Taula de continguts
60 les relacions: Acadèmia Francesa, Ajië, Alamànic, Alemany, Alsacià, Armeni, Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, Basc, Bernard Cerquiglini, Bretó, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Català, Consell d'Europa, Constitució, Cors, Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França, Dialecte, Drehu (llengua), El País, Flamenc occidental, França, França metropolitana, François Hollande, Francès, Francoprovençal, Gal·ló, Jacques Chirac, Jean-Marc Ayrault, Judeocastellà, Lígur, Lionel Jospin, Llei Deixonne, Llengües austronèsiques, Llengües cèltiques, Llengües d'oïl, Llengües frànciques, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengua aïllada, Llengua criolla, Llengua de signes, Luxemburguès, Neerlandès, Nengone (llengua), Occità, Paicî, Patuès, Regió d'ultramar, Sordesa, Tahitià, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Acadèmia Francesa
LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.
Veure Llengües de França і Acadèmia Francesa
Ajië
Ajië (també Houailou (Wailu), Wai, i A’jie) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional d'Ajië-Aro, als municipis de Houaïlou, Ponérihouen, Poya i Kouaoua, a la Província del Nord, Nova Caledònia.
Veure Llengües de França і Ajië
Alamànic
Àrea d'influència de l'alamànic i les seves divisions L'alamànic pertany, juntament amb l'austrobavarès, a la branca de l'alt alemany de la família de les llengües germàniques.
Veure Llengües de França і Alamànic
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Llengües de França і Alemany
Alsacià
Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.
Veure Llengües de França і Alsacià
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Llengües de França і Armeni
Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
LAtles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill (en anglès, UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger) és un informe de la UNESCO mitjançant el qual es pretén alertar els legisladors, les comunitats de parlants i el públic en general sobre les llengües en perill i la necessitat de protegir la diversitat lingüística mundial.
Veure Llengües de França і Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Llengües de França і Basc
Bernard Cerquiglini
Bernard Cerquiglini (Lió, 8 d'abril de 1947) és un lingüista francès.
Veure Llengües de França і Bernard Cerquiglini
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Veure Llengües de França і Bretó
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Veure Llengües de França і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Llengües de França і Català
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Veure Llengües de França і Consell d'Europa
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Llengües de França і Constitució
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Veure Llengües de França і Cors
Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França
La Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França (DGLFLF) és una unitat del Ministeri de Cultura de França.
Veure Llengües de França і Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Llengües de França і Dialecte
Drehu (llengua)
Drehu (també coneguda com a Dehu, Lifou, Lifu, qene drehu) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa de Lifou, a les illes Loyauté, Nova Caledònia.
Veure Llengües de França і Drehu (llengua)
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Veure Llengües de França і El País
Flamenc occidental
El flamenc occidental (neerlandès west vlams, en flamenc vlaamsch o vlaemsch) és un grup de dialectes del neerlandès llengua germànica occidental parlada a part de Flandes (Bèlgica) i a part del districte de Dunkerque (Nord), territori conegut com a Westhoek o Flandes francès.
Veure Llengües de França і Flamenc occidental
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Llengües de França і França
França metropolitana
Mapa dels territoris europeus de la República Francesa: la ''França Metropolitana''. La França metropolitana (la France métropolitaine, o simplement la Métropole, en francès) es refereix al territori de la República francesa a Europa, incloent-hi l'illa de Còrsega.
Veure Llengües de França і França metropolitana
François Hollande
François Gérard Georges Nicolas Hollande (Rouen, 12 d'agost de 1954) és un polític francès, president de la República Francesa i copríncep d'Andorra entre 2012 i 2017.
Veure Llengües de França і François Hollande
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Llengües de França і Francès
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Llengües de França і Francoprovençal
Gal·ló
Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.
Veure Llengües de França і Gal·ló
Jacques Chirac
Jacques René Chirac (París, 29 de novembre de 1932 - París, 26 de setembre de 2019) va ser un polític francès, Primer Ministre de França (1974-1976; 1986-1988), alcalde de París (1977-1995), President de la República Francesa i copríncep d'Andorra (1995-2007).
Veure Llengües de França і Jacques Chirac
Jean-Marc Ayrault
Jean-Marc Ayrault (Maulévrier, 25 de gener de 1950), és un polític francès socialista.
Veure Llengües de França і Jean-Marc Ayrault
Judeocastellà
El judeocastellà és una llengua romànica, derivada del castellà antic i amb influència de l'hebreu.
Veure Llengües de França і Judeocastellà
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Veure Llengües de França і Lígur
Lionel Jospin
Lionel Robert Jospin (nascut a Meudon el 12 de juliol de 1937), polític francès, fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002.
Veure Llengües de França і Lionel Jospin
Llei Deixonne
La llei Deixonne fou la primera llei francesa que va autoritzar l'ensenyament de les llengües regionals de França.
Veure Llengües de França і Llei Deixonne
Llengües austronèsiques
Les llengües austronèsiques és una família que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia.
Veure Llengües de França і Llengües austronèsiques
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Llengües de França і Llengües cèltiques
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Llengües de França і Llengües d'oïl
Llengües frànciques
Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.
Veure Llengües de França і Llengües frànciques
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Llengües de França і Llengües germàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Llengües de França і Llengües romàniques
Llengua aïllada
Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.
Veure Llengües de França і Llengua aïllada
Llengua criolla
La llengua criolla és un idioma nou, evolucionat del pidgin resultant del contacte de grups humans sense cap llengua comuna, quan ja hi han sorgit parlants que la tenen com a llengua materna, i passa a funcionar com a la primera llengua de la comunitat.
Veure Llengües de França і Llengua criolla
Llengua de signes
Intèrpret de llengua de signes ''Preservation of the Sign Language'' (1913) La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social.
Veure Llengües de França і Llengua de signes
Luxemburguès
El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.
Veure Llengües de França і Luxemburguès
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Llengües de França і Neerlandès
Nengone (llengua)
Nengone és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Nengone, a les ille de Maré i Tiga, a les illes Loyauté, Nova Caledònia.
Veure Llengües de França і Nengone (llengua)
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Llengües de França і Occità
Paicî
Paicî és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Paici-Camuki, als municipis de Poindimié, Ponérihouen, Koné i Poya, a la Província del Nord, Nova Caledònia.
Veure Llengües de França і Paicî
Patuès
El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.
Veure Llengües de França і Patuès
Regió d'ultramar
Les regions d'ultramar (ROM) o departaments d'ultramar (DOM) són unes divisions administratives franceses aplicades als territoris situats fora de la França europea i integrats a la República francesa amb les mateixes competències que les regions i departaments al continent europeu.
Veure Llengües de França і Regió d'ultramar
Sordesa
La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi.
Veure Llengües de França і Sordesa
Tahitià
El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.
Veure Llengües de França і Tahitià
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Veure Llengües de França і Vergonha
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Llengües de França і 12 de juny
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Llengües de França і 1951
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Llengües de França і 1958
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Llengües de França і 1992
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Llengües de França і 1999
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Llengües de França і 2001
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Llengües de França і 2008
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llengües de França і 23 de juliol
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llengües de França і 25 de juny
També conegut com Llengües regionals de França.