Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Kirman і Seljúcides de Kirman
Kirman і Seljúcides de Kirman tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-Kalijar, Àdud-ad-Dawla, Bam, Buwàyhides, Daylamites, Ibrahim Inal, Isfahan, Jiroft, Kerman, Khwarizm, Kuhistan, Màlik Dinar, Oghuz, Oman, Província de Fars, Qawurd, Regió de Makran, Sirjan, Tabas, Tamerlà, Yazd, Zengita, 11 de setembre.
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Abu-Kalijar і Kirman · Abu-Kalijar і Seljúcides de Kirman ·
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Àdud-ad-Dawla і Kirman · Àdud-ad-Dawla і Seljúcides de Kirman ·
Bam
Bam és una ciutat de l'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.
Bam і Kirman · Bam і Seljúcides de Kirman ·
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Buwàyhides і Kirman · Buwàyhides і Seljúcides de Kirman ·
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Daylamites і Kirman · Daylamites і Seljúcides de Kirman ·
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Ibrahim Inal і Kirman · Ibrahim Inal і Seljúcides de Kirman ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Isfahan і Kirman · Isfahan і Seljúcides de Kirman ·
Jiroft
Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.
Jiroft і Kirman · Jiroft і Seljúcides de Kirman ·
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Kerman і Kirman · Kerman і Seljúcides de Kirman ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Khwarizm і Kirman · Khwarizm і Seljúcides de Kirman ·
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Kirman і Kuhistan · Kuhistan і Seljúcides de Kirman ·
Màlik Dinar
Màlik Dinar (? - 1195) fou un dels caps oghuz que va aconseguir el poder al Gran Khorasan a la mort del sultà Sanjar (1157).
Kirman і Màlik Dinar · Màlik Dinar і Seljúcides de Kirman ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Kirman і Oghuz · Oghuz і Seljúcides de Kirman ·
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Kirman і Oman · Oman і Seljúcides de Kirman ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Kirman і Província de Fars · Província de Fars і Seljúcides de Kirman ·
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Kirman і Qawurd · Qawurd і Seljúcides de Kirman ·
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Kirman і Regió de Makran · Regió de Makran і Seljúcides de Kirman ·
Sirjan
Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.
Kirman і Sirjan · Seljúcides de Kirman і Sirjan ·
Tabas
* Tabas (comtat), comtat a la província de Yedz, creat el 1960 (segregat del de Ferdows).
Kirman і Tabas · Seljúcides de Kirman і Tabas ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Kirman і Tamerlà · Seljúcides de Kirman і Tamerlà ·
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Kirman і Yazd · Seljúcides de Kirman і Yazd ·
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Kirman і Zengita · Seljúcides de Kirman і Zengita ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Kirman · 11 de setembre і Seljúcides de Kirman ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Kirman і Seljúcides de Kirman
- Què tenen en comú Kirman і Seljúcides de Kirman
- Semblances entre Kirman і Seljúcides de Kirman
Comparació entre Kirman і Seljúcides de Kirman
Kirman té 204 relacions, mentre que Seljúcides de Kirman té 46. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 9.20% = 23 / (204 + 46).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Kirman і Seljúcides de Kirman. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
