Llengües sinítiques і Pronom

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Llengües sinítiques і Pronom

Llengües sinítiques vs. Pronom

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units. El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Adjectiu і Llengües sinítiques · Adjectiu і Pronom · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Alemany і Llengües sinítiques · Alemany і Pronom · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Cas gramatical і Llengües sinítiques · Cas gramatical і Pronom · Veure més »

Demostratiu

Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.

Demostratiu і Llengües sinítiques · Demostratiu і Pronom · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Francès і Llengües sinítiques · Francès і Pronom · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Gènere (gramàtica) і Llengües sinítiques · Gènere (gramàtica) і Pronom · Veure més »

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.

Japonès і Llengües sinítiques · Japonès і Pronom · Veure més »

Mandarí

El mandarí és una llengua sinítica.

Llengües sinítiques і Mandarí · Mandarí і Pronom · Veure més »

Nombre (gramàtica)

El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.

Llengües sinítiques і Nombre (gramàtica) · Nombre (gramàtica) і Pronom · Veure més »

Nucli sintàctic

El nucli sintàctic en lingüística és el morfema o la paraula que determina les propietats sintàctiques i combinatòries del sintagma al qual pertany el nucli (tot sintagma endocèntric té un únic nucli sintàctic).

Llengües sinítiques і Nucli sintàctic · Nucli sintàctic і Pronom · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Llengües sinítiques і Substantiu · Pronom і Substantiu · Veure més »

Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Llengües sinítiques і Verb · Pronom і Verb · Veure més »