Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Arranjament morfosintàctic, Àrea lingüística mesoamericana, Chiapas, Civilització olmeca, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Edward Sapir, Escriptura epi-olmeca, Estat d'Oaxaca, Ethnologue, Família (biologia), Família lingüística, Glotocronologia, Guatemala, Istme de Tehuantepec, Llengües maies, Llengües mesoamericanes, Llengües mixes, Llengües totonaques, Llengües totozoques, Llengua ergativa, Lyle Campbell, Mixe, Mixe de Tlahuitoltepec, Mixe de Totontepec, Numeral, Oceà Pacífic, Oclusiva glotal sorda, Onomatopeia, Popoluca, Popoluca d'Oluta, Popoluca de la Sierra, Popoluca de Sayula, Popoluca de Texistepec, Proto-mixezoque, Punt d'articulació, Síl·laba, Søren Wichmann, Tapachula, Teotihuacan, Terrence Kaufman, Verb, Vocal anterior, ..., Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior, Zoque, Zoque d'Ayapa, Zoque de Chimalapa. Ampliar l'índex (6 més) »
Arranjament morfosintàctic
L'alineament morfosintàctic és un terme que s'empra per descriure la forma en què es marquen els arguments de verbs transitius i intransitius a les oracions d'algunes llengües. Des d'aquesta visió, la majoria de les llengües es poden classificar bé com a nominatiu-acusatives o bé com ergativo-absolutives (un tercer tipus és l'alineament actiu-inactiu i alineaments mixts dels tipus anteriors).
Nou!!: Llengües mixezoque і Arranjament morfosintàctic · Veure més »
Àrea lingüística mesoamericana
Ubicació de Mesoamèrica al continent. Zones culturals mesoamericanes L'àrea lingüística mesoamericana és una àrea lingüística que abasta a diverses de les llengües indígenes que van ser i són parlades en l'àrea cultural denominada Mesoamèrica.
Nou!!: Llengües mixezoque і Àrea lingüística mesoamericana · Veure més »
Chiapas
Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Llengües mixezoque і Chiapas · Veure més »
Civilització olmeca
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.
Nou!!: Llengües mixezoque і Civilització olmeca · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant glotal · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant palatal · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Llengües mixezoque і Consonant velar · Veure més »
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939), lingüista i antropòleg estatunidenc, fou una figura cabdal en la institucionalització de la lingüística i l'antropologia als Estats Units i al Canadà.
Nou!!: Llengües mixezoque і Edward Sapir · Veure més »
Escriptura epi-olmeca
Detall que mostratres columnes de glifs de l'estela 1 de la Mojarra. Les columnes de la dreta estan escrites amb glifs epi-olmeques. La columna de l'esquerra mostra una data del compte llarg, el 8.5.16.9.9 o 156 dC Lescriptura epi-olmeca o escriptura Ístmica és un dels sistemes d'escriptura de Mesoamèrica utilitzat en la regió de l'istme de Tehuantepec en el marc de la cultura epiolmeca, des d'aproximadament el 500 aC fins al 500 dC, encara que hi ha desacords sobre aquestes dates.
Nou!!: Llengües mixezoque і Escriptura epi-olmeca · Veure més »
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Nou!!: Llengües mixezoque і Estat d'Oaxaca · Veure més »
Ethnologue
The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.
Nou!!: Llengües mixezoque і Ethnologue · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Llengües mixezoque і Família (biologia) · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Llengües mixezoque і Família lingüística · Veure més »
Glotocronologia
La glotocronologia és la tècnica que permet datar l'existència d'una llengua i ajudar el comparatisme per reconstruir la seva filiació.
Nou!!: Llengües mixezoque і Glotocronologia · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Llengües mixezoque і Guatemala · Veure més »
Istme de Tehuantepec
L'istme de Tehuantepec Listme de Tehuantepec és un istme de Mèxic; la regió més estreta del país entre el Golf de Mèxic i l'oceà Pacífic.
Nou!!: Llengües mixezoque і Istme de Tehuantepec · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Llengües mixezoque і Llengües maies · Veure més »
Llengües mesoamericanes
Palenque, Mèxic. Un exemple de text en una llengua mesoamericana escrit en un dels sistemes d'escriptura de Mesoamèrica Llengües mesoamericanes són les llengües indígenes de l'àrea cultural mesoamericana, que abasta el sud de Mèxic, tot Guatemala i Belize i part d'Hondures i El Salvador.
Nou!!: Llengües mixezoque і Llengües mesoamericanes · Veure més »
Llengües mixes
Les llengües mixes (o mikses) constitueixen una de les dues branques de la llengües mixezoque localitzades al sud de Mèxic.
Nou!!: Llengües mixezoque і Llengües mixes · Veure més »
Llengües totonaques
Les llengües totonaques o totonaco-tepehues són una família lingüística de Mesoamèrica formada per unes set llengües.
Nou!!: Llengües mixezoque і Llengües totonaques · Veure més »
Llengües totozoques
Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.
Nou!!: Llengües mixezoque і Llengües totozoques · Veure més »
Llengua ergativa
Una llengua ergativa (o absolutiva) és aquella en la qual el subjecte de les construccions intransitives es marca de la mateixa manera que l'objecte de les transitives, i el subjecte de les transitives es marca en una manera diferent.
Nou!!: Llengües mixezoque і Llengua ergativa · Veure més »
Lyle Campbell
Lyle Richard Campbell (nascut el 22 d'octubre de 1942 a l'estat d'Oregon, Estats Units d'Amèrica) és un lingüista i expert en idiomes indígenes, especialment en aquells de l'àrea lingüística mesoamericana.
Nou!!: Llengües mixezoque і Lyle Campbell · Veure més »
Mixe
Oaxaca, Mèxic. El mixe (IPA) és una llengua que pertany al grup mixe de la família lingüística mixezoque.
Nou!!: Llengües mixezoque і Mixe · Veure més »
Mixe de Tlahuitoltepec
El mixe de Tlahuitoltepec anomenat mixe de les muntanyes del sud a Wichmann (1995), és una llengua mixe parlada a Mèxic.
Nou!!: Llengües mixezoque і Mixe de Tlahuitoltepec · Veure més »
Mixe de Totontepec
El mixe de Totontepec o també mixe del nord de la muntanya per Wichmann (1995), és una de les llengües mixes parlada a la vila Totontepec Villa de Morelos, a l'estat d'Oaxaca, Mèxic.
Nou!!: Llengües mixezoque і Mixe de Totontepec · Veure més »
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Nou!!: Llengües mixezoque і Numeral · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Llengües mixezoque і Oceà Pacífic · Veure més »
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Nou!!: Llengües mixezoque і Oclusiva glotal sorda · Veure més »
Onomatopeia
'''Onomatopeies''' que decoren el carrer Bruniquer de Barcelona Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula.
Nou!!: Llengües mixezoque і Onomatopeia · Veure més »
Popoluca
El terme popoluca pot referir-se a diverses llengües mixezoque parlades a l'estat de Veracruz pels popoluques.
Nou!!: Llengües mixezoque і Popoluca · Veure més »
Popoluca d'Oluta
El Popoluca d'Oluta o olutec és una llengua mixezoque de la branca mixe parlada per unes 30 persones a Oluta, en l'estat mexicà de Veracruz.
Nou!!: Llengües mixezoque і Popoluca d'Oluta · Veure més »
Popoluca de la Sierra
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El popoluca de la Sierra o Popoluca de Soteapan és una llengua zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.
Nou!!: Llengües mixezoque і Popoluca de la Sierra · Veure més »
Popoluca de Sayula
El Popoluca de Sayula és la llengua mixe que parlen els sayultecs de l'Istme de Tehuantepec i particularment a l'estat de Veracruz.
Nou!!: Llengües mixezoque і Popoluca de Sayula · Veure més »
Popoluca de Texistepec
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El popoluca de Texistepec és una llengua zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.
Nou!!: Llengües mixezoque і Popoluca de Texistepec · Veure més »
Proto-mixezoque
El proto-mixezoque és una llengua que els estudiosos del llenguatge i els historiadors de Mesoamèrica creuen que van parlar els habitants de l'Istme de Mèxic durant el període formatiu inicial (c. 2000-1200 aC).
Nou!!: Llengües mixezoque і Proto-mixezoque · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Llengües mixezoque і Punt d'articulació · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Llengües mixezoque і Síl·laba · Veure més »
Søren Wichmann
Søren Wichmann (nascut el 1964, en Copenhaguen), és un lingüista danès, especialista en maia i que s'ha especialitzat en llengües mesoamericanes i en epigrafia.
Nou!!: Llengües mixezoque і Søren Wichmann · Veure més »
Tapachula
Tapachula és una ciutat mexicana situada a la Regió del Soconusco, a la Costa Sud de l'estat de Chiapas.
Nou!!: Llengües mixezoque і Tapachula · Veure més »
Teotihuacan
Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.
Nou!!: Llengües mixezoque і Teotihuacan · Veure més »
Terrence Kaufman
va ser un lingüista estatunidenc especialitzat en l'estudi de les llengües no escrites, lexicografia, lingüística històrica de Mesoamèrica i fenòmens pel contacte de llengües.
Nou!!: Llengües mixezoque і Terrence Kaufman · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Llengües mixezoque і Verb · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Llengües mixezoque і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Llengües mixezoque і Vocal central · Veure més »
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Nou!!: Llengües mixezoque і Vocal mitjana · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Llengües mixezoque і Vocal posterior · Veure més »
Zoque
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El zoque o llengües zoques (o sokes) constitueixen un grup de llengües de la família lingüística mixezoque.
Nou!!: Llengües mixezoque і Zoque · Veure més »
Zoque d'Ayapa
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El Zoque d'Ayapa o zoque de tabasco, també anomenada ayapanec, és una llengua amenaçada del grup zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.
Nou!!: Llengües mixezoque і Zoque d'Ayapa · Veure més »
Zoque de Chimalapa
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El Zoque de Chimalapa és una llengua zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.
Nou!!: Llengües mixezoque і Zoque de Chimalapa · Veure més »
