Similituds entre Justina і Valentinià II
Justina і Valentinià II tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alps, Ambròs de Milà, Ammià Marcel·lí, Aquileia, Arbogast, August (títol), Britànnia, Flavi Gracià, Flavi Víctor, Gal·la (emperadriu), Hispània, Il·líria, Imperi Romà, Itàlia romana, Magne Màxim, Milà, Plana Padana, Tessalònica, Valentinià I, Zòsim, 28 d'agost.
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Justina · Alps і Valentinià II ·
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Ambròs de Milà і Justina · Ambròs de Milà і Valentinià II ·
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Ammià Marcel·lí і Justina · Ammià Marcel·lí і Valentinià II ·
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Aquileia і Justina · Aquileia і Valentinià II ·
Arbogast
Flavi Arbogast (en Flavius Arbogastes) era un militar d'origen franc, mestre dels soldats i protector de Valentinià II.
Arbogast і Justina · Arbogast і Valentinià II ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Justina · August (títol) і Valentinià II ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Justina · Britànnia і Valentinià II ·
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Flavi Gracià і Justina · Flavi Gracià і Valentinià II ·
Flavi Víctor
Flavi Víctor (Flavius Victor) fou emperador romà, fill de Magne Màxim que governava a Hispània, Gàl·lia i Britània, i de la seva dona, Elena.
Flavi Víctor і Justina · Flavi Víctor і Valentinià II ·
Gal·la (emperadriu)
Gal·la, en llatí Galla, era filla de l'emperador Valentinià I i Justina.
Gal·la (emperadriu) і Justina · Gal·la (emperadriu) і Valentinià II ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Justina · Hispània і Valentinià II ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Il·líria і Justina · Il·líria і Valentinià II ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Justina · Imperi Romà і Valentinià II ·
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Itàlia romana і Justina · Itàlia romana і Valentinià II ·
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Justina і Magne Màxim · Magne Màxim і Valentinià II ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Justina і Milà · Milà і Valentinià II ·
Plana Padana
La Plana Padana (en italià: Pianura Padana i també Val Padana), és una regió geogràfica del nord de l'Europa mediterrània que s'estén per la Itàlia septentrional i està compresa principalment en la conca del riu Po.
Justina і Plana Padana · Plana Padana і Valentinià II ·
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Justina і Tessalònica · Tessalònica і Valentinià II ·
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Justina і Valentinià I · Valentinià I і Valentinià II ·
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Justina і Zòsim · Valentinià II і Zòsim ·
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Justina і Valentinià II
- Què tenen en comú Justina і Valentinià II
- Semblances entre Justina і Valentinià II
Comparació entre Justina і Valentinià II
Justina té 58 relacions, mentre que Valentinià II té 57. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 18.26% = 21 / (58 + 57).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Justina і Valentinià II. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: