Accés més ràpid que el navegador!
285 les relacions: Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts, Aeroport, Aiguamoll, Ajuntament, Al·luvió, Alemany, Alemanya, Alfabet, Alps, Alps Dinàrics, Alps Julians, Antiga Roma, Argonautes, Arquitectura barroca, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura romànica, Ateisme, Atur, Škofja Loka, Òpera, Àtila, Àustria, Balcans, Banc (empresa), Baró, Barroc, Bíblia, Brezovica (Žilina), British Council, Carniola (regió eslovena), Carretera, Carst, Castell de Ljubljana, Catecisme, Catedral, Catolicisme, Còlquida, Cúpula, Celtes, Ciril i Metodi, Clima atlàntic, Comerç, Companyia de Jesús, Construcció, Creu llatina, Croats, Croàcia, Cultura, ..., Danubi, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1990, Diòcesi, Dinastia dels Habsburg, Drac, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Edat mitjana, Educació, Emona, Encarnació de Crist, Escala de Richter, Església de Sant Jaume, Església Ortodoxa, Eslovè, Eslovènia, Espanya, Estat sobirà, Euro, Europa Central, Europa de l'Est, Europa Occidental, Exèrcit romà, Família franciscana, Fòrum, Ferdinand Augustin Hallerstein, Ferrocarril, Finances, France Prešeren, Francesc Xavier, Francesco Borromini, Francs, Fritz Pregl, Funicular, Gabriela Wietrowetz, Goethe-Institut, Gratacel, Graz, Hèrcules, Hongria, Huns, Ig, Il·líria, Il·liris, Imperi Austrohongarès, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Romà, Incunable, Indústria, Indústria alimentària, Indústria farmacèutica, Institut Cervantes, Islam, Italià, Itàlia, Iugoslàvia, Jàson, Jurij Vega, Klagenfurt, Kranj, Le Corbusier, Ljubljanica, Llac, Longobards, Magiars, Mar Adriàtica, Mar Egea, Marca de Carniola, Mesozoic, Metres sobre el nivell del mar, Milan Vidmar, Modernisme, Napoleó Bonaparte, Necròpolis, Neoclassicisme, Neorenaixement, Neoromànic, Nova York, Orde del Cister, Orde Teutònic, Ostrogots, Ottokar II, Paleozoic, Pannònia, Partisans (Iugoslàvia), Petroquímica, Piràmide de població, Placa eurasiàtica, Població econòmicament activa, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Producte interior brut, Protestantisme, Províncies Il·líriques, Quaternari, Regne d'Il·líria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Unit, Renaixement, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista d'Eslovènia, Riu Krka, Rodolf I d'Alemanya, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Sanitat, Sant Florià, Sant Joan Baptista (desambiguació), Santa Aliança, Sava, Secessió de Viena, Sector terciari, Segona Guerra Mundial, Serbis, Tercer Reich, Terratrèmol, Transport, Triàsic, Trieste, Trnovo, Turisme, Unió Europea, Universitat de Ljubljana, Vaixell, Vènets, Venècia, Viena, Vodice, 1144, 1146, 1220, 1233, 1262, 1270, 1278, 1335, 1361, 1461, 1469, 1485, 1491, 1495, 1511, 1550, 1597, 1613, 1615, 1628, 1630, 1646, 1660, 1667, 1670, 1672, 1701, 1706, 1714, 1715, 1717, 1718, 1719, 1726, 1729, 1733, 1743, 1747, 1748, 1749, 1751, 1752, 1753, 1755, 1773, 1781, 1783, 1786, 1790, 1797, 1809, 1810, 1813, 1815, 1816, 1819, 1821, 1836, 1839, 1841, 1842, 1848, 1849, 1854, 1857, 1869, 1873, 1895, 1900, 1901, 1902, 1903, 1905, 1906, 1907, 1915, 1918, 1919, 1920, 1921, 1929, 1931, 1932, 1933, 1935, 1936, 1938, 1940, 1941, 1943, 1954, 1955, 1957, 1959, 1963, 1985, 1991, 1996, 2003, 2004, 2008, 452. Ampliar l'índex (235 més) »
Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
LAcadèmia Eslovena de Ciències i Arts (SASA) (eslovè Slovenska akademija znanosti in umetnosti, SAZU) és l'acadèmia nacional d'Eslovènia, que desenvolupa la ciència i les arts i aplega els principals científics i artistes eslovens, membres de l'Acadèmia.
Nou!!: Ljubljana і Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts · Veure més »
Aeroport
Washington, EUA) Un aeroport és un tipus d'aeròdrom amb les instal·lacions i serveis necessaris per a servir vols comercials.
Nou!!: Ljubljana і Aeroport · Veure més »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Nou!!: Ljubljana і Aiguamoll · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Ljubljana і Ajuntament · Veure més »
Al·luvió
Secció d'al·luvió a la mina Blue Ribbon a Alaska Al·luvió (del llatí, alluvius, del verb alluere, 'fregar'), aiguadeix o aigualleix és un sòl o sediment solt, sense consolidar (és a dir, sense cementar dins d'una roca sòlida), erosionat, dipositat, i tornat a formar per l'aigua en un lloc que no sigui el mar.
Nou!!: Ljubljana і Al·luvió · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Ljubljana і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Ljubljana і Alemanya · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Ljubljana і Alfabet · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Ljubljana і Alps · Veure més »
Alps Dinàrics
Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.
Nou!!: Ljubljana і Alps Dinàrics · Veure més »
Alps Julians
Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav.
Nou!!: Ljubljana і Alps Julians · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Ljubljana і Antiga Roma · Veure més »
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Nou!!: Ljubljana і Argonautes · Veure més »
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Nou!!: Ljubljana і Arquitectura barroca · Veure més »
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Nou!!: Ljubljana і Arquitectura del Renaixement · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Ljubljana і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Nou!!: Ljubljana і Arquitectura neoclàssica · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Ljubljana і Arquitectura romànica · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Ljubljana і Ateisme · Veure més »
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Nou!!: Ljubljana і Atur · Veure més »
Škofja Loka
Škofja Loka és una ciutat i un municipi d'Eslovènia amb una població de 23.000 habitants.
Nou!!: Ljubljana і Škofja Loka · Veure més »
Òpera
''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.
Nou!!: Ljubljana і Òpera · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Ljubljana і Àtila · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Ljubljana і Àustria · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Ljubljana і Balcans · Veure més »
Banc (empresa)
Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.
Nou!!: Ljubljana і Banc (empresa) · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Ljubljana і Baró · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Ljubljana і Barroc · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Ljubljana і Bíblia · Veure més »
Brezovica (Žilina)
Brezovica és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: Ljubljana і Brezovica (Žilina) · Veure més »
British Council
El British Council és un institut cultural, una institució publica la missió de la qual és difondre el coneixement de la llengua anglesa i la seva cultura mitjançant la formació i altres activitats educatives.
Nou!!: Ljubljana і British Council · Veure més »
Carniola (regió eslovena)
La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.
Nou!!: Ljubljana і Carniola (regió eslovena) · Veure més »
Carretera
Carretera actual a Niigata, Japó Una carretera o ruta (els dos termes respectivament a banda i banda de la frontera política essent manlleus per als termes desusats estrada i via) és una via de comunicació destinada a facilitar el desplaçament de vehicles amb rodes entre poblats.
Nou!!: Ljubljana і Carretera · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Ljubljana і Carst · Veure més »
Castell de Ljubljana
El Castell vist des de la plaça del Congrés (''Kongresni Trg'') La plaça del castell, amb Ljubljana al fons, des de la torre del castell El Castell de Ljubljana (en eslovè: Ljubljanski Grad) és un castell medieval situat dalt del turó del Castell a Ljubljana, Eslovènia, que domina el centre de la ciutat.
Nou!!: Ljubljana і Castell de Ljubljana · Veure més »
Catecisme
Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (derivat del grec antic κατηχητικός “predicador”, provinent al seu torn de l'arrel κατηχέω, "ensenyar oralment") és un resum o exposició d'una doctrina.
Nou!!: Ljubljana і Catecisme · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Ljubljana і Catedral · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Ljubljana і Catolicisme · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Ljubljana і Còlquida · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Ljubljana і Cúpula · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Ljubljana і Celtes · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Ljubljana і Ciril i Metodi · Veure més »
Clima atlàntic
Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.
Nou!!: Ljubljana і Clima atlàntic · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Ljubljana і Comerç · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Ljubljana і Companyia de Jesús · Veure més »
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Nou!!: Ljubljana і Construcció · Veure més »
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Nou!!: Ljubljana і Creu llatina · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Ljubljana і Croats · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Ljubljana і Croàcia · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Ljubljana і Cultura · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Ljubljana і Danubi · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і Dècada del 1930 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Ljubljana і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Ljubljana і Dècada del 1990 · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Ljubljana і Diòcesi · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Ljubljana і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Ljubljana і Drac · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Ljubljana і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Nou!!: Ljubljana і Ducat de Carniola · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Ljubljana і Edat mitjana · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Ljubljana і Educació · Veure més »
Emona
Emona (en llatí Emona o Haemona, en grec antic Μ̓́ωνα, Ἥμωνα) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del riu Save.
Nou!!: Ljubljana і Emona · Veure més »
Encarnació de Crist
XIX LEncarnació és la creença cristiana que Jesucrist, la segona persona de la Santíssima Trinitat, també conegut com el Fill de Déu o con el Verb esdevingué carn en ser concebut a les entranyes d'una dona, la Verge Maria, també anomenada la Teotokos.
Nou!!: Ljubljana і Encarnació de Crist · Veure més »
Escala de Richter
Lescala sismològica de Richter, també coneguda com a escala de magnitud local (M_L), és una escala logarítmica de base 10 arbitrària que assigna un nombre per quantificar l'efecte d'un terratrèmol.
Nou!!: Ljubljana і Escala de Richter · Veure més »
Església de Sant Jaume
* Catalunya.
Nou!!: Ljubljana і Església de Sant Jaume · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Ljubljana і Església Ortodoxa · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Ljubljana і Eslovè · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Ljubljana і Eslovènia · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Ljubljana і Espanya · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Ljubljana і Estat sobirà · Veure més »
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Nou!!: Ljubljana і Euro · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Ljubljana і Europa Central · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Ljubljana і Europa de l'Est · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Ljubljana і Europa Occidental · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Ljubljana і Exèrcit romà · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Ljubljana і Família franciscana · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Ljubljana і Fòrum · Veure més »
Ferdinand Augustin Hallerstein
Ferdinand Augustin Hallerstein (Laibach, 1703 - Pequín 1774) jesuïta, missioner a la Xina durant la Dinastia Qing.
Nou!!: Ljubljana і Ferdinand Augustin Hallerstein · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Ljubljana і Ferrocarril · Veure més »
Finances
Dollar dels Estats Units. Wall Street, el centre de les finances dels Estats Units. Les finances (del llatí finis, "acabar") són les activitats relacionades amb els fluxos de capital i diner entre individus, empreses, o Estats.
Nou!!: Ljubljana і Finances · Veure més »
France Prešeren
(en alemany Franz Preschern) va ser un poeta romàntic eslovè.
Nou!!: Ljubljana і France Prešeren · Veure més »
Francesc Xavier
Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Xavier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Shangchuan (Xina).
Nou!!: Ljubljana і Francesc Xavier · Veure més »
Francesco Borromini
Francesco Borromini, malnom de Francesco CastelliEs creu que l'origen d'aquest sobrenom deriva del seu primer encàrrec com a arquitecte independent: la reconstrucció de l'Església de Sant Carles Borromeu, també coneguda com Sant Carles al costat de les Quatre Fonts ("San Carlo alle Quattro Fontane" -o "San Carlino", per les seves reduïdes dimensions-).(Bissone, Ticino, Encyclopædia Britannica. Web. 30 Oct. 2010. Antiga Confederació Suïssa, 25 de setembre 1599 – Roma, Estats Pontificis, 3 d'agost 1667) va ser un arquitecte italià nascut al cantó suís modern de Ticino, Encyclopædia Britannica. Web.
Nou!!: Ljubljana і Francesco Borromini · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Ljubljana і Francs · Veure més »
Fritz Pregl
Fritz Pregl o Friderik Pregl (Ljubljana, Imperi Austrohongarès 1869 - Graz, Àustria 1930) fou un químic i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1923.
Nou!!: Ljubljana і Fritz Pregl · Veure més »
Funicular
Funicular (Hungerbahn) a Innsbruck, Àustria Funicular (Floyenbahn) a Bergen, Noruega Un funicular és un remuntador constituït per 2 combois (cabines o grups de cabines) que circulen sobre rails i són estirades per un cable tractor.
Nou!!: Ljubljana і Funicular · Veure més »
Gabriela Wietrowetz
Gabriela Wietrowetz (Laibach, avui Ljubljana capital d'Eslovènia, 13 de gener de 1866 - 6 d'abril de 1937) fou una concertista de violí austríaca.
Nou!!: Ljubljana і Gabriela Wietrowetz · Veure més »
Goethe-Institut
El Goethe-Institut és un institut cultural, una institució pública alemanya la missió de la qual és fomentar el coneixement de la llengua alemanya i cuidar de la cooperació cultural internacional.
Nou!!: Ljubljana і Goethe-Institut · Veure més »
Gratacel
Burj Khalifa, 828m (2007) Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes.
Nou!!: Ljubljana і Gratacel · Veure més »
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Nou!!: Ljubljana і Graz · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Ljubljana і Hèrcules · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Ljubljana і Hongria · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Ljubljana і Huns · Veure més »
Ig
El dígraf en català s'usa per representar el so de la consonant prepalatal africada a final de paraula, per exemple bateig, Puigmal.
Nou!!: Ljubljana і Ig · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Ljubljana і Il·líria · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Ljubljana і Il·liris · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Ljubljana і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Ljubljana і Imperi Habsburg · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ljubljana і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Ljubljana і Imperi Romà · Veure més »
Incunable
Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.
Nou!!: Ljubljana і Incunable · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Ljubljana і Indústria · Veure més »
Indústria alimentària
XVI. La indústria alimentària o indústria agroalimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal.
Nou!!: Ljubljana і Indústria alimentària · Veure més »
Indústria farmacèutica
Fàrmacs dosificats, comprimits i càpsules. La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químics utilitzats per prevenir o tractar malalties.
Nou!!: Ljubljana і Indústria farmacèutica · Veure més »
Institut Cervantes
Institut Cervantes és una institució cultural pública creada el 1991 (amb la Llei 7/1991, de 21 de març), depenent del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya.
Nou!!: Ljubljana і Institut Cervantes · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Ljubljana і Islam · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Ljubljana і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Ljubljana і Itàlia · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Ljubljana і Iugoslàvia · Veure més »
Jàson
Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.
Nou!!: Ljubljana і Jàson · Veure més »
Jurij Vega
Jurij Vega o Veha (1754-1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.
Nou!!: Ljubljana і Jurij Vega · Veure més »
Klagenfurt
Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, 'Klagenfurt al llac de Wörter' o 'de Vŕbsko') és una ciutat austríaca situada al sud de l'estat, a Caríntia.
Nou!!: Ljubljana і Klagenfurt · Veure més »
Kranj
Arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik Kranj (alemany: Krainburg) és la quarta ciutat més gran d'Eslovènia, aproximadament a 20 km cap al nord de Ljubljana amb una població de 37.553 habitants al centre i 56.081 a la mancomunitat de tots els barris exteriors el 2017.
Nou!!: Ljubljana і Kranj · Veure més »
Le Corbusier
Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965), més conegut pel pseudònim Le Corbusier, fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor de nacionalitat suïssa i naturalitzat francès.
Nou!!: Ljubljana і Le Corbusier · Veure més »
Ljubljanica
El Ljubljanica és un riu d'Eslovènia al centre d'Europa.
Nou!!: Ljubljana і Ljubljanica · Veure més »
Llac
Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Nou!!: Ljubljana і Llac · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Ljubljana і Longobards · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Ljubljana і Magiars · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Ljubljana і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Ljubljana і Mar Egea · Veure més »
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Ljubljana і Marca de Carniola · Veure més »
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Ljubljana і Mesozoic · Veure més »
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Nou!!: Ljubljana і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »
Milan Vidmar
Milan Vidmar (Ljubljana, Àustria-Hongria, 22 de juny de 1885 - Ljubljana, Iugoslàvia, 9 d'octubre de 1962) va ser un enginyer electrònic, jugador i teòric dels escacs, filòsof i escriptor eslovè.
Nou!!: Ljubljana і Milan Vidmar · Veure més »
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Nou!!: Ljubljana і Modernisme · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Ljubljana і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Ljubljana і Necròpolis · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Ljubljana і Neoclassicisme · Veure més »
Neorenaixement
El neorenaixement és és un estil artístic del inspirat en l'art del renaixement, que al seu torn era un retorn a les formes clàssiques de l'època grecoromàna i desenvolupat durant el al, com a reacció contre l'art gòtic.
Nou!!: Ljubljana і Neorenaixement · Veure més »
Neoromànic
Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.
Nou!!: Ljubljana і Neoromànic · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Ljubljana і Nova York · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Ljubljana і Orde del Cister · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Ljubljana і Orde Teutònic · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Ljubljana і Ostrogots · Veure més »
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Nou!!: Ljubljana і Ottokar II · Veure més »
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Ljubljana і Paleozoic · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Ljubljana і Pannònia · Veure més »
Partisans (Iugoslàvia)
Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Ljubljana і Partisans (Iugoslàvia) · Veure més »
Petroquímica
Vista d'una planta petroquímica a Singapur La petroquímica és un conjunt de tècniques que tenen per objecte l'obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Nou!!: Ljubljana і Petroquímica · Veure més »
Piràmide de població
Piràmide de població d'Espanya (2007) Piràmide de població de l'Equador (2001) Una piràmide de població és la gràfica que representa l'estructura segons sexe i edat d'una població.
Nou!!: Ljubljana і Piràmide de població · Veure més »
Placa eurasiàtica
La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.
Nou!!: Ljubljana і Placa eurasiàtica · Veure més »
Població econòmicament activa
La població activa és un terme de l'economia que fa servir per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.
Nou!!: Ljubljana і Població econòmicament activa · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Ljubljana і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Ljubljana і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Nou!!: Ljubljana і Producte interior brut · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Ljubljana і Protestantisme · Veure més »
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Ljubljana і Províncies Il·líriques · Veure més »
Quaternari
El Quaternari és el període geològic que començà fa milions d'anys i encara dura.
Nou!!: Ljubljana і Quaternari · Veure més »
Regne d'Il·líria
El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.
Nou!!: Ljubljana і Regne d'Il·líria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Ljubljana і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Ljubljana і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Ljubljana і Regne Unit · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Ljubljana і Renaixement · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Ljubljana і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
República Socialista d'Eslovènia
La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Ljubljana і República Socialista d'Eslovènia · Veure més »
Riu Krka
El riu Krka és un riu d'Eslovènia, amb una longitud d'uns 111 quilòmetres; és un afluent directe del riu Sava, prop de Brežice.
Nou!!: Ljubljana і Riu Krka · Veure més »
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Nou!!: Ljubljana і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ljubljana і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ljubljana і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: Ljubljana і Salzburg · Veure més »
Sanitat
S'entén per Sanitat el conjunt de serveis encaminats a preservar i protegir la salut de la ciutadania.
Nou!!: Ljubljana і Sanitat · Veure més »
Sant Florià
Sant Florià de Lorch (Florianus) (mort ca. 304) és un sant cristià, màrtir, la festivitat del qual se celebra el 4 de maig.
Nou!!: Ljubljana і Sant Florià · Veure més »
Sant Joan Baptista (desambiguació)
* Hagiografies.
Nou!!: Ljubljana і Sant Joan Baptista (desambiguació) · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Ljubljana і Santa Aliança · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Ljubljana і Sava · Veure més »
Secessió de Viena
Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.
Nou!!: Ljubljana і Secessió de Viena · Veure més »
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Nou!!: Ljubljana і Sector terciari · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Ljubljana і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Nou!!: Ljubljana і Serbis · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Ljubljana і Tercer Reich · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Ljubljana і Terratrèmol · Veure més »
Transport
El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.
Nou!!: Ljubljana і Transport · Veure més »
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Ljubljana і Triàsic · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Ljubljana і Trieste · Veure més »
Trnovo
Trnovo és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: Ljubljana і Trnovo · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Ljubljana і Turisme · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Ljubljana і Unió Europea · Veure més »
Universitat de Ljubljana
La Universitat de Ljubljana (en eslovè Univerza v Ljubljani) és la més antiga i la més important universitat d'Eslovènia amb aproximadament 63.000 estudiants.
Nou!!: Ljubljana і Universitat de Ljubljana · Veure més »
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Nou!!: Ljubljana і Vaixell · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Ljubljana і Vènets · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ljubljana і Venècia · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Ljubljana і Viena · Veure més »
Vodice
Vodice és una ciutat del comtat de Šibenik-Knin, a Croàcia.
Nou!!: Ljubljana і Vodice · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ljubljana і 1144 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Ljubljana і 1146 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1220 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ljubljana і 1233 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Ljubljana і 1262 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ljubljana і 1270 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1278 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1335 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Ljubljana і 1361 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1461 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Ljubljana і 1469 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1485 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1491 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1495 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1511 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1550 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1597 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Ljubljana і 1613 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1615 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1628 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1630 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1646 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1660 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Ljubljana і 1667 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1670 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1672 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Ljubljana і 1701 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1706 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Ljubljana і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1715 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Ljubljana і 1718 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1719 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1726 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1729 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Ljubljana і 1733 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1743 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1747 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1748 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Ljubljana і 1749 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1751 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Ljubljana і 1752 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1753 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1755 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1773 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1781 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1783 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1786 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1790 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1797 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1810 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1813 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Ljubljana і 1815 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Ljubljana і 1816 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1819 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1821 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1836 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1839 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1841 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Ljubljana і 1842 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1849 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1854 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1857 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1869 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1873 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Ljubljana і 1895 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1900 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1901 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1902 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1903 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Ljubljana і 1905 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1906 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1907 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1915 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Ljubljana і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Ljubljana і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Ljubljana і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1921 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1929 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1932 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Ljubljana і 1933 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Ljubljana і 1935 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Ljubljana і 1936 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1938 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1940 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1941 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Ljubljana і 1943 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Ljubljana і 1954 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Ljubljana і 1955 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Ljubljana і 1957 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Ljubljana і 1959 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Ljubljana і 1963 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ljubljana і 1985 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Ljubljana і 1991 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ljubljana і 1996 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ljubljana і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ljubljana і 2004 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Ljubljana і 2008 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Ljubljana і 452 · Veure més »
