67 les relacions: Aalen, Abadia de Prüm, Abadia de Sankt Gallen, Albeck, Andelfingen, Anhalt, Anhalt-Aschersleben, Anhalt-Bernburg, Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, Anhalt-Dessau, Anhalt-Dornburg, Anhalt-Harzgerode, Anhalt-Köthen, Anhalt-Mühlingen, Anhalt-Plötzkau, Anhalt-Pless, Anhalt-Zerbst, Ansbach, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Aquisgrà, Arquebisbat de Colònia, Arxiducat d'Àustria, Baviera, Berna, Bisbat d'Augsburg, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Passau, C, Cantó d'Appenzell, Cantó de Neuchâtel, Comtat d'Aalst, Comtat d'Aarberg, Comtat d'Abensberg-Traun, Comtat d'Ahrgau, Comtat d'Aldenburg, Comtat d'Andechs, Comtat d'Arenberg, Comtat d'Arlon, Comtat d'Artois, Comtat de Flandes, Comtat de la Mark, Comtat de Luxemburg, Comtat de Neuenahr, Drets de ciutat, Ducat d'Aosta, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Berg, Ducat de Brabant, ..., Ducat de Limburg, Ducat de Merània, Ducat de Saxònia, Ducat de Suàbia, França, Lliga de Suàbia, Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic, Marca d'Ístria, Marcgraviat de Baden, Marcgraviat de Brandenburg, Orde Teutònic, Regne de Württemberg, Suïssa, Theodor von Dalberg, Ulm, Varel, Württemberg. Ampliar l'índex (17 més) »
Aalen
Aalen és una ciutat de Baden-Württemberg, Alemanya (65 887 h (1998)).
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Aalen · Veure més »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Abadia de Prüm · Veure més »
Abadia de Sankt Gallen
Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »
Albeck
* Albeck (Langenau), Barri de la municipalitat de Langenau al cercle o districte (kreis) d'Alb-Donau, Baden-Württemberg.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Albeck · Veure més »
Andelfingen
Andelfingen és un municipi del cantó de Zúric (Suïssa), cap del districte d'Andelfingen.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Andelfingen · Veure més »
Anhalt
Anhalt va ser territori històric de l'actual estat alemany de Saxònia-Anhalt.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt · Veure més »
Anhalt-Aschersleben
Anhalt-Aschersleben fou una de les branques sorgides el 1252 de la primera divisió del comtat d'Anhalt.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Aschersleben · Veure més »
Anhalt-Bernburg
Anhalt-Bernburg fou un comtat (els comtes s'anomenaven prínceps) del Sacre Imperi Romanogermànic i posteriorment un ducat d'Alemanya governat per la casa d'Ascània i amb seu a Bernburg, avui dia a Saxònia-Anhalt.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Bernburg · Veure més »
Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym
Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym fou un principat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym · Veure més »
Anhalt-Dessau
L'Anhalt-Dessau fou un antic estat del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1807 un ducat d'Alemanya.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Dessau · Veure més »
Anhalt-Dornburg
El principat d'Anhalt-Dornburg fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Dornburg · Veure més »
Anhalt-Harzgerode
El comtat o principat d'Anhalt-Harzgerode fou un principat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Harzgerode · Veure més »
Anhalt-Köthen
L'Anhalt-Köthen fou un principat del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1807 un ducat d'Alemanya.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Köthen · Veure més »
Anhalt-Mühlingen
El comtat o principat d'Anhalt-Mühlingen fou un principat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Mühlingen · Veure més »
Anhalt-Plötzkau
El principat (comtat) d'Anhalt-Plötzkau fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població de Plötzkau.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Plötzkau · Veure més »
Anhalt-Pless
El comtat o principat d'Anhalt-Pless fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Pless · Veure més »
Anhalt-Zerbst
El comtat o principat d'Anhalt-Zerbst foun un estat del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a Zerbst.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Anhalt-Zerbst · Veure més »
Ansbach
Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ansbach · Veure més »
Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Appenzell Ausser-Rhoden · Veure més »
Appenzell Inner-Rhoden
Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Appenzell Inner-Rhoden · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Aquisgrà · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Baviera · Veure més »
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Berna · Veure més »
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Bisbat d'Augsburg · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Bisbat de Halberstadt · Veure més »
Bisbat de Passau
El bisbat de Passau o Diòcesi de Passau és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Alemanya i a l'edat mitjana també un principat eclesiàstic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Bisbat de Passau · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і C · Veure més »
Cantó d'Appenzell
Appenzell és un antic cantó suís, el 1411 es va associar a la Confederació Helvètica, a la qual va entrar com a membre el 1513 i el 1597 es va dividir en dos cantons per motius religiosos: Appenzell Inner-Rhoden, per a la part catòlica, i Appenzell Ausser-Rhoden, per a la població protestant.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Cantó d'Appenzell · Veure més »
Cantó de Neuchâtel
Neuchâtel és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Cantó de Neuchâtel · Veure més »
Comtat d'Aalst
El comtat d'Aalst fou una jurisdicció feudal al territori de la moderna Bèlgica, al territori del comtat de Flandes del que era vassall però dins el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Aalst · Veure més »
Comtat d'Aarberg
El comtat d'Aarberg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir als segles i. La vila formava part del districte suís de Seeland amb Cerlier, Nidau i Büren, i al lloc hi fou construïda una fortalesa sobre una illa vers 1027 pel duc de Suàbia Ernest II durant la guerra contra el seu sogre Conrad II el Sàlic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Aarberg · Veure més »
Comtat d'Abensberg-Traun
Escut dels comtes i princeps d'Abensperg i Traun La família Abensperg i Traun fou una casa comtal del Sacre Imperi Romanogermànic originada al Traungau Alta Àustria.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Abensberg-Traun · Veure més »
Comtat d'Ahrgau
El Ahrgau (també apareix escrit com Argau) fou un comtat franc medieval que s'estenia al llarg del riu Ahr a Renània-Palatinat septentrional.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Ahrgau · Veure més »
Comtat d'Aldenburg
blasó dels comtes d'Aldenburg El comtat d'Aldenburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Aldenburg · Veure més »
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Andechs · Veure més »
Comtat d'Arenberg
Castell d'Arenberg a Lovaina. El comtat d'Arenberg, després ducat d'Arenberg (en francès Aremberg) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Arenberg · Veure més »
Comtat d'Arlon
El comtat d'Arlon fou una efímera jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Arlon · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de la Mark
El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat de la Mark · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Comtat de Neuenahr
blasó dels comtes de Neuenahr: una àliga negra sobre camp d'or El comtat de Neuenahr fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrat al voltant del castell de Neuenahr a l'Ahrtal.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Comtat de Neuenahr · Veure més »
Drets de ciutat
Drets de ciutat és el terme global utilitzat a per a designar el conjunt de drets i privilegis atorgat pel senyor feudal a una ciutat a l'edat mitjana.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Drets de ciutat · Veure més »
Ducat d'Aosta
Els Savoia-Aosta formen una branca menor de la Casa de Savoia.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat d'Aosta · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Berg
El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat de Berg · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat de Limburg · Veure més »
Ducat de Merània
Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat de Merània · Veure més »
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat de Saxònia · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ducat de Suàbia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і França · Veure més »
Lliga de Suàbia
Escut d'armes de la Lliga de Suàbia. La gran Lliga de Suàbia (Schwäbischer Bund) va ser creada el 14 de febrer de 1488, durant la Dieta de l'Imperi a Esslingen am Neckar amb el permís de l'emperador Frederic III d'Habsburg entre diversos prínceps del sud d'Alemanya.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Lliga de Suàbia · Veure més »
Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic
Els estats del Sacre Imperi Romanogermànic entre els segles (962) i el (1806) mai han estat quantificats.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Marca d'Ístria · Veure més »
Marcgraviat de Baden
El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Marcgraviat de Baden · Veure més »
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Marcgraviat de Brandenburg · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Orde Teutònic · Veure més »
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Regne de Württemberg · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Suïssa · Veure més »
Theodor von Dalberg
Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Worms, 8 de febrer de 1744 – 10 de febrer de 1817) va ser arquebisbe i Elector de Magúncia, Arxicanceller del Sacre Imperi Romanogermànic, Príncep de Regensburg, prevalgut de la Confederació del Rin i Gran Duc de Frankfurt.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Theodor von Dalberg · Veure més »
Ulm
Ulm és una ciutat situada al Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Ulm · Veure més »
Varel
Varel és un municipi independent de la Baixa Saxònia (Alemanya), situat al districte de Frísia al sud de Wilhelmshaven.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Varel · Veure més »
Württemberg
Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.
Nou!!: Llista d'estats del Sacre Imperi (A) і Württemberg · Veure més »