Similituds entre Llengües itàliques і Llengües romàniques
Llengües itàliques і Llengües romàniques tenen 43 coses en comú (en Uniopèdia): Aragonès, Aromanès, Asturlleonès, Castellà, Català, Cors, Dàlmata, Emilià-romanyol, Etrusc, Francès, Francoprovençal, Furlà, Gal·loitàlic, Gallec, Istriot, Istroromanès, Italià, Italià central, Ladí, Lígur, Llatí, Llengües balcoromàniques, Llengües cèltiques, Llengües d'oïl, Llengües gal·loromàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües indoeuropees, Llengües italoromàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, ..., Llengües romàniques, Llombard, Meglenoromanès, Mossàrab, Napolità, Occità, Piemontès, Portuguès, Romanès, Romanx, Sard, Sicilià, Vènet. Ampliar l'índex (13 més) »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Llengües itàliques · Aragonès і Llengües romàniques ·
Aromanès
L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.
Aromanès і Llengües itàliques · Aromanès і Llengües romàniques ·
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Asturlleonès і Llengües itàliques · Asturlleonès і Llengües romàniques ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Llengües itàliques · Castellà і Llengües romàniques ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Llengües itàliques · Català і Llengües romàniques ·
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Cors і Llengües itàliques · Cors і Llengües romàniques ·
Dàlmata
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).
Dàlmata і Llengües itàliques · Dàlmata і Llengües romàniques ·
Emilià-romanyol
Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.
Emilià-romanyol і Llengües itàliques · Emilià-romanyol і Llengües romàniques ·
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Etrusc і Llengües itàliques · Etrusc і Llengües romàniques ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Llengües itàliques · Francès і Llengües romàniques ·
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Francoprovençal і Llengües itàliques · Francoprovençal і Llengües romàniques ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Furlà і Llengües itàliques · Furlà і Llengües romàniques ·
Gal·loitàlic
El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).
Gal·loitàlic і Llengües itàliques · Gal·loitàlic і Llengües romàniques ·
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Gallec і Llengües itàliques · Gallec і Llengües romàniques ·
Istriot
Listriot és una llengua romànica de la branca occidental que es parla al sector croat d'Ístria i que, segons sembla, es conserva també entre la corresponent diàspora (per exemple, a l'Alguer). La llengua istriota no s'ha de confondre amb l'istrovènet (parlar vènet d'Ístria) ni amb l'istroromanès (dialecte romanès d'Ístria).
Istriot і Llengües itàliques · Istriot і Llengües romàniques ·
Istroromanès
L'istroromanès o istroromanés (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.
Istroromanès і Llengües itàliques · Istroromanès і Llengües romàniques ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Italià і Llengües itàliques · Italià і Llengües romàniques ·
Italià central
Litalià central (italiano centrale o mediano) és un grup de dialectes italoromàniques parlats en Laci, Úmbria, Marques i en una petita part de Abruços, a Itàlia central. Les diferències entre aquests dialectes són lleus; tots aquests dialectes estan estretament relacionats amb el toscà i són mútuament intel·ligibles amb l'italià estàndard.
Italià central і Llengües itàliques · Italià central і Llengües romàniques ·
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Ladí і Llengües itàliques · Ladí і Llengües romàniques ·
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Lígur і Llengües itàliques · Lígur і Llengües romàniques ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Llatí і Llengües itàliques · Llatí і Llengües romàniques ·
Llengües balcoromàniques
Les balcoromàniques o romàniques orientals són un conjunt de llengües romàniques o neollatines parlades a la península dels Balcans, principalment a Romania i Moldàvia. La majoria són derivades del dacoromanès i, per tant, dels antics colons romans -o romanitzats- establerts a la Dàcia en temps de Trajà.
Llengües balcoromàniques і Llengües itàliques · Llengües balcoromàniques і Llengües romàniques ·
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Llengües cèltiques і Llengües itàliques · Llengües cèltiques і Llengües romàniques ·
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Llengües d'oïl і Llengües itàliques · Llengües d'oïl і Llengües romàniques ·
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Llengües gal·loromàniques і Llengües itàliques · Llengües gal·loromàniques і Llengües romàniques ·
Llengües iberoromàniques
Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.
Llengües iberoromàniques і Llengües itàliques · Llengües iberoromàniques і Llengües romàniques ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Llengües indoeuropees і Llengües itàliques · Llengües indoeuropees і Llengües romàniques ·
Llengües italoromàniques
Les llengües italoromàniques comprenen el conjunt de llengües romàniques del sud d'Itàlia sota la línia Massa-Senigallia.
Llengües itàliques і Llengües italoromàniques · Llengües italoromàniques і Llengües romàniques ·
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Llengües itàliques і Llengües occitanoromàniques · Llengües occitanoromàniques і Llengües romàniques ·
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Llengües itàliques і Llengües retoromàniques · Llengües retoromàniques і Llengües romàniques ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Llengües itàliques і Llengües romàniques · Llengües romàniques і Llengües romàniques ·
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Llengües itàliques і Llombard · Llengües romàniques і Llombard ·
Meglenoromanès
L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.
Llengües itàliques і Meglenoromanès · Llengües romàniques і Meglenoromanès ·
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Llengües itàliques і Mossàrab · Llengües romàniques і Mossàrab ·
Napolità
El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.
Llengües itàliques і Napolità · Llengües romàniques і Napolità ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Llengües itàliques і Occità · Llengües romàniques і Occità ·
Piemontès
El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).
Llengües itàliques і Piemontès · Llengües romàniques і Piemontès ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Llengües itàliques і Portuguès · Llengües romàniques і Portuguès ·
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Llengües itàliques і Romanès · Llengües romàniques і Romanès ·
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Llengües itàliques і Romanx · Llengües romàniques і Romanx ·
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Llengües itàliques і Sard · Llengües romàniques і Sard ·
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Llengües itàliques і Sicilià · Llengües romàniques і Sicilià ·
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües itàliques і Llengües romàniques
- Què tenen en comú Llengües itàliques і Llengües romàniques
- Semblances entre Llengües itàliques і Llengües romàniques
Comparació entre Llengües itàliques і Llengües romàniques
Llengües itàliques té 55 relacions, mentre que Llengües romàniques té 302. Com que tenen en comú 43, l'índex de Jaccard és 12.04% = 43 / (55 + 302).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües itàliques і Llengües romàniques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: