Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kermanxah

Índex Kermanxah

Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

74 les relacions: Abbas I el Gran, Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani, Ahura Mazda, Anahita, Anglaterra, Ardalan, Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Bagdad, Bahram IV, Behistun, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Canal de Suez, Darios el Gran, Dinastia Qajar, Dinavar, Doris Lessing, Fat·h-Alí Khan, Fe bahà'í, Firdawsí, Gazi Ekrem Hüsrev Paixà, Golf Pèrsic, Guerra Iran-Iraq, Guran, Hamadan, Harun ar-Raixid, Hasanwàyhida, Hulwan, Ibn Hàwqal, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Inscripció de Behistun, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Jibal, Kangavar, Karbala, Karim Khan Zand, Khwarizm, Kurd, Kurdistan, Kurds, Luris, Mahabad, Muhammad Xah Qajar, ..., Muhàmmad-Alí Xah Qajar, Mustafà Barzani, Najaf, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Nihawand, Paternalisme, Payam Feili, Pèrsia, Peixmerga, Primera Guerra Mundial, Província de Kermanxah, Província de Lorestan, Qom, Raj Britànic, Rayy, República de Mahabad, Safi de Pèrsia, Sanandaj, Segona Guerra Mundial, Sunnisme, Teheran, Tigris, Xiisme. Ampliar l'índex (24 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Kermanxah і Abbas I el Gran · Veure més »

Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani

Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani fou visir de Kermanxah i historiador de la Pèrsia post afshàrida.

Nou!!: Kermanxah і Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Kermanxah і Ahura Mazda · Veure més »

Anahita

Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.

Nou!!: Kermanxah і Anahita · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Kermanxah і Anglaterra · Veure més »

Ardalan

Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.

Nou!!: Kermanxah і Ardalan · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Kermanxah і Azerbaidjan · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Kermanxah і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Kermanxah і Bagdad · Veure més »

Bahram IV

Bahram IV o Varanes IV fou rei sassànida de Pèrsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399.

Nou!!: Kermanxah і Bahram IV · Veure més »

Behistun

Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.

Nou!!: Kermanxah і Behistun · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Kermanxah і Buwàyhides · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Kermanxah і Califat Abbàssida · Veure més »

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Nou!!: Kermanxah і Canal de Suez · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Kermanxah і Darios el Gran · Veure més »

Dinastia Qajar

La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Kermanxah і Dinastia Qajar · Veure més »

Dinavar

Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.

Nou!!: Kermanxah і Dinavar · Veure més »

Doris Lessing

Doris Lessing, CH OBE FRSL, nom de casada de Doris May Tayler (Kermanxah, Pèrsia, 22 d'octubre del 1919−Londres, 17 de novembre del 2013), va ser una escriptora i feminista britànica, fortament compromesa socialment i política.

Nou!!: Kermanxah і Doris Lessing · Veure més »

Fat·h-Alí Khan

Fat·h-Alí Khan, fou cap del clan aixakabaix dels qajar i ancestre de la dinastia qajar.

Nou!!: Kermanxah і Fat·h-Alí Khan · Veure més »

Fe bahà'í

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.

Nou!!: Kermanxah і Fe bahà'í · Veure més »

Firdawsí

Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».

Nou!!: Kermanxah і Firdawsí · Veure més »

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.

Nou!!: Kermanxah і Gazi Ekrem Hüsrev Paixà · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Kermanxah і Golf Pèrsic · Veure més »

Guerra Iran-Iraq

Guerra Iran-Iraq, 22 de setembre de 1980 - Teheran La guerra Iran-Iraq va ser un conflicte armat que enfrontà l'Iran i Iraq entre el setembre de 1980 i l'agost de 1988.

Nou!!: Kermanxah і Guerra Iran-Iraq · Veure més »

Guran

Guran (occità Guran) és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió Occitània.

Nou!!: Kermanxah і Guran · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Kermanxah і Hamadan · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Kermanxah і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hasanwàyhida

La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.

Nou!!: Kermanxah і Hasanwàyhida · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Kermanxah і Hulwan · Veure més »

Ibn Hàwqal

Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.

Nou!!: Kermanxah і Ibn Hàwqal · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Kermanxah і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Kermanxah і Imperi Safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Kermanxah і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Kermanxah і Imperi Seljúcida · Veure més »

Inscripció de Behistun

La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Kermanxah і Inscripció de Behistun · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Kermanxah і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Kermanxah і Iraq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Kermanxah і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Kermanxah і Isfahan · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Kermanxah і Jibal · Veure més »

Kangavar

Temple d'Anahita Kangavar o Kangawar (persa: کنگاور, també Konkobar o Kinkiwar o Kankiwar) és una població de l'Iran a la província de Kermanshah i capital del districte del mateix nom (persa: شهرستان کنگاور).

Nou!!: Kermanxah і Kangavar · Veure més »

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Nou!!: Kermanxah і Karbala · Veure més »

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Nou!!: Kermanxah і Karim Khan Zand · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Kermanxah і Khwarizm · Veure més »

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Nou!!: Kermanxah і Kurd · Veure més »

Kurdistan

El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Kermanxah і Kurdistan · Veure més »

Kurds

Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Kermanxah і Kurds · Veure més »

Luris

Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.

Nou!!: Kermanxah і Luris · Veure més »

Mahabad

La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Kermanxah і Mahabad · Veure més »

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Nou!!: Kermanxah і Muhammad Xah Qajar · Veure més »

Muhàmmad-Alí Xah Qajar

Muhàmmad-Alí Xah Qajar (Tabriz, 21 de juny de 1872 - San Remo, Regne d'Itàlia, 5 d'abril de 1925) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia del 1907 al 1909.

Nou!!: Kermanxah і Muhàmmad-Alí Xah Qajar · Veure més »

Mustafà Barzani

El mul·là Mustafà Barzani (Barzan, 14 de març de 1903 - Washington DC, 1 de març de 1979) fou un líder nacionalista kurd, i la figura més prominent de la política kurda moderna.

Nou!!: Kermanxah і Mustafà Barzani · Veure més »

Najaf

Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.

Nou!!: Kermanxah і Najaf · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Kermanxah і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nàssir-ad-Din Xah Qajar

Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).

Nou!!: Kermanxah і Nàssir-ad-Din Xah Qajar · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Kermanxah і Nihawand · Veure més »

Paternalisme

El paternalisme és una modalitat de l'autoritarisme a la qual una persona exerceix poder sobre una altra, prenent decisions en nom seu i ignorant els seus desitjos i circumstàncies, justificant-ho amb sentimentalismes i la idea que ho fa pel seu propi bé.

Nou!!: Kermanxah і Paternalisme · Veure més »

Payam Feili

és un escriptor i activista iranià.

Nou!!: Kermanxah і Payam Feili · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Kermanxah і Pèrsia · Veure més »

Peixmerga

Peixmerga (peixmergues en plural català, پێشمەرگە en kurd - alfabet perso-àrab, Pêşmerge en kurd - alfabet kurd llatí, Peshmerga en anglès), és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat i als darrers anys als seus soldats regulars.

Nou!!: Kermanxah і Peixmerga · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Kermanxah і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Kermanxah

Comtats de Kermanxah La província de Kermanxah, Kermanshah/Kirmaşan (استان كرمانشاه), en kurd: Provinsa Kurdmansan, és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Kermanxah і Província de Kermanxah · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Kermanxah і Província de Lorestan · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Kermanxah і Qom · Veure més »

Raj Britànic

El Raj Britànic (anglès: British Raj; "rāj" significa literalment regne en Indostànic) es refereix principalment al domini britànic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; també pot referir-se al període de domini, i fins i tot a la regió sota el mandat.

Nou!!: Kermanxah і Raj Britànic · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Kermanxah і Rayy · Veure més »

República de Mahabad

Bandera civil La República de Kurdistan, coneguda generalment com a República de Mahabad, fou un govern república autònom, que va establir l'autonomia kurda dins els seus límits.

Nou!!: Kermanxah і República de Mahabad · Veure més »

Safi de Pèrsia

Safi de Pèrsia (històricament Safi I de Pèrsia, ja que durant uns mesos el xa Sulayman I de Pèrsia va regnar amb el nom de Safi II de Pèrsia, persaشاه صفی) fou xa de Pèrsia de la dinastia safàvida del 1629 al 1642.

Nou!!: Kermanxah і Safi de Pèrsia · Veure més »

Sanandaj

Sanandaj (en persa: سنندج, en kurd: Sinne) és la capital de la província iraniana del Kurdistan iranià.

Nou!!: Kermanxah і Sanandaj · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Kermanxah і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Nou!!: Kermanxah і Sunnisme · Veure més »

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Kermanxah і Teheran · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Kermanxah і Tigris · Veure més »

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Kermanxah і Xiisme · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kermanshah, Kirmanshah.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »