Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Acta (reunió), Anatema, Arquebisbat de Narbona, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Perpinyà, Borgonya, Brauli de Saragossa, Cànon, Circumcisió, Clodoveu II, Conversió religiosa, Dagobert I, Ega (majordom), Esclua de Narbona, Eugeni I de Toledo, Eugeni II de Toledo, Francs, Fredegari, Fructuós de Braga, Gal·lècia, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Hispània, Hispània Tarraconense, IV Concili de Toledo, Llista de bisbes de Barcelona, Llista dels reis visigots, Majordom de palau, Marcià, Metropolità, Nèustria, Regicidi, Regne de Toledo, Regne Franc, Santa Leocadia, Saragossa, Sàbat, Septimània visigòtica, Sisenand, Toledo, Tonsura, Tulga, V Concili de Toledo, Vascons, VI Concili de Toledo, Visigots, 1 de desembre, 30 de juny, 636, 637, ..., 638, 639, 640, 646, 652, 656, 9 de gener. Ampliar l'índex (7 més) »
Acta (reunió)
Acta fundacional del del Club Atlètic Vélez Sarsfield, de l'any 1910. Acta d'independència de les províncies unides a Sud-amèrica (actual Argentina). XVIII Acta de fundació d'un grup escolta Lacta d'una reunió és el document escrit que registra els temes tractats i els acords adoptats en una determinada reunió, amb la finalitat de certificar l'esdevingut i donar validesa a l'acordat.
Nou!!: Khíntila і Acta (reunió) · Veure més »
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Nou!!: Khíntila і Anatema · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Khíntila і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Nou!!: Khíntila і Bisbat de Lodeva · Veure més »
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Khíntila і Bisbat de Perpinyà · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Khíntila і Borgonya · Veure més »
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Nou!!: Khíntila і Brauli de Saragossa · Veure més »
Cànon
* Cànon (música), composició de contrapunt en la qual diverses veus repeteixen successivament el que van cantar les anteriors.
Nou!!: Khíntila і Cànon · Veure més »
Circumcisió
format.
Nou!!: Khíntila і Circumcisió · Veure més »
Clodoveu II
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.
Nou!!: Khíntila і Clodoveu II · Veure més »
Conversió religiosa
''La conversió de Sant Pau'', de Caravaggio (1600). La conversió religiosa és l'adopció d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessió religiosa amb l'exclusió d'unes altres, és a dir, l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra.
Nou!!: Khíntila і Conversió religiosa · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Khíntila і Dagobert I · Veure més »
Ega (majordom)
Ega (llatí Aega, mor vers 640 o 641) fou majordom de palau de Nèustria.
Nou!!: Khíntila і Ega (majordom) · Veure més »
Esclua de Narbona
Esclua (Selva) fou bisbe de Narbona testimoniat vers el 633 al 638.
Nou!!: Khíntila і Esclua de Narbona · Veure més »
Eugeni I de Toledo
Eugeni I de Toledo fou bisbe metropolità de Toledo fins a la seva mort el 646 durant el VII Concili de Toledo.
Nou!!: Khíntila і Eugeni I de Toledo · Veure més »
Eugeni II de Toledo
Eugeni de Toledo (Eugenius, vers 605-657) fou bisbe metropolità de Toledo del 646 al 657.
Nou!!: Khíntila і Eugeni II de Toledo · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Khíntila і Francs · Veure més »
Fredegari
Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641.
Nou!!: Khíntila і Fredegari · Veure més »
Fructuós de Braga
Fructuós (Toledo o el Bierzo, regne de Toledo, ca. 595 - Braga, 665) fou un monjo i bisbe de Braga, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Khíntila і Fructuós de Braga · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Khíntila і Gal·lècia · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Khíntila і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Khíntila і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Khíntila і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Khíntila і Hispània Tarraconense · Veure més »
IV Concili de Toledo
El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.
Nou!!: Khíntila і IV Concili de Toledo · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Khíntila і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Nou!!: Khíntila і Llista dels reis visigots · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Khíntila і Majordom de palau · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Khíntila і Marcià · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Khíntila і Metropolità · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Khíntila і Nèustria · Veure més »
Regicidi
Regicidi de Przemysł II de Polònia Regicidi és l'assassinat o homicidi d'un monarca, el seu consort, un príncep hereu o un regent.
Nou!!: Khíntila і Regicidi · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Khíntila і Regne de Toledo · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Khíntila і Regne Franc · Veure més »
Santa Leocadia
Santa Leocadia és una església catòlica a la ciutat espanyola de Toledo.
Nou!!: Khíntila і Santa Leocadia · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Khíntila і Saragossa · Veure més »
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Nou!!: Khíntila і Sàbat · Veure més »
Septimània visigòtica
La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.
Nou!!: Khíntila і Septimània visigòtica · Veure més »
Sisenand
Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.
Nou!!: Khíntila і Sisenand · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Khíntila і Toledo · Veure més »
Tonsura
Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.
Nou!!: Khíntila і Tonsura · Veure més »
Tulga
Tulga (Flavius Tulga Rex, s. VII–17 d'abril de 642) va ser rei dels visigots de Toledo del 640 al 642.
Nou!!: Khíntila і Tulga · Veure més »
V Concili de Toledo
El cinquè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 636.
Nou!!: Khíntila і V Concili de Toledo · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Khíntila і Vascons · Veure més »
VI Concili de Toledo
El sisè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 638.
Nou!!: Khíntila і VI Concili de Toledo · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Khíntila і Visigots · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khíntila і 1 de desembre · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khíntila і 30 de juny · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Khíntila і 636 · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Khíntila і 637 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Khíntila і 638 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Khíntila і 639 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Khíntila і 640 · Veure més »
646
Sense descripció.
Nou!!: Khíntila і 646 · Veure més »
652
Sense descripció.
Nou!!: Khíntila і 652 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Khíntila і 656 · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Khíntila і 9 de gener · Veure més »
