Accés més ràpid que el navegador!
253 les relacions: Abús de posició dominant, Absolutisme, Adam Smith, Alexander Hamilton, Alexis de Tocqueville, Amartya Sen, Anarcocapitalisme, Anarquia, Anglicanisme, Augusto Pinochet Ugarte, Autobiografia, Ayn Rand, Índia, Òptim de Pareto, Beneficència, Benito Mussolini, Benjamin Franklin, Bloc de l'Est, Bramans, Budisme, Cadis, Camí de servitud, Camillo Benso di Cavour, Canal de la Mànega, Capitalisme, Carl Menger, Carta Magna, Catolicisme, Ciceró, Clergat, Col·lectivisme, Colonialisme, Conservadorisme, Constitució, Contracte social, Cosmovisió, Crac del 29, Crítiques al liberalisme econòmic, Crisi del petroli del 1973, David Friedman, David Hume, David Ricardo, Demanda agregada, Democràcia, Democràcia liberal, Dictadura, Distribució de la renda, Dominació (sociologia), Douglass North, Dreta, ..., Ecologisme, Economia de mercat, Economia mixta, Edmund Burke, Educació primària, El Federalista, Elinor Ostrom, Empresa, Engelbert Dollfuß, Ensenyament, Esclavitud, Escola Austríaca, Església Baptista, Església Universalista, Esquerra, Estat de dret, Estat sobirà, Estatisme, Estats Units d'Amèrica, Externalitat, Fal·làcia, Filosofia, Finances, França, Francis Fukuyama, Francisco de Miranda, Frank Knight, Frédéric Bastiat, Friedrich August von Hayek, Gary Becker, George Washington, Giovanni Sartori, Gordon Tullock, Govern, Gran Bretanya, Gran Depressió, Guerra Freda, Henri-Benjamin Constant de Rebecque, Herència, Herbert Spencer, Heretgia, Hernando de Soto, Ideologia política, Il·lustració, Immanuel Kant, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, Institut Ostrom Catalunya, Interès públic, Isaiah Berlin, Islam, Jacques Pierre Brissot, James Madison, James McGill Buchanan, Jean-Baptiste Say, Jean-Jacques Rousseau, Jeremy Bentham, John Caldwell Calhoun, John Jay, John Locke, John Maynard Keynes, John Rawls, John Stuart Mill, José Ortega y Gasset, Joseph Schumpeter, Juan Bautista Alberdi, Juan de Mariana, Juan Montalvo, Karl Popper, Keynesianisme, L'esperit de les lleis, La democràcia a Amèrica, La rebel·lió d'Atles, Laissez faire, Léon Walras, Liberalisme econòmic, Llei de rendiments decreixents, Llibertat, Llibertat econòmica, Llibertat individual, Llibertats civils, Lliure comerç, Lluita de classes, Louis Bonaparte, Ludwig Erhard, Ludwig von Mises, Macroeconomia, Marcos Aguinis, Margaret Thatcher, Mario Vargas Llosa, Marxisme, Matrimoni, Mercantilisme, Metodisme, Milton Friedman, Mitjans de producció, Mobilitat social, Modernitat, Monarquia, Monarquia constitucional, Moneda, Montesquieu, Murray Rothbard, Neoliberalisme, Nicolas de Condorcet, Nicolas François Canard, Occident, Octavio Paz, Oligopoli, Pèricles, Pius IX, Política, Poliarquia, Pragmatisme, Primera Guerra Mundial, Progrés, Progressisme, Propietat privada, Protestantisme, Radiació electromagnètica, Reflexions sobre la Revolució Francesa, Reformisme, Regne Unit, Religió, Restauració (absolutisme), Retòrica, Revolució, Revolució Francesa, Revolució Gloriosa, Richard Cantillon, Robert Nozick, Ronald Coase, Ronald Reagan, Segona Guerra Mundial, Seguretat Social, Separació de poders, Sindicat, Sobirania, Sobre la llibertat, Socialisme, Socialització (socialisme), Societat Religiosa d'Amics, Socioliberalisme, Sufragi, Syllabus Errorum, Teoria de l'equilibri general, Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner, Thomas Istvan Szasz, Thomas Jefferson, Thomas Paine, Totalitarisme, Unitarisme, Universitat de Barcelona, Utilitarisme, Valor (axiologia), Varna (hinduisme), Vilfredo Pareto, Voltaire, 1215, 1544, 1690, 1748, 1755, 1776, 1780, 1785, 1788, 1790, 1801, 1803, 1819, 1840, 1854, 1859, 1884, 1899, 1909, 1930, 1936, 1944, 1945, 1946, 1949, 1957, 1958, 1960, 1962, 1963, 1968, 1971, 1974, 1975, 1979, 1980, 1981, 1986, 1987, 1990, 1992, 1994, 1999, 2000, 2004, 2006. Ampliar l'índex (203 més) »
Abús de posició dominant
L'abús de posició dominant és una conducta prohibida per l'article 82 del Tractat de la Unió Europea consistent en fer servir una posició de domini en un mercat en detriment del seu correcte funcionament.
Nou!!: Liberalisme і Abús de posició dominant · Veure més »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Liberalisme і Absolutisme · Veure més »
Adam Smith
Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.
Nou!!: Liberalisme і Adam Smith · Veure més »
Alexander Hamilton
Alexander Hamilton (Nevis, 11 de gener de 1757 - Ciutat de Nova York, 12 de juliol de 1804) fou un home d'estat americà, polític, erudit jurídic, comandant militar, advocat, banquer, i economista.
Nou!!: Liberalisme і Alexander Hamilton · Veure més »
Alexis de Tocqueville
Caricatura, Honoré Daumier, 1849. Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un aristòcrata, diplomàtic, politòleg, filòsof polític i historiador francès.
Nou!!: Liberalisme і Alexis de Tocqueville · Veure més »
Amartya Sen
Amartya Kumar Sen CH (en bengalí: अमर्त्य कुमार सेन) (Santiniketan, Imperi Britànic -actual Índia- 1933) és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en qüestions relacionades amb la fam, les teories del desenvolupament humà, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents a la pobresa.
Nou!!: Liberalisme і Amartya Sen · Veure més »
Anarcocapitalisme
Bandera de l'anarcocapitalisme L'anarcocapitalisme és una ideologia política liberal anarquista.
Nou!!: Liberalisme і Anarcocapitalisme · Veure més »
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Nou!!: Liberalisme і Anarquia · Veure més »
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Nou!!: Liberalisme і Anglicanisme · Veure més »
Augusto Pinochet Ugarte
Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaíso, Xile, 25 de novembre de 1915 - Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006) fou un militar i dictador xilè.
Nou!!: Liberalisme і Augusto Pinochet Ugarte · Veure més »
Autobiografia
Coberta de la primera edició en anglès de l'autobiografia de Benjamin Franklin del 1793. Una autobiografia és una narrativa de la pròpia vida.
Nou!!: Liberalisme і Autobiografia · Veure més »
Ayn Rand
Alissa Zinóvievna Rozenbàum Али́са Зино́вьевна Розенба́ум, més coneguda pel pseudònim d'Ayn Rand (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905-Nova York, 6 de març de 1982), fou una filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els best-sellers The Fountainhead i Atlas Shrugged (La rebel·lió d'Atles), i per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va denominar objectivisme.
Nou!!: Liberalisme і Ayn Rand · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Liberalisme і Índia · Veure més »
Òptim de Pareto
L'òptim de Pareto o eficiència de Pareto és un concepte introduït per l'economista italià Vilfredo Pareto.
Nou!!: Liberalisme і Òptim de Pareto · Veure més »
Beneficència
S'anomena beneficència al conjunt d'institucions que l'administració posa de franc a disposició dels més necessitats per a proveir-los sosteniment i desenvolupament físic i personal.
Nou!!: Liberalisme і Beneficència · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Liberalisme і Benito Mussolini · Veure més »
Benjamin Franklin
fou un polímata estatunidenc, que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.
Nou!!: Liberalisme і Benjamin Franklin · Veure més »
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Nou!!: Liberalisme і Bloc de l'Est · Veure més »
Bramans
Un brahmi tàmil celebrant la cerimònia del ''puja'' Els bramans (en sànscrit ब्राह्मण, brāhmaṇa) són la casta superior de la societat hindú, constituint a l'origen la classe sacerdotal.
Nou!!: Liberalisme і Bramans · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Liberalisme і Budisme · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Liberalisme і Cadis · Veure més »
Camí de servitud
Camí de servitud (en anglès, The road to serfdom) és un llibre escrit per l'economista i filòsof austríac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a través de la planificació central.
Nou!!: Liberalisme і Camí de servitud · Veure més »
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Nou!!: Liberalisme і Camillo Benso di Cavour · Veure més »
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Nou!!: Liberalisme і Canal de la Mànega · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Liberalisme і Capitalisme · Veure més »
Carl Menger
Carl Menger (Neu Sandez, 23 de febrer de 1840 - Viena, 26 de febrer 1921) fou un economista austríac, fundador de l'Escola Austríaca d'Economia.
Nou!!: Liberalisme і Carl Menger · Veure més »
Carta Magna
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Nou!!: Liberalisme і Carta Magna · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Liberalisme і Catolicisme · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Liberalisme і Ciceró · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Liberalisme і Clergat · Veure més »
Col·lectivisme
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.
Nou!!: Liberalisme і Col·lectivisme · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Liberalisme і Colonialisme · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: Liberalisme і Conservadorisme · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Liberalisme і Constitució · Veure més »
Contracte social
Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.
Nou!!: Liberalisme і Contracte social · Veure més »
Cosmovisió
La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Nou!!: Liberalisme і Cosmovisió · Veure més »
Crac del 29
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.
Nou!!: Liberalisme і Crac del 29 · Veure més »
Crítiques al liberalisme econòmic
Els crítics del liberalisme econòmic no formen un tot homogeni.
Nou!!: Liberalisme і Crítiques al liberalisme econòmic · Veure més »
Crisi del petroli del 1973
Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.
Nou!!: Liberalisme і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »
David Friedman
David Friedman (1945), és un economista i un dels principals teòrics de l'anarcocapitalisme, encara que es distingeix per la seva actitud crítica en relació als postulats liberals tradicionals.
Nou!!: Liberalisme і David Friedman · Veure més »
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Nou!!: Liberalisme і David Hume · Veure més »
David Ricardo
David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic.
Nou!!: Liberalisme і David Ricardo · Veure més »
Demanda agregada
En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat.
Nou!!: Liberalisme і Demanda agregada · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Liberalisme і Democràcia · Veure més »
Democràcia liberal
La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.
Nou!!: Liberalisme і Democràcia liberal · Veure més »
Dictadura
date.
Nou!!: Liberalisme і Dictadura · Veure més »
Distribució de la renda
societats En economia, la distribució de la renda fa referència a com es distribueix el PIB entre la població.
Nou!!: Liberalisme і Distribució de la renda · Veure més »
Dominació (sociologia)
La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica.
Nou!!: Liberalisme і Dominació (sociologia) · Veure més »
Douglass North
Douglass Cecil North (Cambridge, 5 de novembre de 1920 - Benzonia, Michigan, 23 de novembre de 2015) fou un economista, historiador i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques l'any 1993.
Nou!!: Liberalisme і Douglass North · Veure més »
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Nou!!: Liberalisme і Dreta · Veure més »
Ecologisme
transgèniques. Lecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.
Nou!!: Liberalisme і Ecologisme · Veure més »
Economia de mercat
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.
Nou!!: Liberalisme і Economia de mercat · Veure més »
Economia mixta
LEconomia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat.
Nou!!: Liberalisme і Economia mixta · Veure més »
Edmund Burke
Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 — Beaconsfield, 9 de juliol 1797) fou un escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.
Nou!!: Liberalisme і Edmund Burke · Veure més »
Educació primària
Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.
Nou!!: Liberalisme і Educació primària · Veure més »
El Federalista
Anunci en premsa d'''El Federalista'' El Federalista, obra també coneguda com a Els documents federalistes (The Federalist i Federalist Papers en anglès, respectivament), és una sèrie de 85 articles defensant la ratificació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Liberalisme і El Federalista · Veure més »
Elinor Ostrom
Elinor Ostrom (Los Angeles, Califòrnia, 7 d'agost de 1933 – Bloomington, Indiana, 12 de juny de 2012) va ser una politicòloga estatunidenca que va estudiar els béns comuns, tot refutant la tesi de la tragèdia dels comuns.
Nou!!: Liberalisme і Elinor Ostrom · Veure més »
Empresa
Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.
Nou!!: Liberalisme і Empresa · Veure més »
Engelbert Dollfuß
Engelbert Dollfuss (Texingtal, Baixa Àustria 1892 - Viena 1934) va ser un polític conservador feixista austríac, canceller d'Àustria des de 1932 fins 1934, any en què fou assassinat per agents nacionalsocialistes alemanys.
Nou!!: Liberalisme і Engelbert Dollfuß · Veure més »
Ensenyament
Lensenyament o ensenyança és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.
Nou!!: Liberalisme і Ensenyament · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Liberalisme і Esclavitud · Veure més »
Escola Austríaca
LEscola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica.
Nou!!: Liberalisme і Escola Austríaca · Veure més »
Església Baptista
L'Església Baptista o simplement els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'una confessió pública de fe en Jesús com a salvador.
Nou!!: Liberalisme і Església Baptista · Veure més »
Església Universalista
LEsglésia Universalista és una de les branques del cristianisme liberal.
Nou!!: Liberalisme і Església Universalista · Veure més »
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Nou!!: Liberalisme і Esquerra · Veure més »
Estat de dret
L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.
Nou!!: Liberalisme і Estat de dret · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Liberalisme і Estat sobirà · Veure més »
Estatisme
Lestatisme, en la ciència política, és la doctrina segons la qual l'autoritat política de l'estat és legítima, fins a cert punt.
Nou!!: Liberalisme і Estatisme · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Liberalisme і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Externalitat
La pol·lució generada pels vehicles és una externalitat Les externalitats són en la teoria econòmica els efectes negatius o positius de la producció o del consum d'un bé que tenen una incidència sobre el seu entorn, sense que l'empresa productora en porti tot el cost ni el repercuteixi en els preus de mercat.
Nou!!: Liberalisme і Externalitat · Veure més »
Fal·làcia
Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.
Nou!!: Liberalisme і Fal·làcia · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Liberalisme і Filosofia · Veure més »
Finances
Dollar dels Estats Units. Wall Street, el centre de les finances dels Estats Units. Les finances (del llatí finis, "acabar") són les activitats relacionades amb els fluxos de capital i diner entre individus, empreses, o Estats.
Nou!!: Liberalisme і Finances · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Liberalisme і França · Veure més »
Francis Fukuyama
és un politòleg estatunidenc.
Nou!!: Liberalisme і Francis Fukuyama · Veure més »
Francisco de Miranda
Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816) va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol. També fou conegut com «El Primer Veneçolà Universal» o «L'Americà més Universal» degut al paper rellevant que tingué com a creador de la idea de Colòmbia com a nació i combatent destacat en tres continents: Àfrica, Europa i Amèrica. Va viatjar durant gran part de la seva vida participant en conflictes armats al servei de diversos països, entre els quals destaquen tres guerres a favor de la democràcia: la Independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, esdeveniment del qual va ser protagonista destacat, per la qual cosa li va ser atorgat el títol dHeroi de la Revolució, i les Guerres d'independència hispanoamericanes. Encara que va fracassar a l'hora de posar en pràctica els seus projectes, el seu ideal polític perdurar en el temps i va servir de base per a la fundació de la Gran Colòmbia i les seves idees independentistes van influir en destacats líders de l'Emancipació com Simón Bolívar i Bernardo O'Higgins. El seu nom està gravat a l'Arc de Triomf de l'Étoile a París. El seu retrat forma part de la Galeria dels Personatges al Palau de Versalles, la seva estàtua es troba enfront de la del General Kellerman en el Camp de Valmy, França.
Nou!!: Liberalisme і Francisco de Miranda · Veure més »
Frank Knight
va ser un important economista de la primera meitat del segle XX.
Nou!!: Liberalisme і Frank Knight · Veure més »
Frédéric Bastiat
Claude Frédéric Bastiat, pronunciat, va ser un teòric francès liberal, economista i membre de l'assemblea francesa.
Nou!!: Liberalisme і Frédéric Bastiat · Veure més »
Friedrich August von Hayek
Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1974.
Nou!!: Liberalisme і Friedrich August von Hayek · Veure més »
Gary Becker
Gary Stanley Becker (Pottsville, 2 de desembre de 1930 – Chicago, 3 de maig de 2014) fou un economista i professor universitari estatunidenc, destacat representant del liberalisme econòmic, guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1992.
Nou!!: Liberalisme і Gary Becker · Veure més »
George Washington
George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).
Nou!!: Liberalisme і George Washington · Veure més »
Giovanni Sartori
Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.
Nou!!: Liberalisme і Giovanni Sartori · Veure més »
Gordon Tullock
Gordon Tullock (13 de febrer de 1922 – 3 de novembre de 2014) fou un economista i professor de dret i economia a la George Mason University.
Nou!!: Liberalisme і Gordon Tullock · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Liberalisme і Govern · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Liberalisme і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Nou!!: Liberalisme і Gran Depressió · Veure més »
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Nou!!: Liberalisme і Guerra Freda · Veure més »
Henri-Benjamin Constant de Rebecque
Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830) fou un important filòsof i pensador del liberalisme francès, a més de polític i prolífic escriptor.
Nou!!: Liberalisme і Henri-Benjamin Constant de Rebecque · Veure més »
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Nou!!: Liberalisme і Herència · Veure més »
Herbert Spencer
Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril del 1820 - Brighton, 8 de desembre del 1903) fou un filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.
Nou!!: Liberalisme і Herbert Spencer · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Liberalisme і Heretgia · Veure més »
Hernando de Soto
fou un conquistador espanyol.
Nou!!: Liberalisme і Hernando de Soto · Veure més »
Ideologia política
La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societats humanes.
Nou!!: Liberalisme і Ideologia política · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Liberalisme і Il·lustració · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Liberalisme і Immanuel Kant · Veure més »
Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions
Indagació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions (en anglès, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, simplement La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith.
Nou!!: Liberalisme і Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions · Veure més »
Institut Ostrom Catalunya
L'Institut Ostrom Catalunya, antigament conegut com a Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) és un think tank català nascut com a col·lectiu el 2016, i registrat com a associació el 2018, per introduir el discurs i les propostes liberals en l'articulació del nou model de país.
Nou!!: Liberalisme і Institut Ostrom Catalunya · Veure més »
Interès públic
Linterès públic, també anomenat interès general, és tot allò que, per consens, es comparteix i considera com a útil, valuós i fins i tot vital per a una societat, fins a l'extrem d'obligar a l'Estat, com una de les seves finalitats constitucionals, a titulitzar-ho en benefici de tots els ciutadans.
Nou!!: Liberalisme і Interès públic · Veure més »
Isaiah Berlin
Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del.
Nou!!: Liberalisme і Isaiah Berlin · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Liberalisme і Islam · Veure més »
Jacques Pierre Brissot
Jacques Pierre Brissot, anomenat de Warville, (Chartres, 15 de gener de 1754 - París, 31 d'octubre de 1793) fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa (1789).
Nou!!: Liberalisme і Jacques Pierre Brissot · Veure més »
James Madison
James Madison (Port Conway, Virgínia, Estats Units, 16 de març de 1751 – Montpelier, Virgínia, Estats Units, 28 de juny de 1836) va ser un advocat, polític, president dels Estats Units entre 1809 i 1817, i un dels «Pares Fundadors» de la Constitució dels Estats Units més influents, fins a tal punt que va rebre el sobrenom de «El Pare de la Constitució».
Nou!!: Liberalisme і James Madison · Veure més »
James McGill Buchanan
fou un economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1986.
Nou!!: Liberalisme і James McGill Buchanan · Veure més »
Jean-Baptiste Say
''Lettres a M. Malthus'', 1820 Jean-Baptiste Say (Lió, 5 de gener del 1767 - París, 14 de novembre del 1832) va ser un economista francès.
Nou!!: Liberalisme і Jean-Baptiste Say · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Liberalisme і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Jeremy Bentham
fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.
Nou!!: Liberalisme і Jeremy Bentham · Veure més »
John Caldwell Calhoun
va ser un polític americà, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 durant les presidències de John Quincy Adams i d'Andrew Jackson i secretari d'estat (1844-45).
Nou!!: Liberalisme і John Caldwell Calhoun · Veure més »
John Jay
John Jay va ser un polític i jurista estatunidenc (Nova York, 12 de desembre de 1745 – Bedford, 17 de maig de 1829), primer president del Tribunal Suprem dels Estats Units. Va exercir els càrrecs d'ambaixador a Madrid i Londres.
Nou!!: Liberalisme і John Jay · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: Liberalisme і John Locke · Veure més »
John Maynard Keynes
John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.
Nou!!: Liberalisme і John Maynard Keynes · Veure més »
John Rawls
John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del.
Nou!!: Liberalisme і John Rawls · Veure més »
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Nou!!: Liberalisme і John Stuart Mill · Veure més »
José Ortega y Gasset
fou un filòsof espanyol.
Nou!!: Liberalisme і José Ortega y Gasset · Veure més »
Joseph Schumpeter
, economista austro-estatunidenc, ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920.
Nou!!: Liberalisme і Joseph Schumpeter · Veure més »
Juan Bautista Alberdi
Juan Bautista Alberdi (San Miguel de Tucumán, 29 d'agost de 1810 - Neuilly-sud-Seine, França, 19 de juny de 1884) va ser un advocat, jurista, economista, polític, estadista, diplomàtic, escriptor i músic argentí, autor intel·lectual de la Constitució Argentina de 1853.
Nou!!: Liberalisme і Juan Bautista Alberdi · Veure més »
Juan de Mariana
Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.
Nou!!: Liberalisme і Juan de Mariana · Veure més »
Juan Montalvo
Juan Montalvo (Ambato, Equador, 1832 – París 1889), escriptor equatorià, considerat un dels millors assagistes americans en castellà del.
Nou!!: Liberalisme і Juan Montalvo · Veure més »
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Nou!!: Liberalisme і Karl Popper · Veure més »
Keynesianisme
L'economia keynesiana o keynesianisme és la teoria econòmica ideada per John Maynard Keynes com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.
Nou!!: Liberalisme і Keynesianisme · Veure més »
L'esperit de les lleis
Portada de l'edició de 1749 del llibre L'esperit de les lleis (títol original en francès: De l'esprit des lois) és una obra del filòsof i assagista francès Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu.
Nou!!: Liberalisme і L'esperit de les lleis · Veure més »
La democràcia a Amèrica
La democràcia a Amèrica (en francès: De la démocratie en Amérique) és una obra escrita per Alexis de Tocqueville i publicada el 1835, en la seua estada als recents creats Estats Units, és una anàlisi que fa el seu autor, polític i jurista francès, on exposa els mèrits del règim americà i les seues bondats.
Nou!!: Liberalisme і La democràcia a Amèrica · Veure més »
La rebel·lió d'Atles
La rebel·lió d'Atles (títol original: Atlas Shrugged, literalment 'Atlas s'encongí d'espatlles') és una novel·la de la filòsofa/escriptora russoestatunidenca Ayn Rand, publicada als Estats Units l'any 1957.
Nou!!: Liberalisme і La rebel·lió d'Atles · Veure més »
Laissez faire
L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.
Nou!!: Liberalisme і Laissez faire · Veure més »
Léon Walras
Marie-Esprit-Léon Walras va ser un economista matemàtic francès i un Georgista.
Nou!!: Liberalisme і Léon Walras · Veure més »
Liberalisme econòmic
298x298px El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.
Nou!!: Liberalisme і Liberalisme econòmic · Veure més »
Llei de rendiments decreixents
La llei de rendiments decreixents va ser estudiada per David Ricardo. En microeconomia, la llei dels rendiments decreixents (en anglès:diminishing returns) és una de les lleis més famoses de l'economia: afirma que cada vegada s'obtindrà menys producció addicional quan s'afegeixin quantitats addicionals d'un input mentre els altres inputs romanguin constants.
Nou!!: Liberalisme і Llei de rendiments decreixents · Veure més »
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Nou!!: Liberalisme і Llibertat · Veure més »
Llibertat econòmica
La llibertat econòmica és la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol bé o servei adquirit sense l'ús de la força, frau o robatori.
Nou!!: Liberalisme і Llibertat econòmica · Veure més »
Llibertat individual
La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució.
Nou!!: Liberalisme і Llibertat individual · Veure més »
Llibertats civils
Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.
Nou!!: Liberalisme і Llibertats civils · Veure més »
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Nou!!: Liberalisme і Lliure comerç · Veure més »
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Nou!!: Liberalisme і Lluita de classes · Veure més »
Louis Bonaparte
'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.
Nou!!: Liberalisme і Louis Bonaparte · Veure més »
Ludwig Erhard
Ludwig Erhard (Fürth, Baviera, Alemanya 1897 - Bonn, Alemanya 1977), economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966).
Nou!!: Liberalisme і Ludwig Erhard · Veure més »
Ludwig von Mises
Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lviv, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un economista i filòsof social austrohongarès, considerat el degà de l'Escola Austríaca d'Economia i un dels economistes més influents del.
Nou!!: Liberalisme і Ludwig von Mises · Veure més »
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Nou!!: Liberalisme і Macroeconomia · Veure més »
Marcos Aguinis
Marcos Aguinis (Río Cuarto, Córdoba, 13 de gener de 1935) és un polític i escriptor argentí en castellà, guanyador del Premi Planeta en 1970.
Nou!!: Liberalisme і Marcos Aguinis · Veure més »
Margaret Thatcher
Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, HonFRSC (nascuda Roberts; 13 d'octubre de 1925 - 8 d'abril de 2013), va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990.
Nou!!: Liberalisme і Margaret Thatcher · Veure més »
Mario Vargas Llosa
Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, 28 de març de 1936), més conegut com a Mario Vargas Llosa, és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà, que compta també amb la nacionalitat espanyola des de l'any 1993.
Nou!!: Liberalisme і Mario Vargas Llosa · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Liberalisme і Marxisme · Veure més »
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Nou!!: Liberalisme і Matrimoni · Veure més »
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Nou!!: Liberalisme і Mercantilisme · Veure més »
Metodisme
John Wesley El metodisme és una de les denominacions del cristianisme protestant que es va a originar a Anglaterra, en un moviment anomenat "Avivament Metodista", dirigit pel bisbe anglicà John Wesley i el seu germà Charles Wesley, en el.
Nou!!: Liberalisme і Metodisme · Veure més »
Milton Friedman
Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.
Nou!!: Liberalisme і Milton Friedman · Veure més »
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Nou!!: Liberalisme і Mitjans de producció · Veure més »
Mobilitat social
miniatura La mobilitat social en sociologia és la qualitat de persones, famílies i grup «en virtut de la qual passen d'una posició social a una altra».
Nou!!: Liberalisme і Mobilitat social · Veure més »
Modernitat
obra.
Nou!!: Liberalisme і Modernitat · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Liberalisme і Monarquia · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Liberalisme і Monarquia constitucional · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Liberalisme і Moneda · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: Liberalisme і Montesquieu · Veure més »
Murray Rothbard
Murray Rothbard Newton (2 de març de 1926 - 7 de gener de 1995) va ser un economista, historiador, teòric polític, anarquista i llibertari estatunidenc pertanyent a l'Escola Austríaca d'Economia, que va ajudar a donar forma al llibertarisme.
Nou!!: Liberalisme і Murray Rothbard · Veure més »
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.
Nou!!: Liberalisme і Neoliberalisme · Veure més »
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Nou!!: Liberalisme і Nicolas de Condorcet · Veure més »
Nicolas François Canard
Nicolas François Canard (1754-1833) fou un matemàtic francès que va aplicar fórmules matemàtiques a l'estudi de l'economia.
Nou!!: Liberalisme і Nicolas François Canard · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: Liberalisme і Occident · Veure més »
Octavio Paz
Octavio Paz Lozano (Mixcoac, 31 de març del 1914 — Ciutat de Mèxic, 19 d'abril del 1998) fou un poeta, assagista i diplomàtic mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1990.
Nou!!: Liberalisme і Octavio Paz · Veure més »
Oligopoli
Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants, un producte homogeni (no diferenciat) o heterogeni (existeixen marques, dissenys diferents... diferenciació del producte), informació imperfecta (no hi ha transparència de preus) i barreres d'entrada; legals (per poder entrar al mercat necessiten una llicència o concessió administrativa que han de pagar a l'estat o una patent, és a dir, dret a explotar una exclusiva un invent), naturals (requereixen fortes inversions de capital, per tecnologia o infraestructures) i de mercat (diferenciació del producte, és a dir, a través de la publicitat intentaran captar el consumidor per fidelitzar-lo i possessionar-se).
Nou!!: Liberalisme і Oligopoli · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Liberalisme і Pèricles · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Liberalisme і Pius IX · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Liberalisme і Política · Veure més »
Poliarquia
La poliarquia és una ideologia política que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organització política haurien de conviure en un mateix espai geogràfic.
Nou!!: Liberalisme і Poliarquia · Veure més »
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
Nou!!: Liberalisme і Pragmatisme · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Liberalisme і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Progrés
El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.
Nou!!: Liberalisme і Progrés · Veure més »
Progressisme
El progressisme és una tendència política -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribució de la riquesa.
Nou!!: Liberalisme і Progressisme · Veure més »
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Nou!!: Liberalisme і Propietat privada · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Liberalisme і Protestantisme · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Liberalisme і Radiació electromagnètica · Veure més »
Reflexions sobre la Revolució Francesa
Portada de la seva primera edició. Reflexions sobre la Revolució Francesa (anglès: Reflections on the Revolution in France) és un assaig d'Edmund Burke, escriptor i polític irlandès, escrit l'any 1790.
Nou!!: Liberalisme і Reflexions sobre la Revolució Francesa · Veure més »
Reformisme
El reformisme és una tendència política partidària de la transformació progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la violència.
Nou!!: Liberalisme і Reformisme · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Liberalisme і Regne Unit · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Liberalisme і Religió · Veure més »
Restauració (absolutisme)
La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.
Nou!!: Liberalisme і Restauració (absolutisme) · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Liberalisme і Retòrica · Veure més »
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Nou!!: Liberalisme і Revolució · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Liberalisme і Revolució Francesa · Veure més »
Revolució Gloriosa
Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.
Nou!!: Liberalisme і Revolució Gloriosa · Veure més »
Richard Cantillon
Richard Cantillon (Irlanda, dècada de 1680 - Londres, maig de 1734) fou un economista franco-irlandès, conegut per molts historiadors com el primer gran economista "teòric".
Nou!!: Liberalisme і Richard Cantillon · Veure més »
Robert Nozick
Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un filòsof i professor de la Universitat Harvard.
Nou!!: Liberalisme і Robert Nozick · Veure més »
Ronald Coase
Ronald Harry Coase (Willesden, Anglaterra 1910 - Chicago, EUA 2013) fou un economista i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1991.
Nou!!: Liberalisme і Ronald Coase · Veure més »
Ronald Reagan
va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.
Nou!!: Liberalisme і Ronald Reagan · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Liberalisme і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Seguretat Social
Personificació de la justícia social La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constitució Espanyola de 1978 que diu que "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació.
Nou!!: Liberalisme і Seguretat Social · Veure més »
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Nou!!: Liberalisme і Separació de poders · Veure més »
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Nou!!: Liberalisme і Sindicat · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Liberalisme і Sobirania · Veure més »
Sobre la llibertat
Sobre la llibertat (anglès: On Liberty) és una obra filosòfica publicada l'any 1859 pel pensador anglès John Stuart Mill.
Nou!!: Liberalisme і Sobre la llibertat · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Liberalisme і Socialisme · Veure més »
Socialització (socialisme)
La socialització és el procés pel qual es converteix tot instrument que genera un producte o un benefici socials i que es troba sota una propietat privada en un instrument de propietat social, això és, que la propietat és col·lectiva de tots els humans, sense excepcions i sense organismes superiors que la tutelin.
Nou!!: Liberalisme і Socialització (socialisme) · Veure més »
Societat Religiosa d'Amics
George Fox, considerat una de les figures més importants del quaquerisme. La Societat Religiosa d'Amics, els membres de la qual són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el a Anglaterra.
Nou!!: Liberalisme і Societat Religiosa d'Amics · Veure més »
Socioliberalisme
Leonard Trelawny Hobhouse contribuí al desenvolupament del socioliberalisme, principalment amb el llibre ''Liberalism'', publicat el 1911. El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials.
Nou!!: Liberalisme і Socioliberalisme · Veure més »
Sufragi
''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.
Nou!!: Liberalisme і Sufragi · Veure més »
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Nou!!: Liberalisme і Syllabus Errorum · Veure més »
Teoria de l'equilibri general
En economia, la Teoria de l'Equilibri General analitza què es produeix, com es produeix i com es distribueixen els béns i serveis quan totes les llars, empreses i mercats de l'economia interactuen simultàneament.
Nou!!: Liberalisme і Teoria de l'equilibri general · Veure més »
Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner
La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (en anglès, The General Theory of Employment, Interest and Money) és l'obra més important de l'economista anglès John Maynard Keynes, que amb aquest llibre va posar els fonaments del modern pensament macroeconòmic.
Nou!!: Liberalisme і Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner · Veure més »
Thomas Istvan Szasz
Thomas Istvan Szasz (Budapest, Hongria, 15 d'abril de 1920 - 8 de setembre de 2012) fou un professor de psiquiatria a la Universitat de Siracusa a Nova York.
Nou!!: Liberalisme і Thomas Istvan Szasz · Veure més »
Thomas Jefferson
Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.
Nou!!: Liberalisme і Thomas Jefferson · Veure més »
Thomas Paine
va ser un intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.
Nou!!: Liberalisme і Thomas Paine · Veure més »
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Nou!!: Liberalisme і Totalitarisme · Veure més »
Unitarisme
Lunitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta.
Nou!!: Liberalisme і Unitarisme · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Liberalisme і Universitat de Barcelona · Veure més »
Utilitarisme
Imatge de Jeremy Bentham, creador d'aquest corrent L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.
Nou!!: Liberalisme і Utilitarisme · Veure més »
Valor (axiologia)
El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.
Nou!!: Liberalisme і Valor (axiologia) · Veure més »
Varna (hinduisme)
Varna (en sànscrit वर्ण varṇa, literalment "cobertura", "abric", "color") és cadascuna de les quatre castes principals en què es divideix la societat hindú.
Nou!!: Liberalisme і Varna (hinduisme) · Veure més »
Vilfredo Pareto
Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.
Nou!!: Liberalisme і Vilfredo Pareto · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: Liberalisme і Voltaire · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Liberalisme і 1215 · Veure més »
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Liberalisme і 1544 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Liberalisme і 1690 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Liberalisme і 1748 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Liberalisme і 1755 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Liberalisme і 1776 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Liberalisme і 1780 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1785 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Liberalisme і 1788 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Liberalisme і 1790 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1801 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Liberalisme і 1803 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Liberalisme і 1819 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1840 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1854 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1859 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Liberalisme і 1884 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Liberalisme і 1899 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1909 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1930 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Liberalisme і 1936 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Liberalisme і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1945 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1946 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Liberalisme і 1949 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Liberalisme і 1957 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Liberalisme і 1958 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Liberalisme і 1960 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1962 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Liberalisme і 1963 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Liberalisme і 1968 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1971 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Liberalisme і 1974 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Liberalisme і 1975 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Liberalisme і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Liberalisme і 1980 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Liberalisme і 1981 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Liberalisme і 1986 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Liberalisme і 1987 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Liberalisme і 1990 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Liberalisme і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Liberalisme і 1994 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Liberalisme і 1999 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Liberalisme і 2000 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Liberalisme і 2004 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Liberalisme і 2006 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Liberal, Liberalista, Liberals, Lliberal.
