Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Alexandre el Gran, Antípatre, Atenes, Ateneu de Nàucratis, Cassandre, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Esteve de Bizanci, Etymologicum Magnum, Gramàtic, Grec antic, Guerres mèdiques, Hadrià, Johann Albert Fabricius, Llatí, Plutarc de Queronea, Suïdas, William Smith (lexicògraf).
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Jàson d'Argos і Alexandre el Gran · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Jàson d'Argos і Antípatre · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Jàson d'Argos і Atenes · Veure més »
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Nou!!: Jàson d'Argos і Ateneu de Nàucratis · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Jàson d'Argos і Cassandre · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Jàson d'Argos і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Jàson d'Argos і Esteve de Bizanci · Veure més »
Etymologicum Magnum
LEtimologicum Magnum (en grec antic Ἐτυμολογικὸν Μέγα; de vegades abreujat com EM) és el títol d'un lèxic compilat a Constantinoble per un lexicògraf desconegut cap al 1150.
Nou!!: Jàson d'Argos і Etymologicum Magnum · Veure més »
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Nou!!: Jàson d'Argos і Gramàtic · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Jàson d'Argos і Grec antic · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Jàson d'Argos і Guerres mèdiques · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Jàson d'Argos і Hadrià · Veure més »
Johann Albert Fabricius
Johann Albert Fabricius (Leipzig, 11 de novembre de 1668 - Hamburg, 30 d'abril de 1736) fou un bibliògraf i bibliotecari alemany.
Nou!!: Jàson d'Argos і Johann Albert Fabricius · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Jàson d'Argos і Llatí · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Jàson d'Argos і Plutarc de Queronea · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Jàson d'Argos і Suïdas · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Jàson d'Argos і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
