Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Levític і Torà (llei jueva)
Levític і Torà (llei jueva) tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Aaron, Èxode, Babilònia, Bíblia, Gènesi, Grec antic, Hebreu, Israel, Jerusalem, Jueus, Leví, Llibre dels Nombres, Moisès, Mont Sinaí, Pentateuc, Rabí, Tanakh, Tribus d'Israel.
Aaron
Aaron o Aaró (antic Egipte, 1396 aC – Djebel Haroun, 1274 aC) fou, segons la Biblia i l'Alcorà, el germà gran de Moisès i un col·laborador clau per dur el poble hebreu a la terra promesa.
Aaron і Levític · Aaron і Torà (llei jueva) ·
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Èxode і Levític · Èxode і Torà (llei jueva) ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Levític · Babilònia і Torà (llei jueva) ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Levític · Bíblia і Torà (llei jueva) ·
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Gènesi і Levític · Gènesi і Torà (llei jueva) ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Grec antic і Levític · Grec antic і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Levític · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Israel і Levític · Israel і Torà (llei jueva) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Levític · Jerusalem і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Jueus і Levític · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Leví
Segons el llibre del Gènesi, Leví (en hebreu לֵוִי בן-יַעֲקֹב Lēwî ben Yahăqōb) va ser el tercer fill del patriarca Jacob i de la seva primera esposa Lia, filla de Laban.
Leví і Levític · Leví і Torà (llei jueva) ·
Llibre dels Nombres
El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia, i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.
Levític і Llibre dels Nombres · Llibre dels Nombres і Torà (llei jueva) ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Levític і Moisès · Moisès і Torà (llei jueva) ·
Mont Sinaí
El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.
Levític і Mont Sinaí · Mont Sinaí і Torà (llei jueva) ·
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Levític і Pentateuc · Pentateuc і Torà (llei jueva) ·
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Levític і Rabí · Rabí і Torà (llei jueva) ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Levític і Tanakh · Tanakh і Torà (llei jueva) ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Levític і Tribus d'Israel · Torà (llei jueva) і Tribus d'Israel ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Levític і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Levític і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Levític і Torà (llei jueva)
Comparació entre Levític і Torà (llei jueva)
Levític té 36 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 9.38% = 18 / (36 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Levític і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
