Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Agustí d'Hipona, Alaric I, Antiguitat clàssica, Apologètica, Bàrbar, Bé (filosofia), Castedat, Civilització, Confessions, Consciència (psicologia), Constantí I el Gran, Contingència, Crist, Cristianisme, Culpabilitat (emoció), Déu, Déu en el cristianisme, Destí, Dret, Espai, Europa Occidental, Fal·làcia, Història, Imperi Romà d'Orient, Jerusalem, Judaisme, Llatí, Maldat, Màrtir, Mitologia romana, Mort, Necessitat, Paganisme, Papa, Pecat, Precepte moral, Roma, Suïcidi, Superstició, Temps, Teologia, Vellesa, Violació, Virginitat, 412, 426.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: La ciutat de Déu і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: La ciutat de Déu і Alaric I · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: La ciutat de Déu і Antiguitat clàssica · Veure més »
Apologètica
Lapologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista.
Nou!!: La ciutat de Déu і Apologètica · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: La ciutat de Déu і Bàrbar · Veure més »
Bé (filosofia)
Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.
Nou!!: La ciutat de Déu і Bé (filosofia) · Veure més »
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Nou!!: La ciutat de Déu і Castedat · Veure més »
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Nou!!: La ciutat de Déu і Civilització · Veure més »
Confessions
Les Confessions és el títol de l'autobiografia filosòfica d'Agustí d'Hipona escrita en llatí entre els anys 397 i 398.
Nou!!: La ciutat de Déu і Confessions · Veure més »
Consciència (psicologia)
Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.
Nou!!: La ciutat de Déu і Consciència (psicologia) · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: La ciutat de Déu і Constantí I el Gran · Veure més »
Contingència
La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.
Nou!!: La ciutat de Déu і Contingència · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: La ciutat de Déu і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: La ciutat de Déu і Cristianisme · Veure més »
Culpabilitat (emoció)
Escultura d'Edwin Roscoe Mullins al Jardí Botànic de Glasgow que representa Caín sentint-se culpable per haver assassinat Abel. La culpabilitat o el remordiment és el sentiment negatiu que té una persona que pensa que ha actuat malament.
Nou!!: La ciutat de Déu і Culpabilitat (emoció) · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: La ciutat de Déu і Déu · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: La ciutat de Déu і Déu en el cristianisme · Veure més »
Destí
El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.
Nou!!: La ciutat de Déu і Destí · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: La ciutat de Déu і Dret · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: La ciutat de Déu і Espai · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: La ciutat de Déu і Europa Occidental · Veure més »
Fal·làcia
Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.
Nou!!: La ciutat de Déu і Fal·làcia · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: La ciutat de Déu і Història · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: La ciutat de Déu і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: La ciutat de Déu і Jerusalem · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: La ciutat de Déu і Judaisme · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: La ciutat de Déu і Llatí · Veure més »
Maldat
Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.
Nou!!: La ciutat de Déu і Maldat · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: La ciutat de Déu і Màrtir · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: La ciutat de Déu і Mitologia romana · Veure més »
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Nou!!: La ciutat de Déu і Mort · Veure més »
Necessitat
La necessitat és el sentiment de manca que experimenta un organisme i que activa el seu desig d'obtenir allò que li falta.
Nou!!: La ciutat de Déu і Necessitat · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: La ciutat de Déu і Paganisme · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: La ciutat de Déu і Papa · Veure més »
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Nou!!: La ciutat de Déu і Pecat · Veure més »
Precepte moral
Un precepte moral és una norma ètica que obliga a complir-la per als que estan dins un sistema moral concret.
Nou!!: La ciutat de Déu і Precepte moral · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: La ciutat de Déu і Roma · Veure més »
Suïcidi
''El suïcidi'' d'Edouard Manet (oli, 1877) El suïcidi (del llatí suicidium, de sui caedere, 'matar-se un mateix') és l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntària, criteri que, per tant, exclou els màrtirs, els combatents en una guerra o les víctimes d'un accident.
Nou!!: La ciutat de Déu і Suïcidi · Veure més »
Superstició
expulsarà la dolenta La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.
Nou!!: La ciutat de Déu і Superstició · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: La ciutat de Déu і Temps · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: La ciutat de Déu і Teologia · Veure més »
Vellesa
Vellesa La vellesa o vellea és l'edat última de l'ésser humà, que succeeix a l'edat madura, anomenada també per eufemisme «tercera edat» (de vegades es dona el nom de quarta edat al moment en què s'esdevé dependent, que corresponia en la dècada del 1990 al moment en què algú es beneficiava de l'ajut físic dels seus infants recentment retirats).
Nou!!: La ciutat de Déu і Vellesa · Veure més »
Violació
Violació La violació és l'acte de mantenir relacions sexuals amb una altra persona sense el seu consentiment, i per tant emprant la violència física, psicològica i emocional, usant mitjans que anul·lin el consentiment de la persona ofesa, o bé quan la persona ofesa no pot donar el seu consentiment, com el cas de menors d'edat o persones en estat d'inconsciència.
Nou!!: La ciutat de Déu і Violació · Veure més »
Virginitat
A l'antiga Roma, les verges vestals romanien en el celibat sota pena de mort Virginitat és un terme emprat antigament com a sinònim de puresa i que actualment significa també nou, una cosa que encara no s'ha fet servir o una persona que encara no s'ha iniciat en quelcom.
Nou!!: La ciutat de Déu і Virginitat · Veure més »
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: La ciutat de Déu і 412 · Veure més »
426
El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: La ciutat de Déu і 426 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ciutat de Déu, Civitate Dei, De Civitate Dei, La Ciutat de Déu.
