Llacs de Tità і Satèl·lits de Saturn

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Llacs de Tità і Satèl·lits de Saturn

Llacs de Tità vs. Satèl·lits de Saturn

Aquestes fotografies suggereixen que el Kraken Mare, el cos gran a baix a l'esquerra, té aproximadament el doble de l'extensió visible aquí. El Ligeia Mare és el cos gran a baix a la dreta. El Punga Mare és just per sobre del centre, el Jingpo Lacus al centre esquerra, el Bolsena Lacus a dalt a l'esquerra i el Kivu Lacus just per sobre del pol. El Sparrow Lacus està diagonalment per sobre a l'esquerra del Kivu Lacus, mentre que el Waikare Lacus està a sobre i a la seva dreta. Els llacs de Tità, el satèl·lit de Saturn, són cossos d'età i metà líquid que foren detectats per la sonda Cassini–Huygens, i dels quals s'intuïa l'existència feia temps. Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Cassini-Huygens і Llacs de Tità · Cassini-Huygens і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Infraroig і Llacs de Tità · Infraroig і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Kraken Mare

El Kraken Mare és un gran cos líquid de nitrogen i d'hidrocarburs lleugers amb una temperatura que no sobrepassaria els 85 K (és a dir, uns -190 °C) suportant una pressió de prop de 147 kPa (4,5 atms) que es troba al satèl·lit Tità de Saturn en les coordenades.

Kraken Mare і Llacs de Tità · Kraken Mare і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Llacs de Tità і Mar Càspia · Mar Càspia і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Llacs de Tità і Metà · Metà і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Llacs de Tità і NASA · NASA і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Llacs de Tità і Nitrogen · Nitrogen і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Llacs de Tità і Satèl·lit natural · Satèl·lit natural і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Llacs de Tità і Saturn (planeta) · Satèl·lits de Saturn і Saturn (planeta) · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Llacs de Tità і Tità (satèl·lit) · Satèl·lits de Saturn і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Llacs de Tità і Voyager 1 · Satèl·lits de Saturn і Voyager 1 · Veure més »