Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llengües d'Europa і Suïssa
Llengües d'Europa і Suïssa tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Albània, Alemany, Alemanya, Anglès, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Àustria, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Borgonya, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Neuchâtel, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schaffhausen, Cantó de Schwyz, Cantó de Solothurn, Cantó de Ticino, Cantó de Zúric, Cantó de Zug, Cantó del Jura, França, Francès, Francoprovençal, Furlà, Ginebra, ..., Grisons, Irlanda, Italià, Itàlia, Kosovo, Ladí, Liechtenstein, Llengües romàniques, Neuchâtel, Nidwalden, Obwalden, Romanx, Turgòvia, Unió Europea, Uri, Valais, Vaud. Ampliar l'índex (17 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Albània і Llengües d'Europa · Albània і Suïssa ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Llengües d'Europa · Alemany і Suïssa ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Llengües d'Europa · Alemanya і Suïssa ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Llengües d'Europa · Anglès і Suïssa ·
Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.
Appenzell Ausser-Rhoden і Llengües d'Europa · Appenzell Ausser-Rhoden і Suïssa ·
Appenzell Inner-Rhoden
Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.
Appenzell Inner-Rhoden і Llengües d'Europa · Appenzell Inner-Rhoden і Suïssa ·
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Argòvia і Llengües d'Europa · Argòvia і Suïssa ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Llengües d'Europa · Àustria і Suïssa ·
Basilea-Camp
Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.
Basilea-Camp і Llengües d'Europa · Basilea-Camp і Suïssa ·
Basilea-Ciutat
Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.
Basilea-Ciutat і Llengües d'Europa · Basilea-Ciutat і Suïssa ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Llengües d'Europa · Borgonya і Suïssa ·
Cantó de Berna
Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.
Cantó de Berna і Llengües d'Europa · Cantó de Berna і Suïssa ·
Cantó de Friburg
El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.
Cantó de Friburg і Llengües d'Europa · Cantó de Friburg і Suïssa ·
Cantó de Ginebra
El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.
Cantó de Ginebra і Llengües d'Europa · Cantó de Ginebra і Suïssa ·
Cantó de Glarus
Glarus (pronunciació en alemany: /ˈɡlaːrʊs/; francès, Glaris) és un cantó del centre-est de Suïssa.
Cantó de Glarus і Llengües d'Europa · Cantó de Glarus і Suïssa ·
Cantó de Lucerna
Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.
Cantó de Lucerna і Llengües d'Europa · Cantó de Lucerna і Suïssa ·
Cantó de Neuchâtel
Neuchâtel és un cantó de Suïssa.
Cantó de Neuchâtel і Llengües d'Europa · Cantó de Neuchâtel і Suïssa ·
Cantó de Sankt Gallen
Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.
Cantó de Sankt Gallen і Llengües d'Europa · Cantó de Sankt Gallen і Suïssa ·
Cantó de Schaffhausen
El cantó de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany suís) és el cantó més septentrional de Suïssa.
Cantó de Schaffhausen і Llengües d'Europa · Cantó de Schaffhausen і Suïssa ·
Cantó de Schwyz
Schwyz és un cantó de Suïssa.
Cantó de Schwyz і Llengües d'Europa · Cantó de Schwyz і Suïssa ·
Cantó de Solothurn
Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.
Cantó de Solothurn і Llengües d'Europa · Cantó de Solothurn і Suïssa ·
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Cantó de Ticino і Llengües d'Europa · Cantó de Ticino і Suïssa ·
Cantó de Zúric
Zúric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.
Cantó de Zúric і Llengües d'Europa · Cantó de Zúric і Suïssa ·
Cantó de Zug
Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.
Cantó de Zug і Llengües d'Europa · Cantó de Zug і Suïssa ·
Cantó del Jura
El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.
Cantó del Jura і Llengües d'Europa · Cantó del Jura і Suïssa ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Llengües d'Europa · França і Suïssa ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Llengües d'Europa · Francès і Suïssa ·
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Francoprovençal і Llengües d'Europa · Francoprovençal і Suïssa ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Furlà і Llengües d'Europa · Furlà і Suïssa ·
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Ginebra і Llengües d'Europa · Ginebra і Suïssa ·
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Grisons і Llengües d'Europa · Grisons і Suïssa ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Irlanda і Llengües d'Europa · Irlanda і Suïssa ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Italià і Llengües d'Europa · Italià і Suïssa ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Llengües d'Europa · Itàlia і Suïssa ·
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Kosovo і Llengües d'Europa · Kosovo і Suïssa ·
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Ladí і Llengües d'Europa · Ladí і Suïssa ·
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Liechtenstein і Llengües d'Europa · Liechtenstein і Suïssa ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Llengües d'Europa і Llengües romàniques · Llengües romàniques і Suïssa ·
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Llengües d'Europa і Neuchâtel · Neuchâtel і Suïssa ·
Nidwalden
Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.
Llengües d'Europa і Nidwalden · Nidwalden і Suïssa ·
Obwalden
Obwalden és un cantó de Suïssa.
Llengües d'Europa і Obwalden · Obwalden і Suïssa ·
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Llengües d'Europa і Romanx · Romanx і Suïssa ·
Turgòvia
Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és un cantó de Suïssa septentrional.
Llengües d'Europa і Turgòvia · Suïssa і Turgòvia ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Llengües d'Europa і Unió Europea · Suïssa і Unió Europea ·
Uri
Uri és un cantó de Suïssa.
Llengües d'Europa і Uri · Suïssa і Uri ·
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Llengües d'Europa і Valais · Suïssa і Valais ·
Vaud
Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües d'Europa і Suïssa
- Què tenen en comú Llengües d'Europa і Suïssa
- Semblances entre Llengües d'Europa і Suïssa
Comparació entre Llengües d'Europa і Suïssa
Llengües d'Europa té 383 relacions, mentre que Suïssa té 202. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 8.03% = 47 / (383 + 202).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües d'Europa і Suïssa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
