Similituds entre Llengües sinítiques і Síl·laba
Llengües sinítiques і Síl·laba tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Català, Consonant, Consonant africada, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Diftong, Extrem Orient, Francès, Japonès, Llengües romàniques, Mandarí, Sànscrit, Semivocal, Sonoritat, To (lingüística), Triftong, Vietnamita, Vocal.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Llengües sinítiques · Alemany і Síl·laba ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Llengües sinítiques · Català і Síl·laba ·
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Consonant і Llengües sinítiques · Consonant і Síl·laba ·
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Consonant africada і Llengües sinítiques · Consonant africada і Síl·laba ·
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Consonant nasal і Llengües sinítiques · Consonant nasal і Síl·laba ·
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Consonant oclusiva і Llengües sinítiques · Consonant oclusiva і Síl·laba ·
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Diftong і Llengües sinítiques · Diftong і Síl·laba ·
Extrem Orient
Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.
Extrem Orient і Llengües sinítiques · Extrem Orient і Síl·laba ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Llengües sinítiques · Francès і Síl·laba ·
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Japonès і Llengües sinítiques · Japonès і Síl·laba ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Llengües romàniques і Llengües sinítiques · Llengües romàniques і Síl·laba ·
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Llengües sinítiques і Mandarí · Mandarí і Síl·laba ·
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Llengües sinítiques і Sànscrit · Sànscrit і Síl·laba ·
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Llengües sinítiques і Semivocal · Síl·laba і Semivocal ·
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Llengües sinítiques і Sonoritat · Síl·laba і Sonoritat ·
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Llengües sinítiques і To (lingüística) · Síl·laba і To (lingüística) ·
Triftong
Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.
Llengües sinítiques і Triftong · Síl·laba і Triftong ·
Vietnamita
El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.
Llengües sinítiques і Vietnamita · Síl·laba і Vietnamita ·
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües sinítiques і Síl·laba
- Què tenen en comú Llengües sinítiques і Síl·laba
- Semblances entre Llengües sinítiques і Síl·laba
Comparació entre Llengües sinítiques і Síl·laba
Llengües sinítiques té 123 relacions, mentre que Síl·laba té 88. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 9.00% = 19 / (123 + 88).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües sinítiques і Síl·laba. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: