Accés més ràpid que el navegador!
106 les relacions: Acord de Divendres Sant, Anglaterra, Assassinats de la Miami Showband, Assemblea d'Irlanda del Nord, Associació de Defensa de l'Ulster, Batalla del Bogside, Campanya de les fronteres, Combined Loyalist Military Command, Comtat d'Antrim, Comtat d'Armagh, Comtat de Derry, Comtat de Down, Comtat de Fermanagh, Comtat de Tyrone, Conflicte nord-irlandès, Daily Mail, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Elisabet Bowes-Lyon, Escòcia, Escoltisme, Estat Lliure d'Irlanda, Estat sobirà, Exèrcit britànic, Exèrcit Republicà Irlandès, Gal·les, Gerrymandering, Gran Bretanya, Guerra angloirlandesa, Ian Paisley, Imperi Alemany, IRA Provisional, Irish Independent, Irlanda, Irlanda del Nord, Loyalist Volunteer Force, MI5, Nació constituent, Newry (Irlanda), Orange Volunteers, Orde d'Orange, Paramilitar, Partit Conservador (Regne Unit), Partit Democràtic de l'Ulster, Partit Unionista Democràtic, Partit Unionista Progressista, Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, Primera Guerra Mundial, Protestantisme, Red Hand Commandos, ..., Red Hand Defenders, Regne Unit, Republicanisme irlandès, Royal Ulster Constabulary, Shankill Butchers, Sufragi censatari, Terence O'Neill, Testaferro, The Guardian, Tractat Angloirlandès, Ulster, Ulster Army Council, Ulster Defence Regiment, Ulster Freedom Fighters, Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee, Ulster Resistance, Ulster Special Constabulary, Ulster Volunteer Force, Unionisme (Irlanda), Vaga general, Voluntaris Irlandesos, 14 d'abril, 15 de març, 16 de novembre, 1912, 1913, 1914, 1921, 1922, 1949, 1956, 1960, 1962, 1966, 1967, 1969, 1972, 1975, 1976, 1979, 1982, 1983, 1986, 1989, 1994, 1998, 1999, 2001, 2003, 2004, 2007, 23 de gener, 3 de maig, 30 de gener, 30 de juliol, 31 de juliol. Ampliar l'índex (56 més) »
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Acord de Divendres Sant · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Anglaterra · Veure més »
Assassinats de la Miami Showband
Els assassinats de la Miami Showband (també conegut com la massacre de la Miami Showband) va ser un atac del grup paramilitar lleialista Ulster Volunteer Force (UVF), el 31 de juliol de 1975.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Assassinats de la Miami Showband · Veure més »
Assemblea d'Irlanda del Nord
L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Assemblea d'Irlanda del Nord · Veure més »
Associació de Defensa de l'Ulster
L'Associació de Defensa de l'Ulster (en anglès: Ulster Defence Association, UDA) és una organització paramilitar protestant lleialista implicada en el conflicte nord-irlandès.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Associació de Defensa de l'Ulster · Veure més »
Batalla del Bogside
Batalla del Bogside (en anglès: Battle of Bogside; en gaèlic: Cath Thaobh an Phortaigh) és el nom donat als disturbis que es van produir durant 3 dies d'agost de 1969 al barri del Bogside, a la ciutat nordirlandesa de Derry/Londonderry, entre residents del barri catòlic i la policia local (la Royal Ulster Constabulary, RUC).
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Batalla del Bogside · Veure més »
Campanya de les fronteres
La campanya de les fronteres és el nom popular de la Campanya de ResistènciaBell 2017 o Operació Harvest, una operació de guerrilla de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) contra objectius d'Irlanda del Nord desenvolupada entre el desembre de 1956 i el febrer de 1962.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Campanya de les fronteres · Veure més »
Combined Loyalist Military Command
El Combined Loyalist Military Command (CLMC, Comandament militar lleialista unificat) és una organització lleialista fundada al començament de l'any 1991 per controlar diferents organitzacions paramilitars.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Combined Loyalist Military Command · Veure més »
Comtat d'Antrim
El comtat d'Antrim (gaèlic Aontroim, que es pot traduir com "cim solitari") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Comtat d'Antrim · Veure més »
Comtat d'Armagh
Les Baronies del comtat d'Armagh (1900) El comtat d'Armagh (gaèlic Ard Mhacha, dard "alt" i Mhacha, nom d'una divinitat cèltica) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Comtat d'Armagh · Veure més »
Comtat de Derry
El comtat de Derry (gaèlic Dhoire), oficialment, el comtat de Londonderry (en anglès: County Londonderry) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Comtat de Derry · Veure més »
Comtat de Down
El comtat de Down (gaèlic An Dúin) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Comtat de Down · Veure més »
Comtat de Fermanagh
El comtat de Fermanagh (gaèlic Fir Manach o Fear Manach, "els homes de Manach") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Comtat de Fermanagh · Veure més »
Comtat de Tyrone
El comtat de Tyrone (gaèlic Tír Eoghain) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Comtat de Tyrone · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Daily Mail
El Daily Mail és un diari sensacionalista britànic publicat des de 1896 per Lord Northcliffe.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Daily Mail · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Dècada del 1970 · Veure més »
Elisabet Bowes-Lyon
Elisabet Bowes-Lyon, reina del Regne Unit (Londres, 4 d'agost de 1900 - Windsor, Berkshire, 30 de març de 2002).
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Elisabet Bowes-Lyon · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Escòcia · Veure més »
Escoltisme
LEscoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure, fundat l'any 1907 a Anglaterra per Robert Baden-Powell, general de l'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Escoltisme · Veure més »
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Estat sobirà · Veure més »
Exèrcit britànic
LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Exèrcit britànic · Veure més »
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Exèrcit Republicà Irlandès · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Gal·les · Veure més »
Gerrymandering
Caricatura política de Stuart (1812) que donà nom al «gerry-mander», pel cognom del governador Elbridge '''Gerry''' i la forma d'un salamandra, en anglès ''sala'''mander'''''. Gerrymandering és una manera controvertida de redistribuir les circumscripcions electorals d'un territori per a obtenir avantatges electorals, especialment en els llocs on s'utilitza el sistema electoral majoritari.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Gerrymandering · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Gran Bretanya · Veure més »
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Guerra angloirlandesa · Veure més »
Ian Paisley
El reverend Ian Richard Kyle Paisley (Armagh, 6 d'abril de 1924 - Belfast, 12 de setembre de 2014) fou un polític i un home d'Església britànic, actiu a Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ian Paisley · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Imperi Alemany · Veure més »
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і IRA Provisional · Veure més »
Irish Independent
LIrish Independent és el diari més venut d'Irlanda, amb 580.000 lectors.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Irish Independent · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Irlanda · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Irlanda del Nord · Veure més »
Loyalist Volunteer Force
La Loyalist Volunteer Force (LVF, en català Força voluntària lleialista) és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Loyalist Volunteer Force · Veure més »
MI5
El Security Service MI5, o simplement MI5 (Military Intelligence Section 5), és un servei de seguretat del Regne Unit que té per a missió protegir aquest estat de qualsevol mena d'atac interior.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і MI5 · Veure més »
Nació constituent
Països constituents o nacions constitutives és un terme usat, normalment per institucions oficials, en contextos en els quals un nombre de països componen una entitat o agrupació política més gran, sovint un estat sobirà.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Nació constituent · Veure més »
Newry (Irlanda)
Newry (An Iúraigh en gaèlic irlandès, Newrie en escocès de l'Ulster) és una ciutat d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Newry (Irlanda) · Veure més »
Orange Volunteers
Els Orange Volunteers (Voluntaris Taronja, OV) o Orange Volunteer Force (Força de Voluntaris Taronja, OVF) són un menut grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Orange Volunteers · Veure més »
Orde d'Orange
Bandera de l'Orde d'Orange Desfilada de l'Orde d'Orange a Galagow. LOrde d'Orange (en anglès Orange Order o Orange Institution) és una organització de fraternitat protestant, que opera al Regne Unit i la República d'Irlanda, és de caràcter conservador, que defensa la pertinença d'Irlanda primer i d'Irlanda del Nord actualment a la Corona Britànica.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Orde d'Orange · Veure més »
Paramilitar
uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Paramilitar · Veure més »
Partit Conservador (Regne Unit)
El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Partit Conservador (Regne Unit) · Veure més »
Partit Democràtic de l'Ulster
Partit Democràtic de l'Ulster (anglès Ulster Democratic Party) fou un partit polític d'Irlanda del Nord, d'orientació unionista, fundat el 1981 com a Partit Democràtic Lleialista de l'Ulster (LDPU) per l'Ulster Defence Association per a substituir el seu Grup de Recerca Política Nou Ulster.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Partit Democràtic de l'Ulster · Veure més »
Partit Unionista Democràtic
El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d'Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Partit Unionista Democràtic · Veure més »
Partit Unionista Progressista
Partit Unionista Progressista (Progressive Unionist Party, PUP) és un partit polític d'Irlanda del Nord fundat el 1979 a partir del Grup Independent Unionista que funcionava a Shankill (Belfast).
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Partit Unionista Progressista · Veure més »
Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord
El primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord (en anglès First Minister and deputy First Minister) formen, conjuntament, el cap de govern de l'executiu d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Protestantisme · Veure més »
Red Hand Commandos
Els Red Hand Commandos (RHC, en català Comandos de la mà roja) són un grup paramilitar lleialista nord-irlandès fundat el 1972.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Red Hand Commandos · Veure més »
Red Hand Defenders
Els Red Hand Defenders (RDH en català, Defensors de la Mà Roja) són un grup paramilitar lleialista nord-irlandès aparegut el 1998.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Red Hand Defenders · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Regne Unit · Veure més »
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Republicanisme irlandès · Veure més »
Royal Ulster Constabulary
La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Royal Ulster Constabulary · Veure més »
Shankill Butchers
Shankill Butchers és el nom d'un grup pertanyent al lleialisme de l'Ulster que emprava la violència a Belfast entre 1975 i 1982 per defensar les tesis unionistes.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Shankill Butchers · Veure més »
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Sufragi censatari · Veure més »
Terence O'Neill
Terence Marne O'Neill, baró O'Neill del Maine, (Londres, 10 de setembre de 1914 - 12 de juny de 1990), va ser el quart primer ministre d'Irlanda del Nord i líder del Partit Unionista de l'Ulster (UUP) entre 1963 i 1969.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Terence O'Neill · Veure més »
Testaferro
Testaferro o home de palla és aquella persona que actua mogut per un altre o fingint que ell és aquest altre.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Testaferro · Veure més »
The Guardian
The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і The Guardian · Veure més »
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Tractat Angloirlandès · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster · Veure més »
Ulster Army Council
LUlster Army Council (en català, Consell de l'Exèrcit de l'Ulster) era una organització nord-irlandesa lleialista fundada el 1973, que controlava diversos grups paramilitars: l'Ulster Defence Association, els Orange Volunteers, el Down Orange Welfare, l'Ulster Special Constabulary Association, l'Ulster Volunteer Service Corps, i els Red Hand Commandos.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster Army Council · Veure més »
Ulster Defence Regiment
LUlster Defence Regiment (UDR; (català: Regiment de Defensa de l'Ulster) va ser una unitat de l'Exèrcit Britànic en els anys 1970-1992. L'UDR va néixer en substitució dels «B specials» (USC), una policia voluntària de la Policia Reial de l'Ulster, i el seu lloc d'acció va ser Irlanda del Nord durant tota la seva existència. En 1990, com un resultat de la caiguda del Mur de Berlín, i el final de la Guerra Freda, l'exèrcit va decidir dissoldre la unitat i fusionar-la amb els Royal Irish Rangers, un procés completat el 1992.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster Defence Regiment · Veure més »
Ulster Freedom Fighters
Els Ulster Freedom Fighters (en català, Combatents de la llibertat de l'Ulster) són la branca armada de l'Ulster Defence Association i de l'Ulster Democratic Party, fundat el 1973.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster Freedom Fighters · Veure més »
Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee
LUlster Loyalist Central Co-ordinating Committee (en català, Comitè central de coordinació dels lleialistes de l'Ulster, ULCCC) és una organització lleialista d'Irlanda del Nord fundada el 1974 per prendre el relleu de l'Ulster Army Council.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee · Veure més »
Ulster Resistance
L'Ulster Resistance (en català, Resistència de l'Ulster) és un grup paramilitar lleialista fundat el 10 de novembre de 1986 per Ian Paisley, Peter Robinson i Ivan Foster.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster Resistance · Veure més »
Ulster Special Constabulary
LUlster Special Constabulary (USC, també coneguda, de vegades conegut com els B o B-Specials-Men, en català, Policia Especial de l'Ulster) era una força auxiliar de policia a Irlanda del Nord.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster Special Constabulary · Veure més »
Ulster Volunteer Force
LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Ulster Volunteer Force · Veure més »
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Unionisme (Irlanda) · Veure més »
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Vaga general · Veure més »
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і Voluntaris Irlandesos · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 14 d'abril · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 15 de març · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 16 de novembre · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1913 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1914 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1921 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1922 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1949 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1956 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1960 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1962 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1966 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1967 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1969 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1972 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1975 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1976 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1979 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1982 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1983 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1986 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1989 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1994 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 1999 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 2001 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 2004 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 2007 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 23 de gener · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 3 de maig · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 30 de gener · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 30 de juliol · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lleialisme de l'Ulster і 31 de juliol · Veure més »
