Similituds entre Khwarizm і Península de Manguistau
Khwarizm і Península de Manguistau tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Alà-ad-Din Muhàmmad, Alí ibn al-Athir, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Gorgan, Gran Khorasan, Horda d'Or, Imperi Seljúcida, Kanat de Khivà, Khàzars, Khivà, Khwarizm, Oghuz, Volga.
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm · Alà-ad-Din Muhàmmad і Península de Manguistau ·
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Alí ibn al-Athir і Khwarizm · Alí ibn al-Athir і Península de Manguistau ·
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Khwarizm · Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Península de Manguistau ·
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Gorgan і Khwarizm · Gorgan і Península de Manguistau ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Gran Khorasan і Khwarizm · Gran Khorasan і Península de Manguistau ·
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Horda d'Or і Khwarizm · Horda d'Or і Península de Manguistau ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Seljúcida і Khwarizm · Imperi Seljúcida і Península de Manguistau ·
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Kanat de Khivà і Khwarizm · Kanat de Khivà і Península de Manguistau ·
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Khàzars і Khwarizm · Khàzars і Península de Manguistau ·
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Khivà і Khwarizm · Khivà і Península de Manguistau ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Khwarizm і Khwarizm · Khwarizm і Península de Manguistau ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Khwarizm і Oghuz · Oghuz і Península de Manguistau ·
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Khwarizm і Península de Manguistau
- Què tenen en comú Khwarizm і Península de Manguistau
- Semblances entre Khwarizm і Península de Manguistau
Comparació entre Khwarizm і Península de Manguistau
Khwarizm té 154 relacions, mentre que Península de Manguistau té 82. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 5.51% = 13 / (154 + 82).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Khwarizm і Península de Manguistau. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: