Similituds entre Llatí і Locució llatina
Llatí і Locució llatina tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí d'Hipona, Anglès, Antiga Roma, Català, Cató el Censor, Ciceró, Dialecte, Església Catòlica Romana, Europa, Gai Valeri Catul, Grècia, Horaci, Imperi Romà, Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Juli Cèsar, Juvenal, Llatí vulgar, Llengües romàniques, Petroni, Plaute, René Descartes, Sàtira, Sèneca, Suetoni, Tàcit, Titus Livi, Virgili.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Llatí · Agustí d'Hipona і Locució llatina ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Llatí · Anglès і Locució llatina ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Llatí · Antiga Roma і Locució llatina ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Llatí · Català і Locució llatina ·
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Cató el Censor і Llatí · Cató el Censor і Locució llatina ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Ciceró і Llatí · Ciceró і Locució llatina ·
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Dialecte і Llatí · Dialecte і Locució llatina ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Llatí · Església Catòlica Romana і Locució llatina ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Llatí · Europa і Locució llatina ·
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Gai Valeri Catul і Llatí · Gai Valeri Catul і Locució llatina ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Grècia і Llatí · Grècia і Locució llatina ·
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Horaci і Llatí · Horaci і Locució llatina ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Llatí · Imperi Romà і Locució llatina ·
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Jeroni d'Estridó і Llatí · Jeroni d'Estridó і Locució llatina ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Jesús de Natzaret і Llatí · Jesús de Natzaret і Locució llatina ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Juli Cèsar і Llatí · Juli Cèsar і Locució llatina ·
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Juvenal і Llatí · Juvenal і Locució llatina ·
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Llatí і Llatí vulgar · Llatí vulgar і Locució llatina ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Llatí і Llengües romàniques · Llengües romàniques і Locució llatina ·
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Llatí і Petroni · Locució llatina і Petroni ·
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Llatí і Plaute · Locució llatina і Plaute ·
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Llatí і René Descartes · Locució llatina і René Descartes ·
Sàtira
La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.
Llatí і Sàtira · Locució llatina і Sàtira ·
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Llatí і Sèneca · Locució llatina і Sèneca ·
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Llatí і Suetoni · Locució llatina і Suetoni ·
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Llatí і Tàcit · Locució llatina і Tàcit ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Llatí і Titus Livi · Locució llatina і Titus Livi ·
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llatí і Locució llatina
- Què tenen en comú Llatí і Locució llatina
- Semblances entre Llatí і Locució llatina
Comparació entre Llatí і Locució llatina
Llatí té 196 relacions, mentre que Locució llatina té 321. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 5.42% = 28 / (196 + 321).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llatí і Locució llatina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: