Jutjat d'Arborea і Senyera reial

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Jutjat d'Arborea і Senyera reial

Jutjat d'Arborea vs. Senyera reial

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000. Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Agalbursa de Cervera

Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.

Agalbursa de Cervera і Jutjat d'Arborea · Agalbursa de Cervera і Senyera reial · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Alfons el Magnànim і Jutjat d'Arborea · Alfons el Magnànim і Senyera reial · Veure més »

Hug I d'Arborea

Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.

Hug I d'Arborea і Jutjat d'Arborea · Hug I d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Hug II d'Arborea

Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).

Hug II d'Arborea і Jutjat d'Arborea · Hug II d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Hug III d'Arborea

Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.

Hug III d'Arborea і Jutjat d'Arborea · Hug III d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Jaume el Just і Jutjat d'Arborea · Jaume el Just і Senyera reial · Veure més »

Joan d'Arborea

Joan d'Arborea, anomenat Cià (Chiano) fou fill de Marià II d'Arborea.

Joan d'Arborea і Jutjat d'Arborea · Joan d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Marià II d'Arborea

Marià II d'Arborea (? - 1295) fou Jutge d'Arborea com a fill de Pere II d'Arborea i IV de Bas.

Jutjat d'Arborea і Marià II d'Arborea · Marià II d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Marià III d'Arborea

Marià III d'Arborea (1285-1321) fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai.

Jutjat d'Arborea і Marià III d'Arborea · Marià III d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Marià IV d'Arborea

Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.

Jutjat d'Arborea і Marià IV d'Arborea · Marià IV d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Jutjat d'Arborea і Martí el Jove · Martí el Jove і Senyera reial · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Jutjat d'Arborea і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Senyera reial · Veure més »

Pere II d'Arborea

Pere II d'Arborea, també anomenat Pere II de Bas-Lacon o Bas-Serra o vescomte Pere IV de Bas fou el fill d'Hug I d'Arborea, nominal vescomte de Bas que mai va visitar el vescomtat però que en mantingué el títol, i jutge únic d'Arborea proclamat en vida del pare el 1217.

Jutjat d'Arborea і Pere II d'Arborea · Pere II d'Arborea і Senyera reial · Veure més »

Pere III d'Arborea

Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea.

Jutjat d'Arborea і Pere III d'Arborea · Pere III d'Arborea і Senyera reial · Veure més »