Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial
Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí Alcoberro i Pericay, Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Bandera de Catalunya, Bandera de les Illes Balears, Bandera de Mallorca, Caplletra, Castellà, Comtat de Barcelona, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Escut de l'Aragó, Estelada, Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, Guifré el Pilós, Heràldica, Joan el Caçador, Lucio Marineo Sículo, Martí de Riquer i Morera, Martí l'Humà, Nobiliario vero, Normands, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Origen de la Senyera Reial, Otger Cataló, ..., Pere Antoni Beuter, Pere el Cerimoniós, Segunda parte de la crónica general de España, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, València. Ampliar l'índex (7 més) »
Agustí Alcoberro i Pericay
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Agustí Alcoberro i Pericay і Llegenda de les quatre barres de sang · Agustí Alcoberro i Pericay і Senyera reial ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Llegenda de les quatre barres de sang · Alfons el Cast і Senyera reial ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Llegenda de les quatre barres de sang · Alfons el Magnànim і Senyera reial ·
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Bandera de Catalunya і Llegenda de les quatre barres de sang · Bandera de Catalunya і Senyera reial ·
Bandera de les Illes Balears
La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.
Bandera de les Illes Balears і Llegenda de les quatre barres de sang · Bandera de les Illes Balears і Senyera reial ·
Bandera de Mallorca
La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.
Bandera de Mallorca і Llegenda de les quatre barres de sang · Bandera de Mallorca і Senyera reial ·
Caplletra
XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.
Caplletra і Llegenda de les quatre barres de sang · Caplletra і Senyera reial ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Llegenda de les quatre barres de sang · Castellà і Senyera reial ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Llegenda de les quatre barres de sang · Comtat de Barcelona і Senyera reial ·
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Llegenda de les quatre barres de sang · Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Crónica d'Aragón
Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.
Crónica d'Aragón і Llegenda de les quatre barres de sang · Crónica d'Aragón і Senyera reial ·
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Crónica de Aragón і Llegenda de les quatre barres de sang · Crónica de Aragón і Senyera reial ·
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Creu d'Aïnsa і Llegenda de les quatre barres de sang · Creu d'Aïnsa і Senyera reial ·
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V і Llegenda de les quatre barres de sang · De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V і Senyera reial ·
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Escut de l'Aragó і Llegenda de les quatre barres de sang · Escut de l'Aragó і Senyera reial ·
Estelada
La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
Estelada і Llegenda de les quatre barres de sang · Estelada і Senyera reial ·
Faustino Menéndez-Pidal de Navascués
fou un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de lAcadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.
Faustino Menéndez-Pidal de Navascués і Llegenda de les quatre barres de sang · Faustino Menéndez-Pidal de Navascués і Senyera reial ·
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Llegenda de les quatre barres de sang · Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Senyera reial ·
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Historia general de las Indias, Capità Gonzalo Hernández de Oviedo y Valdez(1536). Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés і Llegenda de les quatre barres de sang · Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés і Senyera reial ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Llegenda de les quatre barres de sang · Guifré el Pilós і Senyera reial ·
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Heràldica і Llegenda de les quatre barres de sang · Heràldica і Senyera reial ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Joan el Caçador і Llegenda de les quatre barres de sang · Joan el Caçador і Senyera reial ·
Lucio Marineo Sículo
Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".
Llegenda de les quatre barres de sang і Lucio Marineo Sículo · Lucio Marineo Sículo і Senyera reial ·
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Llegenda de les quatre barres de sang і Martí de Riquer i Morera · Martí de Riquer i Morera і Senyera reial ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Llegenda de les quatre barres de sang і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Senyera reial ·
Nobiliario vero
Nobiliario vero o Libro intitulado nobiliario vero perfetamente copylado e ordenado por el onrrado cauallero Feranto Mexia veynte quatro de Jahen és un tractat de noblesa i cavalleria escrit el 1485 per Hernán Mexía i editat a Sevilla el 1492.
Llegenda de les quatre barres de sang і Nobiliario vero · Nobiliario vero і Senyera reial ·
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Llegenda de les quatre barres de sang і Normands · Normands і Senyera reial ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Llegenda de les quatre barres de sang і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Llegenda de les quatre barres de sang і Origen de la Senyera Reial · Origen de la Senyera Reial і Senyera reial ·
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Llegenda de les quatre barres de sang і Otger Cataló · Otger Cataló і Senyera reial ·
Pere Antoni Beuter
Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.
Llegenda de les quatre barres de sang і Pere Antoni Beuter · Pere Antoni Beuter і Senyera reial ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Llegenda de les quatre barres de sang і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
Segunda parte de la crónica general de España
La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei.
Llegenda de les quatre barres de sang і Segunda parte de la crónica general de España · Segunda parte de la crónica general de España і Senyera reial ·
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera del País Valencià · Senyera del País Valencià і Senyera reial ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial · Senyera reial і Senyera reial ·
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Llegenda de les quatre barres de sang і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Senyera reial і Sepulcres comtals de la catedral de Girona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Llegenda de les quatre barres de sang і València · Senyera reial і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial
- Què tenen en comú Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial
- Semblances entre Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial
Comparació entre Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial
Llegenda de les quatre barres de sang té 71 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 7.10% = 37 / (71 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
