Taula de continguts
123 les relacions: Adjectiu, Alemany, Alfabet ciríl·lic, Amèrica, Aspiració (fonètica), Àsia Central, Àsia Oriental, Àsia Sud-oriental, Bi Sheng, Cal·ligrafia xinesa, Cambridge University Press, Cantonès, Cas gramatical, Català, Concordança, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant retroflexa, Consonant velar, Corea, Coreà, Demostratiu, Diftong, Dinastia Han, Dinastia Ming, Dinastia Shang, Dinastia Song, Dinastia Zhou, Dungan, Dungans, Epigrafia, Escàpula, Escriptura xinesa, Estats Units d'Amèrica, Europa, Extrem Orient, Família lingüística, Flexió, Francès, Gan (llengua), Gènere (gramàtica), Gramàtica, Grup consonàntic, ... Ampliar l'índex (73 més) »
- Xinès
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Veure Llengües sinítiques і Adjectiu
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Llengües sinítiques і Alemany
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Llengües sinítiques і Alfabet ciríl·lic
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Llengües sinítiques і Amèrica
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Llengües sinítiques і Aspiració (fonètica)
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Llengües sinítiques і Àsia Central
Àsia Oriental
Els països de l'Àsia Oriental Mapa topogràfic de l'Àsia Oriental, amb les macroàrees històriques de la Xina descrites. L'Àsia Oriental o Àsia de l'Est és una regió geopolítica del continent asiàtic segons les divisions de les organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i les Nacions Unides.
Veure Llengües sinítiques і Àsia Oriental
Àsia Sud-oriental
Mapa del món amb el sud-est asiàtic ressaltat LÀsia Sud-oriental, també coneguda com a Àsia del sud-est o sud-est asiàtic, és una subregió de l'Àsia compresa pels països situats geogràficament al sud de la Xina, l'est de l'Índia i el nord d'Austràlia.
Veure Llengües sinítiques і Àsia Sud-oriental
Bi Sheng
Bi Sheng (xinès 畢昇) (990 Yingshan - 1051) artesà i inventor xinès, que va construir la primera impremta de tipus mòbils, 400 anys abans de la de Gutenberg.
Veure Llengües sinítiques і Bi Sheng
Cal·ligrafia xinesa
Segons la cal·ligrafia xinesa, o shūfǎ (书法), els caràcters xinesos poden ser traçats segons cinc estils històrics.
Veure Llengües sinítiques і Cal·ligrafia xinesa
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Llengües sinítiques і Cambridge University Press
Cantonès
Dialectes ping i yue: el cantonès és representat en rosa (Hong Kong, Macau, Guangxu i Wuzhou) i els dos dialectes de la llengua ping (Nanning i Gulin), en marró i groc. El cantonès o cantonés és la variant estandarditzada i de prestigi de la llengua yue, una de les llengües xineses, que es parla a la ciutat de Canton (actualment Guangzhou) i al seu voltant, al sud de la Xina.
Veure Llengües sinítiques і Cantonès
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Veure Llengües sinítiques і Cas gramatical
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Llengües sinítiques і Català
Concordança
La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments.
Veure Llengües sinítiques і Concordança
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Llengües sinítiques і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Llengües sinítiques і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Llengües sinítiques і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Llengües sinítiques і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Llengües sinítiques і Consonant bilabial
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Llengües sinítiques і Consonant fricativa
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Llengües sinítiques і Consonant labiodental
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Llengües sinítiques і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Llengües sinítiques і Consonant oclusiva
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Llengües sinítiques і Consonant retroflexa
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Llengües sinítiques і Consonant velar
Corea
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.
Veure Llengües sinítiques і Corea
Coreà
El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.
Veure Llengües sinítiques і Coreà
Demostratiu
Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.
Veure Llengües sinítiques і Demostratiu
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Veure Llengües sinítiques і Diftong
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Veure Llengües sinítiques і Dinastia Han
Dinastia Ming
La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.
Veure Llengües sinítiques і Dinastia Ming
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC.
Veure Llengües sinítiques і Dinastia Shang
Dinastia Song
La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.
Veure Llengües sinítiques і Dinastia Song
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Veure Llengües sinítiques і Dinastia Zhou
Dungan
El dungan o dungà és una llengua sinítica parlada pels dungans, un poble de l'Àsia Central, emparentat amb els hui de la Xina.
Veure Llengües sinítiques і Dungan
Dungans
Dungans o tungans (Дунга́не, Dungane) és el nom turc donat als Hui (xinesos musulmans) barrejats o influïts pels turcs al Turquestan oriental, que eren majoria al kanat de Komul i a Jungària.
Veure Llengües sinítiques і Dungans
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Veure Llengües sinítiques і Epigrafia
Escàpula
L'escàpula o l'omòplat és un os de l'espatlla, parell, pla i compacte, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior; tres vores, superior, interna i externa, i tres angles, superior, anterior i inferior.
Veure Llengües sinítiques і Escàpula
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Veure Llengües sinítiques і Escriptura xinesa
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Llengües sinítiques і Estats Units d'Amèrica
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Llengües sinítiques і Europa
Extrem Orient
Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.
Veure Llengües sinítiques і Extrem Orient
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Veure Llengües sinítiques і Família lingüística
Flexió
1.
Veure Llengües sinítiques і Flexió
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Llengües sinítiques і Francès
Gan (llengua)
Domini ligüístic del gan. Els dialectes principals del gan. El gan o ganhua (en xinès simplificat: 赣语; en xinès tradicional: 贛語), també anomenat xinès jiang (江西话) o jiangxi hua, és una de les llengües xineses parlada com a llengua materna per 21,8 milions de persones a la província de Jiangxi, a la Xina, i també a les veïnes Hunan, Hubei, Anhui i Fujian.
Veure Llengües sinítiques і Gan (llengua)
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Veure Llengües sinítiques і Gènere (gramàtica)
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Llengües sinítiques і Gramàtica
Grup consonàntic
Un grup consonàntic és l'articulació de diverses consonants seguides, sense que intervingui cap vocal, de manera que el so de cada consonant queda lligat i afectat pel de les veïnes.
Veure Llengües sinítiques і Grup consonàntic
Hakka (llengua)
Domini lingüístic del hakka a la Xina i Taiwan. El hakka o kejia (en xinès tradicional: 客家語; en xinès simplificat: 客家语; en pinyin: kè jiā huà) és una de les llengües xineses més importants, parlat com a llengua materna per una part del poble hakka, uns 30 milions de persones al sud de la Xina, a Taiwan i a la diàspora xinesa al sud-est asiàtic i per tot el món.
Veure Llengües sinítiques і Hakka (llengua)
Hong Kong
Hong Kong (en cantonés:; en pinyin: Xiānggǎng) és un pais, format principalment per una ciutat i des de 1997 una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000 km² a la costa sud-est de l'estat.
Veure Llengües sinítiques і Hong Kong
Hui (llengua)
La llengua de Huizhou (en xinès simplificat: 徽州话; en xinès tradicional: 徽州話; huīzhōu-huà) o llengua hui (en xinès simplificat: 徽语; en xinès tradicional: 徽語; huī-yǔ), és, de totes les llengües xineses, la que es parla en un territori més petit: a la regió històrica de Huizhou i al seu voltant, en una part muntanyosa al sud d'Anhui, i molt menys a les províncies de Zhejiang i Jiangxi.
Veure Llengües sinítiques і Hui (llengua)
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Llengües sinítiques і Idioma
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Veure Llengües sinítiques і Indonèsia
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Veure Llengües sinítiques і Intel·ligibilitat mútua
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Llengües sinítiques і Japó
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Veure Llengües sinítiques і Japonès
Jin (llengua)
Domini lingüístic del jin. El jin (en xinès simplificat: 晋语; en xinès tradicional: 晉語), o jinhua o jin-yu, i, alternativament, shanxi hua (en xinès simplificat: 山西话; és a dir: "shanxinès") és una llengua del grup de les llengües sinítiques, si bé hi ha discussió entre els lingüistes sobre si no cal considerar-lo més aviat un dialecte del mandarí, criteri que va prevaldre fins als anys 1980.
Veure Llengües sinítiques і Jin (llengua)
Kanji
Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.
Veure Llengües sinítiques і Kanji
Kojiki
El és la crònica més antiga del Japó que existeix; data de principis del durant el període Nara i va ser composta pel funcionari de la cort Ō no Yasumaro per petició imperial.
Veure Llengües sinítiques і Kojiki
Li Si
Li Si o Li Ssu (280 aC., Chu - 208 aC., Shaanxi), originari del país de Chu, situat en gran part de l'actual Hubei.
Veure Llengües sinítiques і Li Si
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Llengües sinítiques і Llengües romàniques
Llengües sinotibetanes
Les llengües sinotibetanes són una família de llengües parlades a l'Àsia oriental i sud-oriental.
Veure Llengües sinítiques і Llengües sinotibetanes
Llengua analítica
Una llengua analítica o aïllant basa el seu lèxic en la unió de diferents morfemes lliures, cada un amb un significat, que es va sumant per formar nous mots (un exemple clar seria el xinès).
Veure Llengües sinítiques і Llengua analítica
Llengua clàssica
Una llengua clàssica és aquella que ja no es parla de manera habitual per una comunitat però que es conserva per raons culturals.
Veure Llengües sinítiques і Llengua clàssica
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Veure Llengües sinítiques і Llengua materna
Llengua SVO
Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges.
Veure Llengües sinítiques і Llengua SVO
Logograma
Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.
Veure Llengües sinítiques і Logograma
Macau
Macau (en xinès: 澳门 "Àomén") és una ciutat del sud-est de la Xina, tocant a la mar de la Xina Meridional.
Veure Llengües sinítiques і Macau
Malàisia
Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental.
Veure Llengües sinítiques і Malàisia
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Veure Llengües sinítiques і Mandarí
Món
El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.
Veure Llengües sinítiques і Món
Microsoft Office
Microsoft Office (MSO) és el paquet ofimàtic de l'empresa Microsoft.
Veure Llengües sinítiques і Microsoft Office
Min (llengua)
Els dialectes del min. El min (en xinès tradicional: 閩語; en xinès simplificat: 闽语) és un ampli grup de dialectes (llengües sinítiques) parlats per uns 70 milions de persones al sud-est de la Xina: principalment a la província de Fujian, i també per grups emigrats a Guangdong, Hainan, Zhejiang, Jiangsu i Taiwan.
Veure Llengües sinítiques і Min (llengua)
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Veure Llengües sinítiques і Mongòlia
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Veure Llengües sinítiques і Morfema
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Veure Llengües sinítiques і Nombre (gramàtica)
Nucli sintàctic
El nucli sintàctic en lingüística és el morfema o la paraula que determina les propietats sintàctiques i combinatòries del sintagma al qual pertany el nucli (tot sintagma endocèntric té un únic nucli sintàctic).
Veure Llengües sinítiques і Nucli sintàctic
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Llengües sinítiques і Organització de les Nacions Unides
Os oracular
Shang al Museu de Xangai Els ossos oraculars (xinès: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són trossos d'os d'escàpules de bòvids o bé dels plastrons de tortugues utilitzats per a l'endevinació en la Xina antiga, sobretot durant la dinastia Shang.
Veure Llengües sinítiques і Os oracular
Pe̍h-ōe-jī
El pronunciat, abreujat: POJ, literalment "escriptura vernacla", també conegut com la transcripció de l'església (en xinès: 白话 字, pinyin: baihua zì) és un conjunt de regles d'ortografia que s'utilitzen com a sistema de transcripció lingüística per a algunes variants del xinès, especialment al sud.
Veure Llengües sinítiques і Pe̍h-ōe-jī
Ping (llengua)
Ping o pinghua (xinès simplificat: 平话; xinès tradicional: 平話; pinyin: Pínghuà) és una llengua xinesa, parlada principalment a Guangxi amb alguns parlants a Yunnan.
Veure Llengües sinítiques і Ping (llengua)
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Veure Llengües sinítiques і Pinyin
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Veure Llengües sinítiques і Pronom
Qin Shi Huangdi
Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5.
Veure Llengües sinítiques і Qin Shi Huangdi
República de la Xina
La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.
Veure Llengües sinítiques і República de la Xina
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Veure Llengües sinítiques і República Popular de la Xina
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Llengües sinítiques і Sànscrit
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Veure Llengües sinítiques і Segle XI aC
Segle XVII aC
El segle XVII aC és un període que comprèn els anys inclosos entre el 1700 aC i el 1601 aC.
Veure Llengües sinítiques і Segle XVII aC
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Veure Llengües sinítiques і Semivocal
Singapur
Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.
Veure Llengües sinítiques і Singapur
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Veure Llengües sinítiques і Sintaxi
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Veure Llengües sinítiques і Sonoritat
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Veure Llengües sinítiques і Substantiu
Tailandès
El tailandès, thai o siamès o siamés (ภาษาไทย; phasa thai) és la llengua nacional de Tailàndia.
Veure Llengües sinítiques і Tailandès
Tailàndia
Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el Golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Birmània.
Veure Llengües sinítiques і Tailàndia
Taiwan
Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.
Veure Llengües sinítiques і Taiwan
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Veure Llengües sinítiques і Taronja
Tema i rema
En el camp de la lingüística la utilització de l'expressió tema i rema o tòpic i comentari o bé pressuposició i focus (aquesta última feta servir per Noam Chomsky) fa referència a la dicotomia entre el tema, que és la part general del que es comunica i de la que se suposa que conté un coneixement previ per part dels interlocutors, i el rema que és la part de la informació que aporta informació nova en el discurs.
Veure Llengües sinítiques і Tema i rema
Temps gramatical
En gramàtica, el temps gramatical es refereix al temps referencial d'una oració, i pot diferenciar-se en dos tipus principals: Els «temps absoluts» al seu torn solen separar-se informalment en tres moments: passat, present i futur. Aquests tres possibles valors retraten les idees intuïtives d'abans/anterior, ara/simultani, després/posterior.
Veure Llengües sinítiques і Temps gramatical
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Veure Llengües sinítiques і Temps verbal
Tibetà
El tibetà és un conjunt de varietats lingüístiques sinotibetanes, que comprèn diferents variants històriques.
Veure Llengües sinítiques і Tibetà
Tipografia
''Summa teològica'' de Sant Tomàs d'Aquino La tipografia és una tècnica (industrial o artística) de reproduir texts de forma impresa mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.
Veure Llengües sinítiques і Tipografia
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Veure Llengües sinítiques і To (lingüística)
Triftong
Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.
Veure Llengües sinítiques і Triftong
Uigur
L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna.
Veure Llengües sinítiques і Uigur
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Llengües sinítiques і Unitat de mesura
Universitat de Califòrnia
Posició dels deu campus de la Universitat de Califòrnia, i dos dels tres laboratoris nacionals sota control de la UC. El tercer està a Los Alamos (Nou Mèxic). La Universitat de Califòrnia (University of California, oficialment i en anglès) és la xarxa superior d'Universitats públiques de l'Estat de Califòrnia, als Estats Units.
Veure Llengües sinítiques і Universitat de Califòrnia
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Veure Llengües sinítiques і Verb
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Veure Llengües sinítiques і Vietnam
Vietnamita
El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.
Veure Llengües sinítiques і Vietnamita
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Veure Llengües sinítiques і Vocabulari
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Llengües sinítiques і Vocal
Wei del Nord
443 CE. Estàtua budista de '''Wei del Nord'''. Datació del 489. Tokyo National Museum. La Dinastia Wei del Nord, també coneguda com a Tuoba Wei (拓拔魏), Wei posteriors (後魏), o Yuan Wei (元魏), va ser una dinastia que va governar la Xina del 386, quan fou fundat per Touba Gui a Mongòlia i Shanxi com a successor de l'estat de Dai, fins al 534.
Veure Llengües sinítiques і Wei del Nord
Wu (llengua)
El wu (en xinès tradicional: 吳語; en xinès simplificat: 吴语) és un grup de llengües antigues pertanyent a les llengües xineses que es parlen principalment a la província de Zhejiang, a la municipalitat de Xangai i al sud de la província de Jiangsu, en total uns 80 milions de persones.
Veure Llengües sinítiques і Wu (llengua)
Xiang (llengua)
Domini lingüístic del xiang. Dialectes del xiang. El xiang (en xinès tradicional: 湘語; en xinès simplificat: 湘语) o hunanès (en xinès: 湖南话), és un grup de cinc dialectes molt semblants, de la família de llengües xineses, parlats per uns 45 milions de persones principalment a la província de Hunan, i també a Guangxi, Sichuan i Shaanxi.
Veure Llengües sinítiques і Xiang (llengua)
Xilografia
Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.
Veure Llengües sinítiques і Xilografia
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Llengües sinítiques і Xina
Xinès clàssic
El xinès clàssic es va usar per a la comunicació internacional entre l'Imperi Mongol i el Japó. Aquesta carta, que data de 1266, va ser enviada per Khublai Khan a l'emperador del Japó abans de les invasions mongoles; va ser escrita en xinès clàssic.
Veure Llengües sinítiques і Xinès clàssic
Xinès simplificat
El xinès simplificat (简体中文 / 簡體中文 jiǎntǐ zhōngwén o hans segons ISO 15924) és l'idioma xinès escrit amb caràcters simplificats.
Veure Llengües sinítiques і Xinès simplificat
Xinès tradicional
El xinès tradicional (繁體中文 / 繁体中文 fántǐ zhōngwén o hant segons ISO 15924) és un dels dos conjunts estàndards de caràcters xinesos impresos.
Veure Llengües sinítiques і Xinès tradicional
Vegeu també
Xinès
- Llengües sinítiques
- Nom de cortesia
- Onomàstica xinesa
- Resolució 345 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
- Tetrafòbia
També conegut com Idioma xinès, Llengua sinítica, Llengua xinesa, Llengües xineses, Xinès, .