Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llengües de Mèxic і Mèxic
Llengües de Mèxic і Mèxic tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Anglès, Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, Basc, Castellà, Català, Chipilo, Ciutat de Mèxic, Estat de Querétaro, Estat de Veracruz, Estats Units d'Amèrica, Francès, Gallec, Kickapoo, Llengües sinítiques, Mazateca, Mèxic, Mixteca, Nàhuatl, Otomí, Plautdietsch, Pobles indígenes de Mèxic, Pobles indígenes refugiats, Puebla de Zaragoza, Totonaca, Txitximeques, Tzeltal, Tzotzil, Vènet, Yukatek.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Llengües de Mèxic · Alemany і Mèxic ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Llengües de Mèxic · Anglès і Mèxic ·
Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord
LÀrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord és el bloc comercial integrat pel Canadà, els Estats Units i Mèxic segons les estipulacions del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN), del Tractat Nord-americà per a la Cooperació Ambiental i del Tractat Nord-americà per a la Cooperació Laboral.
Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord і Llengües de Mèxic · Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord і Mèxic ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Llengües de Mèxic · Basc і Mèxic ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Llengües de Mèxic · Castellà і Mèxic ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Llengües de Mèxic · Català і Mèxic ·
Chipilo
Chipilo, oficialment Chipilo de Francisco Javier Mina, és una petita ciutat de 3.000 habitants,, INEGI, en castellà, arxiu d'Excel localitzada a 12 quilòmetres al sud de la ciutat de Puebla, a Mèxic, i dins el municipi de San Gregorio Atzompa.
Chipilo і Llengües de Mèxic · Chipilo і Mèxic ·
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Ciutat de Mèxic і Llengües de Mèxic · Ciutat de Mèxic і Mèxic ·
Estat de Querétaro
Querétaro (oficialment: Estado Libre y Soberano de Querétaro, fins al 2010: Querétaro de Arteaga) és un dels 31 estats que, conjuntament amb la Ciutat de Mèxic, constitueixen Mèxic.
Estat de Querétaro і Llengües de Mèxic · Estat de Querétaro і Mèxic ·
Estat de Veracruz
Veracruz és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Estat de Veracruz і Llengües de Mèxic · Estat de Veracruz і Mèxic ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Llengües de Mèxic · Estats Units d'Amèrica і Mèxic ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Llengües de Mèxic · Francès і Mèxic ·
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Gallec і Llengües de Mèxic · Gallec і Mèxic ·
Kickapoo
Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".
Kickapoo і Llengües de Mèxic · Kickapoo і Mèxic ·
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Llengües de Mèxic і Llengües sinítiques · Llengües sinítiques і Mèxic ·
Mazateca
El mazateca o llengües mazateques és una macrollengua o grup de llengües ameríndies estretament emparentades parlades a Mèxic, parlades pels mazateques al nord de l'estat d'Oaxaca i en algunes comunitats dels estats de Puebla i Veracruz.
Llengües de Mèxic і Mazateca · Mèxic і Mazateca ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Llengües de Mèxic і Mèxic · Mèxic і Mèxic ·
Mixteca
El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.
Llengües de Mèxic і Mixteca · Mèxic і Mixteca ·
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Llengües de Mèxic і Nàhuatl · Mèxic і Nàhuatl ·
Otomí
L'otomí és una llengua indígena de Mèxic, parlada per un grup àmpliament conegut com els otomís (Els indígenes otomís de la Vall de Mezquital també la denominen hñähñu en la seva pròpia llengua).
Llengües de Mèxic і Otomí · Mèxic і Otomí ·
Plautdietsch
El plautdietsch o baix alemany mennonita és un dialecte del baix alemany (a vegades considerat llengua) parlat pels mennonites.
Llengües de Mèxic і Plautdietsch · Mèxic і Plautdietsch ·
Pobles indígenes de Mèxic
Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.
Llengües de Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic · Mèxic і Pobles indígenes de Mèxic ·
Pobles indígenes refugiats
Els pobles indígenes refugiats és la designació oficial del govern mexicà per a aquells grups indígenes del sud Mèxic desplaçats des de Guatemala, principalment, durant la dècada de 1980.
Llengües de Mèxic і Pobles indígenes refugiats · Mèxic і Pobles indígenes refugiats ·
Puebla de Zaragoza
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).
Llengües de Mèxic і Puebla de Zaragoza · Mèxic і Puebla de Zaragoza ·
Totonaca
El totonaca és una macrollengua pertanyent a la llengües totonaques, que pertany a la família llengües totozoques.
Llengües de Mèxic і Totonaca · Mèxic і Totonaca ·
Txitximeques
400px El terme txitximeca (chichimeca) és el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indígenes que habitaven el nord de Mèxic, l'àrea coneguda com l'Aridoamèrica.
Llengües de Mèxic і Txitximeques · Mèxic і Txitximeques ·
Tzeltal
El tzeltal o tseltal és una de les llengües maies parlada pels tzeltals a l'estat de Chiapas, al sud-est de Mèxic, als municipis d'Ocosingo, Altamirano, Huixtán, Tenejapa, Yajalón, Chanal, Sitalá, Amatenango del Valle, Socoltenango, Villa las Rosas, Chilón, San Juan Cancuc, San Cristóbal de las Casas Oxchuc i San Bartolome de los Llano/Venustiano Carranza.
Llengües de Mèxic і Tzeltal · Mèxic і Tzeltal ·
Tzotzil
El tzotzil és una llengua maia que es parla principalment Los Altos de Chiapas pels tzotzils.
Llengües de Mèxic і Tzotzil · Mèxic і Tzotzil ·
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Llengües de Mèxic і Vènet · Mèxic і Vènet ·
Yukatek
El yukatek a Mèxic El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Academia de la Lengua Maya), és una llengua maia que es parla a la península de Yucatán (Mèxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües de Mèxic і Mèxic
- Què tenen en comú Llengües de Mèxic і Mèxic
- Semblances entre Llengües de Mèxic і Mèxic
Comparació entre Llengües de Mèxic і Mèxic
Llengües de Mèxic té 88 relacions, mentre que Mèxic té 468. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 5.40% = 30 / (88 + 468).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües de Mèxic і Mèxic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
