Llengües sinítiques і Tao

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Llengües sinítiques і Tao

Llengües sinítiques vs. Tao

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units. Cal·ligrafia de la paraula Dao. El Tao o DaoTao és la transcripció usada tradicionalment en català i la que s'acosta més a la pronunciació real del mot xinès; Dao és la transcripció basada en el sistema pinyin de romanització i que es fa servir igualment en català, sobretot en els àmbits docents.

Corea

Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.

Corea і Llengües sinítiques · Corea і Tao · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Extrem Orient і Llengües sinítiques · Extrem Orient і Tao · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Japó і Llengües sinítiques · Japó і Tao · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Llengües sinítiques і Pinyin · Pinyin і Tao · Veure més »