SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 714 les relacions: Abdon Terrades i Pulí, Acte sacramental, Adagi, Administració pública, Adrià Gual i Queralt, Agustí Bartra i Lleonart, Agustí Eura i Martró, Aigües encantades, Alba (estil trobadoresc), Albert Rossich i Estragó, Alemany, Alexandre Cortada i Serra, Alexandre VI, Alfabetisme, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfred Badia i Gabarró, Alvèrnia, Amèrica, Amor, Amor cortès, Andreu Febrer i Callís, Andreu Martí Pineda, Anglès, Anselm Turmeda, Antiguitat clàssica, Antoni Bergnes de las Casas, Antoni Canals, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni Febrer i Cardona, Antoni Fiter i Rossell, Antoni Furió i Sastre, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Puig i Blanch, Antoni Rubió i Lluch, Antoni Tàpies i Puig, Antroponímia, Apariat, Apoliticisme, Aragó, Aragonès, Arbre de ciència, Ariel (revista), Aristòtil, Aristocràcia, Arnau de Vilanova, Arnau Marc, Arnau Puig i Grau, Ars (Ramon Llull), ... Ampliar l'índex (664 més) » « Shrink índex

Abdon Terrades i Pulí

Abdon Terrades i PulíExisteixen diferents grafies per al seu nom i cognoms.

Veure Literatura catalana і Abdon Terrades i Pulí

Acte sacramental

Un acte sacramental és una peça teatral religiosa que només consta d'un tema eucarístic que es representava entre els segles  i el dia de Corpus Christi, amb una gran expectació.

Veure Literatura catalana і Acte sacramental

Adagi

Santiago Rusiñol publicades a Barcelona l'any 1927 Un adagi (del llatí adagium), altrament dit màxima, és una sentència moral, un refrany o una norma, manifestada en llenguatge concís i ponderat, que conté una regla de comportament moral o profitós.

Veure Literatura catalana і Adagi

Administració pública

L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.

Veure Literatura catalana і Administració pública

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Veure Literatura catalana і Adrià Gual i Queralt

Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982) fou un poeta, prosista i professor universitari català.

Veure Literatura catalana і Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Eura i Martró

Agustí Eura i Martró (Barcelona, juliol del 1684 - Ourense, 11 de desembre del 1763) va ser un eclesiàstic, prelat, escriptor i traductor català.

Veure Literatura catalana і Agustí Eura i Martró

Aigües encantades

Aigües encantades és una obra de teatre escrita per Joan Puig i Ferreter, l'any 1907, que s'inscriu en el context dels drames d'idees i passions del Modernisme.

Veure Literatura catalana і Aigües encantades

Alba (estil trobadoresc)

L'alba és un gènere trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers.

Veure Literatura catalana і Alba (estil trobadoresc)

Albert Rossich i Estragó

Albert Rossich i Estragó (Girona, 13 de juliol de 1952) és un escriptor i filòleg català, catedràtic de Filologia catalana de la Universitat de Girona.

Veure Literatura catalana і Albert Rossich i Estragó

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Literatura catalana і Alemany

Alexandre Cortada i Serra

Alexandre Cortada i Serra (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1935) fou un periodista i musicòleg català.

Veure Literatura catalana і Alexandre Cortada i Serra

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Veure Literatura catalana і Alexandre VI

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Veure Literatura catalana і Alfabetisme

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Literatura catalana і Alfons el Franc

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Alfons el Magnànim

Alfred Badia i Gabarró

Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.

Veure Literatura catalana і Alfred Badia i Gabarró

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Veure Literatura catalana і Alvèrnia

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Literatura catalana і Amèrica

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Veure Literatura catalana і Amor

Amor cortès

''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.

Veure Literatura catalana і Amor cortès

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Veure Literatura catalana і Andreu Febrer i Callís

Andreu Martí Pineda

Andreu Martí Pineda (Xàtiva, ? – València, c. 1566) fou un poeta valencià del Renaixement.

Veure Literatura catalana і Andreu Martí Pineda

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Literatura catalana і Anglès

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Veure Literatura catalana і Anselm Turmeda

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Literatura catalana і Antiguitat clàssica

Antoni Bergnes de las Casas

fou un filòleg, hel·lenista i editor català, rector de la Universitat de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Antoni Bergnes de las Casas

Antoni Canals

Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor.

Veure Literatura catalana і Antoni Canals

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Veure Literatura catalana і Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Veure Literatura catalana і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

Antoni Febrer i Cardona

Antoni Febrer i Cardona (Maó, Menorca 22 de novembre 1761–16 de febrer de 1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles  i. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del va remoure culturalment l'illa.

Veure Literatura catalana і Antoni Febrer i Cardona

Antoni Fiter i Rossell

fou un doctor en dret i advocat andorrà.

Veure Literatura catalana і Antoni Fiter i Rossell

Antoni Furió i Sastre

Antoni Furió i Sastre (Palma, 1798—1853) va ser un cronista i historiador local mallorquí.

Veure Literatura catalana і Antoni Furió i Sastre

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Veure Literatura catalana і Antoni Maria Alcover i Sureda

Antoni Puig i Blanch

Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Somers Town, Londres, 1840), més conegut com a Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana.

Veure Literatura catalana і Antoni Puig i Blanch

Antoni Rubió i Lluch

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.

Veure Literatura catalana і Antoni Rubió i Lluch

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Veure Literatura catalana і Antoni Tàpies i Puig

Antroponímia

Lantroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els antropònims o noms propis de persones.

Veure Literatura catalana і Antroponímia

Apariat

Un apariat és un grup de dos versos que rimen entre ells.

Veure Literatura catalana і Apariat

Apoliticisme

L'apoliticisme és l'apatia o antipatia vers totes les afiliacions polítiques.

Veure Literatura catalana і Apoliticisme

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Literatura catalana і Aragó

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Literatura catalana і Aragonès

Arbre de ciència

Arbre de ciència (Arbor Scientiae) és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296.

Veure Literatura catalana і Arbre de ciència

Ariel (revista)

Ariel fou una revista literària i artística, publicada a Barcelona entre el maig de 1946 i el desembre de 1951.

Veure Literatura catalana і Ariel (revista)

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Literatura catalana і Aristòtil

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Veure Literatura catalana і Aristocràcia

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Veure Literatura catalana і Arnau de Vilanova

Arnau Marc

Arnau Marc va ser un poeta que va néixer al i va morir al.

Veure Literatura catalana і Arnau Marc

Arnau Puig i Grau

fou un crític i sociòleg de l'art català.

Veure Literatura catalana і Arnau Puig i Grau

Ars (Ramon Llull)

LArs (mot llatí que significa "art"), Ars combinatoria o Art lul·liana consisteix en un sistema filosòfic, impulsat i creat per Ramon Llull, amb l'objectiu de permetre demostrar, a través de l'argumentació filosòfica racional, la veritat del cristianisme als infidels mitjançant tècniques racionals de notació simbòlica i diagrames combinatoris.

Veure Literatura catalana і Ars (Ramon Llull)

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Literatura catalana і Art gòtic

Arthur Rimbaud

Dibuix d'Arthur Rimabud fet per Paul Verlaine Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 d'octubre del 1854 - Marsella, 10 de novembre del 1891) fou un poeta francès.

Veure Literatura catalana і Arthur Rimbaud

Ase

L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.

Veure Literatura catalana і Ase

Ateneu Català de la Classe Obrera

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a BarcelonaAracil, 2006: p. 182 per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan NuetMestre, 1998: p. 743, entrada: "Nuet i Vidal, Joan") que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.

Veure Literatura catalana і Ateneu Català de la Classe Obrera

Auca

L'''Auca de Montserrat'' (1923) de Joan Junceda Una auca és una història pictòrica pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temes.

Veure Literatura catalana і Auca

Aurora Bertrana i Salazar

fou una escriptora i violoncel·lista catalana.

Veure Literatura catalana і Aurora Bertrana i Salazar

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Literatura catalana і Ausiàs March

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Veure Literatura catalana і Avantguardisme

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Àngel Guimerà i Jorge

Baltasar de Romaní

València, a qui està dedicada l'obra. Baltasar de Romaní, de nom complet Baltasar Escrivà de Romaní (Càller, cap a 1485 - cap a 1547), baró de Beniparrell, va ser el curador de la primera edició impresa d'Ausiàs March i traductor a l'espanyol dels poemes que s'hi compilen.

Veure Literatura catalana і Baltasar de Romaní

Baltasar Gracián y Morales

Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó, 8 de gener de 1601 — Tarassona, 6 de desembre de 1658) fou un escriptor en castellà del Segle d'or espanyol que cultivà la prosa didàctica i filosòfica.

Veure Literatura catalana і Baltasar Gracián y Morales

Barbarisme

Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i es considera un empobriment de la llengua en què s'importa.

Veure Literatura catalana і Barbarisme

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Literatura catalana і Barcelona

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure Literatura catalana і Barroc

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 3 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.

Veure Literatura catalana і Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Literatura catalana і Bíblia

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Veure Literatura catalana і Benet XIII

Berenguer de Palou (trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.

Veure Literatura catalana і Berenguer de Palou (trobador)

Bernat de So

Bernat de So i de Vilaragut (Conflent ? 1315 - 1385).

Veure Literatura catalana і Bernat de So

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Veure Literatura catalana і Bernat Desclot

Bernat Fenollar

Bernat Fenollar (Penàguila, c. 1438 – València, 1516) va ser un eclesiàstic, poeta, professor i escaquista valencià.

Veure Literatura catalana і Bernat Fenollar

Bernat Hug de Rocabertí

Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Veure Literatura catalana і Bernat Hug de Rocabertí

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Veure Literatura catalana і Bernat Metge

Biblioteca de Montserrat

La biblioteca de Montserrat és la biblioteca del Monestir de Montserrat.

Veure Literatura catalana і Biblioteca de Montserrat

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Veure Literatura catalana і Bisbat d'Urgell

Blanquerna

El Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, més conegut com a Blaquerna o, tradicionalment, Blanquerna, és una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors.

Veure Literatura catalana і Blanquerna

Boecis

El Boecis (en) és un poema occità, escrit durant la primera meitat del en occità llemosí.

Veure Literatura catalana і Boecis

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Veure Literatura catalana і Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Borja Bagunyà i Costes

Borja Bagunyà i Costes (Barcelona, 20 de març de 1982) és un escriptor català, fundador i director de l'Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap.

Veure Literatura catalana і Borja Bagunyà i Costes

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Literatura catalana і Burgesia

Calaix de sastre

El Calaix de sastre (títol complet: Calaix de sastre, en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres) a la pàgina de l'AELC.

Veure Literatura catalana і Calaix de sastre

Cal·ligrama

''Cal·ligrama 2'' del llibre ''El poema de la rosa als llavis'' (1923) de Joan Salvat-Papasseit Un cal·ligrama és un tipus de poema visual.

Veure Literatura catalana і Cal·ligrama

Calc semàntic

Un calc semàntic és una traducció literal d'una expressió que no respecta l'estructura de la llengua d'arribada, és a dir, un manlleu adaptat només en aparença.

Veure Literatura catalana і Calc semàntic

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Veure Literatura catalana і Calixt III

Canà

Mapa de l'antiga Galilea; '''Canà''' s'hi situa al nord-est de Natzaret i al nord del mont Tabor Canà era una ciutat de Galilea citada algunes vegades per l'Evangeli segons Joan com l'indret on es va esdevenir el primer miracle de Jesús de Natzaret, la conversió de l'aigua en vi durant un casament, fet conegut com les noces de Canà.

Veure Literatura catalana і Canà

Cançó (trobadors)

La cançó (occità, canso) és un gènere de la poesia trobadoresca.

Veure Literatura catalana і Cançó (trobadors)

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Veure Literatura catalana і Cançó de Santa Fe

Cançons de pandero

Les Cançons de Pandero són cançons populars cantades per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes, com per exemple la festa del Corpus o alguna festa major o d'algun patró.

Veure Literatura catalana і Cançons de pandero

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Veure Literatura catalana і Cancelleria Reial

Cant de Ramon

El Cant de Ramon és una obra autobiogràfica escrita per Ramon Llull a Mallorca amb gairebé setanta anys, al 1300.

Veure Literatura catalana і Cant de Ramon

Caplletra

XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Veure Literatura catalana і Caplletra

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.

Veure Literatura catalana і Carles Fages de Climent

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Veure Literatura catalana і Carles Riba i Bracons

Carles Soldevila i Zubiburu

va ser un dramaturg, poeta, periodista i novel·lista català.

Veure Literatura catalana і Carles Soldevila i Zubiburu

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Literatura catalana і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carme Riera i Guilera

és catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Carme Riera i Guilera

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Literatura catalana і Casal de Barcelona

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Veure Literatura catalana і Castella

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Literatura catalana і Castellà

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Literatura catalana і Catalanisme

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Literatura catalana і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Literatura catalana і Catalunya

Catalunya (revista)

Catalunya va ser una revista setmanal la qual va començar a publicar-se l'any 1913.

Veure Literatura catalana і Catalunya (revista)

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Veure Literatura catalana і Catalunya del Nord

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Veure Literatura catalana і Catedral de València

Caterina Albert i Paradís

, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Veure Literatura catalana і Caterina Albert i Paradís

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Literatura catalana і Catolicisme

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Veure Literatura catalana і Cavaller

Cànon estètic

proporció àuria aplicada en una pintura El cànon estètic, cànon o norma estètica designa una regla de representació en l'art, com per exemple en pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, teatre o literatura.

Veure Literatura catalana і Cànon estètic

Cerverí de Girona

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.

Veure Literatura catalana і Cerverí de Girona

Charles Pierre Baudelaire

Charles-Pierre Baudelaire (París, 9 d'abril del 1821 - 31 d'agost del 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès.

Veure Literatura catalana і Charles Pierre Baudelaire

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Veure Literatura catalana і Ciència

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Literatura catalana і Ciceró

Classe baixa

Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII La classe baixa o classe popular, en una societat de classes, és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, llibertats, drets, poder i autonomia.

Veure Literatura catalana і Classe baixa

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Veure Literatura catalana і Classicisme

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Veure Literatura catalana і Clergat

Cobla

Una cobla catalana l'any 1909 La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.

Veure Literatura catalana і Cobla

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Veure Literatura catalana і Codi de Recesvint

Col·loqui

El col·loqui és una conversa, especialment formal o sobre temes seriosos, entre dues o més persones, com ara les discussions en un debat o conferència o els intercanvis d’opinions entre filòsofs o estudiosos.

Veure Literatura catalana і Col·loqui

Collage

Collage de Majid Farahani Collage El collage (del francès, coller: enganxar) és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport.

Veure Literatura catalana і Collage

Comediògraf

Un comediògraf és un escriptor de comèdies.

Veure Literatura catalana і Comediògraf

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Literatura catalana і Compromís de Casp

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Veure Literatura catalana і Concili de Tours

Confessió religiosa

Una confessió religiosa és un subgrup dins d'una religió que funciona sota un nom comú (precisament, en anglès es diu religious denomination), una tradició i una identitat.

Veure Literatura catalana і Confessió religiosa

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Veure Literatura catalana і Conquesta de Mallorca

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Veure Literatura catalana і Conservadorisme

Constantí Llombart

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (Campanar, Ciutat de València, 8 de setembre de 1848 - 30 de març de 1893) fon un escriptor valencià i activista valencianista.

Veure Literatura catalana і Constantí Llombart

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Veure Literatura catalana і Contrareforma

Convent de Sant Francesc (Palma)

L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.

Veure Literatura catalana і Convent de Sant Francesc (Palma)

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Literatura catalana і Corona d'Aragó

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Veure Literatura catalana і Corona de Castella i Lleó

Corranda

Una corranda (Catalunya, Rosselló inclòs) o corranta, ball de córrer (Vallespir), correnta (Andorra i Rosselló), correnda (Rosselló), remenadilla (Rosselló), cantarella, (Empordà i Rosselló), cobla (català occidental i País Valencià) o follia, és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs.

Veure Literatura catalana і Corranda

Cort (noblesa)

arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Veure Literatura catalana і Cort (noblesa)

Cortesana

Una cortesana, (Vegeu també dama de companyia) en un origen i com a femení de cortesà, era aquella dona que assistia a la cort d'un monarca o d'algun poderós.

Veure Literatura catalana і Cortesana

Costumisme

El costumisme és un tipus de novel·la romàntica de finals del i del segle.

Veure Literatura catalana і Costumisme

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Veure Literatura catalana і Crac del 29

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Veure Literatura catalana і Crònica de Bernat Desclot

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Veure Literatura catalana і Crònica de Pere el Cerimoniós

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Veure Literatura catalana і Crònica de Ramon Muntaner

Cristòfor Despuig

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.

Veure Literatura catalana і Cristòfor Despuig

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Literatura catalana і Cristianisme

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Veure Literatura catalana і Cristià

Cubisme

Juan Gris: ''Home en un cafè'', 1914, oli i ''collage'' El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura.

Veure Literatura catalana і Cubisme

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Literatura catalana і Cultura

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.

Veure Literatura catalana і Curial e Güelfa

Dadaisme

Tzara. El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.

Veure Literatura catalana і Dadaisme

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Veure Literatura catalana і Danès

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Literatura catalana і Dante Alighieri

Dau al Set

Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.

Veure Literatura catalana і Dau al Set

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Veure Literatura catalana і Dècada del 1920

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Veure Literatura catalana і Déu en el cristianisme

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure Literatura catalana і Decadència

Decameró

El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.

Veure Literatura catalana і Decameró

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Literatura catalana і Decrets de Nova Planta

Desconhort

Desconhort és una composició elegíaca, autobiogràfica, escrita per Ramon Llull a Roma el 1295, en la qual l'autor es desdobla en un ermità, és a dir, en llums i ombres, en un moment de qüestionament personal enmig de burles i indiferència.

Veure Literatura catalana і Desconhort

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Veure Literatura catalana і Dialèctica

Diàleg

Un diàleg és un tipus de discurs en què l'emissor i el receptor intercanvien missatges alternativament.

Veure Literatura catalana і Diàleg

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Veure Literatura catalana і Diccionari

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Veure Literatura catalana і Dictadura de Primo de Rivera

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Veure Literatura catalana і Diglòssia

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Literatura catalana і Dinastia borbònica

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure Literatura catalana і Dinastia Trastàmara

Disputa de l'ase

La Disputa de l'ase (ca. 1417) és una novel·la dialogada en català de la qual no se'n conserva la versió original.

Veure Literatura catalana і Disputa de l'ase

Doctrina

Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.

Veure Literatura catalana і Doctrina

Dolent

bigoti empolainat i gest maníac. El dolent és el nom popular català per a l'antagonista, ja que usualment era una persona que buscava el mal i s'oposava a l'heroi, bo per definició.

Veure Literatura catalana і Dolent

Domini lingüístic

El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma.

Veure Literatura catalana і Domini lingüístic

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Veure Literatura catalana і Dona

Drama

El drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.

Veure Literatura catalana і Drama

Drames rurals

Drames rurals (1902) és un recull de dotze contes de Víctor Català (Caterina Albert), cinc dels quals ja havien estat publicats individualment en la revista Joventut: "L'enveja", "L'explosió", "Agonia", "Idil·li xorc" i "La vella".

Veure Literatura catalana і Drames rurals

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Literatura catalana і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Literatura catalana і Edat moderna

El Quixot

Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.

Veure Literatura catalana і El Quixot

El Vapor

El Vapor fou un periòdic mercantil, polític i literari editat en castellà a Barcelona durant el quadrienni 1833-1837.

Veure Literatura catalana і El Vapor

Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1932 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Emili Teixidor i Viladecàs

Enciclopèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Veure Literatura catalana і Enciclopèdia

Enric Lluch i Girbés

Enric Lluch i Girbés (Algemesí, Ribera Alta, 1 de gener de 1949) és un escriptor valencià dedicat bàsicament a la literatura infantil i juvenil.

Veure Literatura catalana і Enric Lluch i Girbés

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Veure Literatura catalana і Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.

Veure Literatura catalana і Enric Valor i Vives

Enric Vicent Sòria i Parra

Enric Sòria (Oliva, Safor, 1958) és un assagista i poeta valencià.

Veure Literatura catalana і Enric Vicent Sòria i Parra

Enyego d'Àvalos

Enyego d'Àvalos (Íñigo Dávalos, com a nom de fonts; Inico d'Avalos, com se'l coneix a Itàlia; Toledo?, ca. 1414 – Nàpols, 1484) fou un cavaller valencià d'origen castellà a qui s'ha atribuït la novel·la Curial e Güelfa (Milà/Nàpols, 1445–1448).

Veure Literatura catalana і Enyego d'Àvalos

Epístola

Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.

Veure Literatura catalana і Epístola

Escatologia

El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.

Veure Literatura catalana і Escatologia

Escola Mallorquina

LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.

Veure Literatura catalana і Escola Mallorquina

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Literatura catalana і Escolàstica

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Literatura catalana і Església Catòlica Romana

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Literatura catalana і Espanya

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Veure Literatura catalana і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Estètica

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

Veure Literatura catalana і Estètica

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Veure Literatura catalana і Eugeni d'Ors i Rovira

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Literatura catalana і Europa

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Veure Literatura catalana і Evangeli

Evangelització

Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.

Veure Literatura catalana і Evangelització

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Veure Literatura catalana і Família Borja

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Veure Literatura catalana і Família franciscana

Fantasia

La fantasia és un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural, distingint-se així de la simple ficció.

Veure Literatura catalana і Fantasia

Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.

Veure Literatura catalana і Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix o Llibre de meravelles

Terra de Meravelles Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit a París entre 1287 i el 1289.

Veure Literatura catalana і Fèlix o Llibre de meravelles

Fèlix Pizcueta i Gallel

Fèlix Pizcueta i Gallel (València, 1837 - 1890) fou un metge, polític i escriptor valencià.

Veure Literatura catalana і Fèlix Pizcueta i Gallel

Fèlix Sardà i Salvany

Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 - 2 de gener de 1916) fou un eclesiàstic apologista i escriptor català.

Veure Literatura catalana і Fèlix Sardà i Salvany

Fèlix Torres i Amat de Palou

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Veure Literatura catalana і Fèlix Torres i Amat de Palou

Federació de Cors de Clavé

Federació de Cors de Clavé és l'organització que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Veure Literatura catalana і Federació de Cors de Clavé

Felibritge

El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.

Veure Literatura catalana і Felibritge

Felip de Malla

Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Veure Literatura catalana і Felip de Malla

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Literatura catalana і Felip II de Castella

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Literatura catalana і Felip V d'Espanya

Feliu Formosa i Torres

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934) és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.

Veure Literatura catalana і Feliu Formosa i Torres

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Literatura catalana і Ferran d'Antequera

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Literatura catalana і Ferran el Catòlic

Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, l'Horta, 30 de maig de 1951) és un escriptor i periodista valencià, un dels més prolífics en català gràcies que ateny una alta xifra de vendes.

Veure Literatura catalana і Ferran Torrent i Llorca

Festes modernistes de Sitges

Portada del llibre del certamen literari de les festes modernistes Festes modernistes de Sitges fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

Veure Literatura catalana і Festes modernistes de Sitges

Festes populars als Països Catalans

Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.

Veure Literatura catalana і Festes populars als Països Catalans

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Literatura catalana і Feudalisme

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Literatura catalana і Filosofia

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Literatura catalana і França

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Literatura catalana і Francès

Francesc Barber i Bas

Francesc Barber i Bas (València, 1864 - 1897) fou un poeta i periodista valencià.

Veure Literatura catalana і Francesc Barber i Bas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Veure Literatura catalana і Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Veure Literatura catalana і Francesc Eiximenis

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Veure Literatura catalana і Francesc Fontanella i Garraver

Francesc Mulet

Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675) va ser un escriptor satíric valencià.

Veure Literatura catalana і Francesc Mulet

Francesc Oliver

Francesc Oliver fou un membre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem durant el, i ha estat conegut com el primer traductor en català i en vers de l'obra d'Alain Chartier La belle dame sans merci, obra molt important de la literatura europea del.

Veure Literatura catalana і Francesc Oliver

Francesc Puig i Espert

Francesc Puig i Espert (València, 27 de novembre de 1892 - Asnières-sur-Seine, França, 1 de març de 1967) va ser un professor, polític i escriptor valencià.

Veure Literatura catalana і Francesc Puig i Espert

Francesc Serés Guillén

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa.

Veure Literatura catalana і Francesc Serés Guillén

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Veure Literatura catalana і Francesc Sforza

Francesc Tagell

Francesc Tagell o Francesc Tegell (mitjans del segle XVIII) fou un erudit, poeta i canonge de la catedral de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Francesc Tagell

Francesc Trabal i Benessat

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de maig de 1899 – Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957) va ser un novel·lista, contista, crític de cinema i periodista català.

Veure Literatura catalana і Francesc Trabal i Benessat

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Veure Literatura catalana і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Veure Literatura catalana і Francesco Petrarca

Francis Picabia

Francis Picabia Francis-Marie Martínez de Picabia (París, 1879 - París, 1953) va ser un pintor francès.

Veure Literatura catalana і Francis Picabia

Francisco de Quevedo

Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.

Veure Literatura catalana і Francisco de Quevedo

Frase feta

Una frase feta és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.

Veure Literatura catalana і Frase feta

Frederic Pujulà i Vallès

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor i esperantista català.

Veure Literatura catalana і Frederic Pujulà i Vallès

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Veure Literatura catalana і Frederic Soler i Hubert

Frederic-Pau Verrié i Faget

Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017) fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.

Veure Literatura catalana і Frederic-Pau Verrié i Faget

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Veure Literatura catalana і Friedrich Wilhelm Nietzsche

Futurisme

Cartell amb adhesions al futurisme, any 1902 El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística.

Veure Literatura catalana і Futurisme

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Veure Literatura catalana і Gaèlic irlandès

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Veure Literatura catalana і Gabriel Ferrater i Soler

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Veure Literatura catalana і Garcilaso de la Vega

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Veure Literatura catalana і Gascunya

Gastronomia

Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.

Veure Literatura catalana і Gastronomia

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Literatura catalana і Gàl·lia Narbonesa

Gènere literari

El gènere literari és una categoria de composició literària.

Veure Literatura catalana і Gènere literari

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure Literatura catalana і Generalitat de Catalunya

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Veure Literatura catalana і Geografia

Germanor

Germanor fou una revista o butlletí publicada a Xile.

Veure Literatura catalana і Germanor

Gilós

El gilós és un dels personatges que apareixen esmentats sobretot a les albes, gènere pertanyent a la literatura trobadoresca que consisteix a expressar els laments dels amants perquè arriba l'alba i s'hauran de separar.

Veure Literatura catalana і Gilós

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Veure Literatura catalana і Giovanni Boccaccio

Glosa

Glosadors improvisant el seu cant. La glosa o cançó improvisada és un gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos a partir d'un patró mètric i de rima sobre una determinada melodia.

Veure Literatura catalana і Glosa

Glossa

Una glossa (del grec koiné γλώσσα glossa, que significa 'llengua' -- l'òrgan -- com també 'llenguatge') és una nota escrita als marges o entre les línies d'un llibre, en la qual s'explica el significat del text en el seu idioma original, de vegades en un altre idioma.

Veure Literatura catalana і Glossa

Goigs

'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.

Veure Literatura catalana і Goigs

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Literatura catalana і Grècia

Greuges de Guitard Isarn

Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.

Veure Literatura catalana і Greuges de Guitard Isarn

Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales

Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.

Veure Literatura catalana і Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales

Guarino Guarini

Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mòdena, 1624 - Milà, 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars teatins, matemàtic, escriptor, pedagog i arquitecte italià del.

Veure Literatura catalana і Guarino Guarini

Guerau de Liost

Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.

Veure Literatura catalana і Guerau de Liost

Guerau III de Cabrera

Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).

Veure Literatura catalana і Guerau III de Cabrera

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Literatura catalana і Guerra de Successió Espanyola

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Literatura catalana і Guerra dels Segadors

Guido delle Colonne

Guido delle Colonne (Guido de Columna, o Guidonis de Columna) (Roma o Messina, vers 1210 - ?, després de 1287) fou un jurista i poeta de l'escola siciliana.

Veure Literatura catalana і Guido delle Colonne

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà.

Veure Literatura catalana і Guillem de Berguedà

Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.

Veure Literatura catalana і Guillem de Cabestany

Guillem Roca i Seguí

Guillem Roca i Seguí (1742-1813) fou un poeta satíric mallorquí de la Il·lustració, cèlebre pels seus versos costumistes, on alternava diversos registres lingüístics per donar més versemblança als retrats literaris de tipus socials.

Veure Literatura catalana і Guillem Roca i Seguí

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Veure Literatura catalana і Hebreu

Heroi

Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.

Veure Literatura catalana і Heroi

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Literatura catalana і Història

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Història de la llengua catalana

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Veure Literatura catalana і Homilies d'Organyà

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Literatura catalana і Horaci

Huguet de Mataplana

Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.

Veure Literatura catalana і Huguet de Mataplana

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i.

Veure Literatura catalana і Humanisme

Humor

Charles Chaplin "Charlot", un dels principals humoristes del cinema mut Lhumor (del llatí humor) és definit com la manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat còmic, rialler o ridícul de les coses.

Veure Literatura catalana і Humor

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Veure Literatura catalana і Idioma

Idiotisme idiomàtic

Un idiotisme idiomàtic, gir idiomàtic, expressió idiomàtica o frase feta és una expressió, sintagma o locució particular o privativa d'un idioma, un tret lingüístic característic d'una llengua, que pot ésser contrari a les regles gramaticals, el significat del qual no es dedueix pas forçosament dels mots que el componen.

Veure Literatura catalana і Idiotisme idiomàtic

Ignasi Ferrera

Ignasi Ferrera o Ignasi Ferreres (Barcelona?, primera meitat del - ~1794) fou un metge català del Segle de les Llums, autor d'una extensa i interessant obra literària, el conjunt de la qual resta profundament omès encara avui dia.

Veure Literatura catalana і Ignasi Ferrera

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Veure Literatura catalana і Ignasi Iglésias i Pujadas

Ignasi Plana i Fontana

Ignasi Plana i Fontana (1740/50-1811) fou un notari i escriptor, molt afeccionat al teatre va organitzar l'activitat teatral privada de cases principals de Barcelona, com la del Baró de Maldà i Maldanell o la seva pròpia, col·laborà amb el Teatre de la Santa Creu (actualment el Teatre Principal) i dirigí molts esdeveniments culturals relacionats amb la disciplina dramàtica.

Veure Literatura catalana і Ignasi Plana i Fontana

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Veure Literatura catalana і Il·lustració

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Literatura catalana і Illes Balears

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Veure Literatura catalana і Imperi Britànic

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Literatura catalana і Imperi Romà d'Orient

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Literatura catalana і Inquisició

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Literatura catalana і Institut d'Estudis Catalans

Institut Ramon Llull

L'Institut Ramon Llull (IRL) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

Veure Literatura catalana і Institut Ramon Llull

Irene Solà Sàez

Irene Solà Sàez (Malla, 17 d'agost de 1990) és una poeta, narradora i artista catalana.

Veure Literatura catalana і Irene Solà Sàez

Ironia

La ironia és una figura retòrica que consisteix a indicar una idea mitjançant l'expressió, amb entonació significativa, de la idea contrària a allò que es vol donar a entendre.

Veure Literatura catalana і Ironia

Isabel de Villena

Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.

Veure Literatura catalana і Isabel de Villena

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Veure Literatura catalana і Isabel I de Castella

Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, l'Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener de 2020) fou una mestra, escriptora, periodista i política valenciana.

Veure Literatura catalana і Isabel-Clara Simó i Monllor

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Literatura catalana і Islam

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Literatura catalana і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Literatura catalana і Itàlia

Jacint Labaila i González

Jacint Labaila i González (València, 1833 - València, 1895) fou un poeta i escriptor valencià.

Veure Literatura catalana і Jacint Labaila i González

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Jacint Verdaguer i Santaló

Jaume Brossa i Roger

Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868, 1869 o 1875 - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català.

Veure Literatura catalana і Jaume Brossa i Roger

Jaume Cabré i Fabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.

Veure Literatura catalana і Jaume Cabré i Fabré

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Literatura catalana і Jaume el Conqueridor

Jaume Gassull i Almenar

Jaume Gassull i Almenar, més conegut pel nom de ploma de Jaume Gassull o Jaume Gaçull, (Regne de València, – Regne de València, abans de 1515) fou un poeta valencià.

Veure Literatura catalana і Jaume Gassull i Almenar

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Veure Literatura catalana і Jaume Roig

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Veure Literatura catalana і Jeroni Pujades

Jesús Moncada i Estruga

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Jesús Moncada i Estruga

Joan Alcover i Maspons

Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí.

Veure Literatura catalana і Joan Alcover i Maspons

Joan Baptista Escorihuela

Joan Baptista Escorihuela (sovint grafiat Escorigüela) (València, 1753 - València, 1817) fou un impressor i poeta valencià.

Veure Literatura catalana і Joan Baptista Escorihuela

Joan Basset

El frare Johan Basset (modernitzat com Fra Joan Basset) va ser un autor català de vint versos i una prosa, el Letovari.

Veure Literatura catalana і Joan Basset

Joan Benesiu

Joan Benesiu, pseudònim de l'escriptor Josep Martínez Sanchis, (Beneixama, 22 de juliol de 1971) és un escriptor valencià.

Veure Literatura catalana і Joan Benesiu

Joan Berenguer de Masdovelles

Joan Berenguer de Masdovelles (l'Arboç, ? – l'Arboç?, post. 1476) fou un poeta renaixentista en llengua catalana que residí a Barcelona i Tarragona.

Veure Literatura catalana і Joan Berenguer de Masdovelles

Joan Binimelis i Garcia

Joan Binimelis i Garcia (Manacor, 1538/39 - Palma, 12 gener 1616) fou un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí.

Veure Literatura catalana і Joan Binimelis i Garcia

Joan Boscà i Almogàver

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Veure Literatura catalana і Joan Boscà i Almogàver

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Veure Literatura catalana і Joan Brossa i Cuervo

Joan Cortada i Sala

Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 9 de juliol de 1868) fou un novel·lista, periodista i historiador català.

Veure Literatura catalana і Joan Cortada i Sala

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure Literatura catalana і Joan el Caçador

Joan Ferrandis d'Herèdia

Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud (València, 1480/85 - València, 1549) fou un cavaller i literat valencià.

Veure Literatura catalana і Joan Ferrandis d'Herèdia

Joan Fogassot

Joan Fogassot (Barcelona, c.1420 - Barcelona, c.1480) va ser un poeta i notari català del segle XV.

Veure Literatura catalana і Joan Fogassot

Joan Francesc Mira i Casterà

és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.

Veure Literatura catalana і Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Joan Fuster i Ortells

Joan Josep Amengual i Reus

va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí.

Veure Literatura catalana і Joan Josep Amengual i Reus

Joan Lluís Marfany

Joan Lluís Marfany (Barcelona, 1943), historiador i crític literari català.

Veure Literatura catalana і Joan Lluís Marfany

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Veure Literatura catalana і Joan Maragall i Gorina

Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.

Veure Literatura catalana і Joan Oliver i Sallarès

Joan Perucho i Gutiérrez

Joan Perucho i Gutiérrez (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge.

Veure Literatura catalana і Joan Perucho i Gutiérrez

Joan Ponç i Bonet

Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1927 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.

Veure Literatura catalana і Joan Ponç i Bonet

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Veure Literatura catalana і Joan Puig i Ferreter

Joan Pujol

Joan Pujol, poeta, va naixer a Mataró el 1532 i morí després del 1603, probablement a Plegamans.

Veure Literatura catalana і Joan Pujol

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.

Veure Literatura catalana і Joan Ramis i Ramis

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Veure Literatura catalana і Joan Roís de Corella

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Veure Literatura catalana і Joan Salvat-Papasseit

Joan Timoneda

Joan Timoneda (València, 1518/1520 – València, 1583) fon un escriptor i editor valencià.

Veure Literatura catalana і Joan Timoneda

Joan Todó Cortiella

és un poeta i escriptor català.

Veure Literatura catalana і Joan Todó Cortiella

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.

Veure Literatura catalana і Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

Joan Triadú i Font

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.

Veure Literatura catalana і Joan Triadú i Font

Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) fou un poeta català.

Veure Literatura catalana і Joan Vinyoli i Pladevall

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.

Veure Literatura catalana і Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Josep Tharrats i Vidal

Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.

Veure Literatura catalana і Joan-Josep Tharrats i Vidal

Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny del 1963) és un escriptor, traductor i columnista català.

Veure Literatura catalana і Joan-Lluís Lluís

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Veure Literatura catalana і Joanot Martorell

Joaquim Folguera i Poal

Joaquim Folguera i Poal (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 25 d'octubre de 1893 - Barcelona, 23 de febrer de 1919) fou un poeta i crític literari català, destacat durant el renaixement literari català per la seva dedicació exclusiva a la lírica.

Veure Literatura catalana і Joaquim Folguera i Poal

Joaquim Maria Bover de Rosselló

Joaquim Maria Bover de Rosselló (Sevilla, 1810 - Ciutat de Mallorca, 1865) va ser un polígraf mallorquí.

Veure Literatura catalana і Joaquim Maria Bover de Rosselló

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Veure Literatura catalana і Joaquim Ruyra i Oms

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Veure Literatura catalana і Jocs Florals

Joglar

cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles  i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.

Veure Literatura catalana і Joglar

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Veure Literatura catalana і Johann Wolfgang von Goethe

Jordi Coca i Villalonga

és un escriptor i dramaturg català i doctor en Arts Escèniques.

Veure Literatura catalana і Jordi Coca i Villalonga

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.

Veure Literatura catalana і Jordi de Sant Jordi

Jordi Lara i Surinyach

Jordi Lara i Surinyach (Vic, Osona, 4 de desembre de 1968) és un escriptor català.

Veure Literatura catalana і Jordi Lara i Surinyach

Jordi Puntí i Garriga

és un escriptor, articulista i traductor català.

Veure Literatura catalana і Jordi Puntí i Garriga

Jorge de Montemayor

Jorge de Montemayor o George de Montemayor, en portuguès original, Jorge de Montemor (Montemor-o-Velho, Portugal, ca. 1520 – Piemont?, Itàlia, ca. 1561) va ser un escriptor portuguès en llengua castellana.

Veure Literatura catalana і Jorge de Montemayor

Josep Anselm Clavé i Camps

Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

Veure Literatura catalana і Josep Anselm Clavé i Camps

Josep Blanch (1620-1672)

Josep Blanch (1620-1672) fou un canonge i arxiver de Tarragona.

Veure Literatura catalana і Josep Blanch (1620-1672)

Josep Bodria i Roig

Josep Bodria i Roig (València, 1842 - Alcoi, 1912), fou un poeta i escriptor valencià.

Veure Literatura catalana і Josep Bodria i Roig

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Veure Literatura catalana і Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Climent i Avinent

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Josep Climent i Avinent

Josep Francesc Sanmartín i Aguirre

Josep Francesc Sanmartín i Aguirre (Grau de València, 1848 - Madrid, 1901) fou un autor valencià que escrigué tant en valencià com en castellà.

Veure Literatura catalana і Josep Francesc Sanmartín i Aguirre

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Veure Literatura catalana і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Maria Junoy i Muns

Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 10 de desembre de 1887 - Barcelona, 3 de maig de 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant català, germà del polític Emili Junoy i Gelbert.

Veure Literatura catalana і Josep Maria Junoy i Muns

Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 14 d'octubre de 1886 - Barcelona, 18 de maig de 1959) fou un poeta i editor català.

Veure Literatura catalana і Josep Maria López-Picó

Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou, essencialment, un poeta però que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l'assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso amb qui mantingué una bona relació durant els darrers anys de la vida de l'artista malagueny.

Veure Literatura catalana і Josep Palau i Fabre

Josep Pau Ballot i Torres

Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.

Veure Literatura catalana і Josep Pau Ballot i Torres

Josep Pedrals i Urdàniz

Josep Pedrals i Urdàniz (Barcelona, 13 de gener de 1979) és un poeta i rapsode barceloní.

Veure Literatura catalana і Josep Pedrals i Urdàniz

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Veure Literatura catalana і Josep Pla i Casadevall

Josep Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Veure Literatura catalana і Josep Pous i Pagès

Josep Robrenyo i Tort

Josep Robrenyo i Tort, nascut a Barcelona el 1780 i mort al mar de les Antilles el 1838, va ser un escriptor i actor català.

Veure Literatura catalana і Josep Robrenyo i Tort

Josep Romaguera

Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.

Veure Literatura catalana і Josep Romaguera

Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular.

Veure Literatura catalana і Josep Romeu i Figueras

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Veure Literatura catalana і Josep Vicenç Foix i Mas

Josep Yxart i de Moragas

Josep Yxart i de Moragas (o Josep Ixart i de Moragues) (Tarragona, 10 de setembre del 1852 - Tarragona, 25 de maig del 1895) fou un crític literari català.

Veure Literatura catalana і Josep Yxart i de Moragas

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910 – Barcelona, 7 d'abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.

Veure Literatura catalana і Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria

Julià de Jòdar i Muñoz

Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.

Veure Literatura catalana і Julià de Jòdar i Muñoz

Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell

El Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (1098–1112) és document de pau i treva escrit per Pere Ramon de Pallars Jussà.

Veure Literatura catalana і Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell

Jurament de Radulf Oriol

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).

Veure Literatura catalana і Jurament de Radulf Oriol

L'Amic de les Arts

L'Amic de les Arts va ser una revista d'art i literatura publicada mensualment a Sitges entre 1926 i 1929.

Veure Literatura catalana і L'Amic de les Arts

L'Atlàntida (poema)

Portada de l'edició del 1886. L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques.

Veure Literatura catalana і L'Atlàntida (poema)

L'Avenç

L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.

Veure Literatura catalana і L'Avenç

La bogeria

La bogeria és una novel·la de Narcís Oller.

Veure Literatura catalana і La bogeria

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Veure Literatura catalana і La Divina Comèdia

La febre d'or

La febre d'or és una novel·la costumista de Narcís Oller.

Veure Literatura catalana і La febre d'or

La Opinión

* La Opinión o Las Provincias, diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.

Veure Literatura catalana і La Opinión

La Revista

La Revista va ser una publicació, bàsicament de caràcter literari, editada a Barcelona entre els anys 1915 i 1936, i dirigida per Josep Maria López-Picó.

Veure Literatura catalana і La Revista

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Veure Literatura catalana і La Veu de Catalunya

Las Provincias

Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.

Veure Literatura catalana і Las Provincias

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Veure Literatura catalana і Les quatre grans Cròniques

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Veure Literatura catalana і Lexicografia

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Literatura catalana і Literatura

Literatura andorrana

La literatura andorrana forma part de la literatura catalana o sigui de la llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Literatura andorrana

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Literatura catalana і Literatura catalana

Literatura de canya i cordill

Gravat de 1850 recreant una parada de romanços a la Plaça de Sant Agustí Vell (Barri de la Ribera, Barcelona). La literatura de canya i cordill o de fil i canya, sorgeix amb el naixement de la impremta i és un gènere de literatura popular d'extensa divulgació, que ha perviscut fins a mitjan.

Veure Literatura catalana і Literatura de canya i cordill

Literatura espanyola

La literatura espanyola inclou totes les obres escrites en castellà, independentment del lloc d'origen, tot i que normalment per part d'autors residents a Espanya o a Iberoamèrica.

Veure Literatura catalana і Literatura espanyola

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Veure Literatura catalana і Literatura grega

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

Veure Literatura catalana і Literatura llatina

Literatura modernista

Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.

Veure Literatura catalana і Literatura modernista

Literatura popular

La literatura popular és la manifestació oral de la comunicació literària.

Veure Literatura catalana і Literatura popular

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Literatura catalana і Llatí

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Veure Literatura catalana і Llatí vulgar

Llatinisme

Un llatinisme és una paraula o expressió llatina que s'usa en una altra llengua, sobretot en contextos científics, cultes o elevats.

Veure Literatura catalana і Llatinisme

Llemosí (regió occitana)

El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.

Veure Literatura catalana і Llemosí (regió occitana)

Llengua koiné

Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

Veure Literatura catalana і Llengua koiné

Llengua materna

Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.

Veure Literatura catalana і Llengua materna

Llengua pròpia

Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.

Veure Literatura catalana і Llengua pròpia

Llengua vulgar

Llengua vulgar era una expressió amb la qual, a l'edat mitjana i a l'Europa occidental, es va posar de manifest els idiomes parlats per les persones (en llatí vulgus) que es deriven del llatí, però considerablement més distants del llatí clàssic, qui, amb la disminució de les comunicacions causades per la caiguda de l'imperi romà, havia evolucionat de manera diferent de regió a regió, influenciat per diferents substrats causa dels diferents dialectes originaris dels pobles conquerits, així com el superstrat provinent dels dialectes dels pobles bàrbars veïns (germànics, eslaus, etc.).

Veure Literatura catalana і Llengua vulgar

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Literatura catalana і Llenguadoc

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Veure Literatura catalana і Llenguatge

LletrA

LletrA és un projecte universitari dedicat a l'estudi i difusió de la literatura catalana a Internet, impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya amb l'Institut Ramon Llull.

Veure Literatura catalana і LletrA

Llibre de contemplació en Déu

El Llibre de contemplació o Llibre de contemplació en Déu (en) és una de les primeres produccions (1271-1274) i una obra enciclopèdica i mística escrita per Ramon Llull.

Veure Literatura catalana і Llibre de contemplació en Déu

Llibre de l'orde de cavalleria

El Llibre de l'orde de cavalleria va ser redactat per Ramon Llull entre 1274 i 1276, poc després de viure la Il·luminació al puig de Randa, que va precedir lArt Lul·liana.

Veure Literatura catalana і Llibre de l'orde de cavalleria

Llibre de les bèsties

El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter trobadoresc que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull.

Veure Literatura catalana і Llibre de les bèsties

Llibre de les dones (Eiximenis)

Començament de l'edició incunable del ''Llibre de les Dones'' de Francesc Eiximenis impresa a Barcelona en 1495. El Llibre de les Dones és un llibre escrit probablement entre 1387 i 1392 per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades.

Veure Literatura catalana і Llibre de les dones (Eiximenis)

Llibre de santa Maria

El Llibre de santa Maria (Lliure de santa Maria) és un manuscrit en català escrit per Ramon Llull al (1290).

Veure Literatura catalana і Llibre de santa Maria

Llibre dels àngels

Portada de la traducció al castellà del ''Llibre dels Àngels'' de Francesc Eiximenis editada en Alcalá de Henares en 1527 per Miguel de Eguía El Llibre dels àngels (originàriament Lo Libre dels sants àngels) és una obra escrita per Francesc Eiximenis l'any 1392 a València en català i dedicada a Pere d'Artés, mestre racional amb qui l'unia un fort vincle d'amistat.

Veure Literatura catalana і Llibre dels àngels

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Veure Literatura catalana і Llibre dels fets

Llibre Jutge

El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).

Veure Literatura catalana і Llibre Jutge

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Veure Literatura catalana і Lliga Regionalista

Llista d'obres de Ramon Llull

Aquesta llista d'obres de Ramon Llull pretén recopilar d'una forma sintètica aquelles obres escrites per Ramon Llull.

Veure Literatura catalana і Llista d'obres de Ramon Llull

Llista de trobadors catalans

Aquesta és la llista dels trobadors catalans.

Veure Literatura catalana і Llista de trobadors catalans

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Veure Literatura catalana і Llorenç Villalonga i Pons

Lluís Cebrian i Mezquita

Lluís Cebrian i Mezquita (València, 1851-València, 1934) va ser un estudiós i escriptor valencià, especialment implicat en l'anomenat sector progressista de la Renaixença valenciana.

Veure Literatura catalana і Lluís Cebrian i Mezquita

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Literatura catalana і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Ferran de Pol

Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, Maresme, 17 de gener de 1911 - l'Hospitalet de Llobregat, 19 d'octubre de 1995) fou un escriptor català.

Veure Literatura catalana і Lluís Ferran de Pol

Lluís Galiana i Cervera

Imatge del centre històric d'Ontinyent, lloc natal de l'escriptor Lluís Galiana. Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 1771) fou un religiós i escriptor valencià conegut sobretot per ser l'autor de l'obra Rondalla de rondalles.

Veure Literatura catalana і Lluís Galiana i Cervera

Lluís Montanyà i Angelet

Lluís Montanyà i Angelet (Barcelona, 23 de març de 1903 - Ginebra, 21 de març de 1985) fou un escriptor i periodista català.

Veure Literatura catalana і Lluís Montanyà i Angelet

Lluís Pons d'Icart

Lluís Pons d'Icart (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578) va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg.

Veure Literatura catalana і Lluís Pons d'Icart

Lo Crestià

Lo Crestià (o Lo Cristià) fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.

Veure Literatura catalana і Lo Crestià

Lo desengany

Lo desengany és un poema dramàtic de Francesc Fontanella, escrit entre 1649 i 1651.

Veure Literatura catalana і Lo desengany

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Veure Literatura catalana і Lo somni

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

pàgines.

Veure Literatura catalana і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Lucrècia (Joan Ramis)

Lucrècia és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita l'any 1769 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis quan tenia vint-i-tres anys.

Veure Literatura catalana і Lucrècia (Joan Ramis)

Luis de Góngora y Argote

Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.

Veure Literatura catalana і Luis de Góngora y Argote

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Literatura catalana і Maó

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Literatura catalana і Mallorca

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Literatura catalana і Mancomunitat de Catalunya

Manifest groc

El Manifest antiartístic català, més conegut com el Manifest Groc és un manifest signat el març del 1928 per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, i considerat el document literari més conegut de l'avantguardisme català dels anys vint i trenta.

Veure Literatura catalana і Manifest groc

Manuel Baixauli i Mateu

Manuel Baixauli Mateu (Sueca, Ribera Baixa, 2 d'octubre de 1963) és un escriptor i pintor valencià.

Veure Literatura catalana і Manuel Baixauli i Mateu

Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.

Veure Literatura catalana і Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel Joaquim Sanelo

Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760 - València, 23 de juny de 1827), va ser un metge i lingüista valencià.

Veure Literatura catalana і Manuel Joaquim Sanelo

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Veure Literatura catalana і Manuel Milà i Fontanals

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Manuel Sanchis i Guarner

Mar i cel

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any.

Veure Literatura catalana і Mar i cel

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Literatura catalana і Mar Mediterrània

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.

Veure Literatura catalana і Marc Anneu Lucà

Marc Antoni Orellana i Mojolí

Marc Antoni Orellana i Mojolí (València, 1731 - 1813) fou un destacat erudit, escriptor i advocat valencià.

Veure Literatura catalana і Marc Antoni Orellana i Mojolí

Maria Antònia Salvà i Ripoll

Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958) fou una poetessa i traductora mallorquina.

Veure Literatura catalana і Maria Antònia Salvà i Ripoll

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.

Veure Literatura catalana і Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana.

Veure Literatura catalana і Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional.

Veure Literatura catalana і Maria Barbal i Farré

Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet (Palma, 13 de gener de 1966) és una escriptora mallorquina, filla del també escriptor Gabriel Janer Manila.

Veure Literatura catalana і Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Veure Literatura catalana і Maria de Luna

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Veure Literatura catalana і Maria Magdalena

Maria Mercè Marçal i Serra

 fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.

Veure Literatura catalana і Maria Mercè Marçal i Serra

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Veure Literatura catalana і Maria, mare de Jesús

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Veure Literatura catalana і Marià Aguiló i Fuster

Marià Manent i Cisa

Marià Manent i Cisa (Barcelona, 29 de novembre de 1898 – Barcelona, 24 de novembre de 1988) va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del.

Veure Literatura catalana і Marià Manent i Cisa

Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.

Veure Literatura catalana і Marià Vayreda i Vila

Marina Abràmova

Marina Anatólievna Abràmova (Moscou, 1955) és una filòloga russa, especialista en literatura catalana.

Veure Literatura catalana і Marina Abràmova

Marta Rojals i del Álamo

és una escriptora, articulista i arquitecta catalana.

Veure Literatura catalana і Marta Rojals i del Álamo

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Literatura catalana і Martí l'Humà

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Veure Literatura catalana і Mataró

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.

Veure Literatura catalana і Matèria de Bretanya

Màrius Sampere i Passarell

fou un poeta català.

Veure Literatura catalana і Màrius Sampere i Passarell

Màrius Torres i Perenya

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un metge i poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Veure Literatura catalana і Màrius Torres i Perenya

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Literatura catalana і Mèxic

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Literatura catalana і Menorca

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Veure Literatura catalana і Menorca sota domini britànic

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Veure Literatura catalana і Mercè Rodoreda i Gurguí

Mesura

Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.

Veure Literatura catalana і Mesura

Metge

''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.

Veure Literatura catalana і Metge

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Veure Literatura catalana і Miguel de Cervantes Saavedra

Miquel Comalada

Miquel Comalada (–) va ser un escriptor i religiós català.

Veure Literatura catalana і Miquel Comalada

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Veure Literatura catalana і Miquel Costa i Llobera

Miquel de Palol i Felip

Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català, fill del poeta i periodista Pere de Palol i Poch, pare de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas i avi de l'arquitecte, poeta i narrador Miquel de Palol i Muntanyola.

Veure Literatura catalana і Miquel de Palol i Felip

Miquel de Palol i Muntanyola

és un arquitecte, poeta i narrador català, fill de l'arqueòleg Pere de Palol, net del també escriptor Miquel de Palol i besnet del poeta i periodista Pere de Palol.

Veure Literatura catalana і Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel Ferrando de la Càrcel

Miquel Ferrando de la Càrcel, Ciutat de Mallorca 1576-1652, fou escriptor en català i algutzir reial de Mallorca des de 1608, fou partidari actiu dels Canavall i alhora participà en la repressió dels bandejats.

Veure Literatura catalana і Miquel Ferrando de la Càrcel

Miquel Llor i Forcada

Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 3 de maig de 1894- 2 de maig de 1966) fou un narrador i novel·lista que va participar activament de la vida literària.

Veure Literatura catalana і Miquel Llor i Forcada

Miquel Martí i Pol

fou un poeta, escriptor i traductor català, dels més populars del.

Veure Literatura catalana і Miquel Martí i Pol

Miquel Péreç

Gravat de la ''Vida de Sant Vicent Ferrer'' de Miquel Péreç que representa el sant segons la tradició iconogràfica valenciana. Miquel Péreç fou un escriptor en llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Miquel Péreç

Miquel Tarradell i Mateu

Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador.

Veure Literatura catalana і Miquel Tarradell i Mateu

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Veure Literatura catalana і Miracle

Misogínia

Louvre). Eva és representada com a Pandora, origen dels mals Misogínia prové del grec μισογυνία, i significa aversió i menyspreu a les dones.

Veure Literatura catalana і Misogínia

Missioner

Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.

Veure Literatura catalana і Missioner

Misteri (teatre)

Descens de l'àngel a un misteri Un misteri és un tipus de representació dramàtica de tema cristià, d'origen medieval.

Veure Literatura catalana і Misteri (teatre)

Misticisme

Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Veure Literatura catalana і Misticisme

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Veure Literatura catalana і Mitologia

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Veure Literatura catalana і Modernisme català

Modest Cuixart i Tàpies

fou un pintor català.

Veure Literatura catalana і Modest Cuixart i Tàpies

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Literatura catalana і Monarca

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure Literatura catalana і Monarquia d'Espanya

Montserrat Roig i Fransitorra

fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics.

Veure Literatura catalana і Montserrat Roig i Fransitorra

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Veure Literatura catalana і Moral

Mural literari de Muro

El Mural Literari del Carrer Batà, també conegut com Mural literari de Muro, és un mural dedicat a diversos escriptors ubicat en un mur del parc de carrer de Batà, l'únic passeig per a vianants de la vila de Muro i ubicat al lloc d'un antic barranc.

Veure Literatura catalana і Mural literari de Muro

Muro d'Alcoi

Muro d'Alcoi (també conegut com a Muro del Comtat i popularment com a Muro) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Veure Literatura catalana і Muro d'Alcoi

Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Museu Diocesà de Barcelona

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Literatura catalana і Musulmà

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Veure Literatura catalana і Nació

Nadala

Partitura de la nadala ''El noi de la mare'' en un quadern de ''llibertats d'orgue'' de ca. 1820 conservat a l'arxiu de la Seu de Lleida. La cançó hi apareix (a la part inferior de la pàgina) amb el títol ''Mañaguet de la mare.'' 'The Twelve Days of Christmas' és una nadala anglesa molt antiga.

Veure Literatura catalana і Nadala

Najat El Hachmi

Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana.

Veure Literatura catalana і Najat El Hachmi

Narcís Oller i de Moragas

Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.

Veure Literatura catalana і Narcís Oller i de Moragas

Narrativa

La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.

Veure Literatura catalana і Narrativa

Narrativa modernista catalana

La narrativa modernista catalana va néixer durant l'última dècada del.

Veure Literatura catalana і Narrativa modernista catalana

Naturalisme

El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.

Veure Literatura catalana і Naturalisme

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Veure Literatura catalana і Navarra

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Literatura catalana і Nàpols

Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, Segrià, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.

Veure Literatura catalana і Núria Perpinyà i Filella

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Veure Literatura catalana і Neerlandès

Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.

Veure Literatura catalana і Neologisme

Nicolau de Pacs

fou un escriptor que va viure en el i el a la ciutat de Mallorca.

Veure Literatura catalana і Nicolau de Pacs

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Literatura catalana і Noblesa

Noblesa espanyola

La noblesa espanyola comprèn aquelles persones que posseeixen un estatus de noblesa hereditària segons les lleis i tradicions de la monarquia espanyola, seguint un sistema de títols i honors d'Espanya i dels regnes anteriors.

Veure Literatura catalana і Noblesa espanyola

Normalització lingüística del català

Acte de Plataforma per la llengua a Sabadell La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol.

Veure Literatura catalana і Normalització lingüística del català

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Veure Literatura catalana і Noucentisme

Novalis

, pseudònim de Georg Friedrich Philipp von Hardenberg, fou un escriptor romàntic, filòsof i enginyer de mines.

Veure Literatura catalana і Novalis

Novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles  i el.

Veure Literatura catalana і Novel·la cavalleresca

Novel·la de cavalleries

Les novel·les de cavalleries són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries.

Veure Literatura catalana і Novel·la de cavalleries

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Literatura catalana і Occident

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Literatura catalana і Occità

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Veure Literatura catalana і Occità provençal

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Literatura catalana і Occitània

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Literatura catalana і Oceà Atlàntic

Oda a la Pàtria

La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.

Veure Literatura catalana і Oda a la Pàtria

Onomàstica

L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.

Veure Literatura catalana і Onomàstica

Oratòria

miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.

Veure Literatura catalana і Oratòria

Orde (religió)

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Veure Literatura catalana і Orde (religió)

Orde de cavalleria

Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.

Veure Literatura catalana і Orde de cavalleria

Orde de Sant Jeroni

LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.

Veure Literatura catalana і Orde de Sant Jeroni

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Literatura catalana і Orde dels Predicadors

Organyà

Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Veure Literatura catalana і Organyà

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Literatura catalana і Ovidi

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Literatura catalana і País Valencià

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Literatura catalana і Països Catalans

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Literatura catalana і Papa

Pare Andreu de Palma

Pare Andreu de Palma, de naixement Manuel de Lete i Triay (Palma, 10 d'octubre de 1889 - Convent de Sarrià, Barcelona, 9 de juny de 1963) fou un religiós i escriptor mallorquí.

Veure Literatura catalana і Pare Andreu de Palma

Parnassianisme

El parnassianisme és un moviment literari francès de la segona meitat del (ca. 1860) creat com a reacció contra el romanticisme de Victor Hugo, el subjectivisme i el socialisme artístic.

Veure Literatura catalana і Parnassianisme

Partiment

Partiment (occ. partimen) o joc partit (escrit també joch) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.

Veure Literatura catalana і Partiment

Pastorel·la

Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.

Veure Literatura catalana і Pastorel·la

Pau de Bellviure

El ''maldit'' de Pau al ''Cançoneret d'amor'' Pau de Bellviure fou un poeta català que visqué entre els segles  i. Pels escriptors catalans i espanyols del Renaixement era tot un model de gran fama gràcies a l'amor cortès que mostrava als seus poemes.

Veure Literatura catalana і Pau de Bellviure

Pau Piferrer i Fàbregas

Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.

Veure Literatura catalana і Pau Piferrer i Fàbregas

Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc.

Veure Literatura catalana і Pedro Calderón de la Barca

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Literatura catalana і Península Ibèrica

Pere Antoni Beuter

Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

Veure Literatura catalana і Pere Antoni Beuter

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Veure Literatura catalana і Pere Calders i Rossinyol

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Literatura catalana і Pere el Cerimoniós

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Literatura catalana і Pere el Gran

Pere Gimferrer i Torrens

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.

Veure Literatura catalana і Pere Gimferrer i Torrens

Pere Jacint Morlà

El Portal de Serrans en un quadre de Jeroni Jacint Espinosa, pintor coetani de Morlà. El poeta estigué empresonat en aquestes torres. Pere Jacint Morlà (València, ? - València, c. 1656) va ser un eclesiàstic i poeta valencià del Barroc que escriví en valencià i castellà.

Veure Literatura catalana і Pere Jacint Morlà

Pere Joan de Masdovelles

Pere Joan de Masdovelles (segle XV) fou un poeta català, pertanyent a una família de la petita noblesa del Penedès que donà també altres dos poetes cèlebres: el seu oncle Guillem (mort cap al 1440) i el seu germà Joan Berenguer (ca. 1417 - ca. 1479).

Veure Literatura catalana і Pere Joan de Masdovelles

Pere March (poeta)

Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.

Veure Literatura catalana і Pere March (poeta)

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Veure Literatura catalana і Pere Martell

Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Veure Literatura catalana і Pere Miquel Carbonell i Soler

Pere Ribera de Perpinyà

Pere Ribera de Perpinyà (-) fou un monjo, traductor i cronista català.

Veure Literatura catalana і Pere Ribera de Perpinyà

Pere Serafí

''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Veure Literatura catalana і Pere Serafí

Pere Torroella

va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.

Veure Literatura catalana і Pere Torroella

Pero Martines

Pero Martines o Pere Martines (? - Ciutat de Mallorca, 1463).

Veure Literatura catalana і Pero Martines

Persuasió

Persuasió'', de Jane Austen La persuasió és la influència social de creences, actituds, intencions, motivacions i comportaments d'una persona o grup per mitjà de les paraules, enfront de la coacció (dominació, violència).

Veure Literatura catalana і Persuasió

Petita burgesia

La petita burgesia és una classe social que defineix la banda baixa de la burgesia.

Veure Literatura catalana і Petita burgesia

Pierre Corneille

Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - París, 1 d'octubre de 1684), dramaturg francès.

Veure Literatura catalana і Pierre Corneille

Pintor

Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.

Veure Literatura catalana і Pintor

Plany

Un plany (occ. planh) és un gènere trobadoresc consistent en una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, d'un familiar etc.

Veure Literatura catalana і Plany

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Literatura catalana і Plató

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Veure Literatura catalana і Poesia

Poesia (revista)

La revista Poesia va ser una publicació periòdica creada per Josep Palau i Fabre de manera clandestina durant la dictadura franquista amb l'objectiu de difondre la llengua i la literatura catalanes.

Veure Literatura catalana і Poesia (revista)

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Veure Literatura catalana і Poesia trobadoresca

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Veure Literatura catalana і Poeta

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Veure Literatura catalana і Polonès

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Pompeu Fabra i Poch

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Literatura catalana і Portugal

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Veure Literatura catalana і Portuguès

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Veure Literatura catalana і Pròsper de Bofarull i Mascaró

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual atorgat per Òmnium Cultural des de l'any 1969.

Veure Literatura catalana і Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Prerafaelitisme

''Ecce Ancilla Domini!'', de Dante Gabriel Rossetti (1849-1850). Tate Gallery, Londres. El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès sorgit entorn d'un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Fraternitat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood).

Veure Literatura catalana і Prerafaelitisme

Prevere

El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.

Veure Literatura catalana і Prevere

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Literatura catalana і Primera Guerra Mundial

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Literatura catalana і Principat de Catalunya

Prosa

La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.

Veure Literatura catalana і Prosa

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure Literatura catalana і Protestantisme

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Veure Literatura catalana і Provença

Prudenci Bertrana i Comte

Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).

Veure Literatura catalana і Prudenci Bertrana i Comte

Puntuació

La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.

Veure Literatura catalana і Puntuació

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Veure Literatura catalana і Quim Monzó

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Veure Literatura catalana і Racionalisme (filosofia)

Rafael d'Amat i de Cortada

conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.

Veure Literatura catalana і Rafael d'Amat i de Cortada

Rafael Ferrer i Bigné

Rafael Ferrer i Bigné (València, 1836 - 1892) fou un escriptor i periodista valencià.

Veure Literatura catalana і Rafael Ferrer i Bigné

Raimon Casellas i Dou

Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.

Veure Literatura catalana і Raimon Casellas i Dou

Ramon Andrés i Cabrelles

Ramón Andrés i Cabrelles (Campanar, Ciutat de València, 1869 - València, 29 de gener de 1957) fou un escriptor valencià.

Veure Literatura catalana і Ramon Andrés i Cabrelles

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Veure Literatura catalana і Ramon Casas i Carbó

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Veure Literatura catalana і Ramon de Penyafort

Ramon de Perellós

Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou un noble i escriptor català.

Veure Literatura catalana і Ramon de Perellós

Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 30 d'octubre de 1926 - Mollet del Vallès, 2 de gener del 2019) va ser un novel·lista, dramaturg i traductor català, conegut popularment per ser el guionista del còmic serial Massagran i per la seva activitat a la segona època (1968-1973) de la revista infantil En Patufet.

Veure Literatura catalana і Ramon Folch i Camarasa

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Literatura catalana і Ramon Llull

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Veure Literatura catalana і Ramon Muntaner

Ramon Vidal de Besalú

Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.

Veure Literatura catalana і Ramon Vidal de Besalú

Rasós de trobar

Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (–).

Veure Literatura catalana і Rasós de trobar

Razó

Una razó (occità:, literalment 'raó') és un text breu en prosa en occità antic que explica les circumstàncies en què fou escrita una determinada poesia trobadoresca o els motius pels quals fou escrita, o identifica les persones esmentades.

Veure Literatura catalana і Razó

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Veure Literatura catalana і Reforma Protestant

Refrany

miniatura Un refrany (del llatí refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta.

Veure Literatura catalana і Refrany

Registre lingüístic

El registre lingüístic o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats en funció de la situació d'ús o de context.

Veure Literatura catalana і Registre lingüístic

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Literatura catalana і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Literatura catalana і Regne de Castella

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Literatura catalana і Regne de Nàpols

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Literatura catalana і Regne de Sardenya

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Veure Literatura catalana і Regne de Sicília

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Literatura catalana і Regne de València

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Veure Literatura catalana і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Veure Literatura catalana і Religió

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Literatura catalana і Renaixement

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Veure Literatura catalana і Renaixement carolingi

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Literatura catalana і Renaixença

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Veure Literatura catalana і René Descartes

Ressorgiment

Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, i considerada la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.

Veure Literatura catalana і Ressorgiment

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Veure Literatura catalana і Retòrica

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Veure Literatura catalana і Revolta de les Germanies

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Literatura catalana і Revolució Francesa

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure Literatura catalana і Revolució Industrial

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Veure Literatura catalana і Richard Wagner

Rococó

Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Veure Literatura catalana і Rococó

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Literatura catalana і Roma

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Veure Literatura catalana і Romanticisme

Rondalla

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i fets reals, que ix de la literatura oral.

Veure Literatura catalana і Rondalla

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Veure Literatura catalana і Salvador Dalí i Domènech

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Veure Literatura catalana і Salvador Espriu i Castelló

Samaritana (personatge bíblic)

La Samaritana o dona samaritana del pou és la protagonista d'un episodi de la vida de Jesús, narrat només a lEvangeli segons Joan, als versicles 4, 4-26.

Veure Literatura catalana і Samaritana (personatge bíblic)

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Veure Literatura catalana і Sant

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Veure Literatura catalana і Sant Vicent Ferrer

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Veure Literatura catalana і Santiago Rusiñol i Prats

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Sarrià (Barcelona)

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Veure Literatura catalana і Sàtira

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Literatura catalana і Sèneca

Sebastià Gasch i Carreras

fou un crític d'art català.

Veure Literatura catalana і Sebastià Gasch i Carreras

Sebastià Sánchez-Juan

Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona, 10 de novembre de 1904 – Barcelona, 2 d'octubre de 1974) va ser un poeta i corrector d'estil català.

Veure Literatura catalana і Sebastià Sánchez-Juan

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Veure Literatura catalana і Segle d'or espanyol

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Veure Literatura catalana і Segle d'or valencià

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Veure Literatura catalana і Segle XX

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Literatura catalana і Segona República Espanyola

Senyal (literatura)

Senyal (en occità senhal) és un nom fictici que el trobador inseria als seus versos a manera de codi per a referir-se tant a la dama, usualment una dona noble casada, com un altre trobador o personatge.

Veure Literatura catalana і Senyal (literatura)

Sergi Pàmies i Bertran

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960), més conegut com a Sergi Pàmies i Bertran o simplement Sergi Pàmies, és un narrador, articulista de La Vanguardia, traductor i crític de televisió català.

Veure Literatura catalana і Sergi Pàmies i Bertran

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Veure Literatura catalana і Sermó

Setmana del Llibre en Català

La Setmana del Llibre en Català és un esdeveniment cultural que s'organitza a Catalunya des de l'any 1983.

Veure Literatura catalana і Setmana del Llibre en Català

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Literatura catalana і Sicília

Simbolisme

344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.

Veure Literatura catalana і Simbolisme

Sintaxi

La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.

Veure Literatura catalana і Sintaxi

Sirventès

Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut.

Veure Literatura catalana і Sirventès

Sitges

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).

Veure Literatura catalana і Sitges

Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País

La Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) va ser una institució cultural i econòmica creada a Palma el setembre de 1778, per recomanació del rei Carles III.

Veure Literatura catalana і Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País

Societat Maonesa

La Societat Maonesa va ser fundada el 30 d'abril de 1778 per la burgesia il·lustrada de Maó durant el període de Menorca sota domini britànic.

Veure Literatura catalana і Societat Maonesa

Solitud

Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís sota el pseudònim de «Víctor Català» i publicada en fulletons inclosos en la revista ''Joventut'' entre el març del 1904 i el maig del 1905.

Veure Literatura catalana і Solitud

Stéphane Mallarmé

Stéphane Mallarmé, de nom real Étienne (París, 18 de març de 1842 - Valvins, municipi de Vulaines-sur-Seine, 9 de setembre de 1898), fou un poeta francès.

Veure Literatura catalana і Stéphane Mallarmé

Subalternitat

La identitat del "nadiu subaltern" és un concepte que deriva de la teoria de l'hegemonia cultural d'Antonio Gramsci, un intel·lectual marxista italià. En els estudis postcolonials i en la teoria crítica, el terme subaltern designa les poblacions colonials que es troben socialment, políticament i geogràficament fora de la jerarquia del poder d'una colònia i de la pàtria metropolitana de l'imperi.

Veure Literatura catalana і Subalternitat

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Veure Literatura catalana і Sueca

Summa Teològica

Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.

Veure Literatura catalana і Summa Teològica

Surrealisme

El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.

Veure Literatura catalana і Surrealisme

Taumatúrgia

Enric IV de França imposant les mans als croats La taumatúrgia és l'art de simular (o fer) prodigis.

Veure Literatura catalana і Taumatúrgia

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Veure Literatura catalana і Teatre

Tençó

Una tençó (occ. tenso o tenson) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca Es tracta d'un debat entre dos trobadors.

Veure Literatura catalana і Tençó

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Veure Literatura catalana і Teodor Llorente Olivares

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Literatura catalana і Teologia

Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora, periodista i activista catalana.

Veure Literatura catalana і Teresa Pàmies i Bertran

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Veure Literatura catalana і Terra baixa

Tetrasíl·lab

El tetrasíl·lab és un vers de quatre síl·labes.

Veure Literatura catalana і Tetrasíl·lab

Text sagrat

Un text sagrat o una sagrada escriptura és un text o conjunt de textos considerats com a dignes de veneració per una religió o creença, ja que provenen de la divinitat o contenen la revelació sobre el missatge central del culte.

Veure Literatura catalana і Text sagrat

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Veure Literatura catalana і Tirant lo Blanc

Tomàs Aguiló i Cortès

Tomàs Aguiló i Cortès (Palma, 1775-1856) va ser un poeta i autor d'entremesos que s'interessà per les matemàtiques, el dibuix i la música.

Veure Literatura catalana і Tomàs Aguiló i Cortès

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Literatura catalana і Tomàs d'Aquino

Toni Espinar

José Antonio Espinar (Alzira, 1970) és un pintor, restaurador i muralista valencià.

Veure Literatura catalana і Toni Espinar

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure Literatura catalana і Toponímia

Tornejament (gènere trobadoresc)

cançoner I El tornejament (occ. tornejamen) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.

Veure Literatura catalana і Tornejament (gènere trobadoresc)

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure Literatura catalana і Tortosa

Tractat d'usura

El Tractat d'Usura és una obra escrita per Francesc Eiximenis en llengua catalana al voltant de 1374 possiblement a Catalunya.

Veure Literatura catalana і Tractat d'usura

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Literatura catalana і Tractat d'Utrecht

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Literatura catalana і Tractat dels Pirineus

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Veure Literatura catalana і Tradició

Transmissió oral

La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de l'art o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.

Veure Literatura catalana і Transmissió oral

Triümfo de les dones

Triümfo de les dones és un llibre de Joan Roís de Corella del 1462 conservat al Cançoner de Maians i al Còdex de Cambridge.

Veure Literatura catalana і Triümfo de les dones

Troços

Troços fou una revista avantguardista publicada per primer cop l'any 1916.

Veure Literatura catalana і Troços

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Veure Literatura catalana і Tunis

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Veure Literatura catalana і Turcs

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Literatura catalana і Turquia

Un enemic del Poble (revista)

Un enemic del Poble, subtitulada Fulla de subversió espiritual, fou una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes el març del 1917 i que continuà fins al número 18, el maig del 1919.

Veure Literatura catalana і Un enemic del Poble (revista)

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Veure Literatura catalana і Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Literatura catalana і Universitat de Barcelona

Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.

Veure Literatura catalana і Universitat Oberta de Catalunya

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Literatura catalana і València

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Veure Literatura catalana і Valencià

Valeri Fuster

Valeri Fuster (València, – València) fou un poeta valencià.

Veure Literatura catalana і Valeri Fuster

Valeri Màxim

Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.

Veure Literatura catalana і Valeri Màxim

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Veure Literatura catalana і Víctor Balaguer i Cirera

Víctor García Tur

Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és un escriptor i dissenyador gràfic català.

Veure Literatura catalana і Víctor García Tur

Víctor Iranzo i Simon

Víctor Iranzo i Simon (Fortanet, Maestrat, Terol, 6 de març de 1850 - València, 1890) va ser un poeta valencià nascut a l'Aragó.

Veure Literatura catalana і Víctor Iranzo i Simon

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Veure Literatura catalana і Veneçuela

Vers

El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.

Veure Literatura catalana і Vers

Vicenç Albertí i Vidal

Vicenç Albertí i Vidal (Maó, 1786 - 1859) fou empresari teatral, traductor i polític municipal amb diversos càrrecs polítics a l'Ajuntament de Maó.

Veure Literatura catalana і Vicenç Albertí i Vidal

Vicenç Pagès i Jordà

fou un escriptor i crític literari català.

Veure Literatura catalana і Vicenç Pagès i Jordà

Vicent Andrés Estellés

va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del i dels més reconeguts en valencià.

Veure Literatura catalana і Vicent Andrés Estellés

Vicent Simbor Roig

Vicent Simbor Roig (Alginet, 1951) és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València.

Veure Literatura catalana і Vicent Simbor Roig

Vicent Wenceslau Querol i Campos

Vicent Wenceslau Querol i Campos (València, 28 de setembre de 1837 - Bétera, 24 d'octubre de 1889) va ser un poeta valencià del.

Veure Literatura catalana і Vicent Wenceslau Querol i Campos

Vida (literatura trobadoresca)

Vida del trobador Pistoleta, en tinta vermella, precedint el text d'una de les seves obres; BnF ms. 12473 fol. 123, cançoner K Vida (occità vida, plural vidas) és el terme que designa una breu biografia, escrita en occità antic d'un trobador o trobairitz.

Veure Literatura catalana і Vida (literatura trobadoresca)

Vida de Jesucrist

Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.

Veure Literatura catalana і Vida de Jesucrist

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Veure Literatura catalana і Violant de Bar

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Literatura catalana і Virgili

Vita Christi

Vita Christi és l'obra fonamental en valencià de la religiosa i escriptora del sor Isabel de Villena, a la qual narra la vida de Crist a partir de personatges femenins que compartien la seva vida.

Veure Literatura catalana і Vita Christi

Vitalisme

El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al.

Veure Literatura catalana і Vitalisme

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Veure Literatura catalana і Vocabulari

Vulgarisme

Un vulgarisme (del llatí vulgus, la "població humil"), també dit grolleria, és un col·loquialisme de l'acció d'un personatge desagradable o sense refinar, que substitueix a una paraula grossera i indecorosa la qual en el context pot portar el lector a esperar una expressió més refinada o delicada.

Veure Literatura catalana і Vulgarisme

Xavier Bru de Sala i Castells

Xavier de Bru de Sala i Castells (Barcelona, 24 de setembre de 1952) és un escriptor i articulista català, conegut amb el nom de ploma de Xavier Bru de Sala. Llicenciat en filologia catalana, ha desenvolupat una intensa activitat com a polemista amb articles a la premsa diària.

Veure Literatura catalana і Xavier Bru de Sala i Castells

1419

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1419

1511

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1511

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Literatura catalana і 1737

1833

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1833

1859

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1859

1881

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1881

1893

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1893

1906

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1906

1923

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1923

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Literatura catalana і 1939

1941

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1941

1945

;Països Catalans.

Veure Literatura catalana і 1945

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Literatura catalana і 1969

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Veure Literatura catalana і 1984

391 (revista)

391 fou una publicació que de la mà de l'artista Francis Picabia destacà en el tractament i difusió del dadaisme del qual l'artista francès en va esdevenir un dels més destacats exponents gràcies a la publicació d'aquesta revista.

Veure Literatura catalana і 391 (revista)

També conegut com Escola Satírica Valenciana, Història de la literatura catalana, La guerra a la literatura catalana, La poesia dels segles XIV i XV, La poesia dels segles XIV i XV en català, Literatura en català, Literatura en valencià, Literatura valenciana, Poesia en català als segles XIV i XV.

, Art gòtic, Arthur Rimbaud, Ase, Ateneu Català de la Classe Obrera, Auca, Aurora Bertrana i Salazar, Ausiàs March, Avantguardisme, Àngel Guimerà i Jorge, Baltasar de Romaní, Baltasar Gracián y Morales, Barbarisme, Barcelona, Barroc, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Bíblia, Benet XIII, Berenguer de Palou (trobador), Bernat de So, Bernat Desclot, Bernat Fenollar, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat Metge, Biblioteca de Montserrat, Bisbat d'Urgell, Blanquerna, Boecis, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Borja Bagunyà i Costes, Burgesia, Calaix de sastre, Cal·ligrama, Calc semàntic, Calixt III, Canà, Cançó (trobadors), Cançó de Santa Fe, Cançons de pandero, Cancelleria Reial, Cant de Ramon, Caplletra, Carles Fages de Climent, Carles Riba i Bracons, Carles Soldevila i Zubiburu, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carme Riera i Guilera, Casal de Barcelona, Castella, Castellà, Catalanisme, Català, Catalunya, Catalunya (revista), Catalunya del Nord, Catedral de València, Caterina Albert i Paradís, Catolicisme, Cavaller, Cànon estètic, Cerverí de Girona, Charles Pierre Baudelaire, Ciència, Ciceró, Classe baixa, Classicisme, Clergat, Cobla, Codi de Recesvint, Col·loqui, Collage, Comediògraf, Compromís de Casp, Concili de Tours, Confessió religiosa, Conquesta de Mallorca, Conservadorisme, Constantí Llombart, Contrareforma, Convent de Sant Francesc (Palma), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corranda, Cort (noblesa), Cortesana, Costumisme, Crac del 29, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cristòfor Despuig, Cristianisme, Cristià, Cubisme, Cultura, Curial e Güelfa, Dadaisme, Danès, Dante Alighieri, Dau al Set, Dècada del 1920, Déu en el cristianisme, Decadència, Decameró, Decrets de Nova Planta, Desconhort, Dialèctica, Diàleg, Diccionari, Dictadura de Primo de Rivera, Diglòssia, Dinastia borbònica, Dinastia Trastàmara, Disputa de l'ase, Doctrina, Dolent, Domini lingüístic, Dona, Drama, Drames rurals, Edat mitjana, Edat moderna, El Quixot, El Vapor, Emili Teixidor i Viladecàs, Enciclopèdia, Enric Lluch i Girbés, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Valor i Vives, Enric Vicent Sòria i Parra, Enyego d'Àvalos, Epístola, Escatologia, Escola Mallorquina, Escolàstica, Església Catòlica Romana, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estètica, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Evangeli, Evangelització, Família Borja, Família franciscana, Fantasia, Fèlix Amat de Palou i Pont, Fèlix o Llibre de meravelles, Fèlix Pizcueta i Gallel, Fèlix Sardà i Salvany, Fèlix Torres i Amat de Palou, Federació de Cors de Clavé, Felibritge, Felip de Malla, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Feliu Formosa i Torres, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran Torrent i Llorca, Festes modernistes de Sitges, Festes populars als Països Catalans, Feudalisme, Filosofia, França, Francès, Francesc Barber i Bas, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Eiximenis, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Mulet, Francesc Oliver, Francesc Puig i Espert, Francesc Serés Guillén, Francesc Sforza, Francesc Tagell, Francesc Trabal i Benessat, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francesco Petrarca, Francis Picabia, Francisco de Quevedo, Frase feta, Frederic Pujulà i Vallès, Frederic Soler i Hubert, Frederic-Pau Verrié i Faget, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Futurisme, Gaèlic irlandès, Gabriel Ferrater i Soler, Garcilaso de la Vega, Gascunya, Gastronomia, Gàl·lia Narbonesa, Gènere literari, Generalitat de Catalunya, Geografia, Germanor, Gilós, Giovanni Boccaccio, Glosa, Glossa, Goigs, Grècia, Greuges de Guitard Isarn, Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Guarino Guarini, Guerau de Liost, Guerau III de Cabrera, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guido delle Colonne, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem Roca i Seguí, Hebreu, Heroi, Història, Història de la llengua catalana, Homilies d'Organyà, Horaci, Huguet de Mataplana, Humanisme, Humor, Idioma, Idiotisme idiomàtic, Ignasi Ferrera, Ignasi Iglésias i Pujadas, Ignasi Plana i Fontana, Il·lustració, Illes Balears, Imperi Britànic, Imperi Romà d'Orient, Inquisició, Institut d'Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Irene Solà Sàez, Ironia, Isabel de Villena, Isabel I de Castella, Isabel-Clara Simó i Monllor, Islam, Italià, Itàlia, Jacint Labaila i González, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Brossa i Roger, Jaume Cabré i Fabré, Jaume el Conqueridor, Jaume Gassull i Almenar, Jaume Roig, Jeroni Pujades, Jesús Moncada i Estruga, Joan Alcover i Maspons, Joan Baptista Escorihuela, Joan Basset, Joan Benesiu, Joan Berenguer de Masdovelles, Joan Binimelis i Garcia, Joan Boscà i Almogàver, Joan Brossa i Cuervo, Joan Cortada i Sala, Joan el Caçador, Joan Ferrandis d'Herèdia, Joan Fogassot, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Fuster i Ortells, Joan Josep Amengual i Reus, Joan Lluís Marfany, Joan Maragall i Gorina, Joan Oliver i Sallarès, Joan Perucho i Gutiérrez, Joan Ponç i Bonet, Joan Puig i Ferreter, Joan Pujol, Joan Ramis i Ramis, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Joan Timoneda, Joan Todó Cortiella, Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Triadú i Font, Joan Vinyoli i Pladevall, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joan-Lluís Lluís, Joanot Martorell, Joaquim Folguera i Poal, Joaquim Maria Bover de Rosselló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Ruyra i Oms, Jocs Florals, Joglar, Johann Wolfgang von Goethe, Jordi Coca i Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jordi Lara i Surinyach, Jordi Puntí i Garriga, Jorge de Montemayor, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Blanch (1620-1672), Josep Bodria i Roig, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Climent i Avinent, Josep Francesc Sanmartín i Aguirre, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Junoy i Muns, Josep Maria López-Picó, Josep Palau i Fabre, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Pedrals i Urdàniz, Josep Pla i Casadevall, Josep Pous i Pagès, Josep Robrenyo i Tort, Josep Romaguera, Josep Romeu i Figueras, Josep Vicenç Foix i Mas, Josep Yxart i de Moragas, Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria, Julià de Jòdar i Muñoz, Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell, Jurament de Radulf Oriol, L'Amic de les Arts, L'Atlàntida (poema), L'Avenç, La bogeria, La Divina Comèdia, La febre d'or, La Opinión, La Revista, La Veu de Catalunya, Las Provincias, Les quatre grans Cròniques, Lexicografia, Literatura, Literatura andorrana, Literatura catalana, Literatura de canya i cordill, Literatura espanyola, Literatura grega, Literatura llatina, Literatura modernista, Literatura popular, Llatí, Llatí vulgar, Llatinisme, Llemosí (regió occitana), Llengua koiné, Llengua materna, Llengua pròpia, Llengua vulgar, Llenguadoc, Llenguatge, LletrA, Llibre de contemplació en Déu, Llibre de l'orde de cavalleria, Llibre de les bèsties, Llibre de les dones (Eiximenis), Llibre de santa Maria, Llibre dels àngels, Llibre dels fets, Llibre Jutge, Lliga Regionalista, Llista d'obres de Ramon Llull, Llista de trobadors catalans, Llorenç Villalonga i Pons, Lluís Cebrian i Mezquita, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Ferran de Pol, Lluís Galiana i Cervera, Lluís Montanyà i Angelet, Lluís Pons d'Icart, Lo Crestià, Lo desengany, Lo somni, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Lucrècia (Joan Ramis), Luis de Góngora y Argote, Maó, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Manifest groc, Manuel Baixauli i Mateu, Manuel de Pedrolo i Molina, Manuel Joaquim Sanelo, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Sanchis i Guarner, Mar i cel, Mar Mediterrània, Marc Anneu Lucà, Marc Antoni Orellana i Mojolí, Maria Antònia Salvà i Ripoll, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Maria Àngels Anglada i d'Abadal, Maria Barbal i Farré, Maria de la Pau Janer i Mulet, Maria de Luna, Maria Magdalena, Maria Mercè Marçal i Serra, Maria, mare de Jesús, Marià Aguiló i Fuster, Marià Manent i Cisa, Marià Vayreda i Vila, Marina Abràmova, Marta Rojals i del Álamo, Martí l'Humà, Mataró, Matèria de Bretanya, Màrius Sampere i Passarell, Màrius Torres i Perenya, Mèxic, Menorca, Menorca sota domini britànic, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mesura, Metge, Miguel de Cervantes Saavedra, Miquel Comalada, Miquel Costa i Llobera, Miquel de Palol i Felip, Miquel de Palol i Muntanyola, Miquel Ferrando de la Càrcel, Miquel Llor i Forcada, Miquel Martí i Pol, Miquel Péreç, Miquel Tarradell i Mateu, Miracle, Misogínia, Missioner, Misteri (teatre), Misticisme, Mitologia, Modernisme català, Modest Cuixart i Tàpies, Monarca, Monarquia d'Espanya, Montserrat Roig i Fransitorra, Moral, Mural literari de Muro, Muro d'Alcoi, Museu Diocesà de Barcelona, Musulmà, Nació, Nadala, Najat El Hachmi, Narcís Oller i de Moragas, Narrativa, Narrativa modernista catalana, Naturalisme, Navarra, Nàpols, Núria Perpinyà i Filella, Neerlandès, Neologisme, Nicolau de Pacs, Noblesa, Noblesa espanyola, Normalització lingüística del català, Noucentisme, Novalis, Novel·la cavalleresca, Novel·la de cavalleries, Occident, Occità, Occità provençal, Occitània, Oceà Atlàntic, Oda a la Pàtria, Onomàstica, Oratòria, Orde (religió), Orde de cavalleria, Orde de Sant Jeroni, Orde dels Predicadors, Organyà, Ovidi, País Valencià, Països Catalans, Papa, Pare Andreu de Palma, Parnassianisme, Partiment, Pastorel·la, Pau de Bellviure, Pau Piferrer i Fàbregas, Pedro Calderón de la Barca, Península Ibèrica, Pere Antoni Beuter, Pere Calders i Rossinyol, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Gimferrer i Torrens, Pere Jacint Morlà, Pere Joan de Masdovelles, Pere March (poeta), Pere Martell, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Ribera de Perpinyà, Pere Serafí, Pere Torroella, Pero Martines, Persuasió, Petita burgesia, Pierre Corneille, Pintor, Plany, Plató, Poesia, Poesia (revista), Poesia trobadoresca, Poeta, Polonès, Pompeu Fabra i Poch, Portugal, Portuguès, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Prerafaelitisme, Prevere, Primera Guerra Mundial, Principat de Catalunya, Prosa, Protestantisme, Provença, Prudenci Bertrana i Comte, Puntuació, Quim Monzó, Racionalisme (filosofia), Rafael d'Amat i de Cortada, Rafael Ferrer i Bigné, Raimon Casellas i Dou, Ramon Andrés i Cabrelles, Ramon Casas i Carbó, Ramon de Penyafort, Ramon de Perellós, Ramon Folch i Camarasa, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Vidal de Besalú, Rasós de trobar, Razó, Reforma Protestant, Refrany, Registre lingüístic, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Castella, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Religió, Renaixement, Renaixement carolingi, Renaixença, René Descartes, Ressorgiment, Retòrica, Revolta de les Germanies, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Richard Wagner, Rococó, Roma, Romanticisme, Rondalla, Salvador Dalí i Domènech, Salvador Espriu i Castelló, Samaritana (personatge bíblic), Sant, Sant Vicent Ferrer, Santiago Rusiñol i Prats, Sarrià (Barcelona), Sàtira, Sèneca, Sebastià Gasch i Carreras, Sebastià Sánchez-Juan, Segle d'or espanyol, Segle d'or valencià, Segle XX, Segona República Espanyola, Senyal (literatura), Sergi Pàmies i Bertran, Sermó, Setmana del Llibre en Català, Sicília, Simbolisme, Sintaxi, Sirventès, Sitges, Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, Societat Maonesa, Solitud, Stéphane Mallarmé, Subalternitat, Sueca, Summa Teològica, Surrealisme, Taumatúrgia, Teatre, Tençó, Teodor Llorente Olivares, Teologia, Teresa Pàmies i Bertran, Terra baixa, Tetrasíl·lab, Text sagrat, Tirant lo Blanc, Tomàs Aguiló i Cortès, Tomàs d'Aquino, Toni Espinar, Toponímia, Tornejament (gènere trobadoresc), Tortosa, Tractat d'usura, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Tradició, Transmissió oral, Triümfo de les dones, Troços, Tunis, Turcs, Turquia, Un enemic del Poble (revista), Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, València, Valencià, Valeri Fuster, Valeri Màxim, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor García Tur, Víctor Iranzo i Simon, Veneçuela, Vers, Vicenç Albertí i Vidal, Vicenç Pagès i Jordà, Vicent Andrés Estellés, Vicent Simbor Roig, Vicent Wenceslau Querol i Campos, Vida (literatura trobadoresca), Vida de Jesucrist, Violant de Bar, Virgili, Vita Christi, Vitalisme, Vocabulari, Vulgarisme, Xavier Bru de Sala i Castells, 1419, 1511, 1737, 1833, 1859, 1881, 1893, 1906, 1923, 1939, 1941, 1945, 1969, 1984, 391 (revista).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat