, amb poblacions d'uns 1,5 a 2 milions d'individus a Europa i Amèrica a més dels que hi pugui haver a l'est de Sibèria.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Èider · Veure més »

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Òliba comuna · Veure més »

Àguila calçada comuna

Àguila calçada Exemplar fotografiat a Himachal Pradesh, Índia L'àguila calçada comuna o, a les Balears, espolsamates o esparver,(Hieraaetus pennatus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àguila calçada comuna · Veure més »

Àguila cridanera

L'àguila cridanera (Clanga clanga) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en una àrea que va des d'Europa Oriental, cap a l'est, fins al Pacífic. Ocasionalment es poden albirar als països catalans en hivern.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àguila cridanera · Veure més »

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àguila daurada · Veure més »

Àguila imperial ibèrica

L'àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). És endèmica de la península Ibèrica i actualment extinta als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àguila imperial ibèrica · Veure més »

Àguila imperial oriental

L'àguila imperial oriental (Aquila heliaca) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es reprodueix des del sud-est d'Europa fins a l'Àsia Central.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àguila imperial oriental · Veure més »

Àguila marcenca

Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àguila marcenca · Veure més »

Àguila peixatera

L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àguila peixatera · Veure més »

Àlcids

Fraret atlàntic (''Fratercula arctica'') fotografiat a Islàndia. Gavot (''Alca torda'') fotografiat a Noruega. Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àlcids · Veure més »

Àliga cuabarrada

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera (Aquila fasciata) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Tot i que a nivell global, el seu estat de conservació es considera de risc mínim, a Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Àliga cuabarrada · Veure més »

Ànec blanc

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec blanc · Veure més »

Ànec canyella

L'ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec canyella · Veure més »

Ànec collverd

L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec collverd · Veure més »

Ànec cuallarg

Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec cuallarg · Veure més »

Ànec cullerot comú

Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec cullerot comú · Veure més »

Ànec glacial

Lànec glacial o moretó(Clangula hyemalis) és un ànec marí de talla mitjana i el darrer membre vivent del gènere Clangula.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec glacial · Veure més »

Ànec griset

mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec griset · Veure més »

Ànec mandarí

L'ànec mandarí (ànnera mandarina a les Balears) (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec mandarí · Veure més »

Ànec negre comú

L'ànec negre comú (Melanitta nigra), anomentat ànnera negra a les Balears i morell de mar negre al País Valencià, és un ànec capbussador marí de la família dels Anatidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec negre comú · Veure més »

Ànec xiulador eurasiàtic

L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ànec xiulador eurasiàtic · Veure més »

Baldriga baleàrica

La baldriga balear, baldriga pufí baleàrica o virot petit (Puffinus mauretanicus) és una espècie d'ocell de la família Procellariidae, endèmica de les Balears.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Baldriga baleàrica · Veure més »

Baldriga cendrosa mediterrània

Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Baldriga cendrosa mediterrània · Veure més »

Baldriga pufí

La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Baldriga pufí · Veure més »

Ballester comú

Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ballester comú · Veure més »

Balquer

Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Balquer · Veure més »

Batallaire

Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Batallaire · Veure més »

Bec d'alena comú

Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bec d'alena comú · Veure més »

Bec de serra gros

Femella El bec de serra gros o ànnera peixatera grossa (a les Balears) (Mergus merganser) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bec de serra gros · Veure més »

Bec de serra mitjà

Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bec de serra mitjà · Veure més »

Bec de serra petit

El bec de serra petit o capblanc (Mergellus albellus) és un ànec petit.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bec de serra petit · Veure més »

Becada eurasiàtica

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Becada eurasiàtica · Veure més »

Becadell comú

El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Becadell comú · Veure més »

Becadell sord

El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Becadell sord · Veure més »

Becplaner comú

miniatura El becplaner o espàtula comú (Platalea leucorodia) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Becplaner comú · Veure més »

Becut eurasiàtic

Niu de becut fotografiat a Finlàndia. El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot, és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Becut eurasiàtic · Veure més »

Bernat pescaire

El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bernat pescaire · Veure més »

Bitó comú

El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bitó comú · Veure més »

Bitxac comú

El bitxac comú, vitrac, cagamànecs, cagaestaques, tuït (Saxicola rubicola; syn: Saxicola torquatus rubicola) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà i hi és sedentari.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bitxac comú · Veure més »

Bitxac rogenc

El bitxac rogenc o vitrac a les Balears (Saxicola rubetra) és un ocell menut passeriforme que abans es classificava dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara és considerat dins la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bitxac rogenc · Veure més »

Blauet comú

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Blauet comú · Veure més »

Bombicíl·lids

''Bombycilla japonica'' Els bombicíl·lids (Bombycillidae) són una família de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bombicíl·lids · Veure més »

Boscaler comú

El boscaler comú Rev.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Boscaler comú · Veure més »

Boscaler pintat gros

El boscaler pintat gros (Locustella naevia) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Boscaler pintat gros · Veure més »

Boscarla d'aigua

La boscarla d'aigua o xitxarra dels joncs (Acrocephalus paludicola) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de vegetació d'aiguamolls a la zona paleàrtica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla d'aigua · Veure més »

Boscarla de canyar

La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla de canyar · Veure més »

Boscarla dels joncs

La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de canyars, vegetació d'aiguamoll i arbusts prop de l'aigua, a la zona paleàrtica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla dels joncs · Veure més »

Boscarla menjamosquits

La boscarla menjamosquits o el menjamosquits (Acrocephalus palustris) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) i del gènere Acrocephalus que habita zones humides des d'Anglaterra i Suècia fins a les vores de la Mar Càspia; també es troba com a hivernant a la costa sud-est d'Àfrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla menjamosquits · Veure més »

Boscarla mostatxuda

La boscarla mostatxuda, o buscarla mostatxuda a les Illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla mostatxuda · Veure més »

Bosqueta icterina

La bosqueta grossa o bosqueta icterina (Hippolais icterina), és un ocell passeriforme de la família Acrocephalidae del Vell Món.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bosqueta icterina · Veure més »

Bosqueta vulgar

'' Hippolais polyglotta'' La bosqueta vulgar, busqueta a les Balears o xenna o xerna al País Valencià (Hippolais polyglotta) és un ocell passeriforme del Vell Món.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bosqueta vulgar · Veure més »

Botxí ibèric

El botxí ibèric, botxí meridional, garsa groguera gaig botxí, margassó, tuït o capsigrany reial a les Balears (Lanius meridionalis) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Botxí ibèric · Veure més »

Botxí septentrional

'' Lanius excubitor '' El botxí septentrional (Lanius excubitor) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Botxí septentrional · Veure més »

Bruel

El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Bruel · Veure més »

Burrínids

Els burrínids (Burhinidae) són una família d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Burrínids · Veure més »

Busqueta bruna

La busqueta bruna (Iduna opaca) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides amb arbres o arbusts, normalment a prop de l'aigua, i que cria a la península Ibèrica (principalment a la meitat oriental), nord del Sàhara Occidental, Marroc, nord d'Algèria i Tunis.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Busqueta bruna · Veure més »

Busqueta pàl·lida

''Iduna pallida elaeica'' La busqueta pàl·lida (Iduna pallida) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides a prop de l'aigua d'Europa sud-oriental, Àfrica Septentrional, des del Marroc fins a Egipte, oasis del Sàhara, Turquia, Orient Pròxim, Península Aràbiga, l'Iraq, oest i nord de l'Iran, sud del Kazakhstan i Turkmenistan.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Busqueta pàl·lida · Veure més »

Cabussó collnegre

El cabussó collnegre (cabussonera o soterí gros a les Balears i soterí al País Valencià) (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l'excepció d'Austràlia i l'Antàrtida.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó collnegre · Veure més »

Cabussó emplomallat

Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó emplomallat · Veure més »

Cabussó gris

El cabussó gris, (Podiceps grisegena), és un ocell aquàtic migrador que es troba en climes temperat de l'hemisferi nord.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó gris · Veure més »

Cabussó orellut

El cabussó orellut o soterí a les Balears (Podiceps auritus) és una espècie d'ocell de la família Podicipediformes comuna a Europa.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó orellut · Veure més »

Cabusset comú

El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cabusset comú · Veure més »

Cadernera europea

La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cadernera europea · Veure més »

Calàbria agulla

La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Calàbria agulla · Veure més »

Calàbria petita

La calàbria petita, agullat petit o cabussó petit (Gavia stellata) és un ocell del gènere Gavia que es distingeix pel seu bec no del tot recte.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Calàbria petita · Veure més »

Calàbries

Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Calàbries · Veure més »

Calàndria comuna

La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Calàndria comuna · Veure més »

Camallarga comú

indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Camallarga comú · Veure més »

Capó reial

El capó reial o ibis negre a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport, siglot, corpetassa o torrellat, (també denominat rovellat pels caçadors de la marjal d'Almenara) és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Capó reial · Veure més »

Caprimúlgids

Els caprimúlgids són una família d'ocells nocturns de l'ordre dels caprimulgiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Caprimúlgids · Veure més »

Caprimulgiformes

Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Caprimulgiformes · Veure més »

Capsigrany comú

El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Capsigrany comú · Veure més »

Capsot d'esquena roja

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Capsot d'esquena roja · Veure més »

Caradriformes

Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Caradriformes · Veure més »

Caràdrids

La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Caràdrids · Veure més »

Cargolet eurasiàtic

El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cargolet eurasiàtic · Veure més »

Cèrtids

Els cèrtids (Certhiidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes, anomenats de forma comuna raspinells, i que habiten a les regions boscoses de l'Hemisferi Nord i l'Àfrica subsahariana.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cèrtids · Veure més »

Cínclids

Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cínclids · Veure més »

Còlit gris

El còlit gris (Oenanthe oenanthe) (coablanca, culblanc, coll seriós i fadrí a les Balears, i bitxac rogenc al País Valencià) és un petit ocell passeriforme que anteriorment estava classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara es considera que pertany a la família Muscicapidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Còlit gris · Veure més »

Còlit negre

El còlit negre, també conegut com a merla cuablanca (Oenanthe leucura) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita pedregars àrids, penya-segats i zones costaneres de la península Ibèrica, costa mediterrània francesa i del nord-oest d'Itàlia, Sardenya i nord-oest d'Àfrica, des de Mauritània, Sàhara Occidental i Marroc, cap a l'est, pel nord d'Algèria i Tunis fins al nord de Líbia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Còlit negre · Veure més »

Còlit ros

El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Còlit ros · Veure més »

Còrvids

Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Còrvids · Veure més »

Cercavores alpí

El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cercavores alpí · Veure més »

Cicònids

Els cicònids (Ciconiidae) són una família d'aus de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes), conegudes habitualment i de manera genèrica com cigonyes, malgrat que, de manera més restrictiva aquest nom s'aplica a les espècies del gènere Ciconia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cicònids · Veure més »

Ciconiformes

Els ciconiformes (Ciconiiformes) són un ordre de grans ocells, que ha patit nombrosos canvis en funció dels avanços en investigació.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ciconiformes · Veure més »

Cigne cantaire

El cigne cantaire o cinyo (Cygnus cygnus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cigne cantaire · Veure més »

Cigne mut

El cigne mut (Cygnus olor) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada i uns 220 cm d'envergadura alar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cigne mut · Veure més »

Cigne petit

El cigne petit (Cygnus columbianus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 115-127 cm de llargada.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cigne petit · Veure més »

Cigonya blanca

La cigonya blanca o simplement cigonya (Ciconia ciconia) és una espècie d'ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cigonya blanca · Veure més »

Cigonya negra

Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cigonya negra · Veure més »

Cisticòlids

Els cisticòlids (Cisticolidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes que habiten principalment les zones meridionals i més càlides del Vell Món.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cisticòlids · Veure més »

Cogullada comuna

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cogullada comuna · Veure més »

Cogullada fosca

La cogullada fosca (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cogullada fosca · Veure més »

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Colúmbids · Veure més »

Colltort

* Colltort comú, espècie d'ocell de la família dels pícids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Colltort · Veure més »

Colltort comú

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Colltort comú · Veure més »

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Colom (ocell) · Veure més »

Columbiformes

Els columbiformes (Columbiformes) són un ordre d'ocells que agrupa els coloms, com ara la tórtora, el colom roquer, el tudó o la xixella, entre d'altres.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Columbiformes · Veure més »

Coraciformes

Gaig blau de clatell verd, de la família dels coràcids. Els coraciformes (Coraciiformes) són un ordre d'ocells, principalment tropicals, encara que també hi ha espècies presents a regions més temperades.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Coraciformes · Veure més »

Coràcids

Coracias spatulatus Els coràcids són una família d'ocells tropicals o subtropicals de l'ordre dels coraciformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Coràcids · Veure més »

Corb

El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corb · Veure més »

Corb marí emplomallat

El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Gulosus aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corb marí emplomallat · Veure més »

Corb marí gros

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corb marí gros · Veure més »

Corbs marins

Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes (Suliformes).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corbs marins · Veure més »

Cornella

Cornella negra (''Corvus corone''), al fons, i cornella emmantellada (''Corvus cornix''), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie ''Corvus corone''. La cornella o cornella negra o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cornella · Veure més »

Corriol anellat gros

Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corriol anellat gros · Veure més »

Corriol anellat petit

El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears (Charadrius dubius) és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corriol anellat petit · Veure més »

Corriol camanegre

Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corriol camanegre · Veure més »

Corriol de Leschenault

'' Charadrius leschenaultii '' El corriol de Leschenault (Charadrius leschenaultii) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita vores de rius i llacs, zones de pedra pelada i estepes àrides de l'Àsia Central, a Turquia, Pròxim Orient, i des de la vora oriental de la mar Càspia fins al nord de la Xina i Mongòlia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corriol de Leschenault · Veure més »

Corriol pit-roig

Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Corriol pit-roig · Veure més »

Cotoliu

El cotoliu, anomenat també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar, però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cotoliu · Veure més »

Cotorra de Kramer

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és un ocell originari de zones tropicals d'Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cotorra de Kramer · Veure més »

Cotorreta pitgrisa

La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), coneguda també amb el nom de cotorra argentina i a les Balears amb el de cotorra de cap gris, és un ocell que pertany a l'ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cotorreta pitgrisa · Veure més »

Cotxa blava

La cotxa blava (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cotxa blava · Veure més »

Cotxa cua-roja

La cotxa cua-roja (a les Balears, simplement coa-roja i coeta roja), cua-roig,DCVB carboner o capellà (Phoenicurus phoenicurus) és un petit passeriforme abans classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara considerat de la família dels muscicàpids (Muscicapidae). És un visitant d'estiu a Europa.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cotxa cua-roja · Veure més »

Cotxa fumada

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cotxa fumada · Veure més »

Cruixidell

El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cruixidell · Veure més »

Cuaenlairat rogenc

Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cuaenlairat rogenc · Veure més »

Cucúlids

Els cucúlids són una família d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cucúlids · Veure més »

Cuculiformes

Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cuculiformes · Veure més »

Cucut comú

El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cucut comú · Veure més »

Cucut reial europeu

El cucut reial o cucut garser (Clamator glandarius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cucut reial europeu · Veure més »

Cuereta blanca

Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cuereta blanca · Veure més »

Cuereta groga

Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cuereta groga · Veure més »

Cuereta torrentera

La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Cuereta torrentera · Veure més »

Curroc

Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Curroc · Veure més »

Daurada grossa

La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Daurada grossa · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Duc · Veure més »

Duc eurasiàtic

Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Duc eurasiàtic · Veure més »

Durbec

''Coccothraustes coccothraustes'' El durbec comú o durbec (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols, trencapinyons/trencapinyols al País Valencià (i antigament tortbec a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Durbec · Veure més »

Egitàlids

Els egitàlids (Aegithalidae), són una família de petits ocells passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Egitàlids · Veure més »

Elani comú

L'elani comú o esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae. Es destaca pel costum de volar sobre planures obertes i restar quiet, com si surés, a la manera dels xoriguers. Aquesta espècie euroasiàtica i africana, s'ha considerat en alguna ocasió conespecífica amb els seus propers parents: Elanus axillaris (d'Austràlia) i Elanus leucurus (d'ambdues Amèriques). No són migratòries, però fan moviments de curta distància, motivats per canvis climatològics. Dormen de manera comunitària, en grups de 15 - 35 individus, o encara més en Europa, compartint un gran arbre de fulla ampla. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Elani comú · Veure més »

Emberízids

''Verderola'' (''Emberiza citrinella'') Els emberízids són una família d'ocells granívors semblant als passèrids, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les contrades catalanes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Emberízids · Veure més »

Enganyapastors europeu

L'enganyapastors, covaterra, bocatxo o escloper (Caprimulgus europaeus) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids que és capvespral o nocturn.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Enganyapastors europeu · Veure més »

Escolopàcids

En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Escolopàcids · Veure més »

Escuraflascons becfí

L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Escuraflascons becfí · Veure més »

Escuraflascons becgròs

L'escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres des de Groenlàndia i Islàndia, cap a l'est, a través de Spitsbergen, Nova Zembla, Nova Sibèria i nord de Sibèria fins Txukotka i des d'Alaska i Canadà cap a l'est fins Labrador, incloent diverses illes àrtiques.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Escuraflascons becgròs · Veure més »

Esmirla

L'esmirla o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià i Balears) (Falco columbarius) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Esmirla · Veure més »

Esparver comú

L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Esparver comú · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Espècie · Veure més »

Espècie introduïda

El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Espècie introduïda · Veure més »

Esplugabous

L'esplugabous (espulgabou o garsa blanca a les Balears) (Bubulcus ibis) és una espècie d'ocell de la família dels Ardèids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Esplugabous · Veure més »

Estèrnids

Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Estèrnids · Veure més »

Estúrnids

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Estúrnids · Veure més »

Estercoràrids

Un paràsit cuapunxegut (''Stercorarius parasiticus'') empaitant un ocell marí a Svalbard (Noruega) ''Stercorarius antarcticus'' fotografiada a Nova Zelanda Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes, d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Estercoràrids · Veure més »

Estornell comú

L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Estornell comú · Veure més »

Estornell negre

'' Sturnus unicolor'' L'estornell negre (Sturnus unicolor) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Estornell negre · Veure més »

Estrígids

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Estrígids · Veure més »

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Estrigiformes · Veure més »

Faisà

Faisà és el nom amb què es coneixen els individus d'unes 35 espècies que pertanyen a 11 gèneres de la subfamília Phasianinae, família dels fasiànids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Faisà · Veure més »

Faisà comú

'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Faisà comú · Veure més »

Falcònids

La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falcònids · Veure més »

Falcó cama-roig

El falcó cama-roig o xoriguer cama-roig (Falco vespertinus) és un ocell rapinyaire rar que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids) Es troba a Europa de l'Est i l'Àsia Central i el seu estat de conservació es considera de vulnerable. Ou.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falcó cama-roig · Veure més »

Falcó d'Elionor

El falcó d'Elionor, falcó marí o falcó de la reina (Falco eleonorae) és un rapinyaire que pertany a la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falcó d'Elionor · Veure més »

Falcó mostatxut europeu

El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita. Es troba a Euràsia i passa l'hivern a Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falcó mostatxut europeu · Veure més »

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falcó pelegrí · Veure més »

Falcillot negre

El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falcillot negre · Veure més »

Falcillot pàl·lid

Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falcillot pàl·lid · Veure més »

Falconiformes

Els falconiformes (Falconiformes) són un ordre format per tots els rapinyaires diürns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Falconiformes · Veure més »

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Família (biologia) · Veure més »

Fasiànids

Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fasiànids · Veure més »

Fenicopteriformes

Els fenicopteriformes (Phoenicopteriformes) són un ordre d'aus aquàtiques neògnates que inclou els actuals flamencs i els seus parents extints.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fenicopteriformes · Veure més »

Flamenc rosat

L'àlic roig o flamenc rosat o simplement flamenc (Phoenicopterus roseus), és una espècie de flamenc que viu a Àfrica, sud-oest d'Àsia (incloent-hi Turquia), sud d'Àsia (regions costaneres de l'Índia) i sud d'Europa (Península Ibèrica, Grècia, Itàlia, Xipre i la regió de la Camarga).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Flamenc rosat · Veure més »

Flamencs (animal)

Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i l'ordre dels fenicopteriformes (Phoenicopteriformes).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Flamencs (animal) · Veure més »

Fotja banyuda

La fotja banyuda, morell capellut o moretó de puput (Fulica cristata), és una espècie d'ocell gruïforme de la família Rallidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fotja banyuda · Veure més »

Fotja comuna

La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fotja comuna · Veure més »

Francolí pitnegre

El francolí pitnegre (Francolinus francolinus) és un ocell semblant a la perdiu, originari de l'est de la Mediterrània, actualment extint a les nostres contrades, tot i que l'espècie gaudeix de bona salut a altres parts del món segons la Llista Vermella de la UICN, que la classifica com de "risc mínim".

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Francolí pitnegre · Veure més »

Fraret

Els frarets són uns ocells pertanyents al gènere Fratercula que tenen un plomatge blanc i negre i un bec acolorit.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fraret · Veure més »

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic, canet atlàntic o, a Mallorca, cadafet (Fratercula arctica) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que viu a l'Atlàntic septentrional.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fraret atlàntic · Veure més »

Fredeluga europea

La fredeluga, cogullada/cucullada marina, merita, animal fred, somiafreds, n(y)ivit, judia al País Valencià o jua i juia (de prat) a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fredeluga europea · Veure més »

Fredeluga gregària

'' Vanellus gregarius'' La fredeluga gregària (Vanellus gregarius) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que cria a les estepes del sud de Rússia, est d'Ucraïna i Kazakhstan.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fredeluga gregària · Veure més »

Fringíl·lids

Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fringíl·lids · Veure més »

Fumarell alablanc

El fumarell/fumadell alablanc (Chlidonias leucopterus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des d'Europa Oriental, cap a l'est, a través del nord de Turquia, Ucraïna, Rússia europea, zona del Caucas, i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria, Manxúria, sud de Primórie i de Sakhalín, Mongòlia i nord de la Xina.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fumarell alablanc · Veure més »

Fumarell carablanc

Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fumarell carablanc · Veure més »

Fumarell negre

El fumarell/fumadell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) perquè és molt més fosc, ja que cos, coll i cap són gris fosc, quasi negre, i les ales són menys clares.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Fumarell negre · Veure més »

Gafarró

El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gafarró · Veure més »

Gaig blau comú

El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gaig blau comú · Veure més »

Gaig eurasiàtic

El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gaig eurasiàtic · Veure més »

Gal·liformes

Faisà comú (''Phasianus colchicus''). Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gal·liformes · Veure més »

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gall fer comú · Veure més »

Gamarús eurasiàtic

Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gamarús eurasiàtic · Veure més »

Gamba groga petita

La gamba groga petita o tifort groc petit (Tringa flavipes) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra des de l'oest i centre d'Alaska, cap a l'est i sud per la major part del Canadà fins a la vora sud de la Badia de Hudson.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gamba groga petita · Veure més »

Gamba roja comuna

Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gamba roja comuna · Veure més »

Gamba roja pintada

La gamba roja pintada o xuït (Tringa erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita la tundra pantanosa d'Euràsia boreal, des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gamba roja pintada · Veure més »

Gamba verda

La gamba verda o picarot (Tringa nebularia) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls, prats humits i ermots, des d'Escòcia i Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i centre de Sibèria fins a Kamtxatka, el Llac Baikal i Manxúria.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gamba verda · Veure més »

Ganga eurasiàtica

La ganga o perdiu de garriga o perdiu d'Anglaterra (Pterocles alchata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ganga eurasiàtica · Veure més »

Garsa

La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Garsa · Veure més »

Garsa blava asiàtica

La garsa blava asiàtica (Cyanopica cyanus) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae) amb dues poblacions aïllades entre elles, que modernament són sovint considerades espècies diferents.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Garsa blava asiàtica · Veure més »

Garsa de mar eurasiàtica

Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Garsa de mar eurasiàtica · Veure més »

Gavià argentat europeu

El gavià argentat europeu o gavià argentat de potes roses, la gavina blanca, a les Balears titeta de mar, de tramuntana o de migjorn (Larus argentatus) és una gavina grossa que habita la zona septentrional de l'Europa Atlàntica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavià argentat europeu · Veure més »

Gavià caspi

El gavià caspi (Larus cachinnans) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners, cria als mars Negre i Caspi i el Kazakhstan oriental.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavià caspi · Veure més »

Gavià fosc

El gavià fosc (Larus fuscus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que a l'estiu habita costes, llacs i rius del nord de Rússia, Mar Bàltic, Escandinàvia, Islàndia, illes Fèroe, Illes Britàniques i Europa Occidental, cap al sud fins a la costa Atlàntica de la península Ibèrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavià fosc · Veure més »

Gavina capblanca

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavina capblanca · Veure més »

Gavina capnegra mediterrània

Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavina capnegra mediterrània · Veure més »

Gavina cendrosa

La gavina cendrosa o gallineta de mar a les Balears(Larus canus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes, llacs, rius i aiguamolls des d'Islàndia, illes Fèroe, illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins al centre de Sibèria, i nord d'Europa cap al sud fins al nord de França, Suïssa, Àustria i Polònia fins al centre de Rússia, nord del Kazakhstan, nord de Mongòlia, sud i nord-est de Sibèria fins Txukotka, Sakhalín, Kamtxatka, les illes Kurils, Alaska i el nord-oest del Canadà.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavina cendrosa · Veure més »

Gavina corsa

La gavina corsa o gavina roja a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavina corsa · Veure més »

Gavina menuda

La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavina menuda · Veure més »

Gavina vulgar

La gavina vulgar o gavina riallera i baldritxa o gallineta de mar a les Balears (Chroicocephalus ridibundus, o Larus ridibundus) és l'espècie de gavina de la família dels làrids més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavina vulgar · Veure més »

Gavineta de tres dits

La gavineta o gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), també anomenada gavina de tres dits al País Valencià i gavina tresdits a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (que componen les gavines) i del gènere Rissa.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavineta de tres dits · Veure més »

Gavot

El gavot, pingdai o cauet (Alca torda), o popularment dit també carrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire. És una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, i és comú als Països Catalans. Aquest és un parent pròxim dels pingüins àrtics (que es van extingir i que no s'han de confondre amb els antàrtics, que pertanyen a una altra família).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gavot · Veure més »

Glareòlids

Els glareòlids (Glareolidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Glareòlids · Veure més »

Gralla becgroga

La gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus) és un ocell de la família dels còrvids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gralla becgroga · Veure més »

Gralla becvermella

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gralla becvermella · Veure més »

Gralla occidental

La gralla occidental o simplement gralla, graula, cucala, cornella negra (caua al Gironès) (Coloeus monedula, antigament Corvus monedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids present a l'Àfrica del Nord, tota Europa, l'Iran, nord-oest de l'Índia i Sibèria.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gralla occidental · Veure més »

Grasset de muntanya

Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Grasset de muntanya · Veure més »

Gratapalles

El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gratapalles · Veure més »

Graula

La graula (Corvus frugilegus) és un ocell membre de la família Corvidae dins de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Graula · Veure més »

Grèvol comú

'' Tetrastes bonasia '' El grèvol (Bonasa bonasia o Tetrastes bonasia) és un dels ocells més petits de la família dels tetraònids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Grèvol comú · Veure més »

Grúids

Les diferents grues, família dels gruids (Gruidae), són una sèrie de grans aus que viuen a tots els continents, a excepció d'Amèrica del Sud i l'Antàrtida.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Grúids · Veure més »

Griva

La griva comuna o senzillament griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Griva · Veure més »

Griva cerdana

La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell de la família dels túrdids, més petit que la griva comuna.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Griva cerdana · Veure més »

Grua damisel·la

La grua damisel·la (Anthropoides virgo) és una espècie de grua adaptada al medi estepari, que es reprodueix principalment a l'Àsia Central, migrant en hivern cap a l'Àfrica i l'Àsia Meridional.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Grua damisel·la · Veure més »

Grua europea

La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Grua europea · Veure més »

Gruïformes

L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Gruïformes · Veure més »

Guatlla

Guatlla, guatla o guàtlera (i pasqualet a Crevillent) és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Guatlla · Veure més »

Guatlla comuna

Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Guatlla comuna · Veure més »

Haematopus

Els hematopòdids són una família d'ocells de l'ordre dels caradriformes que només comprèn el gènere Haematopus, dividit en 11 espècies vivents.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Haematopus · Veure més »

Hidrobàtids

''Oceanites gracilis'' Il·lustració d'''Oceanodroma leucorhoa ''. ''Oceanodroma furcata'' ''Oceanites maorianus'' Els hidrobàtids (Hidrobatidae) són una família d'ocells de l'ordre dels procel·lariformes que comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Hidrobàtids · Veure més »

Hirundínids

La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Hirundínids · Veure més »

Hortolà comú

L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Hortolà comú · Veure més »

Lars Jonsson (il·lustrador)

Lars Jonsson (22 d'octubre del 1952 a Estocolm) és un il·lustrador ornitològic i botànic suec que viu a Hamra, al sud de l'illa sueca de Gotland.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Lars Jonsson (il·lustrador) · Veure més »

Lànids

Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Lànids · Veure més »

Làrids

Bec de tisora negre (''Rynchops niger'') considerat sovint a la família dels rincòpids Xatrac bengalí (''Thalasseus bengalensis'') considerat sovint a la família dels estèrnids Els làrids (Laridae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que típicament habiten zones costaneres de gairebé tot el Món.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Làrids · Veure més »

Llucareta

La llucareta europea o senzillament llucareta o verderolet (Carduelis citrinella) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Llucareta · Veure més »

Lluer

El lluer eurasiàtic o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Lluer · Veure més »

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga blava eurasiàtica · Veure més »

Mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera o simplement carbonera (Parus major) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels pàrids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga carbonera · Veure més »

Mallerenga cuallarga eurasiàtica

La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga cuallarga eurasiàtica · Veure més »

Mallerenga d'aigua

La mallerenga d'aigua (Poecile palustris) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids, molt relacionat amb la mallerenga capnegra, la mallerenga del pare David i la mallerenga de Songar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga d'aigua · Veure més »

Mallerenga de bigotis

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga de bigotis · Veure més »

Mallerenga emplomallada europea

La mallerenga emplomallada europea, mallerenga emplomallada, mallerenga de cresta, mallerenga grossa,https://dcvb.iec.cat totestiu estiverol (/capellana), capellana, capellanet, ferrerico (de capell) o primavera de cresta (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga emplomallada europea · Veure més »

Mallerenga petita

La mallerenga petita o xinxarrella (Parus ater o Periparus ater) és la mallerenga més comuna dels indrets muntanyencs i és també la que mostra els colors menys vistosos i més apagats entre els representants de la seua família.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga petita · Veure més »

Malvasia capblanca

La malvasia capblanca (Oxyura leucocephala) és un ànec de mida petita.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Malvasia capblanca · Veure més »

Marabú africà

El Marabú africà (Leptoptilos crumeniferus) és una espècie d'ocell de la família dels cicònids que hom pot observar en zones de sabana i àrees obertes prop de l'hàbitat humà a tota l'Àfrica subsahariana, a excepció de les zones de bosc dens.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Marabú africà · Veure més »

Martinet blanc comú

Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Martinet blanc comú · Veure més »

Martinet de nit comú

miniatura El martinet de nit, martinet d’olivera,martinet de garrofera o martinet, orval o doral (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Martinet de nit comú · Veure més »

Martinet dels esculls

El martinet dels esculls (Egretta gularis) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) que habita costes, estuaris, aiguamolls i manglars a la llarga de les costes atlàntiques africanes, des del Sàhara Occidental fins a Gabon, arribant localment terra endins, illes de Cap Verd, i illes del Golf de Guinea, costes del Mar Roig, costa africana de l'Índic fins al nord de Moçambic, costa asiàtica de l'Índic fins al nord-oest de l'Índia, Sri Lanka i costa sud-oriental de l'Índia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Martinet dels esculls · Veure més »

Martinet menut comú

Exemplar adult. El martinet menut, gomet, suís, caquetó o quequí (Ixobrychus minutus) és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Martinet menut comú · Veure més »

Martinet ros comú

El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Martinet ros comú · Veure més »

Mascarell atlàntic

El mascarell comú, mascarell atlàntic o simplement mascarell o sotaler i bec de trinxet a les Balears (Morus bassanus) és un ocell marí de la família dels súlids (Sulidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mascarell atlàntic · Veure més »

Mascarells

Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mascarells · Veure més »

Mastegatatxes

'' Ficedula hypoleuca '' El mastegatatxes o papamosques (Ficedula hypoleuca) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mastegatatxes · Veure més »

Meròpids

Abellerol cara-roig (''Nyctyornis amictus'') '' Merops leschenaulti'' Els meròpids són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes, coneguts genèricament con abellerols, el sol representant de la qual a Europa és l'abellerol comú.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Meròpids · Veure més »

Merla

Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Merla · Veure més »

Merla blava

La merla blava o pàssera a les Illes (Monticola solitarius) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es troba a les contrades mediterrànies seques dels Països Catalans, on mostra una distribució discontínua.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Merla blava · Veure més »

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Merla d'aigua · Veure més »

Merla de pit blanc

La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Merla de pit blanc · Veure més »

Merla roquera comuna

La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Merla roquera comuna · Veure més »

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Milà negre · Veure més »

Milà reial

El milà reial (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Milà reial · Veure més »

Morell buixot

El morell buixot (Aythya marila) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra de la zona holàrtica i que a l'hivern es desplaça cap al sud, visitant tant zones d'aigua dolça com costaneres, arribant per les costes del Pacífic fins a Califòrnia i el sud de la Xina, a l'Atlàntic fins a Bretanya i el nord de Florida, a més dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i els mars Caspi i Negre.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Morell buixot · Veure més »

Morell cap-roig

Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Morell cap-roig · Veure més »

Morell d'ulls grocs

El morell d'ulls grocs (Bucephala clangula) és un ànec marí de mida mitjana del gènere Bucephala.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Morell d'ulls grocs · Veure més »

Morell de plomall

Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Morell de plomall · Veure més »

Morell xocolater

L'ànec xocolater, morell xocolater (Aythya nyroca) o roget, i anedó a les Balears, és un ànec euroasiàtic capbussaire de mida mitjana.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Morell xocolater · Veure més »

Mosquiter comú

El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter comú · Veure més »

Mosquiter de passa

El mosquiter de passa Rev.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter de passa · Veure més »

Mosquiter pàl·lid

El mosquiter pàl·lid Rev.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter pàl·lid · Veure més »

Mosquiter xiulaire

El mosquiter xiulaire, Rev.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter xiulaire · Veure més »

Motacíl·lids

Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Motacíl·lids · Veure més »

Muscicàpids

Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Muscicàpids · Veure més »

Mussol banyut

El mussol banyut o òliba amb orelles, duc mitjà o mussol gros a les Balears (Asio otus).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mussol banyut · Veure més »

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mussol comú · Veure més »

Mussol emigrant

Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mussol emigrant · Veure més »

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Mussol pirinenc · Veure més »

Oca coll-roja

''Branta ruficollis'' L'oca coll-roja (Branta ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria a les vores de rius de la tundra a Sibèria occidental, migrant en hivern cap al sud, fins al nord del Mar Negre.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca coll-roja · Veure més »

Oca comuna

Veu de l'oca vulgar L'oca comuna o oca vulgar (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca comuna · Veure més »

Oca de bec curt

L'oca de bec curt (Anser brachyrhynchus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra, estanys, rius tranquils i pantans a Groenlàndia, Islàndia, Spitsbergen, nord-oest de Rússia a la Península de Kola.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca de bec curt · Veure més »

Oca de collar

Veu de l'oca de collar L'oca de collar (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca de collar · Veure més »

Oca de galta blanca

Un esbart a Finlàndia L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), també anomenada oca galtablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca de galta blanca · Veure més »

Oca pradenca

L'oca pradenca (Anser fabalis) és una oca mitjanament grossa que cria al nord d'Europa i Àsia Es va dividir en dues espècies l'any 2007 per la Unió d'ornitòlegs americans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca pradenca · Veure més »

Oca riallera grossa

L'oca riallera grossa (Anser albifrons), també anomenada oca cridanera al País Valencià i oca carablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca riallera grossa · Veure més »

Oca riallera petita

Anser erythropus L'oca riallera petita (Anser erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria en zones humides de taiga i tundra al nord de d'Escandinàvia, de Rússia i de Sibèria i que a l'hivern migra cap al sud, arribant als Països Baixos, la península Balcànica, Iran i Kazakhstan.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oca riallera petita · Veure més »

Ocell de tempesta boreal

L'ocell de tempesta boreal (Hydrobates leucorhous) és una espècie d'ocell de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria dins de caus a illes de la zona septentrional dels oceans Pacífic i Atlàntic, i es dispersen cap al sud, fins a l'altura del sud del Japó, les Marianes i les illes Galápagos, al Pacífic, i l'est del Brasil i Sud-àfrica, a l'Atlàntic.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ocell de tempesta boreal · Veure més »

Ocell de tempesta europeu

Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ocell de tempesta europeu · Veure més »

Ocell sedós europeu

''Bombycilla garrulus'' a Ontario, Canadà L'ocell sedós europeu (Bombycilla garrulus) és un ocell passeriforme de la família dels bombicíl·lids (Bombycillidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ocell sedós europeu · Veure més »

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ocells · Veure més »

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ordre · Veure més »

Oreneta

L'oreneta comuna Rev.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta · Veure més »

Oreneta cua-rogenca

L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta cua-rogenca · Veure més »

Oreneta cuablanca comuna

Niu. '' Delichon urbicum ''- L'oreneta cuablanca comuna, oreneta cuablanca, cabot, culblanc, orenola cuablanca, oronell cuablanc, oronella cuablanca o oroneta cuablanca, també anomenada ginjolita a Menorca, (Delichon urbicum) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta cuablanca comuna · Veure més »

Oreneta de ribera comuna

L'oreneta de ribera comuna, oreneta de ribera, culblanc de ribera, orenola de ribera, oronell de ribera, oronella de ribera, oroneta de ribera o parpalló (Riparia riparia) és una espècie d'ocell migratori de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta de ribera comuna · Veure més »

Oriòlids

''Oriolus xanthornus'' fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Oriol (Oriolus oriolus) Niu d'Oriolus xanthornus fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Mascle de ''Sphecotheres viridis'' cantant (Queensland, Austràlia). Els oriòlids (Oriolidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oriòlids · Veure més »

Oriol eurasiàtic

L'oriol eurasiàtic o senzillament oriol, o menjafigues, bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues, i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Oriol eurasiàtic · Veure més »

Otídids

Mascle de ''Lissotis hartlaubii'' fotografiat a Kenya. Xina. Pioc salvatge de Ludwig (''Neotis ludwigii)'' fotografiat a Namíbia. Els otídids (Otididae) són una família d'ocells de l'ordre dels otidiformes, que durant molt temps s'han inclòs dins de l'ordre dels gruïformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Otídids · Veure més »

Papamosques gris

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Papamosques gris · Veure més »

Paràsit boreal

Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Paràsit boreal · Veure més »

Paràsit cuallarg

El paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que habita tundra i erms de la zona circumpolar boreal, a Groenlàndia, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, Nova Zembla, nord de Rússia fins a la península dels Txuktxis i Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques canadenques.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Paràsit cuallarg · Veure més »

Paràsit cuapunxegut

El paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que a l'estiu habita la tundra a prop de la costa a Groenlàndia, Islàndia, illes Fèriar, nord de les Illes Britàniques i altres illes boreals, nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i Nova Zembla fins a la península dels Txuktxis, les illes del Comandant, Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques fins al nord de Labrador.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Paràsit cuapunxegut · Veure més »

Pardal

El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pardal · Veure més »

Pardal d'ala blanca

El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), ocell de glaç o pardal blanc és un ocell menut passeriforme.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pardal d'ala blanca · Veure més »

Pardal de bardissa europeu

El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pardal de bardissa europeu · Veure més »

Pardal roquer

El pardal roquer, pardal berberisc o (pardal) torredà (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pardal roquer · Veure més »

Pardal xarrec

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pardal xarrec · Veure més »

Passèrids

Pardal de passa (''Passer hispaniolensis''). Pardal d'ala blanca (''Montifringilla nivalis'') fotografiat a les Dolomites. La família dels passèrids, junt amb la dels fringíl·lids i la dels emberízids, comprèn ocells típicament granívors.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Passèrids · Veure més »

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Passerell · Veure més »

Passerell gorjanegre

El passerell gorjanegre o passerell golanegre (Acanthis flammea) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que cria en zones boreals.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Passerell gorjanegre · Veure més »

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Passeriformes · Veure més »

Pàrids

''Baeolophus inornatus''. Mallerenga d'aigua (''Parus palustris''). Mallerenga blava (''Parus caeruleus''). La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pàrids · Veure més »

Pícids

Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pícids · Veure més »

Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pela-roques · Veure més »

Pelicaniformes

Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pelicaniformes · Veure més »

Pelicà

Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pelicà · Veure més »

Pelicà rosat

El pelicà rosat (Pelecanus rufescens) és un ocell marí de la família dels pelicànids (Pelecanidae) que ocasionalment pot arribar als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pelicà rosat · Veure més »

Pelicà vulgar

El pelicà blanc comú (Pelecanus onocrotalus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que pot arribar de manera ocasional als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pelicà vulgar · Veure més »

Perdiu

La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu · Veure més »

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu blanca · Veure més »

Perdiu de mar europea

Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu de mar europea · Veure més »

Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu xerra · Veure més »

Pica-soques eurasiàtic

El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pica-soques eurasiàtic · Veure més »

Piciformes

Picot garser gros (''Dendrocopos major''). Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Piciformes · Veure més »

Picot garser dorsiblanc

El picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos) és una espècie zoològica de pícid que viu en boscos madurs de muntanya principalment formats per fajos o avets.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Picot garser dorsiblanc · Veure més »

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Picot garser gros · Veure més »

Picot garser petit

''Dendrocopos minor '' El picot garser petit (Dendrocopos minor) és un membre dels ocells picots de la família Picidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Picot garser petit · Veure més »

Picot negre eurasiàtic

El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Picot negre eurasiàtic · Veure més »

Picot verd ibèric

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i terres de conreu de la península Ibèrica i sud-est de França.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Picot verd ibèric · Veure més »

Pigre gris

Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pigre gris · Veure més »

Pinsà

El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pinsà · Veure més »

Pinsà borroner eurasiàtic

mascle és a la dreta) Mascle immadur Prenent un bany El pinsà borroner eurasiàtic o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pinsà borroner eurasiàtic · Veure més »

Pinsà mec

El pinsà mec (Fringilla montifringilla) o pinsà mè com és conegut a les Balears, és un ocell menut passeriforme.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pinsà mec · Veure més »

Pioc salvatge eurasiàtic

El pioc salvatge eurasiàtic (o indiot...) o simplement pioc salvatge (Otis tarda) és una espècie d'ocell gruïforme de la familia dels otídids (Otidae), l'únic membre del gènere Otis, que dona nom a la família.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pioc salvatge eurasiàtic · Veure més »

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pit-roig · Veure més »

Piula dels arbres

Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Piula dels arbres · Veure més »

Piula gorja-roja

La piula gorja-roja o piula gola-roja (Anthus cervinus), coneguda al País Valencià com titeta gola-roja, Anuari Ornitològic valencià i a les illes com titina gola-roja, Enciclopèdia Balear d'Ornitologia és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) i l'ordre dels passeriformes, que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Piula gorja-roja · Veure més »

Podicipediformes

''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Podicipediformes · Veure més »

Polit becfí

El polit becfí (Numenius tenuirostris) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita (si encara sobreviu) zones humides del sud-oest de Sibèria, arribant en hivern fins a Tunis i el Marroc.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Polit becfí · Veure més »

Polit cantaire

'' Numenius phaeopus'' El polit, polit (o siglot) cantaire, polit gris, polit petit, becut, serranet, xarlot petit, caniculàs, la cega reial o la curlera (cantaire) a les Balears (Numenius phaeopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita, en estiu, zones de tundra d'Alaska, nord-oest del Canadà, sud-oest de la Badia de Hudson, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria, fins a Kamtxatka.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Polit cantaire · Veure més »

Polla blava americana

La polla blava americana o polla blava de Martinica (Porphyrio martinica) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita vores de llacs amb vegetació flotant d'ambdues Amèriques, des de Tennessee i Ohio cap al sud, per Florida i Texas, a través d'ambdues vessants de Mèxic, per Amèrica Central, les Antilles i Amèrica del Sud, per l'oest dels Andes fins al nord de Xile, i per l'est dels Andes fins al nord de l'Argentina.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Polla blava americana · Veure més »

Polla blava comuna

La polla blava, gall de canyar o gall faver o fotja de bec vermell a les Balears (Porphyrio porphyrio) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, de l'orde dels gruïformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Polla blava comuna · Veure més »

Polla d'aigua comuna

La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Polla d'aigua comuna · Veure més »

Polla pintada europea

La polla pintada, pigarda, picarda, picardona d'aigua (Porzana porzana) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) molt difícil de veure.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Polla pintada europea · Veure més »

Procel·lariformes

''Thalassarche melanophris'' Petrell de les neus (''Pagodroma nivea'') fotografiat a la Mar de Ross. Albatros viatger (''Diomedea exulans'') fotografiat a les Illes Kerguelen. Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Procel·lariformes · Veure més »

Procel·làrids

Els procel·làrids (Procellariidae) són una família d'ocells de vida pelàgica que pertany a l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Procel·làrids · Veure més »

Prunèl·lids

Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos). Il·lustració de ''Prunella montanella'' (dalt de tot) i de ''Prunella modularis'' (a baix) (circa 1905). Els prunèl·lids (Prunellidae Richmond, 1908) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Prunèl·lids · Veure més »

Psitaciformes

Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Psitaciformes · Veure més »

Psitàcids

Els psitàcids són una família d'ocells que va ser considerada l'única que componia l'ordre dels psitaciformes (amb unes 365 espècies) en algunes classificacions.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Psitàcids · Veure més »

Pteròclids

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Pteròclids · Veure més »

Puput comuna

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Puput comuna · Veure més »

Rascló occidental

Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Rascló occidental · Veure més »

Rasclet europeu

La picardona o rasclet europeu (Zapornia pusilla) és una espècie d'ocell similar a la polla pintada però més petita i molt difícil de detectar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Rasclet europeu · Veure més »

Rascletó

El rascletó, picardó, picardonet o (es)quadrinyola (Zapornia parva) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls i riberes amb vegetació flotant d'Euràsia, localment a molts indrets d'Europa, i a través del centre i sud de Rússia fins a Kazakhstan, i Transcaucàsia fins a Tadjikistan.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Rascletó · Veure més »

Raspinell comú

El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Raspinell comú · Veure més »

Raspinell pirinenc

El raspinell pirinenc (Certhia familiaris) és un ocell menut passeriforme de la família dels cèrtids (Certhiidae) Aquest ocell té nou o més subespècies que crien en diferents parts de la seva zona de distribució que és l'Euràsia temperada.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Raspinell pirinenc · Veure més »

Ràl·lids

''Porphyrio martinica'' fotografiat al Park Nacional dels Everglades de Florida, Estats Units. Fotja vulgar Rasclet cama-roig ''Porzana carolina'' La família dels ràl·lids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Ràl·lids · Veure més »

Recurviròstrids

Els recurviròstrids (Recurvirostridae) són una família d'ocells inclosa a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que inclou els camallargues i els becs d'alena.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Recurviròstrids · Veure més »

Regúlids

Els regúlids (Regulidae) són una família d'ocells passeriformes. Comprèn el 6 espècies de reietons, fins fa poc pertanyent totes al gènere Regulus.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Regúlids · Veure més »

Reietó

indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae). Juntament amb el bruel, el més petit de l'avifauna catalana i un dels ocells més petits d'Europa.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Reietó · Veure més »

Remízids

Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Remízids · Veure més »

Remena-rocs comú

Ocell adult a l'Àrtic amb plomatge de l'època de reproducció ''Arenaria interpres'' El remena-rocs comú, picaplatges, pitnegre o girapedres (Arenaria interpres) és un ocell menut del gènere ''Arenaria''.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Remena-rocs comú · Veure més »

Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Repicatalons eurasiàtic · Veure més »

Repicatalons petit

''Emberiza pusilla'' El repicatalons petit (Emberiza pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls de bedolls i salzes al sotabosc de la taigà, al nord d'Escandinàvia i de Rússia europea i asiàtica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Repicatalons petit · Veure més »

Roquerol eurasiàtic

'' Ptyonoprogne rupestris '' El roquerol eurasiàtic, roquerol, roquer, roquisser o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Roquerol eurasiàtic · Veure més »

Rossinyol

El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Rossinyol · Veure més »

Rossinyol bord comú

El rossinyol bord comú, rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de la família dels cètids (Cettiidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Rossinyol bord comú · Veure més »

Sílvids

Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Sílvids · Veure més »

Sítids

Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Sítids · Veure més »

Siboc

El siboc, saboc, xiboc, bocatxo o escloper (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Siboc · Veure més »

Sisó comú

El sisó comú o simplement sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Sisó comú · Veure més »

Siseta comuna

La siseta (Tringa stagnatilis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des del sud-est d'Europa cap a l'est, a través del sud de Rússia i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria i Manxúria.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Siseta comuna · Veure més »

Sit aureolat

''Emberiza aureola'' El sit aureolat o sit caranegre (Emberiza aureola) és un ocell passeriforme de la família dels emberízids (Emberizidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Sit aureolat · Veure més »

Sit caranegre

'' Emberiza spodocephala '' El sit caranegre (Emberiza spodocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita arbustos, matolls, boscos clars i ciutats de Sibèria meridional i central, Iakútia, Xina central i nord de Corea.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Sit caranegre · Veure més »

Sit negre

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Sit negre · Veure més »

Tallareta comuna

La tallareta comuna (Curruca communis; syn: sylvia communis), anomenada també busqueret de batzer a les Balears i busquereta de casquet al País Valencià, és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). Comú i estès, cria a Europa i a gran part de l'Àsia occidental temperada.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallareta comuna · Veure més »

Tallareta cuallarga

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallareta cuallarga · Veure més »

Tallareta sarda

La tallareta sarda o busqueret (Balears i l'Alguer) (Curruca sarda; syn: sylvia sarda) és un moixó de la família dels sílvids (Sylviidae) que habita algunes illes de la Mediterrània. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallareta sarda · Veure més »

Tallarol capnegre

El tallarol capnegre o a les Balears i el País Valencià busquereta capnegra (també capnegre i busqueret de capnegre) (Curruca melanocephala; syn: Sylvia melanocephala) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels sílvids (Sylviidae). És una espècie de distribució circummediterrània que ocupa permanentment el nord d'Àfrica, les Canàries i totes les penínsules així com les grans illes de la Mediterrània.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol capnegre · Veure més »

Tallarol de casquet

El tallarol de casquet, tallarol de cap negre, retoret (al País Valencià), capellana o carbonera (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol de casquet · Veure més »

Tallarol de garriga oriental

El tallarol de garriga oriental, (Curruca cantillans; syn: Sylvia cantillans) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol de garriga oriental · Veure més »

Tallarol emmascarat occidental

'' Sylvia hortensis '' El tallarol emmascarat occidental, tallarol emmascarat o bregadell (busqueret a Menorca) (Curruca hortensis; syn: sylvia hortensis) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba a l'estiu en la conca del Mediterrani, i s'estén a l'Àsia Central.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol emmascarat occidental · Veure més »

Tallarol gros

El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol gros · Veure més »

Tallarol trencamates

El tallarol trencamates o busqueret(a) trencamates (Curruca conspicillata; syn: sylvia conspicillata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba al nord-oest d'Àfrica, al sud-oest d'Europa i a les illes i regions costaneres del Mediterrani oriental.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol trencamates · Veure més »

Tètol cuanegre

Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tètol cuanegre · Veure més »

Tètol de Hudson

El tètol de Hudson (Limosa haemastica) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita prop de l'aigua, localment a zones de tundra d'Alaska i Canadà, passant l'hivern a les zones humides de les terres baixes del sud del Brasil, el Paraguai, Uruguai, Argentina i Xile.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tètol de Hudson · Veure més »

Tórtora eurasiàtica

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tórtora eurasiàtica · Veure més »

Tórtora rosa i grisa

La tórtora rosa i grisa o tórtora de collar (Streptopelia roseogrisea) és un au de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita estepes i sabanes de l'àrea del Sahel africà, des del Senegal i Mauritània cap a l'est fins al sud-est d'Egipte, Etiòpia, Eritrea, Djibouti, nord de Somàlia i sud-oest de la Península Aràbiga.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tórtora rosa i grisa · Veure més »

Tórtora turca

Tórtora turca fotografiada a l'Índia. La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tórtora turca · Veure més »

Túrdids

Griveta boscana (''Hylocichla mustelina''). Griva cerdana (''Turdus pilaris'') fotografiada a Polònia. Siàlid muntanyenc (''Sialia currucoides''). ''Turdus rufiventris'' Els túrdids (Turdidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Túrdids · Veure més »

Teixidor eurasiàtic

El teixidor eurasiàtic (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Teixidor eurasiàtic · Veure més »

Terrerola

Terrerola vulgar La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Terrerola · Veure més »

Terrerola rogenca

La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Terrerola rogenca · Veure més »

Territ becadell

El territ becadell (Limicola falcinellus), és un petit ocell de la família dels escolopàcids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ becadell · Veure més »

Territ becllarg

'' Calidris ferruginea '' El territ becllarg (Calidris ferruginea) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra del nord de Sibèria des del riu Ienissei cap a l'est fins Txukotka, Nova Sibèria, i nord d'Alaska.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ becllarg · Veure més »

Territ de Temminck

El territ de Temminck (Calidris temminckii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundra i praderies des de les Illes Britàniques i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ de Temminck · Veure més »

Territ de tres dits

Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ de tres dits · Veure més »

Territ fosc

El territ fosc (Calidris maritima) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres, erms i costes de l'oest i sud-est de Groenlàndia, Islàndia, Fèroe, Spitsbergen, Bear (EUA), Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Terra del Nord i Nova Sibèria, costes àrtiques d'Escandinàvia i la península de Taimyr, i illes canadenques de Melville, Bathurst, Devon, Bylot i Baffin.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ fosc · Veure més »

Territ gros

''Calidris canutus '' El territ gros (Calidris canutus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que durant l'estiu habita la tundra de les illes àrtiques del Canadà, Groenlàndia, Spitsbergen, Nova Sibèria, Wrangel, Alaska i nord de Sibèria.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ gros · Veure més »

Territ menut comú

Territ menut El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ menut comú · Veure més »

Territ pectoral

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra de la costa àrtica de Sibèria des de la Península de Taimyr cap a l'est fins a Kamtxatka i en Amèrica des de l'oest i nord d'Alaska cap a l'est pel nord del Canadà incloent les illes Banks, Victòria, Bathurst, Devon, Baffin i Southampton,i el nord-oest de Groenlàndia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ pectoral · Veure més »

Territ rogenc

El territ rogenc (Calidris subruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que alguns autors consideren l'única espècie del gènere Tryngites (Cabanis, 1857).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ rogenc · Veure més »

Territ variant

Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Territ variant · Veure més »

Tetraonins

Gall fer (''Tetrao urogallus'') fotografiat a Turíngia (Alemanya). Els tetraonins són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tetraonins · Veure més »

Timàlids

Els timàlids (Timaliidae) són una gran família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Timàlids · Veure més »

Titònids

Il·lustració de ''Phodilus badius'' (John Gould & Henry C. Richter, circa 1867-1872). Els titònids són una família d'ocells de l'ordre dels estrigiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Titònids · Veure més »

Titella

Didó (1880-1960), de la col·lecció del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Un titella (masculí), putxinel·li (masculí) o tereseta (a Mallorca; femení), també anomenat porrito al País Valencià, és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Titella · Veure més »

Titella (ocell)

El titella (Anthus pratensis) és un petit ocell passeriforme que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Titella (ocell) · Veure més »

Tord ala-roig

El tord ala-roig (Turdus iliacus) o tord cellard com es coneix a les Balears, és un ocell de la família Turdidae, originari d'Europa i Àsia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tord ala-roig · Veure més »

Tord comú

El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tord comú · Veure més »

Torlit comú

El torlit, samarlic,xamerlí, estorlit, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Torlit comú · Veure més »

Trenca

''Lanius minor'' La trenca o capsot menut (Lanius minor) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes d'uns 20 cm de longitud, i de la família dels lànids (Laniidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Trenca · Veure més »

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Trencalòs · Veure més »

Trencapinyes

El trencapinyes comú, picapinyes, trencapinyons, bectort, bec creuat, o bec crusat (Loxia curvirostra) és, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums (reproducció, alimentació, distribució, etc.) un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Trencapinyes · Veure més »

Tresquiornítids

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tresquiornítids · Veure més »

Trist

El trist, brusac, estaranyit, bossicó, butxac, i arboça o ullet de bou a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Trist · Veure més »

Trobat (ocell)

El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Trobat (ocell) · Veure més »

Troglodítids

Washington, Estats Units). ''Thryothorus ludovicianus'' fotografiat a Caldwell County (Carolina del Nord, Estats Units). Caragolet (''Troglodytes troglodytes'') Phoenix (Arizona, Estats Units). ''Cistothorus palustris'' fotografiat als Estats Units. ''Thryothorus nigricapillus'' fotografiat a Costa Rica. Els troglodítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Troglodítids · Veure més »

Tudó

El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Tudó · Veure més »

Upupa

Els upúpids (Upupidae) són una família d'ocells formada únicament per les espècies del gènere Upupa, que van d'una a tres depenent de l'autor.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Upupa · Veure més »

Valona (ocell)

La valona o xerlovita camagroga (Tringa glareola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita els estanys de la taigà des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka i el sud-oest d'Alaska, arribant cap al sud fins a Alemanya, centre de Rússia i nord de Mongòlia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Valona (ocell) · Veure més »

Verderol

El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Verderol · Veure més »

Verderola

Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Verderola · Veure més »

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Voltor comú · Veure més »

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Voltor negre · Veure més »

Xarrasclet

indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xarrasclet · Veure més »

Xarxet comú

So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xarxet comú · Veure més »

Xarxet marbrenc

El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o alena és un ocell de l'ordre dels anseriformes, una mica més gran que el xarxet comú.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xarxet marbrenc · Veure més »

Xatrac becllarg

Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac becllarg · Veure més »

Xatrac bengalí

El xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que cria a les costes del Mar Roig, Índia, Pakistan, Sri Lanka, algunes illes d'Indonèsia, Nova Guinea i nord d'Austràlia, i més tard es dispersa per una zona que va des de la costa nord-occidental d'Àfrica, a través de l'Índic fins a Austràlia i Melanèsia.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac bengalí · Veure més »

Xatrac comú

Xatrac comú fotografiat a l'illa de Helgoland (Alemanya) Parella de xatracs comuns fotografiats a Alemanya El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac comú · Veure més »

Xatrac gros

El xatrac gros (Hydroprogne caspia) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Hydroprogne, si bé sovint és ubicat a Sterna.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac gros · Veure més »

Xatrac menut comú

Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac menut comú · Veure més »

Xibec cap-roig

El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xibec cap-roig · Veure més »

Xivita comuna

La xivita comuna o xerlovita (Tringa ochropus) coneguda a les Balears amb el nom de becassineta, és un ocell no nidificant als Països Catalans, però comú a l'època de pas durant les migracions.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xivita comuna · Veure més »

Xivitona comuna

Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xivitona comuna · Veure més »

Xixella

La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xixella · Veure més »

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xoriguer comú · Veure més »

Xoriguer petit

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons (Falco), dins de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xoriguer petit · Veure més »

Xot eurasiàtic

Parella de xots fotografiats a Grècia. El xot eurasiàtic, xot, xut (també designa l'òliba i altres ocells nocturns), mussol, duc petit o petit duc (xonca a l'Alguer), cornudet al País Valencià (Otus scops) o miloca (Otus vulgaris), és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xot eurasiàtic · Veure més »

Xurra

La xurra (Pterocles orientalis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.

Nou!!: Llista d'ocells d'Aragó і Xurra · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant