171 les relacions: Acústica, Adultesa, Alemanya, Amèrica Llatina, Anatomia, Anàlisi del discurs, André Martinet, Andrés Bello, Anglès, Animals, Antropologia, Arqueologia, August Schleicher, Austràlia, Índia, Ésser humà, Àfrica, Àrab, Àsia, Basc, Basil Bernstein, Bíblia, Biolingüística, Bretó, Català, Cervell, Ciència, Codi, Codi binari, Cognició, Coherència, Cohesió lingüística, Comunicació, Comunicació no verbal, Context, Cors, Cort (noblesa), Déu, Dialectologia, Dictadura, Edat antiga, Edat moderna, Edward Sapir, Esclavitud, Escocès, Escriptura, Estats Units d'Amèrica, Estereotip, Estilística, Estructuralisme, ..., Eugen Coseriu, Evolució del llenguatge, Família de paraules, Ferdinand de Saussure, Filologia, Fonètica, Fonema, Fonologia, Francès, Franz Bopp, Frase, Friedrich Christian Diez, Funció lèxica, Gaèlic irlandès, Gènere literari, Genètica, Generació, Geografia lingüística, George Lakoff, Ghil'ad Zuckermann, Gramàtica, Gramàtica generativa, Henri Tajfel, Henriette Walter, Hermann Paul (lingüista), Hipòtesi, Home de Neandertal, Idioma, Imperi, Institut d'Estudis Catalans, Investigació, Isidor de Sevilla, Israel, Ivar Aasen, Jacob Grimm, Jakob Jud, Joan Coromines i Vigneaux, Joseph Greenberg, Jules Gilliéron, Karl Jaberg, Karl Verner, Laringe, Leonard Bloomfield, Letó, Lingüística aplicada, Lingüística clínica, Lingüística comparativa, Lingüística computacional, Lingüística diacrònica, Lingüística general, Lingüística sincrònica, Lingüista, Literatura, Lituà, Llei de Grimm, Lleis de Grimm i Verner, Llengua de signes, Llengua natural, Lord Monboddo, Louis Hjelmslev, Marc Terenci Varró, Moral, Morfema, Morfologia (lingüística), Mot, Neurolingüística, Nikolai Trubetskoi, Noam Chomsky, Occità, Orient Mitjà, Països Baixos, Paleontologia, Parla, Patologia, Pànini, Pensament, Política, Portuguès, Pragmàtica, Psicologia, Psicologia de la llengua, Racisme, Rússia, Regal, Revolució Francesa, Roman Jakobson, Sànscrit, Síl·laba, Semàntica, Semiòtica, Seqüència (lingüística), Sibawayh, Significat, SIL International, Sintagma, Sintaxi, So, Societat, Sociolingüística, Sociologia, Somni, Steven Pinker, Tàtar, Text, Totalitarisme, Tret lingüístic, Txetxè, Ucraïnès, Vocabulari, Walther von Wartburg, Wilhelm Grimm, Wilhelm Meyer-Lübke, Wilhelm von Humboldt, William Labov, Ximpanzé, Xina, 1716, 1822, 1872, 1957, 760. Ampliar l'índex (121 més) »
Acústica
Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..
Nou!!: Lingüística і Acústica · Veure més »
Adultesa
Home adult L'adultesa és el període de la vida de l'individu que segueix l'adolescència o pubertat.
Nou!!: Lingüística і Adultesa · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Lingüística і Alemanya · Veure més »
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Nou!!: Lingüística і Amèrica Llatina · Veure més »
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Nou!!: Lingüística і Anatomia · Veure més »
Anàlisi del discurs
L'anàlisi del discurs és una escola lingüística i sociològica que busca analitzar el discurs com un conjunt homogeni, és a dir, transcendir el nivell habitual d'anàlisi centrada en l'oració, i les seves relacions amb el context social.
Nou!!: Lingüística і Anàlisi del discurs · Veure més »
André Martinet
André Martinet (Saint-Alban-des-Villards, Savoia, 12 d'abril de 1908 - Châtenay-Malabry, 16 de juliol de 1999), lingüista francès, representant del corrent conegut com a funcionalisme.
Nou!!: Lingüística і André Martinet · Veure més »
Andrés Bello
va ser un destacat filòleg de la llengua castellana i polític proper a l'esquerra i la revolució de Venezuela.
Nou!!: Lingüística і Andrés Bello · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Lingüística і Anglès · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Lingüística і Animals · Veure més »
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Nou!!: Lingüística і Antropologia · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Lingüística і Arqueologia · Veure més »
August Schleicher
August Schleicher (Meiningen, ducat de Saxònia-Meiningen, 1821- Jena, 1868) fou un lingüista alemany.
Nou!!: Lingüística і August Schleicher · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Lingüística і Austràlia · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Lingüística і Índia · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Lingüística і Ésser humà · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Lingüística і Àfrica · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Lingüística і Àrab · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Lingüística і Àsia · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Lingüística і Basc · Veure més »
Basil Bernstein
va ser un sociolingüista anglès.
Nou!!: Lingüística і Basil Bernstein · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Lingüística і Bíblia · Veure més »
Biolingüística
La biolingüística és l'estudi del llenguatge natural des d'una perspectiva biològica i evolutiva.
Nou!!: Lingüística і Biolingüística · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Lingüística і Bretó · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Lingüística і Català · Veure més »
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Nou!!: Lingüística і Cervell · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Lingüística і Ciència · Veure més »
Codi
SOS en codi Morse, el codi usat per a demanar ajuda En la comunicació, un codi és una norma per a convertir un fragment d'informació (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.
Nou!!: Lingüística і Codi · Veure més »
Codi binari
El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").
Nou!!: Lingüística і Codi binari · Veure més »
Cognició
El concepte de cognició (del llatí: cognoscere, 'conèixer') fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.
Nou!!: Lingüística і Cognició · Veure més »
Coherència
La coherència és la unitat temàtica d'un missatge, de manera que el receptor té la sensació de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases aïllades.
Nou!!: Lingüística і Coherència · Veure més »
Cohesió lingüística
La propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguin connectades entre si s'anomena cohesió.
Nou!!: Lingüística і Cohesió lingüística · Veure més »
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Nou!!: Lingüística і Comunicació · Veure més »
Comunicació no verbal
La comunicació no verbal és l'intercanvi d'informació a través de l'entorn físic, l'aparença física i la conducta no verbal.
Nou!!: Lingüística і Comunicació no verbal · Veure més »
Context
El context són les circumstàncies i condicions que envolten un esdeveniment.
Nou!!: Lingüística і Context · Veure més »
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Nou!!: Lingüística і Cors · Veure més »
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Nou!!: Lingüística і Cort (noblesa) · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Lingüística і Déu · Veure més »
Dialectologia
La dialectologia és un camp de la lingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localització geogràfica (i que sovint no pren en compte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que s'anomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en lingüística històrica) i els trets que s'hi associen.
Nou!!: Lingüística і Dialectologia · Veure més »
Dictadura
date.
Nou!!: Lingüística і Dictadura · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Lingüística і Edat antiga · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Lingüística і Edat moderna · Veure més »
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939), lingüista i antropòleg estatunidenc, fou una figura cabdal en la institucionalització de la lingüística i l'antropologia als Estats Units i al Canadà.
Nou!!: Lingüística і Edward Sapir · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Lingüística і Esclavitud · Veure més »
Escocès
* Escocès, relatiu a Escòcia, país al nord de l'illa de Gran Bretanya.
Nou!!: Lingüística і Escocès · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Lingüística і Escriptura · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Lingüística і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estereotip
A la dona se la pot relacionar estereotipadament amb allò desconegut, passiu, bell i fosc, com la nit i la lluna, mentre que alguns estereotips d'home en són la duresa i l'acció Els estereotips són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones.
Nou!!: Lingüística і Estereotip · Veure més »
Estilística
L'estilística és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic.
Nou!!: Lingüística і Estilística · Veure més »
Estructuralisme
L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.
Nou!!: Lingüística і Estructuralisme · Veure més »
Eugen Coseriu
o Eugeniu Coşeriu va ser un lingüista romanès nacionalitzat uruguaià, especialitzat en filologia romànica.
Nou!!: Lingüística і Eugen Coseriu · Veure més »
Evolució del llenguatge
L'evolució del llenguatge és el camp tècnic de la biolingüística que tracta de com va sorgir i evolucionar el llenguatge en la línia evolutiva de l'ésser humà.
Nou!!: Lingüística і Evolució del llenguatge · Veure més »
Família de paraules
La família de paraules, també nomenada família lèxica, és un conjunt de paraules que comparteixen la mateixa arrel, com per exemple clar, claredat, clarament, aclarir, aclariment i aclarir, que constitueixen una família de paraules per presentar la mateixa arrel, -clar-, i a causa d'això s'explica els trets comuns en el seu significat.
Nou!!: Lingüística і Família de paraules · Veure més »
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Nou!!: Lingüística і Ferdinand de Saussure · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Lingüística і Filologia · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Lingüística і Fonètica · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Lingüística і Fonema · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Lingüística і Fonologia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Lingüística і Francès · Veure més »
Franz Bopp
Franz Bopp (Magúncia, 14 de setembre de 1791-Berlín, 23 d'octubre de 1867) va ser un filòleg i lingüista alemany, cofundador de la gramàtica comparada juntament amb Rasmus Christian Rask.
Nou!!: Lingüística і Franz Bopp · Veure més »
Frase
La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.
Nou!!: Lingüística і Frase · Veure més »
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.
Nou!!: Lingüística і Friedrich Christian Diez · Veure més »
Funció lèxica
En el sentit matemàtic, una funció (.
Nou!!: Lingüística і Funció lèxica · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Lingüística і Gaèlic irlandès · Veure més »
Gènere literari
El gènere literari és una categoria de composició literària.
Nou!!: Lingüística і Gènere literari · Veure més »
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Nou!!: Lingüística і Genètica · Veure més »
Generació
Una generació és un grup de persones en edats similars i altres característiques comunes.
Nou!!: Lingüística і Generació · Veure més »
Geografia lingüística
Armeni i llengües caucàsiques La geografia lingüística és la branca de la geografia humana que estudia la distribució geogràfica de les llengües i dels elements que les constitueixen.
Nou!!: Lingüística і Geografia lingüística · Veure més »
George Lakoff
George P. Lakoff (Bayonne, 24 de maig del 1941) és un lingüista i científic cognitiu estatunidenc.
Nou!!: Lingüística і George Lakoff · Veure més »
Ghil'ad Zuckermann
és un lingüista i filòleg israelià, especialista en revitalització lingüística, contacte de llengües, lexicologia i neologia.
Nou!!: Lingüística і Ghil'ad Zuckermann · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Lingüística і Gramàtica · Veure més »
Gramàtica generativa
La gramàtica generativa o generativisme és una teoria lingüística apareguda a la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua.
Nou!!: Lingüística і Gramàtica generativa · Veure més »
Henri Tajfel
Henri Tajfel - nascut Hersz Mordche - (22 de juny de 1919, a Włocławek, Polònia – 3 de maig de 1982 a Bristol, Regne Unit) fou un psicòleg social britànic, més conegut per ser el principal desenvolupador de la teoria de la identitat social.
Nou!!: Lingüística і Henri Tajfel · Veure més »
Henriette Walter
Henriette Walter és professora emèrita de lingüística a la Universitat d'Alta Bretanya a Rennes, i directora del laboratori de fonologia a l'École pratique des hautes études a la Sorbona.
Nou!!: Lingüística і Henriette Walter · Veure més »
Hermann Paul (lingüista)
No confondre amb el pintor Hermann-Paul (1864-1940) Hermann Otto Theodor Paul (Salbke, Magdeburg, 7 d'agost de 1846 – Múnic, 29 de desembre de 1921) fou un lingüista i lexicògraf alemany.
Nou!!: Lingüística і Hermann Paul (lingüista) · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Lingüística і Hipòtesi · Veure més »
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Nou!!: Lingüística і Home de Neandertal · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Lingüística і Idioma · Veure més »
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Nou!!: Lingüística і Imperi · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Lingüística і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Investigació
La sala de recerca de la Biblioteca Pública de Nova York el 2006. La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.
Nou!!: Lingüística і Investigació · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Lingüística і Isidor de Sevilla · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Lingüística і Israel · Veure més »
Ivar Aasen
Ivar Aasen va ser un filòleg noruec que establí el segon estàndard d'escriptura de la llengua noruega, el landsmål (que posteriorment esdevindria el nynorsk).
Nou!!: Lingüística і Ivar Aasen · Veure més »
Jacob Grimm
Jacob Ludwig Karl Grimm (4 de gener de 1785 a Hanau, Hessen - 20 de setembre de 1863, Berlín) fou un lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica.
Nou!!: Lingüística і Jacob Grimm · Veure més »
Jakob Jud
Jakob Jud (12 de gener de 1882, Wängi, al cantó de Thurgau - 15 de juny de 1952, Seelisberg, al cantó d'Uri) fou un lingüista i romanista suís.
Nou!!: Lingüística і Jakob Jud · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Lingüística і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joseph Greenberg
Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.
Nou!!: Lingüística і Joseph Greenberg · Veure més »
Jules Gilliéron
Jules Gilliéron (La Neuveville (cantó de Berna, Suïssa), el 21 de desembre de 1854 - Cergnaux, 26 d'abril de 1926) va ser un dels lingüistes suïssos més prestigiosos de finals del i principis de, originàri de la Suïssa romanda.
Nou!!: Lingüística і Jules Gilliéron · Veure més »
Karl Jaberg
Karl Jaberg (Langenthal, cantó de Berna, Suïssa, 24 d'abril de 1877 – Berna, 30 de maig de 1958) fou un romanista i dialectòleg suís.
Nou!!: Lingüística і Karl Jaberg · Veure més »
Karl Verner
Karl Verner (Aarhus, 1846- Copenhaguen, 1896) fou un lingüista danès, conegut per formular la llei de Verner, que explica alguns dels canvis fonètics de les llengües germàniques al llarg de la seva evolució.
Nou!!: Lingüística і Karl Verner · Veure més »
Laringe
La laringe o garganxó és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins a la tràquea.
Nou!!: Lingüística і Laringe · Veure més »
Leonard Bloomfield
Leonard Bloomfield (Chicago, 1887 - 1949) fou un lingüista nord-americà, la influència del qual dominà el desenvolupament de l'estructuralisme a Amèrica, entre el 1930 i el 1950.
Nou!!: Lingüística і Leonard Bloomfield · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Lingüística і Letó · Veure més »
Lingüística aplicada
La lingüística aplicada (LA) és l'enfocament de la lingüística orientat a l'ús de les teories lingüístiques per a la resolució d'aspectes lingüístics concrets, com ara en l'aprenentatge de llengües estrangeres, la traducció automàtica, etcètera.
Nou!!: Lingüística і Lingüística aplicada · Veure més »
Lingüística clínica
La lingüística clínica és una disciplina aplicada dins del camp de la lingüística que tracta de la descripció i modelatge lingüístic dels trastorns del llenguatge en adults i infants.
Nou!!: Lingüística і Lingüística clínica · Veure més »
Lingüística comparativa
La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.
Nou!!: Lingüística і Lingüística comparativa · Veure més »
Lingüística computacional
La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà.
Nou!!: Lingüística і Lingüística computacional · Veure més »
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Nou!!: Lingüística і Lingüística diacrònica · Veure més »
Lingüística general
La lingüística general és la part de la lingüística que se centra en l'estudi dels conceptes generals d'aquesta ciència de manera genèrica, sense basar-los a cap llengua en concret (mirant tendències a diversos idiomes), o analitzant el que es denomina universal lingüístic, present a totes les llengües.
Nou!!: Lingüística і Lingüística general · Veure més »
Lingüística sincrònica
La lingüística sincrònica s'ocupa d'estudiar i descriure els fenòmens relatius a un idioma en un moment determinat de la seva evolució, a diferència de la lingüística diacrònica, que estudia els canvis que ha patit la llengua al llarg del temps.
Nou!!: Lingüística і Lingüística sincrònica · Veure més »
Lingüista
Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.
Nou!!: Lingüística і Lingüista · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Lingüística і Literatura · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Lingüística і Lituà · Veure més »
Llei de Grimm
La llei de Grimm (també coneguda com a regla de Rask-Grimm) és un conjunt de proposicions que descriuen la transformació de les consonants oclusives del protoindoeuropeu (PIE) en el seu pas cap al protogermànic (PGmc), al primer mil·lenni aC.
Nou!!: Lingüística і Llei de Grimm · Veure més »
Lleis de Grimm i Verner
Les lleis de Grimm i Verner són una sèrie de lleis fonètiques que estudien la correspondència fonètica entre els fonemes de les llengües que es relacionen entre si, cosa que suposa que un determinat so es comporta sempre de la mateixa manera sota idèntiques condicions en qualsevol llengua del mateix grup.
Nou!!: Lingüística і Lleis de Grimm i Verner · Veure més »
Llengua de signes
Intèrpret de llengua de signes ''Preservation of the Sign Language'' (1913) La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social.
Nou!!: Lingüística і Llengua de signes · Veure més »
Llengua natural
Una llengua natural és una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament els principis d'economia i optimitat.
Nou!!: Lingüística і Llengua natural · Veure més »
Lord Monboddo
James Burnett, lord Monboddo (25 d'octubre del 1714, Kincardineshire, Escòcia - 26 de maig del 1799) fou un jutge, filòsof i lingüista escocès, figura preeminent de la Il·lustració escocesa i controvertida al món intel·lectual britànic del.
Nou!!: Lingüística і Lord Monboddo · Veure més »
Louis Hjelmslev
Louis Hjelmslev (1899 - 1965) va ser un lingüista danès que destacà en la lingüística sincrònica seguint les idees de Saussure.
Nou!!: Lingüística і Louis Hjelmslev · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Lingüística і Marc Terenci Varró · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: Lingüística і Moral · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Lingüística і Morfema · Veure més »
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Nou!!: Lingüística і Morfologia (lingüística) · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Lingüística і Mot · Veure més »
Neurolingüística
La neurolingüística és una disciplina que estudia les relacions entre cervell i llenguatge, nascuda al.
Nou!!: Lingüística і Neurolingüística · Veure més »
Nikolai Trubetskoi
, nom complet amb patronímic Nikolai Serguéievitx Trubetskoi, Николай Сергеевич Трубецкой, fou un eminent lingüista rus, pare de la fonologia estructural.
Nou!!: Lingüística і Nikolai Trubetskoi · Veure més »
Noam Chomsky
Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
Nou!!: Lingüística і Noam Chomsky · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Lingüística і Occità · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Lingüística і Orient Mitjà · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Lingüística і Països Baixos · Veure més »
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Nou!!: Lingüística і Paleontologia · Veure més »
Parla
Parla La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat.
Nou!!: Lingüística і Parla · Veure més »
Patologia
La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.
Nou!!: Lingüística і Patologia · Veure més »
Pànini
Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un filòleg del sànscrit, gramàtic i erudit indi venerat a l'Índia antiga, datat d'entre el i el.
Nou!!: Lingüística і Pànini · Veure més »
Pensament
Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
Nou!!: Lingüística і Pensament · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Lingüística і Política · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Lingüística і Portuguès · Veure més »
Pragmàtica
La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.
Nou!!: Lingüística і Pragmàtica · Veure més »
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Nou!!: Lingüística і Psicologia · Veure més »
Psicologia de la llengua
La psicologia de la llengua o psicolingüística és la disciplina que estudia la representació mental dels conceptes lingüístics i els mecanismes de la cognició necessaris per a usar la llengua.
Nou!!: Lingüística і Psicologia de la llengua · Veure més »
Racisme
Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.
Nou!!: Lingüística і Racisme · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Lingüística і Rússia · Veure més »
Regal
Presents de Nadal Un present (o presentalla), un do (donació o donatiu), una ofrena o oferta (també s'empren regal i obsequi dos castellanismes) és la transferència de diners o objectes sense demanar res a canvi; en extensió es pot dir qualsevol cosa que torni l'altra persona més feliç o menys trista, especialment com un favor, incloent-hi el perdó i l'amabilitat, encara que l'altre no sigui amable.
Nou!!: Lingüística і Regal · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Lingüística і Revolució Francesa · Veure més »
Roman Jakobson
Roman Jakobson, nascut Roman Óssipovitx Iakobson, Рома́н О́сипович Якобсо́н, (Moscou, 1896 - Boston, 1982) fou un lingüista nord-americà d'origen rus, personatge fonamental del formalisme rus, precursor de l'estructuralisme alhora que també n'és difusor.
Nou!!: Lingüística і Roman Jakobson · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Lingüística і Sànscrit · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Lingüística і Síl·laba · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Lingüística і Semàntica · Veure més »
Semiòtica
El codi de color (aigua calenta, aigua freda) de les aixetes no té sentit en aquest cas. Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials en les quals les qüestions d'interpretació són de gran importància.
Nou!!: Lingüística і Semiòtica · Veure més »
Seqüència (lingüística)
Una seqüència, en lingüística, és el conjunt d'elements de qualsevol rang ordenats en successió.
Nou!!: Lingüística і Seqüència (lingüística) · Veure més »
Sibawayh
Abu-Bixr Amr ibn Uthman ibn Qànbar al-Bixrí ——, conegut generalment com a Sibawayh o Sibawayhi —, Sibuyeh; en àrab — (Nesayak, actualment Bayza, vers 760 - Xiraz, vers 796-797) fou un pioner de la gramàtica àrab i reconegut com el fundador de la ciència gramatical d'aquesta llengua.
Nou!!: Lingüística і Sibawayh · Veure més »
Significat
El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.
Nou!!: Lingüística і Significat · Veure més »
SIL International
SIL International (anteriorment conegut com a Summer Institute of Linguistics, Institut d'Estiu de Lingüística) és una entitat dedicada a l'estudi de les llengües, responsable de la publicació i actualització de l'Ethnologue.
Nou!!: Lingüística і SIL International · Veure més »
Sintagma
Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.
Nou!!: Lingüística і Sintagma · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Lingüística і Sintaxi · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Lingüística і So · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Lingüística і Societat · Veure més »
Sociolingüística
La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
Nou!!: Lingüística і Sociolingüística · Veure més »
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Nou!!: Lingüística і Sociologia · Veure més »
Somni
''Un rêve d'eunuque'' (''El somni de l'eunuc''), de Jean Lecomte du Nouÿ, 1874. ''El somni d'una noia abans de l'alba'' c. 1830–33 by Karl Briul·lov (1799–1852) El somni, somi o ensomni és un procés imaginatiu, fictici i imprecís de la ment humana que té lloc mentre el subjecte dorm.
Nou!!: Lingüística і Somni · Veure més »
Steven Pinker
Steven Arthur Pinker (Mont-real, Quebec, 18 de setembre del 1954) és un psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor quebequès.
Nou!!: Lingüística і Steven Pinker · Veure més »
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Nou!!: Lingüística і Tàtar · Veure més »
Text
Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.
Nou!!: Lingüística і Text · Veure més »
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Nou!!: Lingüística і Totalitarisme · Veure més »
Tret lingüístic
Un tret lingüístic és una característica que serveix per descriure les unitats mínimes de cada nivell de la llengua.
Nou!!: Lingüística і Tret lingüístic · Veure més »
Txetxè
El txetxè o txetxé és la llengua pròpia de Txetxènia, actualment part de Rússia, parlada per prop d'1 milió de persones.
Nou!!: Lingüística і Txetxè · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Lingüística і Ucraïnès · Veure més »
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Nou!!: Lingüística і Vocabulari · Veure més »
Walther von Wartburg
Walther von Wartburg (-Boos) (Riedholz (cantó de Solothurn a Suïssa), 18 de maig de 1888 - 15 d'agost de 1971 a Basilea) va ser un filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica, de gran vàlua per a la romanística.
Nou!!: Lingüística і Walther von Wartburg · Veure més »
Wilhelm Grimm
Wilhelm Karl Grimm (Hanau, 24 de febrer de 1786- Berlín, 16 de desembre de 1859) fou el menor dels germans Grimm, coneguts tant pels contes infantils que van recopilar com per la seva tasca com a lingüistes.
Nou!!: Lingüística і Wilhelm Grimm · Veure més »
Wilhelm Meyer-Lübke
Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.
Nou!!: Lingüística і Wilhelm Meyer-Lübke · Veure més »
Wilhelm von Humboldt
Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.
Nou!!: Lingüística і Wilhelm von Humboldt · Veure més »
William Labov
William Labov (Rutherford, 4 de desembre de 1927) és un lingüista estatunidenc del departament de Lingüística de la Universitat de Pennsilvània.
Nou!!: Lingüística і William Labov · Veure més »
Ximpanzé
El ximpanzé és el nom comú per a les dues espècies existents de simi del gènere Pan.
Nou!!: Lingüística і Ximpanzé · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Lingüística і Xina · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Lingüística і 1716 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Lingüística і 1822 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Lingüística і 1872 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Lingüística і 1957 · Veure més »
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Lingüística і 760 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Glotologia, Lingüiste, Lingüístic.