Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Amillorament del Fur, Andorra, Aragó, Aragonès, Aranès, Asturià, Asturlleonès, Basc, Bilingüisme, Castellanització, Castellà, Català, Catalunya, Chunta Aragonesista, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutadans de Catalunya, Comunitat autònoma, Conflicte lingüístic, Congrés dels Diputats, Constitució espanyola de 1978, Corts d'Aragó, Declaració Universal dels Drets Lingüístics, Devolució de poders, Diccionario de la lengua española, Diglòssia, Dinamarca, Discriminació positiva, Espanya, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estatut d'Autonomia de Galícia, Estatut d'autonomia del País Basc de 1979, Estatut de Règim Interior de Catalunya, Ferran Toutain i Gibert, Foro Babel, Francesc de Carreras i Serra, Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials, Galícia, Gallec, Generalitat de Catalunya, Govern d'Espanya, Gregorio Salvador Caja, Groenlàndia, II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Illes Fèroe, Immersió lingüística, Irene Lozano Domingo, Jon Juaristi Linacero, Junta General del Principat d'Astúries, ..., Lingüística, Lingüística aplicada, Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Llei de llengües d'Aragó (2009), Llei Foral del Basc, Llengua amb progenitors, Llengua d'identificació, Llengua inicial, Llengua oficial, Manifest dels 2300, Navarra, Normalització lingüística, Occità, Parlament de Catalunya, Partit Socialista Obrer Espanyol, Predomini lingüístic, Premi Espasa d'assaig, Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi, Reial Acadèmia Espanyola, Senat d'Espanya, Sociolingüística, Transició democràtica espanyola, Valencià, Vall d'Aran, Vernacle, Xavier Pericay i Hosta, 1803, 1933, 1981, 1982, 1983, 1996, 1998, 1999, 2006, 25 de maig. Ampliar l'índex (36 més) »
Amillorament del Fur
La Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra (abreujada en castellà com a Amejoramiento o LORAFNA), de 10 d'agost de 1982, és una norma que dota Navarra d'autogovern, conegut com a règim foral, dintre del disseny autonòmic promulgat per la Constitució espanyola de 1978 i equivalent als Estatuts d'Autonomia.
Nou!!: Llengua pròpia і Amillorament del Fur · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Llengua pròpia і Andorra · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Llengua pròpia і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Llengua pròpia і Aragonès · Veure més »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: Llengua pròpia і Aranès · Veure més »
Asturià
L'asturià (asturianu en asturià, també rep el nom de bable, nom que avui en dia es considera pejoratiu i que no representa a la llengua) és la denominació (glotònim) que rep l'asturlleonès al Principat d'Astúries.
Nou!!: Llengua pròpia і Asturià · Veure més »
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Nou!!: Llengua pròpia і Asturlleonès · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Llengua pròpia і Basc · Veure més »
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Nou!!: Llengua pròpia і Bilingüisme · Veure més »
Castellanització
Castellanització és un terme usat per descriure el canvi cultural que es dona quan una cosa o algú que no és castellà (internacionalment conegut com a espanyol) esdevé (voluntàriament o per força) espanyol.
Nou!!: Llengua pròpia і Castellanització · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Llengua pròpia і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Llengua pròpia і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Llengua pròpia і Catalunya · Veure més »
Chunta Aragonesista
Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.
Nou!!: Llengua pròpia і Chunta Aragonesista · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Llengua pròpia і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Ciutadans de Catalunya
L'associació Ciutadans de Catalunya és una plataforma cívica i cultural impulsada per un grup d'intel·lectuals catalans oposats al catalanisme, que consideraven que les posicions no catalanistes no estaven representades políticament a Catalunya.
Nou!!: Llengua pròpia і Ciutadans de Catalunya · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: Llengua pròpia і Comunitat autònoma · Veure més »
Conflicte lingüístic
El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme.
Nou!!: Llengua pròpia і Conflicte lingüístic · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Llengua pròpia і Congrés dels Diputats · Veure més »
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Nou!!: Llengua pròpia і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Nou!!: Llengua pròpia і Corts d'Aragó · Veure més »
Declaració Universal dels Drets Lingüístics
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics va ser aprovada a Barcelona durant la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, celebrada del 6 al 9 de juny de 1996 per iniciativa del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN; va comptar amb el suport moral i tècnic de la Unesco, la participació de 66 organitzacions no governamentals (ONG), 41 centres PEN i 41 experts internacionals en jurisprudència lingüística.
Nou!!: Llengua pròpia і Declaració Universal dels Drets Lingüístics · Veure més »
Devolució de poders
La delegació (o devolució o transferència) de poders o descentralització és l'organització constitucional de les competències administratives i governamentals dels Estats caracteritzat per una divisió i/o acte de compartir aquestes competències entre els dos nivells de govern: el central i el regional.
Nou!!: Llengua pròpia і Devolució de poders · Veure més »
Diccionario de la lengua española
Edició de 1780. El Diccionario de la lengua española (oficialment, DLE — DRAE, corresponent a Diccionario de la Real Academia Española) és un diccionari normatiu del castellà editat per la Reial Acadèmia Espanyola.
Nou!!: Llengua pròpia і Diccionario de la lengua española · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Llengua pròpia і Diglòssia · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Llengua pròpia і Dinamarca · Veure més »
Discriminació positiva
La discriminació positiva (també coneguda com a acció afirmativa) és el terme que es dona a una acció que ajuda a un determinat grup social minoritari desfavorit mitjançant mesures legals, administratives o pràctiques, perquè tinguin accés a recursos o serveis on els facilitin mitjans i eines per satisfer les seves necessitats diàries.
Nou!!: Llengua pròpia і Discriminació positiva · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Llengua pròpia і Espanya · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Llengua pròpia і Estatut d'autonomia · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Nou!!: Llengua pròpia і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Llengua pròpia і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Galícia
L'Estatut d'Autonomia de Galícia és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma de Galícia.
Nou!!: Llengua pròpia і Estatut d'Autonomia de Galícia · Veure més »
Estatut d'autonomia del País Basc de 1979
L'Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 és el text jurídic que regula el règim autonòmic el País Basc.
Nou!!: Llengua pròpia і Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 · Veure més »
Estatut de Règim Interior de Catalunya
L'Estatut de Règim Interior de Catalunya, conegut de manera informal com a Estatut Interior de Catalunya, fou la primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Nou!!: Llengua pròpia і Estatut de Règim Interior de Catalunya · Veure més »
Ferran Toutain i Gibert
Ferran Toutain Gibert (Barcelona, 1956) és un escriptor, traductor i crític literari català.
Nou!!: Llengua pròpia і Ferran Toutain i Gibert · Veure més »
Foro Babel
El Foro Babel va néixer el 13 de desembre de 1996, creat al CCCB per un grup d'intel·lectuals amb la intenció d'esdevenir un grup de pressió a favor de l'ús del castellà a Catalunya.
Nou!!: Llengua pròpia і Foro Babel · Veure més »
Francesc de Carreras i Serra
Francesc de Carreras i Serra (Barcelona, 1943) és un jurista i articulista català.
Nou!!: Llengua pròpia і Francesc de Carreras i Serra · Veure més »
Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials
José María Aznar i Daniel Sirera en una reunió de l'Institut Catalunya Futur, filial catalana de FAES, el 17 de desembre del 2007. La Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (en castellà, Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales), més coneguda pel seu acrònim FAES, és una fundació privada espanyola sense ànim de lucre que treballa a l'àmbit de les idees i les propostes polítiques, fins al 2017 vinculada al Partit Popular (PP), i el principal objectiu de la qual és ajudar el debat de les idees, la formació política i desenvolupar els principis ideològics que fonamenten la dreta política.
Nou!!: Llengua pròpia і Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Llengua pròpia і Galícia · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Llengua pròpia і Gallec · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Llengua pròpia і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Nou!!: Llengua pròpia і Govern d'Espanya · Veure més »
Gregorio Salvador Caja
fou un filòleg, dialectòleg, lexicògraf i crític literari espanyol.
Nou!!: Llengua pròpia і Gregorio Salvador Caja · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Llengua pròpia і Groenlàndia · Veure més »
II Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Memorial del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ubicat a Igualada, ciutat pilot. El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana fou un congrés lingüístic celebrat el maig de 1986.
Nou!!: Llengua pròpia і II Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »
Illes Fèroe
Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.
Nou!!: Llengua pròpia і Illes Fèroe · Veure més »
Immersió lingüística
La immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament i assolir així el bilingüisme dels aprenents.
Nou!!: Llengua pròpia і Immersió lingüística · Veure més »
Irene Lozano Domingo
Irene Lozano Domingo (Madrid, 17 de juny de 1971) és una escriptora, periodista i política espanyola.
Nou!!: Llengua pròpia і Irene Lozano Domingo · Veure més »
Jon Juaristi Linacero
Jon Juaristi Linacero (Bilbao, 6 de març de 1951) és un poeta, novel·lista i assagista en basc i castellà.
Nou!!: Llengua pròpia і Jon Juaristi Linacero · Veure més »
Junta General del Principat d'Astúries
La Junta General del Principat d'Astúries (Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies en asturià; Junta General del Principado de Asturias en castellà) és l'òrgan suprem de representació del poble asturià, segons recull l'Estatut d'Autonomia d'Astúries.
Nou!!: Llengua pròpia і Junta General del Principat d'Astúries · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Llengua pròpia і Lingüística · Veure més »
Lingüística aplicada
La lingüística aplicada (LA) és l'enfocament de la lingüística orientat a l'ús de les teories lingüístiques per a la resolució d'aspectes lingüístics concrets, com ara en l'aprenentatge de llengües estrangeres, la traducció automàtica, etcètera.
Nou!!: Llengua pròpia і Lingüística aplicada · Veure més »
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.
Nou!!: Llengua pròpia і Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià · Veure més »
Llei de llengües d'Aragó (2009)
La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó.
Nou!!: Llengua pròpia і Llei de llengües d'Aragó (2009) · Veure més »
Llei Foral del Basc
La Llei Foral del Basc (en basc Euskararen Foru Legea) de 1986 regula l'estatus del basc o èuscar en les administracions públiques i en l'ensenyament en la Comunitat Foral de Navarra.
Nou!!: Llengua pròpia і Llei Foral del Basc · Veure més »
Llengua amb progenitors
La llengua amb els progenitors és la llengua que els fills parlen amb els pares.
Nou!!: Llengua pròpia і Llengua amb progenitors · Veure més »
Llengua d'identificació
Es considera la llengua d'identificació com la llengua o llengües a les que una persona es considera més proper.
Nou!!: Llengua pròpia і Llengua d'identificació · Veure més »
Llengua inicial
La llengua inicial és la llengua o llengües que una persona va parlar primer quan era menut.
Nou!!: Llengua pròpia і Llengua inicial · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Llengua pròpia і Llengua oficial · Veure més »
Manifest dels 2300
El Manifest dels 2.300 va ser un manifest aparegut el 25 de gener del 1981.
Nou!!: Llengua pròpia і Manifest dels 2300 · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Llengua pròpia і Navarra · Veure més »
Normalització lingüística
La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.
Nou!!: Llengua pròpia і Normalització lingüística · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Llengua pròpia і Occità · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Llengua pròpia і Parlament de Catalunya · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Llengua pròpia і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Predomini lingüístic
El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.
Nou!!: Llengua pròpia і Predomini lingüístic · Veure més »
Premi Espasa d'assaig
El Premi Espasa d'assaig és un premi literari atorgat, des de 1984, per l'Editorial Espasa Calpe per a la difusió de treballs periodístics, de reflexió o de divulgació escrits en castellà.
Nou!!: Llengua pròpia і Premi Espasa d'assaig · Veure més »
Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi
La Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi també conegut com a Pla Ibarretxe, és una proposta de canvi de l'estatut d'autonomia de la Comunitat autònoma del País Basc feta el 2001 pel PNB.
Nou!!: Llengua pròpia і Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Llengua pròpia і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Llengua pròpia і Senat d'Espanya · Veure més »
Sociolingüística
La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
Nou!!: Llengua pròpia і Sociolingüística · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Llengua pròpia і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Llengua pròpia і Valencià · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Llengua pròpia і Vall d'Aran · Veure més »
Vernacle
Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.
Nou!!: Llengua pròpia і Vernacle · Veure més »
Xavier Pericay i Hosta
Xavier Pericay i Hosta (Barcelona, 1956) és un filòleg, periodista i polític català.
Nou!!: Llengua pròpia і Xavier Pericay i Hosta · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Llengua pròpia і 1803 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Llengua pròpia і 1933 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Llengua pròpia і 1981 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Llengua pròpia і 1982 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Llengua pròpia і 1983 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Llengua pròpia і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Llengua pròpia і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Llengua pròpia і 1999 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Llengua pròpia і 2006 · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llengua pròpia і 25 de maig · Veure més »
