Similituds entre Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic
Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Amuzgo, Awakatek, Castellà, Chols, Chontals d'Oaxaca, Chuj, Ciutat de Mèxic, Cocopa, Cotximí, Estats Units d'Amèrica, Guarijío, Huave, Huichols, Ixil, Kaqtxikel, Kickapoo, Kiliwa, Kumeyaay, Mazahua, Mèxic, Mixe, Mixteca, Nàhuatl, Otomí, Paipai, Pima, Pobles indígenes refugiats, Q'anjob'al, Q'eqchi', Seri, ..., Tohono O'odham, Tojolabal, Txitximeques, Txontals de Tabasco, Yaqui. Ampliar l'índex (5 més) »
Amuzgo
L'amuzgo és una llengua otomang parlada a la regió de Costa Chica als estats mexicans de Guerrero i Oaxaca.
Amuzgo і Llengües de Mèxic · Amuzgo і Pobles indígenes de Mèxic ·
Awakatek
Lawakatek (també aguacateco, coyotin, awaketek o balamiha) és una llengua maia parlada pels awakateks, un poble de cultura maia que habita al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala.
Awakatek і Llengües de Mèxic · Awakatek і Pobles indígenes de Mèxic ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Llengües de Mèxic · Castellà і Pobles indígenes de Mèxic ·
Chols
Els chols o txols són un poble indígena de Mèxic que viu al nord-est de l'estat de Chiapas, a Tabasco i a Campeche.
Chols і Llengües de Mèxic · Chols і Pobles indígenes de Mèxic ·
Chontals d'Oaxaca
Els chontals d'Oaxaca o txontals d'Oaxaca (de vegades anomenats impròpiament tequistlateques) són un grup ètnic indígena que parlen llengües de la família tequistlateco-chontal.
Chontals d'Oaxaca і Llengües de Mèxic · Chontals d'Oaxaca і Pobles indígenes de Mèxic ·
Chuj
El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas.
Chuj і Llengües de Mèxic · Chuj і Pobles indígenes de Mèxic ·
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Ciutat de Mèxic і Llengües de Mèxic · Ciutat de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic ·
Cocopa
El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka.
Cocopa і Llengües de Mèxic · Cocopa і Pobles indígenes de Mèxic ·
Cotximí
El cotximí, conegut també com a laymón és la llengua dels pobles cotximís que van ocupar la major part de la Península de Califòrnia fins a la seva extinció, ocorreguda probablement a principis del.
Cotximí і Llengües de Mèxic · Cotximí і Pobles indígenes de Mèxic ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Llengües de Mèxic · Estats Units d'Amèrica і Pobles indígenes de Mèxic ·
Guarijío
Localització de les ètnies de Sonora (INEGI). El guarijío (també huarijío, warijío o varijío) és una llengua uto-asteca del grup de llengües taracahites parlada per aproximadament 1.313 persones al nord-oest de Mèxic de l'ètnia dels guarijíos, molts dels quals, especialment dones, són monolingües.
Guarijío і Llengües de Mèxic · Guarijío і Pobles indígenes de Mèxic ·
Huave
El huave o mareño és una llengua aïllada parlada pels huaves, que habiten a l'istme de Tehuantepec, al sud-est de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i la Llacuna Superior.
Huave і Llengües de Mèxic · Huave і Pobles indígenes de Mèxic ·
Huichols
Una tomba de Nayarit figura a la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianapolis. Els huichols o huitxols són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua de la gran família de l'uto-asteca o nahua.
Huichols і Llengües de Mèxic · Huichols і Pobles indígenes de Mèxic ·
Ixil
L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.
Ixil і Llengües de Mèxic · Ixil і Pobles indígenes de Mèxic ·
Kaqtxikel
El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlat pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala.
Kaqtxikel і Llengües de Mèxic · Kaqtxikel і Pobles indígenes de Mèxic ·
Kickapoo
Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".
Kickapoo і Llengües de Mèxic · Kickapoo і Pobles indígenes de Mèxic ·
Kiliwa
El kiliwa és una llengua mexicana del grup yuma-cochimí parlada pels kiliwes, que habita al nord-est de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia.
Kiliwa і Llengües de Mèxic · Kiliwa і Pobles indígenes de Mèxic ·
Kumeyaay
El kumeyaay (també diegueño del Sud, campo o kumiai) és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, parlada pels kumeyaays als estats de Califòrnia (Estats Units) i Baixa Califòrnia (Mèxic).
Kumeyaay і Llengües de Mèxic · Kumeyaay і Pobles indígenes de Mèxic ·
Mazahua
Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.
Llengües de Mèxic і Mazahua · Mazahua і Pobles indígenes de Mèxic ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Llengües de Mèxic і Mèxic · Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic ·
Mixe
Oaxaca, Mèxic. El mixe (IPA) és una llengua que pertany al grup mixe de la família lingüística mixezoque.
Llengües de Mèxic і Mixe · Mixe і Pobles indígenes de Mèxic ·
Mixteca
El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.
Llengües de Mèxic і Mixteca · Mixteca і Pobles indígenes de Mèxic ·
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Llengües de Mèxic і Nàhuatl · Nàhuatl і Pobles indígenes de Mèxic ·
Otomí
L'otomí és una llengua indígena de Mèxic, parlada per un grup àmpliament conegut com els otomís (Els indígenes otomís de la Vall de Mezquital també la denominen hñähñu en la seva pròpia llengua).
Llengües de Mèxic і Otomí · Otomí і Pobles indígenes de Mèxic ·
Paipai
El paipai (també: akwa'ala o jaspuy pai, AFI /xaspuj pai/) és una llengua pertanyent a la família lingüística yuma-cochimí, que ha estat inclosa en la controvertida macrofamília hoka.
Llengües de Mèxic і Paipai · Paipai і Pobles indígenes de Mèxic ·
Pima
* Pima, relatiu o pertanyent als pimes, tribu ameríndia que parlen una de les llengües tepimanes del grup uto-asteca.
Llengües de Mèxic і Pima · Pima і Pobles indígenes de Mèxic ·
Pobles indígenes refugiats
Els pobles indígenes refugiats és la designació oficial del govern mexicà per a aquells grups indígenes del sud Mèxic desplaçats des de Guatemala, principalment, durant la dècada de 1980.
Llengües de Mèxic і Pobles indígenes refugiats · Pobles indígenes de Mèxic і Pobles indígenes refugiats ·
Q'anjob'al
El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal) és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.
Llengües de Mèxic і Q'anjob'al · Pobles indígenes de Mèxic і Q'anjob'al ·
Q'eqchi'
El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché.
Llengües de Mèxic і Q'eqchi' · Pobles indígenes de Mèxic і Q'eqchi' ·
Seri
Distribució de la llengua seri El seri és una llengua indígena americana parlada pels seris, un poble indígena que viu a la costa de Sonora, al nord-oest de Mèxic.
Llengües de Mèxic і Seri · Pobles indígenes de Mèxic і Seri ·
Tohono O'odham
Els Tohono O'odham (gent del desert), coneguts antigament com a pàpago, són un poble binacional (Estats Units - Mèxic) uto-asteca, molt afins als pimes, el nom dels quals prové de papah (pèsols) i ootam (poble), però ells s'anomenen Tohono o'odham (Poble del desert).
Llengües de Mèxic і Tohono O'odham · Pobles indígenes de Mèxic і Tohono O'odham ·
Tojolabal
Tojolabal és la llengua maia parlada pels tojolabals que habita a la zona centre-oriental de l'Estat de Chiapas, Mèxic.
Llengües de Mèxic і Tojolabal · Pobles indígenes de Mèxic і Tojolabal ·
Txitximeques
400px El terme txitximeca (chichimeca) és el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indígenes que habitaven el nord de Mèxic, l'àrea coneguda com l'Aridoamèrica.
Llengües de Mèxic і Txitximeques · Pobles indígenes de Mèxic і Txitximeques ·
Txontals de Tabasco
Els txontals o chontales són dos pobles indígenes de Mèxic.
Llengües de Mèxic і Txontals de Tabasco · Pobles indígenes de Mèxic і Txontals de Tabasco ·
Yaqui
El yaqui (autoanomenat yoeme o yoem noki, AFI: o) és una llengua uto-asteca del grup de llengües taracahites parlada per l'ètnia dels yaquis a Sonora i Arizona (Tribu Pascua Yaqui).
Llengües de Mèxic і Yaqui · Pobles indígenes de Mèxic і Yaqui ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic
- Què tenen en comú Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic
- Semblances entre Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic
Comparació entre Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic
Llengües de Mèxic té 88 relacions, mentre que Pobles indígenes de Mèxic té 103. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 18.32% = 35 / (88 + 103).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: