Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Kirman і Yazd
Kirman і Yazd tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Aq Qoyunlu, Índia, Bagdad, Bahrain, Balutxis, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Gran Khorasan, Il-kanat, Imad al-Din Sultan Ahmad, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Indjúida, Iran, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ismaïl I, Kandahar, Kerman, Khuzestan, Kuhistan, Mubariz al-Din Muhàmmad, Nàdir-Xah Afxar, Nixapur, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Província de Fars, Qara Qoyunlu, ..., Sirjan, Tamerlà, Teheran, Toghril Beg I, Transoxiana, Xah Rukh (timúrida), Xah Xuia, Xiraz, Zoroastrisme. Ampliar l'índex (9 més) »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Aq Qoyunlu і Kirman · Aq Qoyunlu і Yazd ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Kirman · Índia і Yazd ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Kirman · Bagdad і Yazd ·
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Bahrain і Kirman · Bahrain і Yazd ·
Balutxis
Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.
Balutxis і Kirman · Balutxis і Yazd ·
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Buwàyhides і Kirman · Buwàyhides і Yazd ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Kirman · Califat Abbàssida і Yazd ·
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Dinastia Qajar і Kirman · Dinastia Qajar і Yazd ·
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Dinastia Zand і Kirman · Dinastia Zand і Yazd ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Gran Khorasan і Kirman · Gran Khorasan і Yazd ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Il-kanat і Kirman · Il-kanat і Yazd ·
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Imad al-Din Sultan Ahmad і Kirman · Imad al-Din Sultan Ahmad і Yazd ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Imperi Safàvida і Kirman · Imperi Safàvida і Yazd ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Kirman · Imperi Sassànida і Yazd ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Seljúcida і Kirman · Imperi Seljúcida і Yazd ·
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Indjúida і Kirman · Indjúida і Yazd ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Isfahan і Kirman · Isfahan і Yazd ·
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Iskandar ibn Úmar Xaykh і Kirman · Iskandar ibn Úmar Xaykh і Yazd ·
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Ismaïl I і Kirman · Ismaïl I і Yazd ·
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Kandahar і Kirman · Kandahar і Yazd ·
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Kerman і Kirman · Kerman і Yazd ·
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Khuzestan і Kirman · Khuzestan і Yazd ·
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Kirman і Kuhistan · Kuhistan і Yazd ·
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Kirman і Mubariz al-Din Muhàmmad · Mubariz al-Din Muhàmmad і Yazd ·
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Kirman і Nàdir-Xah Afxar · Nàdir-Xah Afxar і Yazd ·
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Kirman і Nixapur · Nixapur і Yazd ·
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Kirman і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh і Yazd ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Kirman і Província de Fars · Província de Fars і Yazd ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Kirman і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Yazd ·
Sirjan
Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.
Kirman і Sirjan · Sirjan і Yazd ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Kirman і Tamerlà · Tamerlà і Yazd ·
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Kirman і Teheran · Teheran і Yazd ·
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Kirman і Toghril Beg I · Toghril Beg I і Yazd ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Kirman і Transoxiana · Transoxiana і Yazd ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Kirman і Xah Rukh (timúrida) · Xah Rukh (timúrida) і Yazd ·
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Kirman і Xah Xuia · Xah Xuia і Yazd ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Kirman і Xiraz · Xiraz і Yazd ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Kirman і Yazd
- Què tenen en comú Kirman і Yazd
- Semblances entre Kirman і Yazd
Comparació entre Kirman і Yazd
Kirman té 204 relacions, mentre que Yazd té 95. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 13.04% = 39 / (204 + 95).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Kirman і Yazd. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
