Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Literatura catalana і Trobador
Literatura catalana і Trobador tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alba (estil trobadoresc), Alfred Badia i Gabarró, Ausiàs March, Berenguer de Palou (trobador), Cançó (trobadors), Català, Catalunya, Cerverí de Girona, Edat mitjana, França, Guerau III de Cabrera, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana, Idioma, Itàlia, Joglar, Josep Vicenç Foix i Mas, Literatura, Llatí, Llemosí (regió occitana), Llengua koiné, Occità, Occitània, Ovidi, Partiment, Pastorel·la, Pere el Gran, Plany, Plató, ..., Poesia, Poeta, Ramon Vidal de Besalú, Razó, Retòrica, Sirventès, Tençó, Tornejament (gènere trobadoresc), Vida (literatura trobadoresca). Ampliar l'índex (9 més) »
Alba (estil trobadoresc)
L'alba és un gènere trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers.
Alba (estil trobadoresc) і Literatura catalana · Alba (estil trobadoresc) і Trobador ·
Alfred Badia i Gabarró
Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.
Alfred Badia i Gabarró і Literatura catalana · Alfred Badia i Gabarró і Trobador ·
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Ausiàs March і Literatura catalana · Ausiàs March і Trobador ·
Berenguer de Palou (trobador)
Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.
Berenguer de Palou (trobador) і Literatura catalana · Berenguer de Palou (trobador) і Trobador ·
Cançó (trobadors)
La cançó (occità, canso) és un gènere de la poesia trobadoresca.
Cançó (trobadors) і Literatura catalana · Cançó (trobadors) і Trobador ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Literatura catalana · Català і Trobador ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Literatura catalana · Catalunya і Trobador ·
Cerverí de Girona
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.
Cerverí de Girona і Literatura catalana · Cerverí de Girona і Trobador ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Literatura catalana · Edat mitjana і Trobador ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Literatura catalana · França і Trobador ·
Guerau III de Cabrera
Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).
Guerau III de Cabrera і Literatura catalana · Guerau III de Cabrera і Trobador ·
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.
Guillem de Berguedà і Literatura catalana · Guillem de Berguedà і Trobador ·
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Guillem de Cabestany і Literatura catalana · Guillem de Cabestany і Trobador ·
Huguet de Mataplana
Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.
Huguet de Mataplana і Literatura catalana · Huguet de Mataplana і Trobador ·
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Idioma і Literatura catalana · Idioma і Trobador ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Literatura catalana · Itàlia і Trobador ·
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Joglar і Literatura catalana · Joglar і Trobador ·
Josep Vicenç Foix i Mas
Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.
Josep Vicenç Foix i Mas і Literatura catalana · Josep Vicenç Foix i Mas і Trobador ·
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Literatura і Literatura catalana · Literatura і Trobador ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Literatura catalana і Llatí · Llatí і Trobador ·
Llemosí (regió occitana)
El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.
Literatura catalana і Llemosí (regió occitana) · Llemosí (regió occitana) і Trobador ·
Llengua koiné
Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.
Literatura catalana і Llengua koiné · Llengua koiné і Trobador ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Literatura catalana і Occità · Occità і Trobador ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Literatura catalana і Occitània · Occitània і Trobador ·
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Literatura catalana і Ovidi · Ovidi і Trobador ·
Partiment
Partiment (occ. partimen) o joc partit (escrit també joch) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.
Literatura catalana і Partiment · Partiment і Trobador ·
Pastorel·la
Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.
Literatura catalana і Pastorel·la · Pastorel·la і Trobador ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Literatura catalana і Pere el Gran · Pere el Gran і Trobador ·
Plany
Un plany (occ. planh) és un gènere trobadoresc consistent en una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, d'un familiar etc.
Literatura catalana і Plany · Plany і Trobador ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Literatura catalana і Plató · Plató і Trobador ·
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Literatura catalana і Poesia · Poesia і Trobador ·
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Literatura catalana і Poeta · Poeta і Trobador ·
Ramon Vidal de Besalú
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.
Literatura catalana і Ramon Vidal de Besalú · Ramon Vidal de Besalú і Trobador ·
Razó
Una razó (occità:, literalment 'raó') és un text breu en prosa en occità antic que explica les circumstàncies en què fou escrita una determinada poesia trobadoresca o els motius pels quals fou escrita, o identifica les persones esmentades.
Literatura catalana і Razó · Razó і Trobador ·
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Literatura catalana і Retòrica · Retòrica і Trobador ·
Sirventès
Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut.
Literatura catalana і Sirventès · Sirventès і Trobador ·
Tençó
Una tençó (occ. tenso o tenson) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca Es tracta d'un debat entre dos trobadors.
Literatura catalana і Tençó · Tençó і Trobador ·
Tornejament (gènere trobadoresc)
cançoner I El tornejament (occ. tornejamen) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.
Literatura catalana і Tornejament (gènere trobadoresc) · Tornejament (gènere trobadoresc) і Trobador ·
Vida (literatura trobadoresca)
Vida del trobador Pistoleta, en tinta vermella, precedint el text d'una de les seves obres; BnF ms. 12473 fol. 123, cançoner K Vida (occità vida, plural vidas) és el terme que designa una breu biografia, escrita en occità antic d'un trobador o trobairitz.
Literatura catalana і Vida (literatura trobadoresca) · Trobador і Vida (literatura trobadoresca) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Literatura catalana і Trobador
- Què tenen en comú Literatura catalana і Trobador
- Semblances entre Literatura catalana і Trobador
Comparació entre Literatura catalana і Trobador
Literatura catalana té 718 relacions, mentre que Trobador té 159. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 4.45% = 39 / (718 + 159).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Literatura catalana і Trobador. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
