Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jàpet (satèl·lit)

Índex Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

41 les relacions: Aigua, Albedo, Anells de Saturn, Carboni, Cassini-Huygens, Cràter d'impacte, Criovolcà, Cronos, Esfera, Esferoide, Europa (satèl·lit), Febe (satèl·lit), Giovanni Cassini, Hemisferi, Hiperíon (satèl·lit), Inclinació, Jàpet (mitologia), John Herschel, Kelvin, Línia equatorial, Meteorit, Mitologia grega, Moviment circular, Nitrogen, Període orbital, Programa Voyager, Rea (satèl·lit), Satèl·lit natural, Satèl·lits de Saturn, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Sistema solar, Tità, Tità (satèl·lit), Yin i Yang, 1671, 1684, 1847, 1981, 2004, 22 d'agost.

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Aigua · Veure més »

Albedo

La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Albedo · Veure més »

Anells de Saturn

Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Anells de Saturn · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Carboni · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »

Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »

Criovolcà

Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Criovolcà · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Cronos · Veure més »

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Esfera · Veure més »

Esferoide

miniatura esquerra Un esferoide o el·lipsoide de revolució és un cos obtingut per la revolució d'una el·lipse sobre un dels seus eixos principals.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Esferoide · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Febe (satèl·lit)

Febe (Saturn IX) és un satèl·lit de Saturn.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Febe (satèl·lit) · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Giovanni Cassini · Veure més »

Hemisferi

Un hemisferi (del llatí i al seu torn del grec; de hemi.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Hemisferi · Veure més »

Hiperíon (satèl·lit)

Hiperió és un satèl·lit de Saturn, el setè en ordre de distància des del planeta.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Hiperíon (satèl·lit) · Veure més »

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Inclinació · Veure més »

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Jàpet (mitologia) · Veure més »

John Herschel

Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »

Línia equatorial

Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Línia equatorial · Veure més »

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Meteorit · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Moviment circular · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Nitrogen · Veure més »

Període orbital

El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Període orbital · Veure més »

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Programa Voyager · Veure més »

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Rea (satèl·lit) · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Saturn (mitologia) · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Tità · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Yin i Yang

''El taijitu, símbol de Yin i Yang'' La noció del yin (陰 o 阴; pinyin: yīn) i el yang (陽 o 阳; yáng) prové de la filosofia xinesa, tot i que se la retroba en gran part de la filosofia oriental en general.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і Yin i Yang · Veure més »

1671

Stenka Razin.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і 1671 · Veure més »

1684

;Països Catalans.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і 1684 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і 1847 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і 1981 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і 2004 · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jàpet (satèl·lit) і 22 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jàpet (satèl.lit), Jàpet (satèl•lit), Jàpet (satèŀlit).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »